Foc Nou per la Independència: L’Hora de l'Acció

El passat mes de gener vaig publicar l'article "Disrupció: El Consell de la República, un Passiu per la Independència?", on exposava la necessitat de fer foc nou per afrontar el camí cap a la independència. Avui, aquest debat no només continua vigent, sinó que es fa més necessari que mai: ha arribat l'hora d'actuar.

 Les institucions amortitzades i el foc nou

 Les institucions autonòmiques, començant per la Generalitat i el Parlament, són mers apèndixs del règim del 78, dissenyades per contenir i neutralitzar qualsevol intent d'alliberament nacional. Aquestes estructures no només han estat assimilades pel sistema, sinó que han esdevingut cadenes que ens impedeixen avançar. L'únic espai institucional que encara conserva un cert potencial són els ajuntaments, per la seva proximitat a la població i perquè, en algunes localitats, encara poden ser eines de contrapoder.

 No obstant això, el que necessitem no és reformar o intentar recuperar el que ja està amortitzat. Necessitem construir de zero. Cal fer foc nou de veritat, sense les brases roents d’un sistema caducat. Aquest foc antic s’ha d’apagar sol, sense que hi aboquem energia que hauríem de destinar a encendre el nou.

 Amb el temps, potser algunes estructures, quan ja siguin cendres, podran aportar elements reutilitzables al nou foc de la llibertat. Però ara, en aquest moment històric, el que ens cal és llenya nova, fresca, que no hagi estat contaminada per les renúncies i pactes amb l’adversari.

 Deixar enrere el passat per construir el futur

 Igual que les institucions autonòmiques, les organitzacions heretades de moviments anteriors també han arribat al seu final. Van complir el seu paper en un moment determinat, però avui ja no són eines òptimes per portar-nos a l’objectiu final. No podem quedar-nos encallats en estructures que han demostrat ser incapaços de conduir-nos a la victòria.

 El poble català és madur i prou fort per impulsar noves organitzacions civils, lluny del control dels partits polítics que han demostrat ser instruments del sistema i no de l’alliberament. La sobirania popular real no pot dependre d’estructures lligades als interessos de qui ens manté sotmesos.

 Els nous moviments i la unitat d’acció

 Per sort, ja tenim projectes emergents que s’han situat fora de la lògica institucional i que treballen amb una mentalitat autènticament descolonitzadora. "Acció Cassandra", "XarxaNOCALLIS" i "CompromísDUI" en són alguns exemples. Aquests moviments, juntament amb molts patriotes lliures i altres iniciatives que van sorgint, estan aportant llenya nova per encendre el foc de la independència. No necessitem una sola estructura uniforme, sinó una diversitat d’iniciatives que avancin en la mateixa direcció.

 L’important és entendre que la independència només arribarà si la construïm nosaltres. Cap institució espanyola, europea o cap actor extern vindrà a donar-nos-la. Això significa que no podem seguir esperant solucions màgiques ni missatges d’esperança buida. Si volem guanyar, cal que assumim plenament la responsabilitat de la lluita.

 Reactivar els dos milions de patriotes del Primer d’Octubre

 El Primer d’Octubre de 2017, més de dos milions de catalans vam votar per la independència en condicions de repressió i violència. Aquella energia segueix latent, esperant un lideratge clar i una estratègia guanyadora. Molts d’aquells patriotes que es van mobilitzar estan disposats a tornar a l’acció si es presenta un camí creïble i efectiu. Però això requereix abandonar els egos, les lluites internes i les disputes estèrils.

 El camí de la independència no és un projecte personal ni de petites capelletes, és un objectiu col·lectiu. Ens cal un compromís ferm per treballar plegats, sense que les diferències de matisos ens impedeixin sumar forces.

 L’hora de l’acció

 El temps de la retòrica ha passat. Ara és l’hora de l’acció. No podem seguir esperant que el sistema es reformi sol, ni confiar en actors que han demostrat ser part del problema. Els Països Catalans només seran lliures si treballem per la seva descolonització de manera efectiva i decidida.

 Hem d’assumir la responsabilitat històrica de la nostra generació i posar-nos en marxa. Qui vulgui continuar lligat a estructures mortes, que ho faci. Però els que volem guanyar sabem que el futur depèn de la nostra capacitat d’organitzar-nos, actuar i persistir fins a la victòria final.

 Foc nou, compromís ferm i acció decidida. Això és el que ens cal. Ara és el moment. 

Som-hi !!!

Prou de Queixes, és l’Hora d’Actuar per la Independència!

Catalans, patriotes, descolonitzadors dels Països Catalans: el temps juga a favor de l’enemic. Mentre nosaltres continuem mirant enrere, explicant històries de 1714, denunciant l’ofec del català o lamentant l'erosió demogràfica, el món segueix avançant. I hem de ser clars: el món no ens escolta. No estem en el mapa de les preocupacions internacionals. Si volem que hi estiguem, hem de posar-nos en marxa ara.

Ja n’hi ha prou de plorar les nostres ferides i de queixar-nos com si fossin novetats. Tots coneixem la repressió brutal que vivim des de fa segles. Tots sabem que la Generalitat actual, comandada pel PSOE al principat i PP -amb l’ajut de Vox- al País Valencià i a les Illes, no és més que una extensió del poder espanyol a casa nostra. I, sí, tots hem estat traïts pels que van prometre ser aliats: Junts, ERC i la CUP i associacions de la societat civil com ANC i Omnium. Des del 2017, han demostrat que no estan al costat del poble, sinó al costat del poder que ens sotmet. Però això ja no ens pot sorprendre. Ara és el moment d’alçar-nos, de construir-nos i d’avançar sense mirar enrere.

Història i Denúncia: Necessàries, Però Insuficients

És cert que hem de mantenir viva la memòria. Hem de continuar denunciant el colonialisme, l'ofec lingüístic i cultural, i la manipulació demogràfica que l’estat espanyol promou descaradament per diluir-nos. Però no podem quedar-nos només aquí. Explicar la nostra història al món és útil, però inútil si no hi ha acció. El món no farà res per nosaltres, i cap país vindrà a salvar-nos. Si no lluitem, ningú no ho farà en el nostre lloc.

Xarxa NOCALLIS: Un Crit d’Acció

La Xarxa NOCALLIS ha nascut precisament per deixar enrere aquesta mentalitat de derrota i començar a construir la independència de manera activa. No estem aquí per llepar-nos les ferides; estem aquí per treballar junts per alliberar els Països Catalans. La independència no arribarà si ens limitem a explicar com d’injust és el sistema, com de traïts ens sentim o com de desbordants són les injustícies que patim. La descolonització, i amb ella la independència, només arribarà si ens organitzem, si treballem, si som valents i si actuem.

És hora de despertar, de passar de la queixa a l’acció. Necessitem un pla a curt termini, un full de ruta per reactivar el moviment independentista amb força, amb claredat i sense distraccions. Cada minut que passem lamentant-nos és un minut que Espanya i França utilitzen per enfortir la seva dominació.

Per a Què Lluites, Patriota?

Si només vols llepar-te les ferides, quedar-te a casa és més còmode. No calen sacrificis ni riscos per lamentar-se. Però si el teu objectiu és la llibertat, la descolonització, llavors el moment de quedar-se quiet ha passat. Ara toca actuar.

Construïm les eines per alliberar-nos. Comencem per l’organització, perquè sense organització no hi haurà victòria. Avancem amb estratègies clares, pràctiques i operatives. Mobilitzem-nos per posar en marxa les accions necessàries. Ho vam prometre, i ho complirem. No perdem més temps.

El Temps No Juga al Nostre Favor

La història ens ha ensenyat moltes lliçons. Però hi ha una cosa clara: el temps perdut és un regal per l’enemic. Cada any que deixem passar sense avançar és un any més de repressió, d’erosió de la nostra identitat i de dilució de la nostra força com a poble. Ens estan intentant aniquilar, no amb armes, sinó amb el pas del temps.

És hora de dir prou. Prou de queixar-nos. Prou de dividir-nos. Prou de mirar enrere sense caminar endavant. Alcem-nos, treballem i lluitem per la llibertat. No pel passat, sinó pel futur.

Catalans, avancem cap a la independència! Els Països Catalans no seran lliures fins que ho fem nosaltres mateixos.

Aquest article és un crit d’alerta i una invitació a l’acció. No deixem que el temps ens guanyi. Organitzem-nos, treballem i lluitem per la independència total i la descolonització dels Països Catalans. Ara, més que mai, és el moment.

Entreu a la Xarxa NOCALLIS !!!

xarxanocallis@gmail.com

La XARXA de NOsaltres els patriotes CAtalans LLIureS

L’ANC vol trobar la manera de “canalitzar l’energia desfermada de les masses.”

 Francament, ja fa temps que han perdut la seva oportunitat. Van ser partícips i còmplices necessaris de la gran traïció del 2017. Per què hauríem de confiar-hi ara?

 Estem davant d'una organització que ha estat manipulada fins al moll de l'os, especialment pels partits polítics que, en algun moment, van ser independentistes. Si us plau, deixeu d'enganyar els catalans amb falses esperances que, al final, només acabareu diluint. L’ANC és plena de manipuladors, mentiders, botiflers i traïdors. Això no és opinió, és una realitat que els fets corroboren.

 Potser ara, després de tot, han trobat la determinació de treballar per la independència. Però el problema és que arrosseguen un passat ple de mentides i traïcions que ens han dut fins a l'atzucac on som avui. Figures com ANC, Puigdemont, Junqueras, els cupaires i altres que vénen del passat recent han perdut la seva legitimitat. Si de debò volen ajudar, que deixin el lideratge a noves veus, a qui tingui noves energies i, sobretot, estigui lliure del pes d’aquest passat recent. Només aleshores podran sumar, però que no entorpeixin més la lluita amb promeses buides que només acaben confonent i desmobilitzant aquells que, de bona fe, encara els creuen.

 Els Països Catalans no tenen temps per perdre. Un altre engany seria irrecuperable. Per responsabilitat patriòtica, és millor que l’ANC no vulgui liderar res, perquè ja han demostrat que no són dignes de confiança ni capaços de portar-nos a la victòria.

 Aquesta idea de “canalitzar l’energia desfermada” sona sospitosament a mantenir el control sobre un poble que, de fet, ja no vol estar fermat ni un minut més. Si les masses es desfermen, és perquè volen llibertat, no una nova submissió encoberta. I ara, vosaltres, ANC, voleu “canalitzar” aquestes energies? No, gràcies. Les masses sabrem organitzar-nos i alliberar-nos sense el vostre guiatge.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lenin-lanc-i-lenergia-desfermada-de-les-masses/

Diada Nacional del 11 de Setembre de 2024: Un Nou Horitzó per als Països Catalans

Demà dimecres 11 de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya, un dia per recordar la resistència de 1714 i la força del nostre poble davant la repressió. Avui, aquesta commemoració es converteix en una crida urgent a mirar cap al futur amb determinació i un nou horitzó que abasta tots els Països Catalans. La nostra lluita no es limita a Catalunya, sinó que s’estén a tota la nostra nació, a tots els Països Catalans.

 En aquest moment crucial, som testimonis d’un canvi de rumb. La pantomima d’autonomia que ha caracteritzat la Generalitat des de la seva restitució el 1978 s’ha acabat. Per fi, els catalans lliures, i aquells que encara no ho són, hem d’obrir els ulls i descolonitzar-nos de manera decidida. No podem continuar deixant-nos enganyar per institucions que mai han tingut com a objectiu la recuperació de la nostra independència. Ara és el moment d'auto-organitzar-nos fora de les estructures partidàries que perpetuen la nostra subordinació.

 El camí cap a la llibertat no serà fàcil ni ens regalaran la nostra independència. Hem d'estar disposats a donar-ho tot, sabent que ningú ens la regalarà; l’hem de prendre amb les nostres pròpies mans. Els enemics de la llibertat intentaran dividir-nos amb mentides, falses acusacions i campanyes per enfrontar-nos entre nosaltres. Hem d'estar preparats per defensar-nos d’aquests atacs amb fermesa i unitat.

 Cada pas que fem, cada decisió que prenem, no només és per nosaltres. Som responsables davant les generacions futures, dels nostres fills i nets. Hem de deixar-los una herència de Països Catalans lliures i descolonitzats. La història ens jutjarà per si vam tenir la valentia i la determinació per alliberar el nostre poble.

 Aquesta Diada, celebrem la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra identitat amb el convenciment que aviat podrem celebrar el dia de la Independència. El nostre objectiu no és una simple festivitat anual, sinó un compromís actiu per convertir aquest dia en un preludi de la nostra llibertat definitiva.

 I per damunt de tot, hem de creure en la nostra causa. Si no som nosaltres qui creiem en la nostra llibertat, ningú més ho farà per nosaltres. La GIC – Guia per a la Independència dels Països Catalans, que es presentarà properament, podria ser  una eina clau per ajudar a canalitzar aquest esperit en accions concretes. És hora que els patriotes catalans ens mobilitzem, organitzem i actuem per assolir la victòria que tant de temps ens ha estat negada.

 Aquest 11 de setembre, alça’t, celebrem i creiem en la nostra llibertat. Estem més a prop que mai de fer realitat el somni d’un futur lliure per als Països Catalans.

Carta oberta de resposta a @KRLS - President Carles Puigdemont

 Aquesta es la meva resposta a la Carta del M.H. President Carles Puigdemont (@KRLS) publicada en el dia d’avui 3 d'agost de 2024 a Vilaweb.

Benvolgut Carles voldria aclarir alguns punts i fer algunes precisions que considero importants. No sé si hi han pocs o molts catalans que les comparteixin. Senzillament es la meva opinió, la visió que tinc jo i no voldria que ens desviéssim de la missió que ens hem encomanat un grup de catalans. Aquestes opinions son les meves.

Parles del conflicte entre Catalunya i Espanya. Comencem malament, el conflicte a que suposo et refereixes es el conflicte que hi ha des de fa mes de Tres-cents anys entre catalans del Països Catalans (PPCC) i els colonitzadors del que actualment en diem Espanya i França.

En la meva opinió no es té de parlar de res que no sigui de la independència, cosa que nomes s’aconseguirà el dia que es puguin expulsar els colonitzadors de tots el Països Catalans. Parlar d’objectius i èxits amb amnisties, indults i coses d’aquestes només es de traïdors i covards. No es va fer el 1O per guanyar indults i amnisties. Es va fer per guanyar la independència, la resta es desviar l’atenció d’un fracàs personal dels nostres polítics amb tu al davant.

Parlar d’internacionalització es molt maco i valuós pels qui nomes us mireu el melic, però el mon es molt gran i pots estar segur que, tot i els teus esforços per convèncer-nos del contrari, ara no hi ha cap país -tret d’Espanya i podria ser que França- que tingui alguna agenda amb la descolonització i alliberament dels Països Catalans.

Plega, ja has fet feina, no gaire bona ni exitosa però molta. Estàs envoltat de “vividors professionals de la política” que tot el que fan es embolicar tot el que te a veure amb la independència i descolonització del Països Catalans.

La decisió d’ERC de votar un president socialista anticatalà -i vergonyosament defensor del 155- es tant rastrera com la de l’any passat  de votar a un president a Espanya per assegurar-ne la governabilitat i deixant-te enganyar múltiples vegades amb falses promeses seguides -de les que a dia d’avui no s’ha complert cap- i tot per guanyar cadires i pagues. Egoistes !!!

La teva detenció a mi no em fa ni fred ni calor. Ets el paio que va entusiasmar els catalans de bona fe amb la possibilitat de la independència i després sense cap raó -com no sigui la teva covardia i traïció- ens vas negar tota possibilitat de veure aquest somni fet realitat, i el que es pitjor després d’haver estat apallissats i menyspreats per les forces d’ocupació. Això nomes té un nom: TRAICIÓ.

Estic segur que n’estàs penedit, però ja es tard, passaràs a la historia de Catalunya com el “traïdor president dels vergonyants 54 segons d’independència”. Ho sento, parlen els fets i no hi ha retòrica que pugui modificar-los.

No et desitjo cap mal, però tampoc bellugaré un dit per tu. Només hi ha un objectiu prioritari i aquest es la independència i descolonització dels Països Catalans.

Et demano que no facis cap “numeret” que pugui fer-nos perdre el temps i distreure’ns del gran OBJECTIU que es la INDEPENDENCIA.

Com deia el meu avi: “la cabra pels seus pecats du els genolls pelats”, com la resta de humans aplica-t’ho.

Alguns anem per feina.

Apa siau!

 

P.D. Nosaltres anem per feina, no ens distreguis. Catalans, si algun dia esteu fora de qualsevol partit, podrem trobar-nos a la @XarxaNOCALLIS – Nosaltres els Patriotes Catalans Lliures. 

Prou de llepar-nos les ferides, ANEM PER FEINA!

 Cada dia passen coses arreu, això és el dia a dia, però no és en el dia a dia que es resoldrà el problema del procés de colonització que rep Catalunya per part dels estats ocupants. Ja n'hi ha prou de simbolismes absolutament ineficaços, que no resolen res per la Independència nacional. El que cal és EXPULSAR ELS COLONITZADORS de casa nostra i deslliurar-nos del jou que portem al damunt des de fa més de tres-cents anys.

 Anem per feina en la lluita o pleguem i deixem-nos de simbolismes que no resolen res. Cal començar a articular projectes i accions que apleguin els patriotes disposats a lluitar realment per assolir la independència de Catalunya. El primer pas vers l'alliberament nacional dels PPCC. Bastim un FERM i VALENT FRONT PATRIÒTIC!

 Avui ESTEM COLONITZATS, cal començar a assumir-ho i dir les coses pel seu nom. La lluita és per deslliurar-nos dels colonitzadors. El món, com ja hem vist amb l'Apel·lació a les Nacions Unides o la intervenció de la Comissió Europea el Primer d'Octubre, no ens resoldrà res que nosaltres no defensem amb FORÇA I DETERMINACIÓ. Cal que ens vegin enèrgics pels nostres objectius. Ja n'hi ha prou de ser bons minyons. Ara cal començar a demostrar que tenim DIGNITAT CATALANA i estem disposats a lluitar per defensar el que és nostre. A qui no li agradi, ja sap on és la porta. Som a Catalunya, i aquí es viu i es viurà EN CATALÀ. És un avís al món. Ja som aquí. Nosaltres, els PATRIOTES CATALANS LLIURES!