El proppassat dia 18 de març va ser publicat
el decret 60/2024 de convocatòria de eleccions al Parlament de Catalunya i la dissolució
del Parlament que havia estat elegit el 14 de febrer del 2021, o sigui tres
anys i un mes des de les eleccions anteriors.
Un moviment sorprenent després de que pocs
dies abans el President amb tota la pompositat del mon digues públicament que
aquest any no convocaria eleccions al Parlament.
Que havia passat en el entremig? Molt senzill:
- 1. (la excusa) els pressupostos del any 2024 no han estat aprovats,
- 2.
l’amnistia i el seu cronograma
estaven en el aire, cosa que dificultaria la presentació del President
Puigdemont,
- 3.
les propostes realment
independentistes alternatives -Clara Ponsatí, Silvia Orriols i Solidaritat-
estaven embastades i preparant-se per l’embat electoral a final d’any ó
començament del 2025.
Dos mesos després del atzucac produït per l’efecte sorpresa general de la convocatòria de eleccions que ningú esperava per aquestes dates l’escenari es força diferent del esperat per qui ha convocat les eleccions i pels partits autonomistes abans dits de independentistes -ERC, Junts i les CUP- però que els fets han demostrat que de independentistes no han tenen res, doncs tres anys després de les anteriors eleccions, i amb majoria absoluta en el Parlament ara ja dissolt, no han fet cap pas per assolir la independència, ans al contrari, s’han dedicat a reforçar el govern de Espanya considerant únicament els seus interessos partidistes. Aquí trobareu la llista dels diputats de la vergonya.
Per aquesta raó els anomenarem a partir d’ara grup
de partits ex-independentistes –“Ex-I” – encara que ells i els seus acòlits
segueixin intentant vendre que son independentistes, doncs no, son Ex-Independentistes
“Ex-I”.
Evidentment, dels pressupostos no aprovats
ningú en parla, ara la qüestió es assegurar-se la cadira pels propers quatre
anys.
Sembla que el cronograma de la llei d’amnistia
aprovada pel congres espanyol i de moment frenada pel senat no impedirà que el
President es presenti a les eleccions com a cap de llista del seu partit amb
una cosa que vol fer semblar que es diferent -però no – amb alguns “independents”
o millor dit sense carnet del partit.
El President actual i el seu partit tot sembla
indicar que perdran molts escons i fins i tot podrien quedar com un element
marginal al Parlament.
De la CUP no es preveu cap millora, ans al
contrari tot sembla indicar que poden perdre molts mes recolzaments i fins i
tot uns quants escons.
Els socialistes son els que sense fer res
estan sent beneficiats de la disbauxa dels grups “Ex-I” i estan força tranquils
esperant que arribin les eleccions i no els agafi el problema de les mascaretes
en que el candidat Illa podria estar-hi implicat.
Aquestes eleccions poden ser especialment decisives
pel futur de Catalunya per dues causes Puigdemont i aparició de partits
realment independentistes al Parlament. Anem a pams.
Pel President Puigdemont aquestes eleccions
poden representar el seu retorn triomfal al Palau de la Generalitat com a
President de Catalunya o poden representar la seva amortització definitiva com
a líder Ex-I. Si aconsegueix tornar a ser escollit President de Catalunya, seria
la seva consagració com a líder recuperat després de la traïció d’Octubre del
2017 i fins i tot podria intentar retornar al camí de la Independència, ja que
tot i que el seu partit es clarament Ex-I el President Puigdemont conserva les essències
de l’independentisme.
La qüestió es què passarà amb els dos partits independentistes
que han assolit les signatures i es poden presentar a les eleccions:
·
Alhora -Clara Ponsatí i d’altres-
i
·
Aliança Catalana -Silvia Orriols-
Alhora es
el partit de nova creació fundat basant-se en el prestigi de Clara Ponsatí recolzada per Jordi Graupere i d’altres
personatges de la societat civil catalana e independentista. Es difícil que donat
el poc temps que han tingut per preparar, desenvolupar i difondre el seu ideari
i també el seu programa tinguin una presencia significativa en el Parlament.
També caldrà veure l’impacte que pugui tenir el seu enfrontament amb Puigdemont
i la seva sortida del “pinyol de Waterloo” tant en l’electorat com en les
desqualificacions que puguin succeir en la campanya electoral amb el Ex-I de
Junts.
Aliança Catalana liderada per la batllessa de Ripoll -Silvia Orriols- i enemiga declarada
per part de tots els grups Ex-I que, amb l’ajut immesurable de periodistes com especialment
Vicent Partal -amic del President Puigdemont i des de el balcó de Vilaweb-, s’han dedicat a
desinformar i contra tota ètica periodística estan silenciant aquesta opció
política i li han etzibat la etiqueta de “Ultradreta” o “Extrema dreta” amb l’únic
objectiu de desacreditar-la davant l’electorat Independentista que se’ls està escapant.
Aquí es on apareix la desinformació que denunciem en la capçalera d’aquesta matèria
i que especialment des de Vilaweb es practica referint-se constantment a
aquesta opció com la “Ultradreta” o la “Extrema dreta”.
Senyors una mica de respecte a la intel·ligència
dels lectors.
P.D. En aquest vídeo queda de manifest la falta d’objectivitat de Vicent Partal quan parla de Aliança Catalana i Silvia Orriols.
