L’ANC vol trobar la manera de “canalitzar l’energia desfermada de les masses.”

 Francament, ja fa temps que han perdut la seva oportunitat. Van ser partícips i còmplices necessaris de la gran traïció del 2017. Per què hauríem de confiar-hi ara?

 Estem davant d'una organització que ha estat manipulada fins al moll de l'os, especialment pels partits polítics que, en algun moment, van ser independentistes. Si us plau, deixeu d'enganyar els catalans amb falses esperances que, al final, només acabareu diluint. L’ANC és plena de manipuladors, mentiders, botiflers i traïdors. Això no és opinió, és una realitat que els fets corroboren.

 Potser ara, després de tot, han trobat la determinació de treballar per la independència. Però el problema és que arrosseguen un passat ple de mentides i traïcions que ens han dut fins a l'atzucac on som avui. Figures com ANC, Puigdemont, Junqueras, els cupaires i altres que vénen del passat recent han perdut la seva legitimitat. Si de debò volen ajudar, que deixin el lideratge a noves veus, a qui tingui noves energies i, sobretot, estigui lliure del pes d’aquest passat recent. Només aleshores podran sumar, però que no entorpeixin més la lluita amb promeses buides que només acaben confonent i desmobilitzant aquells que, de bona fe, encara els creuen.

 Els Països Catalans no tenen temps per perdre. Un altre engany seria irrecuperable. Per responsabilitat patriòtica, és millor que l’ANC no vulgui liderar res, perquè ja han demostrat que no són dignes de confiança ni capaços de portar-nos a la victòria.

 Aquesta idea de “canalitzar l’energia desfermada” sona sospitosament a mantenir el control sobre un poble que, de fet, ja no vol estar fermat ni un minut més. Si les masses es desfermen, és perquè volen llibertat, no una nova submissió encoberta. I ara, vosaltres, ANC, voleu “canalitzar” aquestes energies? No, gràcies. Les masses sabrem organitzar-nos i alliberar-nos sense el vostre guiatge.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lenin-lanc-i-lenergia-desfermada-de-les-masses/

Cal lluitar

És clar, absolutament clar que els partits exindependentistes i les organitzacions civils exindependentistes tipus ANC i Òmnium han deixat de tenir en la seva prioritat assolir la independència i l'alliberament Nacional dels Països Catalans.

Ara tan sols es dediquen a llepar-se les ferides i intentar salvar patrimonis, subvencions, sous fora de les seves capacitats reals, i d'altres avantatges i tot plegat vestint-ho de lluita i avanços de la lluita independentista, però és mentida.

Una amnistia no és cap victòria, senzillament és la consumació d'una derrota amb una rendició i humiliació final pel País i pels amnistiats, tot i que no ho reconeixeran mai.

El tema de la independència el fan servir únicament com esquer per pescar vots i poder de ciutadans de bona fe que encara es creuen que van en aquest camí.

El camí serà llarg, sinuós i dur, ple d'entrebancs, trampes, enganys, traïcions, mentides i lluites fratricides, amb moltes accions de falsa bandera per desacreditar els independentistes lluitadors que de bona fe únicament volem l'alliberament del nostre país. Prou de ser un país colonitzat!.

No ens faran callar. Als patriotes catalans lliures no ens faran callar ni ens aturaran, no hi ha rendició, no acceptem la humiliació com a punt final del camí, ni tampoc com a punt i seguit. Estem en lluita i no pararem fins a la mort o la victòria final. Victòria que només ho serà amb ple alliberament dels països catalans convertint-nos en un Estat sense qualificatius de lliure, independent, associat, federat, confederat..., Senzillament i rigorosament UN ESTAT.

La nostra estratègia és la d'aglutinar els patriotes que estiguin disposats a la lluita, fora de personalismes, oportunismes ni interessats en "fer bullir l'olla" de l'independentisme per aconseguir seguidors i m'agraden a les Xarxes Socials. No, patriotes disposats a arribar al final del camí, escrivint la nostra història i no deixant-la en mans dels polítics professionals.

Prou de paraules boniques i subterfugis per parlar políticament correcte, volem ser un País Lliure, amb un Estat independent. Els lligams amb altres Estats, si cal, ja els decidirem després de forma democràtica entre els ciutadans del nou Estat Català.

Cal fer camí, un pas després de l'altre, sense parar, avançant, amb estratègia i sent conscients que hi haurà molt de joc brut tant per part dels nostres veïns com de molts traïdors venuts a l'enemic.

Organitzem-nos, sense presses, però sense pauses, no deixem que el dia a dia de l'enemic, dels exindependentistes i tota la seva claca ens distreguin del nostre camí.

Pas a pas, acció darrera acció, avancem. Organitzem-nos, comprometem-nos i assolim els riscos sabent que el premi final és l'alliberament pel qual hem lluitat moltes generacions de catalans.

Divulguem la nostra història, difonguem la nostra cultura, defensem el nostre territori, reforcem les nostres lleis, desenvolupem la nostra economia, lluitem per la nostra llengua, comprometem-nos com a poble. Aquests són els pilars sobre els quals hem d'edificar el nostre futur ESTAT.

Aglutinant els esforços de molts patriotes que ja estan treballant de forma anònima i tranquil·la en tots els pilars aconseguirem tenir la força necessària per poder avançar realment en la lluita per l'alliberament.

Per ser català cal "viure en català" agafem la força dels que vivim en català, reforcem i donem valor a tots aquells que, en qualsevol lloc del món on siguin, viuen en català. Només així, amb l'orgull de viure en català per part de tots els catalans construirem el futur sòlit i engrescador de l'Estat Català.

Participem-hi. Participem en la definició estratègica, en l'acció immediata, en l'elaboració del camí cap a l'alliberament nacional. Construïm, estudiem i valorem les actuacions que calen fer en tots els aspectes que un nou Estat requereix. Col·laborem en el projecte més gran que haurà tingut el nostre país en més de tres-cents anys, la construcció del nostre futur com a Estat Lliure.

Val la pena ser-hi!

Ho intentem?

Final de campanya, avui eleccions... i desmuntant el xiringuito

Escric aquest document el mateix dia de les eleccions abans de que s’obrin les urnes per començar l’escrutini. Penso que val la pena escriure això abans de conèixer els resultats per tal de que l’anàlisi no estigui esbiaixat pel resultat mateix de les eleccions.

Com dèiem poc després de quan es van convocar les eleccions, abans de la campanya, hi havia unes actituds molt “estranyes” tant dels partits Ex-I com d’alguns mitjans uns gairebé ometent la presencia i la existència de la candidatura de Aliança Catalana tot i que des de un bon començament totes les enquestes els donaven presencia al Parlament -aquest es el cas per exemple de TV3-, i d’altres amb una campanya per “terra, mar i aire” en contra de AC fent especial èmfasi en que es tracte de un partit de extrema dreta (cosa que no pretenc jutjar, encara que considero totalment fals) -aquest es el cas de Vilaweb amb Partal el capdavant amb en Albano i Josep Costa de claca telonera-.

Tot plegat molt estrany. Hi estat pensant a què era debut aquest acarnissament amb aquesta formació independentista, sense presencia al Parlament i sense una base de afiliats i seguidors tradicionals a tot el territori. Els sondejos inicials els donaven dos o màxim tres escons al Parlament, no crec que això espantés als Ex-I.

Tot i això els d’AC han anat creixent en intenció de vot i cada dia la preocupació des del punt de vista purament electoral ha anat creixent, i a hores d’ara amb les votacions en curs aquesta incògnita encara no ha estat desvelada, falten unes hores per saber-ho i sortir de dubtes per veure la força real amb que AC entra al Parlament.

Soc de la opinió que en Sanchez espera veure si es pot elegir president a Catalunya o si cal anar a noves eleccions. Si això fos així la meva opinió es que en Sanchez no dubtaria de en aquest interval, desprès de les eleccions europees i quan la llei li permeti que ja faci un any de les eleccions generals a Espanya convocar unes noves eleccions generals per desfer-se del jou que representa pel seu partit el tenir de dependre en moltes votacions a Madrid dels Ex-I.

En tot això avui al matí -si, avui dia de les eleccions- s’ha publicat aquest vídeo a youtube en que es parla de la negociació que podria estar duent-se a terme entre els Ex-I i la gent d’en Sanchez per portar Catalunya a una Confederació Espanyola.

Jo no sé si es veritat o no, però “se non é vero é ben trovato”. Especialment en aquest moment que les projeccions de vot sobre AC deuen ser molt diferents de les previstes -pitjors des de l’òptica dels Ex-I i molt millors des de l’òptica de AC- la situació seria molt delicada pel esmentat possible acord si AC, apareix com a una força verdaderament independentista en que es puguin aixoplugar els independentistes de veritat que evidentment quedarien molt decebuts amb els Ex-I per haver-los enganyat i traït una vegada mes.

Hi ha tres coses clares:

• Els Ex-I una vegada mes han demostrat que, a mes de ser mentiders i traïdors, son uns ingenus i no estan capacitats per defensar els interessos estratègics de Catalunya pel seu alliberament davant de ningú.
• En Sanchez els ha ensarronat una altra vegada -recordem que sense pagar gairebé res per endavant ell es president d’Espanya – i d’aquí poc temps s’alliberarà definitivament dels Ex-I a Madrid.
• AC quedarà com a únic referent pel independentisme a Catalunya.

L’escenari polític que pot quedar a Catalunya en l’àmbit independentista REAL quedarà reduït de moment a AC -cosa que penso que no es bona si  no es corregeix en poc temps- i els Ex-I seran mes Ex que mai i caldrà que facin molta feina si volen tornar a poder ser considerats com a independentistes -si es que així ho volen-.

Tinc la sensació que el tema de la Confederació Espanyola que estan intentant construir els Ex-I, i que intentarien vendre -enganyant una vegada mes- com a una Independència “diferent”, la presencia de AC ho està impedint.

Aquest es el motiu que no trobava que justifiques l’acarnissament amb AC, ara ho veig clar ... els hi esta desmuntant el xiringuito.

I amb les eleccions arribà la desinformació

El proppassat dia 18 de març va ser publicat el decret 60/2024 de convocatòria de eleccions al Parlament de Catalunya i la dissolució del Parlament que havia estat elegit el 14 de febrer del 2021, o sigui tres anys i un mes des de les eleccions anteriors.

Un moviment sorprenent després de que pocs dies abans el President amb tota la pompositat del mon digues públicament que aquest any no convocaria eleccions al Parlament.

Que havia passat en el entremig? Molt senzill:

• 1.     (la excusa) els pressupostos del any 2024 no han estat aprovats,
• 2.     l’amnistia i el seu cronograma estaven en el aire, cosa que dificultaria la presentació del President Puigdemont,
• 3.     les propostes realment independentistes alternatives -Clara Ponsatí, Silvia Orriols i Solidaritat- estaven embastades i preparant-se per l’embat electoral a final d’any ó començament del 2025.

Dos mesos després del atzucac produït per l’efecte sorpresa general de la convocatòria de eleccions que ningú esperava per aquestes dates l’escenari es força diferent del esperat per qui ha convocat les eleccions i pels partits autonomistes abans dits de independentistes -ERC, Junts i les CUP- però que els fets han demostrat que de independentistes no han tenen res, doncs tres anys després de les anteriors eleccions, i amb majoria absoluta en el Parlament ara ja dissolt, no han fet cap pas per assolir la independència, ans al contrari, s’han dedicat a reforçar el govern de Espanya considerant únicament els seus interessos partidistes. Aquí trobareu la llista dels diputats de la vergonya.

Per aquesta raó els anomenarem a partir d’ara grup de partits ex-independentistes –“Ex-I” – encara que ells i els seus acòlits segueixin intentant vendre que son independentistes, doncs no, son Ex-Independentistes “Ex-I”.

Evidentment, dels pressupostos no aprovats ningú en parla, ara la qüestió es assegurar-se la cadira pels propers quatre anys.

Sembla que el cronograma de la llei d’amnistia aprovada pel congres espanyol i de moment frenada pel senat no impedirà que el President es presenti a les eleccions com a cap de llista del seu partit amb una cosa que vol fer semblar que es diferent -però no – amb alguns “independents” o millor dit sense carnet del partit.

El President actual i el seu partit tot sembla indicar que perdran molts escons i fins i tot podrien quedar com un element marginal al Parlament.

De la CUP no es preveu cap millora, ans al contrari tot sembla indicar que poden perdre molts mes recolzaments i fins i tot uns quants escons.

Els socialistes son els que sense fer res estan sent beneficiats de la disbauxa dels grups “Ex-I” i estan força tranquils esperant que arribin les eleccions i no els agafi el problema de les mascaretes en que el candidat Illa podria estar-hi implicat.

Aquestes eleccions poden ser especialment decisives pel futur de Catalunya per dues causes Puigdemont i aparició de partits realment independentistes al Parlament. Anem a pams.

Pel President Puigdemont aquestes eleccions poden representar el seu retorn triomfal al Palau de la Generalitat com a President de Catalunya o poden representar la seva amortització definitiva com a líder Ex-I. Si aconsegueix tornar a ser escollit President de Catalunya, seria la seva consagració com a líder recuperat després de la traïció d’Octubre del 2017 i fins i tot podria intentar retornar al camí de la Independència, ja que tot i que el seu partit es clarament Ex-I el President Puigdemont conserva les essències de l’independentisme.

La qüestió es què passarà amb els dos partits independentistes que han assolit les signatures i es poden presentar a les eleccions:

·       Alhora -Clara Ponsatí i d’altres- i

·       Aliança Catalana -Silvia Orriols-

Alhora es el partit de nova creació fundat basant-se en el prestigi de Clara Ponsatí  recolzada per Jordi Graupere i d’altres personatges de la societat civil catalana e independentista. Es difícil que donat el poc temps que han tingut per preparar, desenvolupar i difondre el seu ideari i també el seu programa tinguin una presencia significativa en el Parlament. També caldrà veure l’impacte que pugui tenir el seu enfrontament amb Puigdemont i la seva sortida del “pinyol de Waterloo” tant en l’electorat com en les desqualificacions que puguin succeir en la campanya electoral amb el Ex-I de Junts.

Aliança Catalana liderada per la batllessa de Ripoll -Silvia Orriols- i enemiga declarada per part de tots els grups Ex-I que, amb l’ajut immesurable de periodistes com especialment Vicent Partal -amic del President Puigdemont i  des de el balcó de Vilaweb-, s’han dedicat a desinformar i contra tota ètica periodística estan silenciant aquesta opció política i li han etzibat la etiqueta de “Ultradreta” o “Extrema dreta” amb l’únic objectiu de desacreditar-la davant l’electorat Independentista que se’ls està escapant. Aquí es on apareix la desinformació que denunciem en la capçalera d’aquesta matèria i que especialment des de Vilaweb es practica referint-se constantment a aquesta opció com la “Ultradreta” o la “Extrema dreta”.

Senyors una mica de respecte a la intel·ligència dels lectors.

 

P.D. En aquest vídeo queda de manifest la falta d’objectivitat de Vicent Partal quan parla de Aliança Catalana i Silvia Orriols.