El 2017 no es va lluitar i arriscar fins hi tot la integritat física de molts catalans perquè sis anys després s’estigui negociant el perdó per part d’Espanya pel que es va fer. Una amnistia sense reconeixement públic de les atrocitats fetes pel govern d’Espanya nomes serveix per blanquejar les conseqüències de la acció del govern d’Espanya l’octubre del 2017.
A veure si ens entenem, es fa el 1O “amb totes
les conseqüències” per tal de avançar capa a independència i sis anys després
ens trobem negociant perquè ens perdonin els càstigs infligits com a conseqüència
de la nostra acció plenament conscient?
No, no es això, companys. Lluitar per després
demanar perdó no es lluitar per la Independència de Catalunya, es fer coses per
veure que passa i si surt bé perfecte, però si pel que sigui no consumem el
nostre objectiu (perquè realment si el vàrem aconseguir, el que passa es que no
es va consumar) i tenim represàlies
aleshores demanem perdó. Repeteixo, no es això companys.
Tots els patriotes que van posar-se davant les
forces espanyoles, i que després van seguir dient-hi la seva en manifestacions
i altres accions ho feien a canvi de res, o millor dit si, a canvi d’anar cap a
la independència de Catalunya i sabien els riscos que corrien. Que Espanya,
intentaria reprimir i fer represàlies ja es sabia. Cap sorpresa.
I ara, quan la lluita continua i els ciutadans
hem demostrat als partits que sense nosaltres no son res – a les eleccions del
23 de Juliol els partits independentistes han perdut mes de un milió de vots
respecte del 1O- ara l’objectiu es la amnistia... no, amb mi que no hi contin. Res
a celebrar
A qui beneficiaria aquesta possible amnistia?
- Primer de tot als polítics que ens
van deixar tirats el 27 d’octubre del 2017 amb la no proclamació de la República
Independent de Catalunya i que, en lloc de fer un pas al costat com tocaria,
volen seguir repartint les cartes en el moviment independentista. Per mi no
cal, calen nous lideratges compromesos i que no ens enganyin.
- Beneficiaria a ciutadans fora dels
partits polítics que es van arriscar conscientment i que encara avui estan
reben les represàlies – poden agrair-li al MHP Puigdemont per haver-se tirat enrere
en la proclamació de la República. No tinc gaire clar si aquests represaliats prefereixen
la amnistia o un altre 1O que arribes a bon port.
- I per últim a qui mes beneficiaria
l’amnistia es al Reino de Espanya i al seu govern de torn. Estem en un moment
en que començaran a aparèixer sentencies de diferents tribunals Europeus que molt
probablement condemnaran al Reino de Espanya per les atrocitats fetes els mesos
de setembre i octubre de 2017 i en el període d’aplicació del 155 en que van
destrossar moltes de les estructures operatives de Catalunya.
Menció apart mereixen els ciutadans patriotes
que per diferents mitjans ja han dit públicament que no volen ser amnistiats,
ja que volen, i amb molta raó, defensar-se fins el final i que la veritat aflori
i el Reino de Espanya, si es condemnat com tot sembla indicar, que pagui pel
que va fer i que quedi de manifest que els catalans tenim el dret a decidir el
nostre futur com a poble.
El que cal negociar es de quina manera, amb
garanties democràtiques i amb supervisió internacional, els catalans decidirem
el nostre futur, la resta molt de soroll i com diu la dita: “qui dia passa, any
empeny”, a seguir a Espanya i el polítics a seguir vivint a costa dels altres, a molts del quals no els
arriben els diners per arribar a fi de mes.
