dijous, 7 de desembre del 2023

Cal organitzar-nos

Moltes son les iniciatives de patriotes catalans que de forma individual estan mantenint la flama de la lluita per la independència viva, com a únic objectiu per assolir la plena llibertat del poble català.

Fins ara, i encara per uns mesos mes el tema de conversa es l’amnistia dels processats -amb sentencies fermes o no- com conseqüència del procés que podem anomenar del 1 d’octubre del 17.

Però el verdader objectiu de la lluita està quedant arraconat per molts dels fins ara anomenats independentistes, especialment pels partits independentistes amb representació al Parlament. Això no pot seguir així o morirem com a poble, la nostre historia, cultura, llengua, les nostres lleis, diluint el territori i debilitant la nostre economia.

Som molts els catalans patriotes que volem el millor per la nostre Pàtria, però tenim una sèrie de factors que ens debiliten en front l’adversari: Individualisme i egocentrisme.

Si trobem la forma de, mantenint la personalitat de tots els projectes, aglutinar el projectes existents en diferents àrees, però amb el comú denominador de lluitar per recuperar la independència de Catalunya, sortint del jou en que ens manté Espanya ja haurem donat un gran pas endavant per l’objectiu comú dels patriotes catalans.

El proper any 2024 serà any preelectoral (o potser electoral) a Catalunya, certament aquest fet generarà moltes inquietuds de curt termini, però no resoldrà els problemes de Catalunya amb Espanya. Cal posar-se les piles per treballar i que de cara a les següents eleccions -d’aproximadament 2029- els catalans tinguem una organització sòlida, forta i amb capacitats de lluitar per Catalunya deixant les lluites d’interessos de costat, totalment aparcats. Ah! No hi veig participant en aquest moviment cap dels polítics actualment en actiu i que ja han demostrat amb escreix que no poden guiar Catalunya al lloc on necessita.

Hi serem ! 

diumenge, 5 de novembre del 2023

Les Veus Silenciades a l'Amnistia: Els Encausats del Procés Independentista Parlen

Aquest sondeig ha estat realitzat amb l'objectiu d'ajudar a aquells que han de prendre la decisió de tancar un acord d'amnistia, proporcionant informació objectiva i directa dels encausats, que serien els principals beneficiaris d'aquest acord. Fins ara, la veu dels encausats no ha estat prou present en el debat públic. Amb aquest sondeig, aquí han expressat les seves opinions i preferències, i així contribuint a un debat més informat i equilibrat.

Les preguntes del sondeig

  • 1.     Estàs encausat per algun tema vinculat al procés del 1O, independent de la acció que es jutja?
  • 2.     Estàs afiliat a algun partit Polític independentista amb representació al “Congreso de los Diputados” o estàs reben algun sou de la administració pública o la teva empresa rep algun tipus de subvencions?
  • 3.     Que prefereixes

a)     Que es signi la amnistia i que tots els processos quedin extingits, tant de represaliats com de policies i que posteriorment els tribunals de la UE arxivin tots els casos a punt de sentencia

b)     No ser amnistiat i poder tornar a fer un 1O o aplicar la DUI i que els processos als tribunals de la UE segueixin el seu camí

  • 4.     En el supòsit que es faci la investidura, que penses que caldrà fer a Catalunya els que vulguin de veritat la independència?

a)     Res, acceptar la nova situació, que per generacions serà de sotmetiment a Castella

b)     Treballar per crear un altre organització que pugui aglutinar els independentistes que quedem, sense que hagin participat en els partits actuals i treballar per construir un escenari per la independència en els propers anys.

 Informe de resultats fet per CHATGPT

Considerant el context sobre les preguntes del sondeig podem fer la següent anàlisi detallada:

  1. Encausat per algun tema vinculat al procés del 1O: Tots els participants han respost que sí, estan encausats per algun tema relacionat amb el procés del 1O. Això indica que tots els participants estan directament afectats per aquesta situació.
  2. Afiliació a un partit polític independentista o recepció de sous de l'administració pública o subvencions: La majoria dels participants (36 de 43) han respost que no estan afiliats a cap partit polític independentista ni reben sous de l'administració pública o subvencions. Es a dir, el 83,7% dels participants han respost que no, mentre que el 16,3% han respost que sí. Això indica que la majoria dels participants no estan directament vinculats amb cap partit polític ni depenen de l'administració pública per a la seva renda.
  3. Preferència entre amnistia o no amnistia: La majoria dels participants (30 de 43) prefereixen no ser amnistiats i poder tornar a fer un 1O o aplicar la DUI, i que els processos als tribunals de la UE segueixin el seu camí. Això podria indicar un fort desig de continuar lluitant per la independència, malgrat les possibles conseqüències legals. O sigui que el 69,9% dels participants prefereixen no ser amnistiats i poder tornar a fer un 1O o aplicar la DUI, mentre que el 30,2% prefereixen que es signi l'amnistia.
  4. Accions a prendre en cas d'investidura: La majoria dels participants (35 de 43) creuen que, en cas d'investidura, caldria treballar per crear una altra organització que pugui aglutinar els independentistes que quedem, sense que hagin participat en els partits actuals, i treballar per construir un escenari per la independència en els propers anys. Això podria indicar una insatisfacció amb els partits polítics actuals i un desig de canvi en la lluita per la independència. Resumin, el 81,4% dels participants creuen que caldria treballar per crear una altra organització que pugui aglutinar els independentistes que queden, mentre que el 18,6% creuen que no cal fer res i acceptar la nova situació.
  5. Dels participants que no estan afiliats a cap partit polític independentista ni reben sous de l’administració pública o subvencions (36 persones):

a)     El 77% (28 persones) prefereixen no ser amnistiats i poder tornar a fer un 1O o aplicar la DUI.

b)     El 22% (8 persones) prefereixen que es signi l’amnistia.

  1. 6 Dels participants que estan afiliats a un partit polític independentista o reben sous de l’administració pública o subvencions (7 persones):

a)     El 28,5% (2 persones) prefereixen no ser amnistiats i poder tornar a fer un 1O o aplicar la DUI.

b)     El 71,5% (5 persones) prefereixen que es signi l’amnistia.

dimecres, 11 d’octubre del 2023

Els diputats independentistes de la vergonya

A les passades eleccions autonòmiques del 14 de febrer de 2021 el gran argument dels partits dits independentistes, es a dir Esquerra, Junts i CUP, va ser que demanaven el vot per tal de, en el cas de que si tots junts s’obtenien mes de la meitat dels 135 escons del Parlament,  dur a terme la independència. Van obtenir-ne 74, el 54% del Parlament i per tant tenen, encara avui, la majoria absoluta. Han passat dos anys i 8 mesos, bastant mes de la meitat de la legislatura i el més calent es a l’aigüera.

Aquí hi ha la llista amb noms i cognoms dels actuals 74 diputats autoanomenats independentistes que ens han enganyat.

Recomano de tenir-la a mà per tal de demanar explicacions de forma individual a cadascun d’ells sobre el perquè no han complert amb el mandat majoritari del poble de Catalunya, i en cas de no tenir resposta convincent demanar-los-hi que s’enretirin de la política i deixin pas a altres persones compromeses amb Catalunya i la seva Independència.

Catalunya diu DUI. I així ho va votar el 2017 i ho va confirmar el 2021.


Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana

Sr. Josep M. Jové Lladó

Sra. Marta Vilalta i Torres

Sr. Jordi Orobitg i Solé

Sr. Jordi Albert i Caballero

Sr. Pere Aragonès Garcia

Sra. Irene Aragonès Gràcia

Sra. Ana Balsera i Marín

Sr. Jaume Butinyà i Sitjà

Sra. Alba Camps i Roca

Sr. Carles Castillo Rosique

Sr. Bartomeu Compte Masmitjà

Sra. Jenn Díaz Ruiz

Sra. Najat Driouech Ben Moussa

Sr. Ferran Estruch i Torrents

Sra. Margarida Feliu Portabella

Sr. Juli Fernàndez Olivares

Sra. Montserrat Fornells i Solé

Sra. Jordina Freixanet i Pardo

Sr. Adrià Guevara i Figueras

Sra. Ángeles Llive Cruz

Sra. Lluïsa Llop i Fernàndez

Sr. Engelbert Montalà i Pla

Sr. Pau Morales i Romero

Sra. Mònica Palacín i París

Sr. Oriol Pallissó Balanyà

Sra. Neus Ramonet i Sucarrat

Sr. José Rodríguez Fernández

Sra. Raquel Sans Guerra

Sra. Anna Torrentà Costa

Sra. Alba Vergés i Bosch

Sr. Eugeni Villalbí Godes

Sra. Maria Jesús Viña i Ariño

Sr. Ruben Wagensberg Ramon

 

Grup Parlamentari de Junts per Catalunya

Sr. Albert Batet i Canadell

Sra. Mònica Sales de la Cruz

Sr. Josep Rius i Alcaraz

Sra. Jeannine Abella i Chica

Sr. Pere Albó Marlés

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol

Sra. Maria Antònia Batlle i Andreu

Sra. Susanna Bazán i López

Sr. Joaquim Calatayud Casals

Sr. Joan Canadell i Bruguera

Sra. Cristina Casol Segués

Sr. Antoni Castellà i Clavé

Sr. Francesc de Dalmases i Thió

Sra. Anna Erra i Solà

Sra. Mercè Esteve i Pi

Sr. Jordi Fàbrega i Sabaté

Sra. Anna Feliu Moragues

Sra. Glòria Freixa i Vilardell

Sra. Judit Guàrdia i Torrents

Sr. Joaquim Jubert Montaperto

Sra. M. Assumpció Laïlla Jou

Sra. Aurora Madaula i Giménez

Sr. Jordi Munell i Garcia

Sra. Irene Negre i Estorach

Sr. Lluís Puig Gordi

Sr. David Saldoni i de Tena

Sra. Maite Selva i Huertas

Sr. Francesc Ten i Costa

Sra. Judith Toronjo Nofuentes

Sr. Ramon Tremosa Balcells

Sra. Ester Vallès Pelay

Sr. Salvador Vergés i Tejero


Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar

Sra. Maria Dolors Sabater i Puig

Sr. Dani Cornellà Detrell

Sra. Mar Ampurdanès Gutiérrez

Sra. Basha Changue Canalejo

Sra. Laia Estrada Cañón

Sra. Nogay Ndiaye i Mir

Sr. Xavier Pellicer Pareja

Sr. Carles Riera Albert

Sra. Montserrat Vinyets Pagès

dimecres, 27 de setembre del 2023

Amnistia... la paraula màgica, per mi no cal, gracies.

El 2017 no es va lluitar i arriscar fins hi tot la integritat física de molts catalans perquè sis anys després s’estigui negociant el perdó per part d’Espanya pel que es va fer. Una amnistia sense reconeixement públic de les atrocitats fetes pel govern d’Espanya nomes serveix per blanquejar les conseqüències de la acció del govern d’Espanya l’octubre del 2017.

A veure si ens entenem, es fa el 1O “amb totes les conseqüències” per tal de avançar capa a independència i sis anys després ens trobem negociant perquè ens perdonin els càstigs infligits com a conseqüència de la nostra acció plenament conscient?

No, no es això, companys. Lluitar per després demanar perdó no es lluitar per la Independència de Catalunya, es fer coses per veure que passa i si surt bé perfecte, però si pel que sigui no consumem el nostre objectiu (perquè realment si el vàrem aconseguir, el que passa es que no es va consumar) i tenim  represàlies aleshores demanem perdó. Repeteixo, no es això companys.

Tots els patriotes que van posar-se davant les forces espanyoles, i que després van seguir dient-hi la seva en manifestacions i altres accions ho feien a canvi de res, o millor dit si, a canvi d’anar cap a la independència de Catalunya i sabien els riscos que corrien. Que Espanya, intentaria reprimir i fer represàlies ja es sabia. Cap sorpresa.

I ara, quan la lluita continua i els ciutadans hem demostrat als partits que sense nosaltres no son res – a les eleccions del 23 de Juliol els partits independentistes han perdut mes de un milió de vots respecte del 1O- ara l’objectiu es la amnistia... no, amb mi que no hi contin. Res a celebrar

A qui beneficiaria aquesta possible amnistia?

  •       Primer de tot als polítics que ens van deixar tirats el 27 d’octubre del 2017 amb la no proclamació de la República Independent de Catalunya i que, en lloc de fer un pas al costat com tocaria, volen seguir repartint les cartes en el moviment independentista. Per mi no cal, calen nous lideratges compromesos i que no ens enganyin.
  •       Beneficiaria a ciutadans fora dels partits polítics que es van arriscar conscientment i que encara avui estan reben les represàlies – poden agrair-li al MHP Puigdemont per haver-se tirat enrere en la proclamació de la República. No tinc gaire clar si aquests represaliats prefereixen la amnistia o un altre 1O que arribes a bon port.
  •       I per últim a qui mes beneficiaria l’amnistia es al Reino de Espanya i al seu govern de torn. Estem en un moment en que començaran a aparèixer sentencies de diferents tribunals Europeus que molt probablement condemnaran al Reino de Espanya per les atrocitats fetes els mesos de setembre i octubre de 2017 i en el període d’aplicació del 155 en que van destrossar moltes de les estructures operatives de Catalunya.

Menció apart mereixen els ciutadans patriotes que per diferents mitjans ja han dit públicament que no volen ser amnistiats, ja que volen, i amb molta raó, defensar-se fins el final i que la veritat aflori i el Reino de Espanya, si es condemnat com tot sembla indicar, que pagui pel que va fer i que quedi de manifest que els catalans tenim el dret a decidir el nostre futur com a poble.

El que cal negociar es de quina manera, amb garanties democràtiques i amb supervisió internacional, els catalans decidirem el nostre futur, la resta molt de soroll i com diu la dita: “qui dia passa, any empeny”, a seguir a Espanya i el polítics a seguir vivint  a costa dels altres, a molts del quals no els arriben els diners per arribar a fi de mes.

dilluns, 25 de setembre del 2023

I ara, perquè hem de confiar-hi?

D’aquí una mesada farà sis anys del fatídic dia 27 d’octubre del 2017 en que els líders dels partits independentistes catalans van deixar tot un poble sense convertir en realitat allò pel que tots havien lluitat i defensat. Mes de dos milions de catalans els vàrem donar la confiança per tirar endavant el procés de independència d’Espanya i en la nit del dia 27 d’Octubre el MHP Carles Puigdemont, després de proclamar la independència, la va deixar en suspens “sine die”, en un acte de covardia o traïció, no importa quin dels dos, però segur que no va ser un acte de coratge ni de lideratge.

Després hem viscut el procés de convertir a tots aquests personatges, que com a mínim van enganyar als seus conciutadans, en víctimes de la repressió, falsos herois i fins i tot es mantenen tots, amb la excepció de Jordi Cuixart i Joaquim Forn, en plena activitat política -ja sigui partidària o no.

Es clar que el Govern de la Generalitat ha deixat de tenir cap tipus de transcendència en el desenvolupament dels esdeveniments orientats a assolir la recuperació de la independència de Catalunya, com no sigui el fer nosa a tots els que realment podrien actuar. Aquest Govern tindrà el trist honor d’haver fet perdre diversos anys en els que el Parlament de Catalunya hi havia una majoria absoluta suposadament independentista.

Els independentistes els hem donat l’esquena i no tenen el nostre suport. L’any 2017 van rebre 2.044.038 vots de ciutadans de Catalunya demanant la independència tot i la violència repressiva exercida pels cossos policials de l’Estat espanyol en contra dels qui intentessin exercir el seu dret a vot. A les passades eleccions del 23 de Juliol d’enguany els vots que van rebre els encara anomenats partits independentistes va ser de 954.311 vots, es ha dir van perdre mes del 50% dels vots independentistes del 1 d’octubre de 2017 -per ser exactes es va perdre un 53.31%- entre totes les candidatures independentistes. I tot plegat sense cap acta de reconeixement de la derrota encaixada ni intent de reconsiderar les seves estratègies, senzillament puntada endavant i a anar tirant. Es allò de que qui dia passa any empeny.

Bé, feta aquesta introducció sembla de, com a mínim, ingenus el permetre que els líders que ens van deixar penjats el 2017 a finals de setembre de 2023 segueixin liderant la política independentista d’aquest País.

Doncs bé, ara aquests mateixos polítics son els que, per pur atzar, estan liderant les negociacions amb els partits espanyols que volen formar govern a Espanya i els falten els seus vots per tal de evitar que Espanya tingui d’anar a noves eleccions.

Sigui dit de pas que si com a independentistes volen marxar d’Espanya no els hi ha de importar res la “governabilitat d’Espanya”,  a no ser que el seu independentisme sigui nomes de paraula i no de fet com es va veure el 27 d’octubre del 2017.

Durant la campanya electoral es van atipar de dir que per votar  la investidura de qualsevol govern d’Espanya calien tres punts “innegociables i pagats per endavant”:

  •      Reconeixement del català a Europa.
  •      Amnistia per tots els represaliats pels fets de setembre i octubre del 2017.
  •      Reconeixement del dret a decidir per part de Catalunya.

Encara, a data d’avui no han començat les negociacions però l’escenari de negociació ja es va desenvolupant a la baixa:

  •        El reconeixement del català a Europa s’ha sol·licitat. Però de moment no s’aprovà perquè calen criar unes comissions d’estudi i ja veurem per quan es pot fer... la qüestió ha quedat per finals d'octubre, ja veurem,
  •        L’amnistia s’està diluint, de moment ja es segur que en cas d’aprovar-se quelcom no es dirà amnistia, veurem en què queda el seu contingut. Podria ser que s’arribessin a amnistiar fins i tot el policies que van atonyinar els votants i no hi entressin alguns dels represaliats.
  •        El tema del dret a decidir ha desaparegut del mapa. Ningú en parla. El més important dels tres temes està sortint de la possible negociació perquè els partits espanyols no  volen sentir-ne parlar. Això ja ho sabíem abans de començar, però sembla que pot mes l’ego de sentir-se transcendents que no pas el que Catalunya necessita.

I ara ve la cirereta del pastis:

  •        Per part dels negociadors dels partits espanyols ja està començant a sonar la musica de que per tancar qualsevol acord, aquest tindria de portar com a condició el compromís d’aprovar els pressupostos dels propers anys del govern d’Espanya. Vaja un xec en blanc. Comprometre’s a aprovar sense que ni tan sols existeixen.

Aquest es el panorama a dia d’avui. I no oblidem que qui negocia es el mateix que el 27 d’octubre del 2017 va deixar a l’estacada amb cara de ximples a tots els catalans independentistes.

La pregunta que ens fem es la que encapçala aquest escrit... i ara, perquè hem de confiar-hi?

Calen nous lideratges!!!