La sentencia del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de Juny del 2010 va tirar per terra totes les esperances i possibilitats de que Catalunya acceptés de forma unànime la seva integració com a poble dins l’estat espanyol.
Des de la mort del dictador Franco, Catalunya
estava col·laborant amb les forces polítiques espanyoles convertides en demòcrates -ara sabem que realment son partitòcrates- per tal d’intentar esbrinar les possibilitats de convertir Espanya en una democràcia
real en que tots els diferents pobles, molts d’ells per la força de les armes i
el “dret de conquesta”, s’integressin en igualtat de condicions en una Espanya democràtica.
La realitat mai va ser aquesta, no entrarem en
detalls, ans al contrari cada vegada Catalunya està sent mes arraconada dels
llocs de poder real i discriminada en la activitat de l’Estat com a territori
conquerit. Podem parlar del dèficit fiscal, l’intent persistent de la dilució
del català, el bloqueig real a que cap català accedeixi a la presidència del
govern d’Espanya, i en resum el famós “a por ellos” que majoritàriament es va
sentir a Espanya el setembre de 2017 encoratjant les forces policials
espanyoles per lluitar contra els catalans; no cal parlar de
tots els poders del Estat tots els quals fins l’actualitat sempre han decidit
contra els interessos de Catalunya i aquí hi podem posar tant el poder judicial,
com l’executiu i el legislatiu -nomes amb excepcions en moments puntuals degut a situacions electorals o d’equilibris parlamentaris excepcionals.
En l’actualitat -setembre 2023- la situació es
que estem vivint un moment de falsa eufòria independentista. Per qüestions de l’atzar
del resultats electorals que han donat a alguns partits independentistes una
força totalment conjuntural per incidir en la elecció del govern d’Espanya, però
que en cap cas pot ser motiu d’orgull quan la realitat es que els partits
independentistes en termes de vots han rebut la derrota mes espectacular des de
les primeres eleccions des de la instauració del regim del 78.
Per això a Bennu Catalunya ens marquem l’objectiu
de pressionar als polítics i els seus partits per tal de que no perdin el nord
de que l’únic objectiu que té Catalunya es RECUPERAR la seva llibertat i independència, descolonitzant-se, que foren arravatats mitjançant la força de les armes per Felip V i els seus sequaços
el 11 de Setembre de 1714.
Catalunya no sols vol guanyar la independència, vol descolonitzar-se i RECUPERAR les seves llibertats. Aquest es l’objectiu i cal
que estigui clar, es vol RECUPERAR el que ja es tenia, i que, sigui dit de passada,
els altres pobles d’Espanya -excepte Euskadi- , mai havien tingut abans.
La resta de accions que no vagin encaminades a
assolir l’objectiu últim de RECUPERAR la llibertat i la independència intentarem
identificar-les i contextualitzar-les perquè
tothom sigui conscient de les derives que prenen els camins.
I aquest es el missatge: Volem RECUPERAR la independència i les llibertats de Catalunya com a poble DESCOONITZAT !!!. Es per això que ens cal guanyar la lluita.
Catalunya vol el que Catalunya tenia 1714:
Llibertat i Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada