FOC NOU PER LA INDEPENDÈNCIA: LA LLAVOR HA COMENÇAT A GERMINAR

El passat mes de febrer vaig publicar un article que començava amb un clam: calia encendre un nou foc per la independència. Una crida a actuar, a organitzar-nos des de zero si calia, i a abandonar qualsevol esperança dipositada en unes institucions catalanes ja totalment colonitzades per l’Estat espanyol. Aquell crit era directe: les estructures oficials actuals ja no serveixen a la causa de l’alliberament.

Avui, només uns mesos després, podem afirmar amb més força que la llavor ja ha estat sembrada i comença a germinar. Alguns moviments compromesos amb la descolonització real i la ruptura estratègica ja són plenament actius. Entre ells:

• Acció Cassandra, que reivindica la radicalitat democràtica, la insubmissió a les estructures colonials i la urgència d’una acció directa, trencadora i col·lectiva, des de la desobediència activa i la mobilització intel·ligent.

• Xarxa NOCALLIS, una xarxa de patriotes que treballen des de la consciència nacional i la fermesa ideològica per construir una estratègia de resistència i acció. Una iniciativa que rebutja frontalment el processisme, el pactisme estèril i la submissió institucional, i que aposta per la descolonització integral i per un estat català lliure.

• I ara també, com a novetat important, la posada en marxa de ParlamentLliure.cat, una proposta constituent impulsada des de la base, que neix amb voluntat de substituir l’autonomisme per una veritable estructura sobirana, oberta i participativa.

Aquestes iniciatives no estan contaminades pel sistema. No busquen legitimar unes institucions catalanes captives de la Constitució del 78, sinó oferir una alternativa real. Aquest és el veritable foc nou. Tot projecte que parteixi de marcs institucionals controlats, o que mantingui vincles amb l’autonomisme i les seves variants disfressades, no forma part del camí de la llibertat.

I encara més esperançador: sabem que hi ha altres iniciatives en gestació, treballant discretament. Aquesta efervescència indica que el cicle de submissió s’acaba, i que una nova fase s’està construint des de fora del sistema i amb voluntat de victòria.

Ara és l’hora de consolidar aquest espai insubornable, de connectar projectes que comparteixen objectius clars i valors irrenunciables. La independència de Catalunya no vindrà des de dins del règim. La construirem des de fora, amb una estratègia pròpia i amb determinació.

La llavor ha estat sembrada. Ara, toca regar-la. I protegir-la.

Endavant amb foc nou. Endavant amb llibertat.

Foc Nou per la Independència: L’Hora de l'Acció

El passat mes de gener vaig publicar l'article "Disrupció: El Consell de la República, un Passiu per la Independència?", on exposava la necessitat de fer foc nou per afrontar el camí cap a la independència. Avui, aquest debat no només continua vigent, sinó que es fa més necessari que mai: ha arribat l'hora d'actuar.

 Les institucions amortitzades i el foc nou

 Les institucions autonòmiques, començant per la Generalitat i el Parlament, són mers apèndixs del règim del 78, dissenyades per contenir i neutralitzar qualsevol intent d'alliberament nacional. Aquestes estructures no només han estat assimilades pel sistema, sinó que han esdevingut cadenes que ens impedeixen avançar. L'únic espai institucional que encara conserva un cert potencial són els ajuntaments, per la seva proximitat a la població i perquè, en algunes localitats, encara poden ser eines de contrapoder.

 No obstant això, el que necessitem no és reformar o intentar recuperar el que ja està amortitzat. Necessitem construir de zero. Cal fer foc nou de veritat, sense les brases roents d’un sistema caducat. Aquest foc antic s’ha d’apagar sol, sense que hi aboquem energia que hauríem de destinar a encendre el nou.

 Amb el temps, potser algunes estructures, quan ja siguin cendres, podran aportar elements reutilitzables al nou foc de la llibertat. Però ara, en aquest moment històric, el que ens cal és llenya nova, fresca, que no hagi estat contaminada per les renúncies i pactes amb l’adversari.

 Deixar enrere el passat per construir el futur

 Igual que les institucions autonòmiques, les organitzacions heretades de moviments anteriors també han arribat al seu final. Van complir el seu paper en un moment determinat, però avui ja no són eines òptimes per portar-nos a l’objectiu final. No podem quedar-nos encallats en estructures que han demostrat ser incapaços de conduir-nos a la victòria.

 El poble català és madur i prou fort per impulsar noves organitzacions civils, lluny del control dels partits polítics que han demostrat ser instruments del sistema i no de l’alliberament. La sobirania popular real no pot dependre d’estructures lligades als interessos de qui ens manté sotmesos.

 Els nous moviments i la unitat d’acció

 Per sort, ja tenim projectes emergents que s’han situat fora de la lògica institucional i que treballen amb una mentalitat autènticament descolonitzadora. "Acció Cassandra", "XarxaNOCALLIS" i "CompromísDUI" en són alguns exemples. Aquests moviments, juntament amb molts patriotes lliures i altres iniciatives que van sorgint, estan aportant llenya nova per encendre el foc de la independència. No necessitem una sola estructura uniforme, sinó una diversitat d’iniciatives que avancin en la mateixa direcció.

 L’important és entendre que la independència només arribarà si la construïm nosaltres. Cap institució espanyola, europea o cap actor extern vindrà a donar-nos-la. Això significa que no podem seguir esperant solucions màgiques ni missatges d’esperança buida. Si volem guanyar, cal que assumim plenament la responsabilitat de la lluita.

 Reactivar els dos milions de patriotes del Primer d’Octubre

 El Primer d’Octubre de 2017, més de dos milions de catalans vam votar per la independència en condicions de repressió i violència. Aquella energia segueix latent, esperant un lideratge clar i una estratègia guanyadora. Molts d’aquells patriotes que es van mobilitzar estan disposats a tornar a l’acció si es presenta un camí creïble i efectiu. Però això requereix abandonar els egos, les lluites internes i les disputes estèrils.

 El camí de la independència no és un projecte personal ni de petites capelletes, és un objectiu col·lectiu. Ens cal un compromís ferm per treballar plegats, sense que les diferències de matisos ens impedeixin sumar forces.

 L’hora de l’acció

 El temps de la retòrica ha passat. Ara és l’hora de l’acció. No podem seguir esperant que el sistema es reformi sol, ni confiar en actors que han demostrat ser part del problema. Els Països Catalans només seran lliures si treballem per la seva descolonització de manera efectiva i decidida.

 Hem d’assumir la responsabilitat històrica de la nostra generació i posar-nos en marxa. Qui vulgui continuar lligat a estructures mortes, que ho faci. Però els que volem guanyar sabem que el futur depèn de la nostra capacitat d’organitzar-nos, actuar i persistir fins a la victòria final.

 Foc nou, compromís ferm i acció decidida. Això és el que ens cal. Ara és el moment. 

Som-hi !!!