Escric aquest document el mateix dia de les eleccions
abans de que s’obrin les urnes per començar l’escrutini. Penso que val la pena
escriure això abans de conèixer els resultats per tal de que l’anàlisi no
estigui esbiaixat pel resultat mateix de les eleccions.
Com dèiem poc després de quan es van convocar
les eleccions, abans de la campanya, hi havia unes actituds molt “estranyes”
tant dels partits Ex-I com d’alguns mitjans uns gairebé ometent la presencia i la existència de la candidatura de Aliança Catalana tot i que des de un bon
començament totes les enquestes els donaven presencia al Parlament -aquest es
el cas per exemple de TV3-, i d’altres amb una campanya per “terra, mar i aire”
en contra de AC fent especial èmfasi en que es tracte de un partit de extrema
dreta (cosa que no pretenc jutjar, encara que considero totalment fals) -aquest
es el cas de Vilaweb amb Partal el capdavant amb en Albano i Josep Costa de
claca telonera-.
Tot plegat molt estrany. Hi estat pensant a què
era debut aquest acarnissament amb aquesta formació independentista, sense
presencia al Parlament i sense una base de afiliats i seguidors tradicionals a
tot el territori. Els sondejos inicials els donaven dos o màxim tres escons al
Parlament, no crec que això espantés als Ex-I.
Tot i això els d’AC han anat creixent en
intenció de vot i cada dia la preocupació des del punt de vista purament
electoral ha anat creixent, i a hores d’ara amb les votacions en curs aquesta incògnita
encara no ha estat desvelada, falten unes hores per saber-ho i sortir de dubtes
per veure la força real amb que AC entra al Parlament.
Soc de la opinió que en Sanchez espera veure
si es pot elegir president a Catalunya o si cal anar a noves eleccions. Si això
fos així la meva opinió es que en Sanchez no dubtaria de en aquest interval, desprès
de les eleccions europees i quan la llei li permeti que ja faci un any de les
eleccions generals a Espanya convocar unes noves eleccions generals per
desfer-se del jou que representa pel seu partit el tenir de dependre en moltes
votacions a Madrid dels Ex-I.
En tot això avui al matí -si, avui dia de les eleccions-
s’ha publicat aquest
vídeo a youtube en que es parla de la negociació que podria estar duent-se
a terme entre els Ex-I i la gent d’en Sanchez per portar Catalunya a una
Confederació Espanyola.
Jo no sé si es veritat o no, però “se non é
vero é ben trovato”. Especialment en aquest moment que les projeccions de vot
sobre AC deuen ser molt diferents de les previstes -pitjors des de l’òptica dels
Ex-I i molt millors des de l’òptica de AC- la situació seria molt delicada pel
esmentat possible acord si AC, apareix com a una força verdaderament
independentista en que es puguin aixoplugar els independentistes de veritat que
evidentment quedarien molt decebuts amb els Ex-I per haver-los enganyat i traït
una vegada mes.
Hi ha tres coses clares:
- Els Ex-I una vegada mes han demostrat que, a mes de ser mentiders i traïdors, son uns ingenus i no estan capacitats per defensar els interessos estratègics de Catalunya pel seu alliberament davant de ningú.
- En Sanchez els ha ensarronat una altra vegada -recordem que sense pagar gairebé res per endavant ell es president d’Espanya – i d’aquí poc temps s’alliberarà definitivament dels Ex-I a Madrid.
- AC quedarà com a únic referent pel independentisme a Catalunya.
L’escenari polític que pot quedar a Catalunya
en l’àmbit independentista REAL quedarà reduït de moment a AC -cosa que penso
que no es bona si no es corregeix en poc
temps- i els Ex-I seran mes Ex que mai i caldrà que facin molta feina si volen
tornar a poder ser considerats com a independentistes -si es que així ho volen-.
Tinc la sensació que el tema de la
Confederació Espanyola que estan intentant construir els Ex-I, i que intentarien
vendre -enganyant una vegada mes- com a una Independència “diferent”, la presencia
de AC ho està impedint.
Aquest es el motiu que no trobava que
justifiques l’acarnissament amb AC, ara ho veig clar ... els hi esta desmuntant
el xiringuito.
