Prou de Queixes, és l’Hora d’Actuar per la Independència!

Catalans, patriotes, descolonitzadors dels Països Catalans: el temps juga a favor de l’enemic. Mentre nosaltres continuem mirant enrere, explicant històries de 1714, denunciant l’ofec del català o lamentant l'erosió demogràfica, el món segueix avançant. I hem de ser clars: el món no ens escolta. No estem en el mapa de les preocupacions internacionals. Si volem que hi estiguem, hem de posar-nos en marxa ara.

Ja n’hi ha prou de plorar les nostres ferides i de queixar-nos com si fossin novetats. Tots coneixem la repressió brutal que vivim des de fa segles. Tots sabem que la Generalitat actual, comandada pel PSOE al principat i PP -amb l’ajut de Vox- al País Valencià i a les Illes, no és més que una extensió del poder espanyol a casa nostra. I, sí, tots hem estat traïts pels que van prometre ser aliats: Junts, ERC i la CUP i associacions de la societat civil com ANC i Omnium. Des del 2017, han demostrat que no estan al costat del poble, sinó al costat del poder que ens sotmet. Però això ja no ens pot sorprendre. Ara és el moment d’alçar-nos, de construir-nos i d’avançar sense mirar enrere.

Història i Denúncia: Necessàries, Però Insuficients

És cert que hem de mantenir viva la memòria. Hem de continuar denunciant el colonialisme, l'ofec lingüístic i cultural, i la manipulació demogràfica que l’estat espanyol promou descaradament per diluir-nos. Però no podem quedar-nos només aquí. Explicar la nostra història al món és útil, però inútil si no hi ha acció. El món no farà res per nosaltres, i cap país vindrà a salvar-nos. Si no lluitem, ningú no ho farà en el nostre lloc.

Xarxa NOCALLIS: Un Crit d’Acció

La Xarxa NOCALLIS ha nascut precisament per deixar enrere aquesta mentalitat de derrota i començar a construir la independència de manera activa. No estem aquí per llepar-nos les ferides; estem aquí per treballar junts per alliberar els Països Catalans. La independència no arribarà si ens limitem a explicar com d’injust és el sistema, com de traïts ens sentim o com de desbordants són les injustícies que patim. La descolonització, i amb ella la independència, només arribarà si ens organitzem, si treballem, si som valents i si actuem.

És hora de despertar, de passar de la queixa a l’acció. Necessitem un pla a curt termini, un full de ruta per reactivar el moviment independentista amb força, amb claredat i sense distraccions. Cada minut que passem lamentant-nos és un minut que Espanya i França utilitzen per enfortir la seva dominació.

Per a Què Lluites, Patriota?

Si només vols llepar-te les ferides, quedar-te a casa és més còmode. No calen sacrificis ni riscos per lamentar-se. Però si el teu objectiu és la llibertat, la descolonització, llavors el moment de quedar-se quiet ha passat. Ara toca actuar.

Construïm les eines per alliberar-nos. Comencem per l’organització, perquè sense organització no hi haurà victòria. Avancem amb estratègies clares, pràctiques i operatives. Mobilitzem-nos per posar en marxa les accions necessàries. Ho vam prometre, i ho complirem. No perdem més temps.

El Temps No Juga al Nostre Favor

La història ens ha ensenyat moltes lliçons. Però hi ha una cosa clara: el temps perdut és un regal per l’enemic. Cada any que deixem passar sense avançar és un any més de repressió, d’erosió de la nostra identitat i de dilució de la nostra força com a poble. Ens estan intentant aniquilar, no amb armes, sinó amb el pas del temps.

És hora de dir prou. Prou de queixar-nos. Prou de dividir-nos. Prou de mirar enrere sense caminar endavant. Alcem-nos, treballem i lluitem per la llibertat. No pel passat, sinó pel futur.

Catalans, avancem cap a la independència! Els Països Catalans no seran lliures fins que ho fem nosaltres mateixos.

Aquest article és un crit d’alerta i una invitació a l’acció. No deixem que el temps ens guanyi. Organitzem-nos, treballem i lluitem per la independència total i la descolonització dels Països Catalans. Ara, més que mai, és el moment.

Entreu a la Xarxa NOCALLIS !!!

xarxanocallis@gmail.com

La XARXA de NOsaltres els patriotes CAtalans LLIureS

Democràcia vs. Partitocràcia: Una Reflexió Necessària

La democràcia és un sistema polític fonamentat en la idea que el poder ha de residir en el poble. En una democràcia, els ciutadans tenen el poder de decidir qui els representa, escollint directament els seus representants per als càrrecs de govern i legislatius. Això garanteix que el poble tingui una influència real sobre les decisions polítiques i els governants.

 Tanmateix, no tots els sistemes polítics que es presenten com a democràcies ho són realment. Existeixen també partitocràcies, on el poder no es reparteix entre la ciutadania, sinó que es concentra en els partits polítics. En una partitocràcia, els partits decideixen qui ocuparà els càrrecs de govern i legislatius, independentment de la voluntat directa del poble. Els ciutadans voten per partits, però no tenen influència directa sobre qui ocuparà els càrrecs concrets. Això fa que els partits controlin la política, limitant la capacitat del poble d'influir realment en el procés de decisió.

 Aquesta distinció és fonamental per entendre els desajustos polítics actuals. El sistema polític espanyol, per exemple, es disfressa de democràcia, però en realitat és una partitocràcia. El poder no resideix en el poble, sinó en un conjunt de partits que decideixen qui governarà, de manera que la ciutadania, tot i votar, no té una influència directa sobre els seus representants. Això crea una desconnexió entre els electors i els elegits, i provoca que els partits polítics exercisquin un control excessiu sobre la política.

 

Un exemple clar d’això són les llistes tancades. En un sistema de llistes tancades, els votants no poden escollir directament els seus representants individuals, sinó que voten per partits. Això fa que el poder es concentri en els partits, que decideixen qui serà elegit, independentment de la voluntat popular concreta. Així, el poble no exerceix el control directe sobre els càrrecs de govern i legislatius, com seria propi d’una democràcia veritable.

 

La corrupció inherent als sistemes partitocràtics

 Els sistemes partitocràtics no només limiten la participació ciutadana, sinó que són també altament vulnerables a la corrupció. En aquests sistemes, on el poder es concentra en els partits, els interessos econòmics, judicials i fins i tot estrangers poden intervenir de manera decisiva en la presa de decisions polítiques. Els poderosos actors econòmics, com les grans empreses, poden influir en les decisions legislatives o executives mitjançant finançament als partits o mitjançant pactes que els garanteixin beneficis econòmics.

 Aquesta influència no es limita només als aspectes econòmics. Els poders judicials locals o fins i tot estrangers poden intervenir per condicionar la presa de decisions. Per exemple, poden pressionar perquè certs projectes legislatius siguin aturats o modificats segons els seus interessos. De fet, és habitual veure com els poders econòmics i judicials treballen conjuntament per garantir que les lleis aprovades pel poder legislatiu no s’apliquin de manera efectiva, aconseguint que s'alterin o s'interpretin de manera a favor d'interessos particulars.

 

El poder judicial en els sistemes partitocràtics

 

El poder judicial, en aquests sistemes, també és susceptible a la manipulació. Els partits polítics, que controlen el sistema, poden influir en l'elecció dels jutges, la qual cosa limita la independència judicial. En molts casos, això resulta en una manca d’imparcialitat, ja que els jutges poden actuar de manera que afavoreixin els interessos dels partits que els han nomenat. Això pot portar fins i tot a no aplicar lleis aprovades pels òrgans legislatius, o a fer-ho de manera selectiva, segons els interessos polítics o econòmics del moment.

 És clar que aquestes dinàmiques de poder són una pertorbació seriosa per a una democràcia veritable. Quan els partits polítics tenen la capacitat de controlar no només els càrrecs de govern i legislatius, sinó també influir en el poder judicial, el poble es veu desposseït del seu poder de decidir lliurement sobre el seu futur. Així, per molt que es presentin com a democràcies, els sistemes partitocràtics no compleixen amb els principis fonamentals de la democràcia, ja que el control sobre el poder queda en mans d'una minoria de partits i no en la ciutadania.

 

El camí cap a una democràcia veritable

 És crucial reconèixer aquesta diferència i començar a parlar clarament de les partitocràcies. Encara que els mitjans i els discursos polítics les anomenin "democràcies", no ho són. Són partitocràcies, on el poder es concentra en els partits i no en el poble. Aquesta és una distorsió de la democràcia, que limita la llibertat de decisió ciutadana i la representativitat política.

 Per això, cal reflexionar sobre com podem construir un sistema on el poder sigui realment del poble, on la ciutadania tingui la capacitat d'influenciar de manera activa i directa les decisions polítiques. Només així podrem avançar cap a una societat més justa, més lliure i més representativa.