El futur energètic de la humanitat: un viatge a través de l’escala de Kardashev

L’energia no és només un recurs; és el motor que impulsa el progrés de la civilització. Des dels primers humans que van dominar el foc fins a l’era moderna dels combustibles fòssils i l’energia renovable, la capacitat per accedir, gestionar i utilitzar fonts energètiques ha definit els límits del desenvolupament humà. Ara, a mesura que les fonts tradicionals s’esgoten i la demanda energètica continua creixent, ens trobem en una cruïlla decisiva: o innovem o col·lapsem. En aquest context, l’escala de Kardashev i projectes com Sunthereum ofereixen una manera de conceptualitzar tant els nostres reptes com les possibles solucions.

 L’escala de Kardashev: una visió estructurada del progrés humà

L’escala de Kardashev, creada el 1964, mesura el nivell de desenvolupament d’una civilització en funció de la quantitat d’energia que pot utilitzar. Aquesta eina teòrica ens permet imaginar diferents etapes del progrés humà:

 

1.     Tipus I: Energia planetària Una civilització que pot capturar i utilitzar tota l’energia disponible al seu planeta natal (al voltant de 10¹⁶ watts). Això inclou fonts com el sol, el vent, els oceans i l’energia geotèrmica. La humanitat encara no ha arribat a aquest nivell, però estem en camí, amb aproximadament un 72% d’aprofitament possible (Tipus 0,72).

 

2.     Tipus II: Energia estel·lar Aquest nivell implica controlar tota l’energia emesa per una estrella, com el Sol. Aquest escenari requereix tecnologies com una Esfera de Dyson, una estructura hipotètica que captura la radiació solar directament des de l’estrella.

 

3.     Tipus III: Energia galàctica En aquest nivell, una civilització aprofita l’energia de tota una galàxia, controlant estrelles i altres fonts còsmiques com forats negres.

 

Aquest model ens ajuda a entendre on som i on podríem arribar. Però també posa en relleu els nostres límits actuals, especialment en termes de sostenibilitat energètica.

 

Relacions i limitacions

La transició entre aquests nivells no és automàtica. Cada pas requereix innovacions tecnològiques, estabilitat política i social, i una gestió acurada dels recursos. El progrés cap al Tipus I depèn de la nostra capacitat per integrar sistemes d’energia renovable i evitar una crisi energètica global. Per això, l’escala no només mesura el progrés tecnològic, sinó també la maduresa de la civilització.

 

El risc de BSE: una amenaça real i imminent

El Blackout Stage Energy (BSE) representa el risc que una civilització no pugui satisfer la seva demanda energètica, conduint a un col·lapse econòmic, polític i tecnològic. Les causes d’un BSE poden variar, però solen incloure:

 

·       Esgotament dels recursos: Les reserves de combustibles fòssils tenen una vida finita. Amb l’actual ritme de consum, podríem esgotar-les durant l’últim terç del segle XXI.

·       Interrupcions en la transició energètica: La transició cap a fonts renovables no és ràpida ni uniforme. La dependència de sistemes tradicionals pot dificultar el canvi.

·       Inestabilitat climàtica i política: El canvi climàtic, combinat amb conflictes geopolítics sobre l’accés a l’energia, podria accelerar la crisi.

Com afecta això la humanitat?

El BSE no només seria un fre al progrés; podria significar una regressió tecnològica. Les societats que no puguin gestionar l’escassetat energètica podrien perdre capacitats essencials per avançar en l’escala de Kardashev. En el pitjor dels casos, això podria suposar un retorn a estructures primitives de supervivència.

 

Sunthereum: una estratègia per a la resiliència energètica

Davant d’aquest escenari, Sunthereum es presenta com una proposta integral per afrontar els reptes energètics del futur. Aquest projecte combina tecnologies innovadores per crear un sistema energètic resistent i descentralitzat:

 

1.     Generació descentralitzada (GD): Utilitza fonts renovables locals, com l’energia solar i eòlica, per reduir la dependència de sistemes centralitzats vulnerables.

2.     Energia solar espacial (SBSP): Aquesta tecnologia aprofita satèl·lits a l’espai per capturar energia solar i transmetre-la a la Terra. Això elimina les limitacions de la intermitència solar i les condicions climàtiques adverses.

3.     Transmissió sense fils d’energia (WET): Permet enviar energia des de satèl·lits o altres fonts a la Terra mitjançant microones o làsers, obrint noves vies per a la distribució energètica global.

4.     Emmagatzematge avançat: Les bateries d’alta capacitat i les solucions basades en hidrogen verd asseguren que l’energia capturada es pugui emmagatzemar i utilitzar segons sigui necessari.

Relacions amb el Tipus I

Sunthereum no només ajuda a evitar el BSE, sinó que també facilita la transició cap al Tipus I de Kardashev. Les seves tecnologies descentralitzades i renovables permeten una utilització més eficient dels recursos planetaris, establint les bases per a un sistema energètic global i sostenible.

 

Solucions més enllà de la Terra: Hawking i Musk

Els líders visionaris com Stephen Hawking i Elon Musk han assenyalat que el futur de la humanitat podria dependre de la nostra capacitat per buscar fonts d’energia més enllà del nostre planeta:

 

·       Stephen Hawking va proposar que els forats negres podrien ser una font d’energia utilitzable mitjançant la radiació Hawking. Encara que teòrica, aquesta idea obre la porta a tecnologies que podrien portar-nos al Tipus II.

·       Elon Musk, amb els seus projectes SpaceX i Starlink, està construint les infraestructures necessàries per fer realitat l’energia solar espacial. Els coets reutilitzables de SpaceX i les constel·lacions de satèl·lits de Starlink són exemples d’avenços que podrien accelerar aquesta transició.

Relacions entre les visions

Hawking i Musk representen dos extrems del futur energètic: Hawking apunta a solucions còsmiques i a llarg termini, mentre que Musk treballa en tecnologies immediates i pràctiques. Ambdues visions són complementàries, ja que ofereixen camins paral·lels per avançar en l’escala de Kardashev.

 

Conclusió: La necessitat d’un pla integrat i una crida a l’acció

La humanitat es troba davant un dels reptes més grans de la seva història. L’energia, el motor de tota civilització, es converteix en el punt crític que determinarà si avancem o retrocedim en l’escala de Kardashev. Els escenaris de crisi, com el Blackout Stage Energy (BSE), ens adverteixen de les conseqüències de no actuar, mentre que les idees i tecnologies com Sunthereum, el SBSP, i la transmissió sense fils d’energia (WET) ens ofereixen camins cap a un futur més brillant.

 

Però la tecnologia, per si sola, no és suficient. El canvi comença amb una decisió col·lectiva i individual:

 

·       Als governs: Establiu polítiques que incentivin la recerca i el desenvolupament en energia renovable, espacial i de transmissió avançada.

·       A les empreses: Invertiu en innovació energètica i participeu en iniciatives com Sunthereum per accelerar la transició.

·       A la ciutadania: Eduqueu-vos, demandant solucions sostenibles i participant activament en moviments que promoguin una cultura energètica responsable.

Aquesta és una crida a actuar ara, no demà. Cada pas que retardem ens acosta al col·lapse. Però cada innovació, cada esforç col·lectiu, ens porta més a prop d’un futur on l’energia no sigui un límit, sinó un catalitzador del progrés humà.

 

Com va dir Stephen Hawking: "L’única manera de sobreviure és buscar noves fonts d’energia més enllà de la Terra." I com ens recorda Elon Musk, "El futur energètic està en els panells solars, i el món ho entendrà quan comprengui l’escala de Kardashev."

 

El futur no està predeterminat; l’hem de construir. La decisió és nostra. 

Prou de Queixes, és l’Hora d’Actuar per la Independència!

Catalans, patriotes, descolonitzadors dels Països Catalans: el temps juga a favor de l’enemic. Mentre nosaltres continuem mirant enrere, explicant històries de 1714, denunciant l’ofec del català o lamentant l'erosió demogràfica, el món segueix avançant. I hem de ser clars: el món no ens escolta. No estem en el mapa de les preocupacions internacionals. Si volem que hi estiguem, hem de posar-nos en marxa ara.

Ja n’hi ha prou de plorar les nostres ferides i de queixar-nos com si fossin novetats. Tots coneixem la repressió brutal que vivim des de fa segles. Tots sabem que la Generalitat actual, comandada pel PSOE al principat i PP -amb l’ajut de Vox- al País Valencià i a les Illes, no és més que una extensió del poder espanyol a casa nostra. I, sí, tots hem estat traïts pels que van prometre ser aliats: Junts, ERC i la CUP i associacions de la societat civil com ANC i Omnium. Des del 2017, han demostrat que no estan al costat del poble, sinó al costat del poder que ens sotmet. Però això ja no ens pot sorprendre. Ara és el moment d’alçar-nos, de construir-nos i d’avançar sense mirar enrere.

Història i Denúncia: Necessàries, Però Insuficients

És cert que hem de mantenir viva la memòria. Hem de continuar denunciant el colonialisme, l'ofec lingüístic i cultural, i la manipulació demogràfica que l’estat espanyol promou descaradament per diluir-nos. Però no podem quedar-nos només aquí. Explicar la nostra història al món és útil, però inútil si no hi ha acció. El món no farà res per nosaltres, i cap país vindrà a salvar-nos. Si no lluitem, ningú no ho farà en el nostre lloc.

Xarxa NOCALLIS: Un Crit d’Acció

La Xarxa NOCALLIS ha nascut precisament per deixar enrere aquesta mentalitat de derrota i començar a construir la independència de manera activa. No estem aquí per llepar-nos les ferides; estem aquí per treballar junts per alliberar els Països Catalans. La independència no arribarà si ens limitem a explicar com d’injust és el sistema, com de traïts ens sentim o com de desbordants són les injustícies que patim. La descolonització, i amb ella la independència, només arribarà si ens organitzem, si treballem, si som valents i si actuem.

És hora de despertar, de passar de la queixa a l’acció. Necessitem un pla a curt termini, un full de ruta per reactivar el moviment independentista amb força, amb claredat i sense distraccions. Cada minut que passem lamentant-nos és un minut que Espanya i França utilitzen per enfortir la seva dominació.

Per a Què Lluites, Patriota?

Si només vols llepar-te les ferides, quedar-te a casa és més còmode. No calen sacrificis ni riscos per lamentar-se. Però si el teu objectiu és la llibertat, la descolonització, llavors el moment de quedar-se quiet ha passat. Ara toca actuar.

Construïm les eines per alliberar-nos. Comencem per l’organització, perquè sense organització no hi haurà victòria. Avancem amb estratègies clares, pràctiques i operatives. Mobilitzem-nos per posar en marxa les accions necessàries. Ho vam prometre, i ho complirem. No perdem més temps.

El Temps No Juga al Nostre Favor

La història ens ha ensenyat moltes lliçons. Però hi ha una cosa clara: el temps perdut és un regal per l’enemic. Cada any que deixem passar sense avançar és un any més de repressió, d’erosió de la nostra identitat i de dilució de la nostra força com a poble. Ens estan intentant aniquilar, no amb armes, sinó amb el pas del temps.

És hora de dir prou. Prou de queixar-nos. Prou de dividir-nos. Prou de mirar enrere sense caminar endavant. Alcem-nos, treballem i lluitem per la llibertat. No pel passat, sinó pel futur.

Catalans, avancem cap a la independència! Els Països Catalans no seran lliures fins que ho fem nosaltres mateixos.

Aquest article és un crit d’alerta i una invitació a l’acció. No deixem que el temps ens guanyi. Organitzem-nos, treballem i lluitem per la independència total i la descolonització dels Països Catalans. Ara, més que mai, és el moment.

Entreu a la Xarxa NOCALLIS !!!

xarxanocallis@gmail.com

La XARXA de NOsaltres els patriotes CAtalans LLIureS

Democràcia vs. Partitocràcia: Una Reflexió Necessària

La democràcia és un sistema polític fonamentat en la idea que el poder ha de residir en el poble. En una democràcia, els ciutadans tenen el poder de decidir qui els representa, escollint directament els seus representants per als càrrecs de govern i legislatius. Això garanteix que el poble tingui una influència real sobre les decisions polítiques i els governants.

 Tanmateix, no tots els sistemes polítics que es presenten com a democràcies ho són realment. Existeixen també partitocràcies, on el poder no es reparteix entre la ciutadania, sinó que es concentra en els partits polítics. En una partitocràcia, els partits decideixen qui ocuparà els càrrecs de govern i legislatius, independentment de la voluntat directa del poble. Els ciutadans voten per partits, però no tenen influència directa sobre qui ocuparà els càrrecs concrets. Això fa que els partits controlin la política, limitant la capacitat del poble d'influir realment en el procés de decisió.

 Aquesta distinció és fonamental per entendre els desajustos polítics actuals. El sistema polític espanyol, per exemple, es disfressa de democràcia, però en realitat és una partitocràcia. El poder no resideix en el poble, sinó en un conjunt de partits que decideixen qui governarà, de manera que la ciutadania, tot i votar, no té una influència directa sobre els seus representants. Això crea una desconnexió entre els electors i els elegits, i provoca que els partits polítics exercisquin un control excessiu sobre la política.

 

Un exemple clar d’això són les llistes tancades. En un sistema de llistes tancades, els votants no poden escollir directament els seus representants individuals, sinó que voten per partits. Això fa que el poder es concentri en els partits, que decideixen qui serà elegit, independentment de la voluntat popular concreta. Així, el poble no exerceix el control directe sobre els càrrecs de govern i legislatius, com seria propi d’una democràcia veritable.

 

La corrupció inherent als sistemes partitocràtics

 Els sistemes partitocràtics no només limiten la participació ciutadana, sinó que són també altament vulnerables a la corrupció. En aquests sistemes, on el poder es concentra en els partits, els interessos econòmics, judicials i fins i tot estrangers poden intervenir de manera decisiva en la presa de decisions polítiques. Els poderosos actors econòmics, com les grans empreses, poden influir en les decisions legislatives o executives mitjançant finançament als partits o mitjançant pactes que els garanteixin beneficis econòmics.

 Aquesta influència no es limita només als aspectes econòmics. Els poders judicials locals o fins i tot estrangers poden intervenir per condicionar la presa de decisions. Per exemple, poden pressionar perquè certs projectes legislatius siguin aturats o modificats segons els seus interessos. De fet, és habitual veure com els poders econòmics i judicials treballen conjuntament per garantir que les lleis aprovades pel poder legislatiu no s’apliquin de manera efectiva, aconseguint que s'alterin o s'interpretin de manera a favor d'interessos particulars.

 

El poder judicial en els sistemes partitocràtics

 

El poder judicial, en aquests sistemes, també és susceptible a la manipulació. Els partits polítics, que controlen el sistema, poden influir en l'elecció dels jutges, la qual cosa limita la independència judicial. En molts casos, això resulta en una manca d’imparcialitat, ja que els jutges poden actuar de manera que afavoreixin els interessos dels partits que els han nomenat. Això pot portar fins i tot a no aplicar lleis aprovades pels òrgans legislatius, o a fer-ho de manera selectiva, segons els interessos polítics o econòmics del moment.

 És clar que aquestes dinàmiques de poder són una pertorbació seriosa per a una democràcia veritable. Quan els partits polítics tenen la capacitat de controlar no només els càrrecs de govern i legislatius, sinó també influir en el poder judicial, el poble es veu desposseït del seu poder de decidir lliurement sobre el seu futur. Així, per molt que es presentin com a democràcies, els sistemes partitocràtics no compleixen amb els principis fonamentals de la democràcia, ja que el control sobre el poder queda en mans d'una minoria de partits i no en la ciutadania.

 

El camí cap a una democràcia veritable

 És crucial reconèixer aquesta diferència i començar a parlar clarament de les partitocràcies. Encara que els mitjans i els discursos polítics les anomenin "democràcies", no ho són. Són partitocràcies, on el poder es concentra en els partits i no en el poble. Aquesta és una distorsió de la democràcia, que limita la llibertat de decisió ciutadana i la representativitat política.

 Per això, cal reflexionar sobre com podem construir un sistema on el poder sigui realment del poble, on la ciutadania tingui la capacitat d'influenciar de manera activa i directa les decisions polítiques. Només així podrem avançar cap a una societat més justa, més lliure i més representativa. 

Trilogia del colonialisme català

 La "Trilogia del Colonialisme Català" és un projecte dissenyat per guiar els lectors a través d'un procés de presa de consciència, acceptació i acció per a la descolonització dels Països Catalans. Amb una estructura que avança de manera escalonada, la trilogia busca despertar la consciència nacional, assumir la realitat colonial i proporcionar accions concretes per a l'alliberament. Cada volum té un enfocament específic que acompanya els lectors en el seu camí cap a la llibertat.

Volum I: L’epifania colonialista catalana

En el primer volum, "L’epifania colonialista catalana", s'analitza la realitat del colonialisme que afecta els Països Catalans, ajudant els lectors a reconèixer i comprendre la situació tal com és, sense màscares ni maquillatges. Aquest llibre inclou un mètode de descobriment personal, amb preguntes que conviden a la reflexió íntima sobre les experiències individuals. A més, es fan referències a altres epifanies històriques i s'explora la responsabilitat individual de cada català en el procés de descolonització.

Volum II: L'assumpció del fet colonial

El segon volum, "L'assumpció del fet colonial", se centra en el pas que implica acceptar la realitat colonial un cop aquesta ha estat revelada. Aquí es treballa la idea de transformar la ràbia en motivació per actuar i es descriuen els obstacles que dificulten l'acceptació d’aquesta realitat. A través de testimonis de comunitats que han treballat per la consciència nacional, s'analitza la força de la comunitat com a eina per ajudar-se mútuament a afrontar aquesta situació.

Volum III: Cap a l'alliberament: Accions concretes per a una Catalunya descolonitzada

Finalment, el tercer volum, "Cap a l'alliberament: Accions concretes per a una Catalunya descolonitzada", ofereix un full de ruta per a l'alliberament, amb estratègies per a la descolonització tant a nivell individual com col·lectiu. El llibre proposa accions que els lectors poden implementar en la seva vida diària i explora la importància de construir estructures col·lectives de resistència. A més, inclou una visió positiva de com seria la vida en uns Països Catalans alliberats, ajudant els lectors a visualitzar la victòria final.

Objectius de la Trilogia

La "Trilogia del Colonialisme Català" pretén:

1. Despertar la Consciència Nacional: Sensibilitzar la societat sobre les dinàmiques colonials i la seva influència en la identitat catalana.
2. Acceptar el Fet Colonial: Ajudar els lectors a reconèixer i interioritzar la seva condició colonial com a base per a la transformació.
3. Proposar Accions d'Alliberament: Oferir un conjunt d'estratègies i propostes per a la descolonització, mobilitzant així la societat catalana en la seva lluita per la llibertat.

Aquesta trilogia és una invitació a la reflexió, al reconeixement i a l'acció, dissenyada per a aquells que desitgen entendre el passat i construir un futur lliure i sobirà per als Països Catalans.

L’ANC vol trobar la manera de “canalitzar l’energia desfermada de les masses.”

 Francament, ja fa temps que han perdut la seva oportunitat. Van ser partícips i còmplices necessaris de la gran traïció del 2017. Per què hauríem de confiar-hi ara?

 Estem davant d'una organització que ha estat manipulada fins al moll de l'os, especialment pels partits polítics que, en algun moment, van ser independentistes. Si us plau, deixeu d'enganyar els catalans amb falses esperances que, al final, només acabareu diluint. L’ANC és plena de manipuladors, mentiders, botiflers i traïdors. Això no és opinió, és una realitat que els fets corroboren.

 Potser ara, després de tot, han trobat la determinació de treballar per la independència. Però el problema és que arrosseguen un passat ple de mentides i traïcions que ens han dut fins a l'atzucac on som avui. Figures com ANC, Puigdemont, Junqueras, els cupaires i altres que vénen del passat recent han perdut la seva legitimitat. Si de debò volen ajudar, que deixin el lideratge a noves veus, a qui tingui noves energies i, sobretot, estigui lliure del pes d’aquest passat recent. Només aleshores podran sumar, però que no entorpeixin més la lluita amb promeses buides que només acaben confonent i desmobilitzant aquells que, de bona fe, encara els creuen.

 Els Països Catalans no tenen temps per perdre. Un altre engany seria irrecuperable. Per responsabilitat patriòtica, és millor que l’ANC no vulgui liderar res, perquè ja han demostrat que no són dignes de confiança ni capaços de portar-nos a la victòria.

 Aquesta idea de “canalitzar l’energia desfermada” sona sospitosament a mantenir el control sobre un poble que, de fet, ja no vol estar fermat ni un minut més. Si les masses es desfermen, és perquè volen llibertat, no una nova submissió encoberta. I ara, vosaltres, ANC, voleu “canalitzar” aquestes energies? No, gràcies. Les masses sabrem organitzar-nos i alliberar-nos sense el vostre guiatge.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lenin-lanc-i-lenergia-desfermada-de-les-masses/

Diada Nacional del 11 de Setembre de 2024: Un Nou Horitzó per als Països Catalans

Demà dimecres 11 de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya, un dia per recordar la resistència de 1714 i la força del nostre poble davant la repressió. Avui, aquesta commemoració es converteix en una crida urgent a mirar cap al futur amb determinació i un nou horitzó que abasta tots els Països Catalans. La nostra lluita no es limita a Catalunya, sinó que s’estén a tota la nostra nació, a tots els Països Catalans.

 En aquest moment crucial, som testimonis d’un canvi de rumb. La pantomima d’autonomia que ha caracteritzat la Generalitat des de la seva restitució el 1978 s’ha acabat. Per fi, els catalans lliures, i aquells que encara no ho són, hem d’obrir els ulls i descolonitzar-nos de manera decidida. No podem continuar deixant-nos enganyar per institucions que mai han tingut com a objectiu la recuperació de la nostra independència. Ara és el moment d'auto-organitzar-nos fora de les estructures partidàries que perpetuen la nostra subordinació.

 El camí cap a la llibertat no serà fàcil ni ens regalaran la nostra independència. Hem d'estar disposats a donar-ho tot, sabent que ningú ens la regalarà; l’hem de prendre amb les nostres pròpies mans. Els enemics de la llibertat intentaran dividir-nos amb mentides, falses acusacions i campanyes per enfrontar-nos entre nosaltres. Hem d'estar preparats per defensar-nos d’aquests atacs amb fermesa i unitat.

 Cada pas que fem, cada decisió que prenem, no només és per nosaltres. Som responsables davant les generacions futures, dels nostres fills i nets. Hem de deixar-los una herència de Països Catalans lliures i descolonitzats. La història ens jutjarà per si vam tenir la valentia i la determinació per alliberar el nostre poble.

 Aquesta Diada, celebrem la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra identitat amb el convenciment que aviat podrem celebrar el dia de la Independència. El nostre objectiu no és una simple festivitat anual, sinó un compromís actiu per convertir aquest dia en un preludi de la nostra llibertat definitiva.

 I per damunt de tot, hem de creure en la nostra causa. Si no som nosaltres qui creiem en la nostra llibertat, ningú més ho farà per nosaltres. La GIC – Guia per a la Independència dels Països Catalans, que es presentarà properament, podria ser  una eina clau per ajudar a canalitzar aquest esperit en accions concretes. És hora que els patriotes catalans ens mobilitzem, organitzem i actuem per assolir la victòria que tant de temps ens ha estat negada.

 Aquest 11 de setembre, alça’t, celebrem i creiem en la nostra llibertat. Estem més a prop que mai de fer realitat el somni d’un futur lliure per als Països Catalans.

Carta oberta de resposta a @KRLS - President Carles Puigdemont

 Aquesta es la meva resposta a la Carta del M.H. President Carles Puigdemont (@KRLS) publicada en el dia d’avui 3 d'agost de 2024 a Vilaweb.

Benvolgut Carles voldria aclarir alguns punts i fer algunes precisions que considero importants. No sé si hi han pocs o molts catalans que les comparteixin. Senzillament es la meva opinió, la visió que tinc jo i no voldria que ens desviéssim de la missió que ens hem encomanat un grup de catalans. Aquestes opinions son les meves.

Parles del conflicte entre Catalunya i Espanya. Comencem malament, el conflicte a que suposo et refereixes es el conflicte que hi ha des de fa mes de Tres-cents anys entre catalans del Països Catalans (PPCC) i els colonitzadors del que actualment en diem Espanya i França.

En la meva opinió no es té de parlar de res que no sigui de la independència, cosa que nomes s’aconseguirà el dia que es puguin expulsar els colonitzadors de tots el Països Catalans. Parlar d’objectius i èxits amb amnisties, indults i coses d’aquestes només es de traïdors i covards. No es va fer el 1O per guanyar indults i amnisties. Es va fer per guanyar la independència, la resta es desviar l’atenció d’un fracàs personal dels nostres polítics amb tu al davant.

Parlar d’internacionalització es molt maco i valuós pels qui nomes us mireu el melic, però el mon es molt gran i pots estar segur que, tot i els teus esforços per convèncer-nos del contrari, ara no hi ha cap país -tret d’Espanya i podria ser que França- que tingui alguna agenda amb la descolonització i alliberament dels Països Catalans.

Plega, ja has fet feina, no gaire bona ni exitosa però molta. Estàs envoltat de “vividors professionals de la política” que tot el que fan es embolicar tot el que te a veure amb la independència i descolonització del Països Catalans.

La decisió d’ERC de votar un president socialista anticatalà -i vergonyosament defensor del 155- es tant rastrera com la de l’any passat  de votar a un president a Espanya per assegurar-ne la governabilitat i deixant-te enganyar múltiples vegades amb falses promeses seguides -de les que a dia d’avui no s’ha complert cap- i tot per guanyar cadires i pagues. Egoistes !!!

La teva detenció a mi no em fa ni fred ni calor. Ets el paio que va entusiasmar els catalans de bona fe amb la possibilitat de la independència i després sense cap raó -com no sigui la teva covardia i traïció- ens vas negar tota possibilitat de veure aquest somni fet realitat, i el que es pitjor després d’haver estat apallissats i menyspreats per les forces d’ocupació. Això nomes té un nom: TRAICIÓ.

Estic segur que n’estàs penedit, però ja es tard, passaràs a la historia de Catalunya com el “traïdor president dels vergonyants 54 segons d’independència”. Ho sento, parlen els fets i no hi ha retòrica que pugui modificar-los.

No et desitjo cap mal, però tampoc bellugaré un dit per tu. Només hi ha un objectiu prioritari i aquest es la independència i descolonització dels Països Catalans.

Et demano que no facis cap “numeret” que pugui fer-nos perdre el temps i distreure’ns del gran OBJECTIU que es la INDEPENDENCIA.

Com deia el meu avi: “la cabra pels seus pecats du els genolls pelats”, com la resta de humans aplica-t’ho.

Alguns anem per feina.

Apa siau!

 

P.D. Nosaltres anem per feina, no ens distreguis. Catalans, si algun dia esteu fora de qualsevol partit, podrem trobar-nos a la @XarxaNOCALLIS – Nosaltres els Patriotes Catalans Lliures. 

Prou de llepar-nos les ferides, ANEM PER FEINA!

 Cada dia passen coses arreu, això és el dia a dia, però no és en el dia a dia que es resoldrà el problema del procés de colonització que rep Catalunya per part dels estats ocupants. Ja n'hi ha prou de simbolismes absolutament ineficaços, que no resolen res per la Independència nacional. El que cal és EXPULSAR ELS COLONITZADORS de casa nostra i deslliurar-nos del jou que portem al damunt des de fa més de tres-cents anys.

 Anem per feina en la lluita o pleguem i deixem-nos de simbolismes que no resolen res. Cal començar a articular projectes i accions que apleguin els patriotes disposats a lluitar realment per assolir la independència de Catalunya. El primer pas vers l'alliberament nacional dels PPCC. Bastim un FERM i VALENT FRONT PATRIÒTIC!

 Avui ESTEM COLONITZATS, cal començar a assumir-ho i dir les coses pel seu nom. La lluita és per deslliurar-nos dels colonitzadors. El món, com ja hem vist amb l'Apel·lació a les Nacions Unides o la intervenció de la Comissió Europea el Primer d'Octubre, no ens resoldrà res que nosaltres no defensem amb FORÇA I DETERMINACIÓ. Cal que ens vegin enèrgics pels nostres objectius. Ja n'hi ha prou de ser bons minyons. Ara cal començar a demostrar que tenim DIGNITAT CATALANA i estem disposats a lluitar per defensar el que és nostre. A qui no li agradi, ja sap on és la porta. Som a Catalunya, i aquí es viu i es viurà EN CATALÀ. És un avís al món. Ja som aquí. Nosaltres, els PATRIOTES CATALANS LLIURES!

Cal lluitar

És clar, absolutament clar que els partits exindependentistes i les organitzacions civils exindependentistes tipus ANC i Òmnium han deixat de tenir en la seva prioritat assolir la independència i l'alliberament Nacional dels Països Catalans.

Ara tan sols es dediquen a llepar-se les ferides i intentar salvar patrimonis, subvencions, sous fora de les seves capacitats reals, i d'altres avantatges i tot plegat vestint-ho de lluita i avanços de la lluita independentista, però és mentida.

Una amnistia no és cap victòria, senzillament és la consumació d'una derrota amb una rendició i humiliació final pel País i pels amnistiats, tot i que no ho reconeixeran mai.

El tema de la independència el fan servir únicament com esquer per pescar vots i poder de ciutadans de bona fe que encara es creuen que van en aquest camí.

El camí serà llarg, sinuós i dur, ple d'entrebancs, trampes, enganys, traïcions, mentides i lluites fratricides, amb moltes accions de falsa bandera per desacreditar els independentistes lluitadors que de bona fe únicament volem l'alliberament del nostre país. Prou de ser un país colonitzat!.

No ens faran callar. Als patriotes catalans lliures no ens faran callar ni ens aturaran, no hi ha rendició, no acceptem la humiliació com a punt final del camí, ni tampoc com a punt i seguit. Estem en lluita i no pararem fins a la mort o la victòria final. Victòria que només ho serà amb ple alliberament dels països catalans convertint-nos en un Estat sense qualificatius de lliure, independent, associat, federat, confederat..., Senzillament i rigorosament UN ESTAT.

La nostra estratègia és la d'aglutinar els patriotes que estiguin disposats a la lluita, fora de personalismes, oportunismes ni interessats en "fer bullir l'olla" de l'independentisme per aconseguir seguidors i m'agraden a les Xarxes Socials. No, patriotes disposats a arribar al final del camí, escrivint la nostra història i no deixant-la en mans dels polítics professionals.

Prou de paraules boniques i subterfugis per parlar políticament correcte, volem ser un País Lliure, amb un Estat independent. Els lligams amb altres Estats, si cal, ja els decidirem després de forma democràtica entre els ciutadans del nou Estat Català.

Cal fer camí, un pas després de l'altre, sense parar, avançant, amb estratègia i sent conscients que hi haurà molt de joc brut tant per part dels nostres veïns com de molts traïdors venuts a l'enemic.

Organitzem-nos, sense presses, però sense pauses, no deixem que el dia a dia de l'enemic, dels exindependentistes i tota la seva claca ens distreguin del nostre camí.

Pas a pas, acció darrera acció, avancem. Organitzem-nos, comprometem-nos i assolim els riscos sabent que el premi final és l'alliberament pel qual hem lluitat moltes generacions de catalans.

Divulguem la nostra història, difonguem la nostra cultura, defensem el nostre territori, reforcem les nostres lleis, desenvolupem la nostra economia, lluitem per la nostra llengua, comprometem-nos com a poble. Aquests són els pilars sobre els quals hem d'edificar el nostre futur ESTAT.

Aglutinant els esforços de molts patriotes que ja estan treballant de forma anònima i tranquil·la en tots els pilars aconseguirem tenir la força necessària per poder avançar realment en la lluita per l'alliberament.

Per ser català cal "viure en català" agafem la força dels que vivim en català, reforcem i donem valor a tots aquells que, en qualsevol lloc del món on siguin, viuen en català. Només així, amb l'orgull de viure en català per part de tots els catalans construirem el futur sòlit i engrescador de l'Estat Català.

Participem-hi. Participem en la definició estratègica, en l'acció immediata, en l'elaboració del camí cap a l'alliberament nacional. Construïm, estudiem i valorem les actuacions que calen fer en tots els aspectes que un nou Estat requereix. Col·laborem en el projecte més gran que haurà tingut el nostre país en més de tres-cents anys, la construcció del nostre futur com a Estat Lliure.

Val la pena ser-hi!

Ho intentem?

Final de campanya, avui eleccions... i desmuntant el xiringuito

Escric aquest document el mateix dia de les eleccions abans de que s’obrin les urnes per començar l’escrutini. Penso que val la pena escriure això abans de conèixer els resultats per tal de que l’anàlisi no estigui esbiaixat pel resultat mateix de les eleccions.

Com dèiem poc després de quan es van convocar les eleccions, abans de la campanya, hi havia unes actituds molt “estranyes” tant dels partits Ex-I com d’alguns mitjans uns gairebé ometent la presencia i la existència de la candidatura de Aliança Catalana tot i que des de un bon començament totes les enquestes els donaven presencia al Parlament -aquest es el cas per exemple de TV3-, i d’altres amb una campanya per “terra, mar i aire” en contra de AC fent especial èmfasi en que es tracte de un partit de extrema dreta (cosa que no pretenc jutjar, encara que considero totalment fals) -aquest es el cas de Vilaweb amb Partal el capdavant amb en Albano i Josep Costa de claca telonera-.

Tot plegat molt estrany. Hi estat pensant a què era debut aquest acarnissament amb aquesta formació independentista, sense presencia al Parlament i sense una base de afiliats i seguidors tradicionals a tot el territori. Els sondejos inicials els donaven dos o màxim tres escons al Parlament, no crec que això espantés als Ex-I.

Tot i això els d’AC han anat creixent en intenció de vot i cada dia la preocupació des del punt de vista purament electoral ha anat creixent, i a hores d’ara amb les votacions en curs aquesta incògnita encara no ha estat desvelada, falten unes hores per saber-ho i sortir de dubtes per veure la força real amb que AC entra al Parlament.

Soc de la opinió que en Sanchez espera veure si es pot elegir president a Catalunya o si cal anar a noves eleccions. Si això fos així la meva opinió es que en Sanchez no dubtaria de en aquest interval, desprès de les eleccions europees i quan la llei li permeti que ja faci un any de les eleccions generals a Espanya convocar unes noves eleccions generals per desfer-se del jou que representa pel seu partit el tenir de dependre en moltes votacions a Madrid dels Ex-I.

En tot això avui al matí -si, avui dia de les eleccions- s’ha publicat aquest vídeo a youtube en que es parla de la negociació que podria estar duent-se a terme entre els Ex-I i la gent d’en Sanchez per portar Catalunya a una Confederació Espanyola.

Jo no sé si es veritat o no, però “se non é vero é ben trovato”. Especialment en aquest moment que les projeccions de vot sobre AC deuen ser molt diferents de les previstes -pitjors des de l’òptica dels Ex-I i molt millors des de l’òptica de AC- la situació seria molt delicada pel esmentat possible acord si AC, apareix com a una força verdaderament independentista en que es puguin aixoplugar els independentistes de veritat que evidentment quedarien molt decebuts amb els Ex-I per haver-los enganyat i traït una vegada mes.

Hi ha tres coses clares:

• Els Ex-I una vegada mes han demostrat que, a mes de ser mentiders i traïdors, son uns ingenus i no estan capacitats per defensar els interessos estratègics de Catalunya pel seu alliberament davant de ningú.
• En Sanchez els ha ensarronat una altra vegada -recordem que sense pagar gairebé res per endavant ell es president d’Espanya – i d’aquí poc temps s’alliberarà definitivament dels Ex-I a Madrid.
• AC quedarà com a únic referent pel independentisme a Catalunya.

L’escenari polític que pot quedar a Catalunya en l’àmbit independentista REAL quedarà reduït de moment a AC -cosa que penso que no es bona si  no es corregeix en poc temps- i els Ex-I seran mes Ex que mai i caldrà que facin molta feina si volen tornar a poder ser considerats com a independentistes -si es que així ho volen-.

Tinc la sensació que el tema de la Confederació Espanyola que estan intentant construir els Ex-I, i que intentarien vendre -enganyant una vegada mes- com a una Independència “diferent”, la presencia de AC ho està impedint.

Aquest es el motiu que no trobava que justifiques l’acarnissament amb AC, ara ho veig clar ... els hi esta desmuntant el xiringuito.

I amb les eleccions arribà la desinformació

El proppassat dia 18 de març va ser publicat el decret 60/2024 de convocatòria de eleccions al Parlament de Catalunya i la dissolució del Parlament que havia estat elegit el 14 de febrer del 2021, o sigui tres anys i un mes des de les eleccions anteriors.

Un moviment sorprenent després de que pocs dies abans el President amb tota la pompositat del mon digues públicament que aquest any no convocaria eleccions al Parlament.

Que havia passat en el entremig? Molt senzill:

• 1.     (la excusa) els pressupostos del any 2024 no han estat aprovats,
• 2.     l’amnistia i el seu cronograma estaven en el aire, cosa que dificultaria la presentació del President Puigdemont,
• 3.     les propostes realment independentistes alternatives -Clara Ponsatí, Silvia Orriols i Solidaritat- estaven embastades i preparant-se per l’embat electoral a final d’any ó començament del 2025.

Dos mesos després del atzucac produït per l’efecte sorpresa general de la convocatòria de eleccions que ningú esperava per aquestes dates l’escenari es força diferent del esperat per qui ha convocat les eleccions i pels partits autonomistes abans dits de independentistes -ERC, Junts i les CUP- però que els fets han demostrat que de independentistes no han tenen res, doncs tres anys després de les anteriors eleccions, i amb majoria absoluta en el Parlament ara ja dissolt, no han fet cap pas per assolir la independència, ans al contrari, s’han dedicat a reforçar el govern de Espanya considerant únicament els seus interessos partidistes. Aquí trobareu la llista dels diputats de la vergonya.

Per aquesta raó els anomenarem a partir d’ara grup de partits ex-independentistes –“Ex-I” – encara que ells i els seus acòlits segueixin intentant vendre que son independentistes, doncs no, son Ex-Independentistes “Ex-I”.

Evidentment, dels pressupostos no aprovats ningú en parla, ara la qüestió es assegurar-se la cadira pels propers quatre anys.

Sembla que el cronograma de la llei d’amnistia aprovada pel congres espanyol i de moment frenada pel senat no impedirà que el President es presenti a les eleccions com a cap de llista del seu partit amb una cosa que vol fer semblar que es diferent -però no – amb alguns “independents” o millor dit sense carnet del partit.

El President actual i el seu partit tot sembla indicar que perdran molts escons i fins i tot podrien quedar com un element marginal al Parlament.

De la CUP no es preveu cap millora, ans al contrari tot sembla indicar que poden perdre molts mes recolzaments i fins i tot uns quants escons.

Els socialistes son els que sense fer res estan sent beneficiats de la disbauxa dels grups “Ex-I” i estan força tranquils esperant que arribin les eleccions i no els agafi el problema de les mascaretes en que el candidat Illa podria estar-hi implicat.

Aquestes eleccions poden ser especialment decisives pel futur de Catalunya per dues causes Puigdemont i aparició de partits realment independentistes al Parlament. Anem a pams.

Pel President Puigdemont aquestes eleccions poden representar el seu retorn triomfal al Palau de la Generalitat com a President de Catalunya o poden representar la seva amortització definitiva com a líder Ex-I. Si aconsegueix tornar a ser escollit President de Catalunya, seria la seva consagració com a líder recuperat després de la traïció d’Octubre del 2017 i fins i tot podria intentar retornar al camí de la Independència, ja que tot i que el seu partit es clarament Ex-I el President Puigdemont conserva les essències de l’independentisme.

La qüestió es què passarà amb els dos partits independentistes que han assolit les signatures i es poden presentar a les eleccions:

·       Alhora -Clara Ponsatí i d’altres- i

·       Aliança Catalana -Silvia Orriols-

Alhora es el partit de nova creació fundat basant-se en el prestigi de Clara Ponsatí  recolzada per Jordi Graupere i d’altres personatges de la societat civil catalana e independentista. Es difícil que donat el poc temps que han tingut per preparar, desenvolupar i difondre el seu ideari i també el seu programa tinguin una presencia significativa en el Parlament. També caldrà veure l’impacte que pugui tenir el seu enfrontament amb Puigdemont i la seva sortida del “pinyol de Waterloo” tant en l’electorat com en les desqualificacions que puguin succeir en la campanya electoral amb el Ex-I de Junts.

Aliança Catalana liderada per la batllessa de Ripoll -Silvia Orriols- i enemiga declarada per part de tots els grups Ex-I que, amb l’ajut immesurable de periodistes com especialment Vicent Partal -amic del President Puigdemont i  des de el balcó de Vilaweb-, s’han dedicat a desinformar i contra tota ètica periodística estan silenciant aquesta opció política i li han etzibat la etiqueta de “Ultradreta” o “Extrema dreta” amb l’únic objectiu de desacreditar-la davant l’electorat Independentista que se’ls està escapant. Aquí es on apareix la desinformació que denunciem en la capçalera d’aquesta matèria i que especialment des de Vilaweb es practica referint-se constantment a aquesta opció com la “Ultradreta” o la “Extrema dreta”.

Senyors una mica de respecte a la intel·ligència dels lectors.

 

P.D. En aquest vídeo queda de manifest la falta d’objectivitat de Vicent Partal quan parla de Aliança Catalana i Silvia Orriols.

Quan convertim un pas en el fi últim

Molt s’està parlant de l’amnistia, amb mes accions de cara a la galeria que no pas per resoldre el problema real que hi ha a Catalunya. Vàrem ser envaïts i colonitzats per les forces castellanes els segles XVII i XVIII i seguim de la mateixa manera, o millor dit, pitjor.

Deia en l’Oriol Junqueras l’any 2017 abans de ser abduït per les causes espanyola i musulmana que si els espanyols feien presos als líders independentistes això no seria problema perquè al darrera en venien més amb capacitat de lluita fins la victòria final amb la Independència de Catalunya, sense importar quantes vegades es repetís el cicle.

Veient l’obsessió que hi ha en els partits abans independentistes, avui col·laboracionistes espanyols, en el tema de l’amnistia qualsevol des de fora diria que ja han llençat la tovallola de la lluita per la independència.

Actualment aquests partits col·laboracionistes estan obsessionats amb l’amnistia per tal de poder-se presentar novament a les eleccions del proper any -si no hi ha avançament electoral- amb la qual cosa estan convertint l’amnistia en el fi últim dels independentistes. No es això companys, no es això.

Com ja hem dit altres vegades, si es vol assolir la independència de Catalunya- cal fer foc nou amb polítics i partits nous que realment puguin ser creïbles en la seva lluita contra l’invasor que ens ha colonitzat.

Prou de paraules explicant el que passa i posem-nos a treballar per aquest futur, que quan abans comenci a fer camí abans arribarà al seu destí. Estic segur que hi ha patriotes que estan disposats a treballar conjuntament amb l’objectiu únic de la independència de Catalunya. Segur que ja hi ha algú en algun racó de Catalunya o de fora que està treballant en aquest objectiu.

Des d’aquí fem una crida a sumar esforços, sinó, en una lluita de petites guerrilles individuals i desorganitzades, no s’aconseguirà res més que el que ja hem tingut derrotes continuades de mans d’un enemic trampós, mentider i amb forces per poder desacreditar-nos i reduir-nos.

Algú té una estratègia i ganes de fer el camí?

Som-hi!!!!