VAL MES TARD QUE MAI !

Arriba el 2015, el 2014, l’any del Tricentenari ja ha passat, amb mes pena que gloria, ja ha passat.

I tot plegat, podem donar-li les “gracies” al president Mas i a CDC, que amb la seva política d’anar fent bullir l’olla i aplicant allò de qui dia passa any empeny, o amb les paraules del propi Mas, submergits esperant que passi la onada (del independentisme), ha deixat que el somni de la Independència en el any del Tricentenari s’esvaís.

Amics que voleu de veritat, com jo, la independència de Catalunya, dit així, si senyor, amb totes les lletres i sense ambigüitats (com procés, viatge a Ítaca, camí ...) INDEPENDENCIA , no podem de cap manera estar satisfets pel que ha passat aquest any, simplement hem perdut el temps.

Hem aprés coses, sobretot de qui no podem refiar-nos. I també una cosa que molts ja sabíem, ningú farà la feina per nosaltres.

Han aparegut molts oportunistes buscant un protagonisme al darrera de un independentisme poc convençut. Penso que la Societat civil representada per Omnium i ANC han fet un molt trist paper, sobre tot des de el mes de octubre quan Mas va decidir personalment matar el procés, matant la verdadera consulta que hagués pogut estar vinculant i posteriorment jugant amb el tema de les llistes. Tot per interès de molts del personatges grisos vinculats a aquesta societat civil –que per cert els catalans no hem escollit i que nomes es representen a ells mateixos, com jo també nomes em represento a mi i prou-.

Parlant de oportunistes no podem oblidar el mes gran oportunista de tots que es en Mas. Ha jugat amb el sentiment de Catalunya, i sobretot de molts milers –milions- de catalans venent-les-hi un somni que ell sap perfectament que no es el seu somni –ni de molta gent del seu partit i votants- es la seva necessitat per salvar-se políticament.

Amics independentistes, penso que cal tocar de peus a terra. Ens han agafat un procés i una il·lusió col·lectiva, se’n han apropiat i l’estan diluint.

Penso que, des de ara mateix, hem de deixar de parlar de eleccions, ni plebiscitàries, ni res, prendre-li el protagonisme pel tema de la independència i que torni a mans de qui realment vol la independència. Ell que vagi fent la seva via, el seu camí.

Ara tinc la sensació que es un malt moment per les eleccions, ja que la ciutadania esta força cremada amb el famós i estèril tema de la llista unitària (algú pot explicar-me perquè en diuen de unitària si el únic que volen es que ERC vagi en la mateixa llista que CiU?).

Hem direu ingenu, però jo proposo que les forces polítiques independentistes deixin definitivament de costat el procés cap a la independència liderat per en Mas, ja s’ho farà.

Jo començaria a treballar de valent perquè a les properes eleccions de finals del 2016 les forces polítiques realment independentistes estiguin preparades per intentar el màxim d’escons i cas de obtenir la majoria absoluta votar per la DUI. Amb un procés que serà dur però sobre aquesta base. I des d’ara treballar des de el Parlament i les entitats en que es tingui presencia per preparar les institucions de estat propi en la mesura del possible.

Aquest missatge va adreçat a ERC, i les CUP com a partits parlamentaris actuals amb clara vocació Independentista –conscientment no hi poso CDC per que no ho tinc clar que tinguin aquesta vocació com a partit-, i ha forces extraparlamentàries com Solidaritat o Poder Constituent entre d’altres. Els altres que vulguin seguir i recolzar aquest camí seran benvinguts, però en cap cas s’apropiaran de la Independència de Catalunya per assolir les seves ambicions de poder ( o per seguir-hi).

Amics, l’any 2014 ens el han fet perdre, aprofitem el 2015 per construir una capacitat política per en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, els partits que defensin la independència amb  tota claredat siguin majoria i podem declarar sense mes pèrdues de temps la DUI. Si no ho fem així, penso que ara correm el risc de fer fins hi tot el ridícul de que en Mas acabi convocant eleccions i no hi hagi majoria independentista. Si seguim el eslògan de “ARA O MAI”, penso que tenim molts números perquè sigui MAI, i jo això no ho vull pel meu País

Com ja hi expressat en altres ocasions: “VAL MES TARD QUE MAI !”

Convergència no vol ser manada però ens tracta com a ramat, prou d’això !!!

Cada vegada que sento persones que es posen a disposició del “PROCES” ja tremolo. Digueu-me desconfiat, però quan les persones son elles mateixes les que diuen que estan disposades a fer un sacrifici, me’n malfio.

Va ser la Carme Forcadell, ara la Muriel Casals. Tota aquesta historia de la ANC i Omnium l’un creat i l’altre posat a fer de motors per potenciar la activitat des de la societat civil per assolir la Independència de Catalunya ja em semblava que acabaria així.

Ja fa uns mesos vaig escriure aquí mateix una nota en la deia que em refiaria de la activitat altruista de les persones que actuaven a ANC i Omnium si mai cap d’elles es presentaven a eleccions.

Ara resulta que tots volen ser salva pàtries.... sis plau que es comença a veure el llautó a molts independentistes de oportunitat.

Jo segueixo pensant que aquesta discussió de llista única, si o no, es una tonteria.

Si el President Mas vol convocar eleccions, que ho faci i promogui la llista tan amplia com sigui capaç de aglutinar. Si considera que no es el moment de convocar eleccions allà ell i la seva responsabilitat històrica amb tots els catalans.

De aquí a dos anys es convocaran “soles” i aleshores que cada partit faci les col·ligacions electorals que consideri mes escaients per la seva visió per Catalunya i el món llegirà els resultats en base a la realitat assolida.

Convergència es l’especialista en fer debats inútils i mantenir el públic distret amb tonteries (i no vull dir que sigui una tonteria les eleccions, però si que ho es aquesta discussió) buscant un fals protagonisme en les formes, sense mullar-se en el fons.

Prou d’això!!.

Ara tot el problema esta en que veu que les projeccions electorals de ERC estan molt pel damunt de les de CiU o CDC.

Recordeu el famós “ara no toca” d’en Pujol per la reforma de l’Estatut, i després, quan ho va proposar CiU es van convertir en els defensors a mort.

Recordeu la mani del 2010, recordeu les eleccions del 2012 en que Mas demanava la majoria per tal de poder fer el camí (sense explicar quin camí ni cap on)?

Recordeu el part de la pregunta pel referèndum amb el famós Si-Si?

Tot això perquè a Convergència li encanta navegar entre dues aigües, i ara en paraules del President Mas, s’han trobat davant una onada molt forta (corrupció i independència) i estan capbussant-se per sortir-ne mes endavant reforçats

Gracies a no fer-li cas avui ja sabem que el destí es diu Independència, però os imagineu si els hagéssim deixat amb la majoria? Avui parlaríem de pactes i mes pactes per sota la taula. Això es el que els agrada, obscurantisme.

Convergència únicament coneix una estratègia, la seva, la dels seus interessos, que no es mes que estar aferrada al poder, a la possibilitat de manar i no ser manada, però ens vol tractar a tots com a ramat.

No patiu, Catalunya es forta i aguantarem dos anys mes. Però eleccions on tots puguem votar la nostre opció per la Independència i el model social que volem pel nostre País.

Repeteixo lo ja expressat, amb llista única, amb mi que no hi contin. No votaré una llista contaminada amb gent que viu al voltant de la corrupció.

Fins i tot preferiria quedar-me una temporada mes a Espanya.

Aprofitem les eleccions per anar mes endavant

El fet de que calguin fer eleccions per tirar endavant el model que volem els catalans, que es mes que probable que derivi en una DUI,  seria bo que ho aprofitéssim per avançar tot el que puguem en el camí.

Òbviament, penso que no hi haurà cap partit que de veritat vulgui la independència de Catalunya que vulgui presentar-se en una llista unitària. Sols pot voler-ho algun partit que pensi que pot ser molt castigat pels catalans i vulgui aprofitar per aixoplugar-se sota el paraigües d’altres partits per diluir els seus problemes.

Dit això, i partint de la base de que les llistes seran variades –aquest n’és un argument mes perquè sigui així- penso que es poden aprofitar les eleccions per:

1.- Posar com a primer punt –els partits que així ho vulguin- la DUI.

2.- Explicar el procés que seguirien per fer-ho, immediatament,negociació amb Espanya,..

3.- Definició de posicions bàsiques en el desenvolupament del nou estat, en punts tals com:

·         Llistes obertes i distribució territorial,

·         Model de Sanitat

·         Model de lluita contra l’atur,

·         Estructura de administració territorial,

·         ....i d’altres punts estructurals de Estat

Aquesta es  una forma de que quant els ciutadans facin la seva elecció la facin ja orientats en el funcionament que s’espera de l’Estat Català.

Serà molt mes fàcil que després no calguin fer moltes discussions que nomes generen dilacions en els processos de presa de decisions. Desprès de la Dui caldrà anar molt ràpid, tot el que tinguem avançat fem-ho ara.

Cal que tothom sàpiga que aquest parlament serà constituent, això vol dir que tindrà de desenvolupar una Constitució. Penso que es obvi que es molt millor que els parlamentaris electes ja representin les diferents sensibilitats dels ciutadans. Si la llista es unitària, amb la falta de confiança que em generen els polítics, no veig que es posin d’acord a l’hora de decidir dintre de la mateixa llista. Es millor que directament podem saber a qui votem i que farà.

Desprès del que hi expressat, per mi es molt clar que una Llista Unitària seria una enganyifa als ciutadans. 

El que Catalunya s’hi juga en aquesta Festa Major Nacional del “Nou 9 N”

El que passi el 9 de Novembre es molt important, i tinc la sensació que el President Mas esta jugant amb foc i pot cremar-se, ell i el que es pitjor tot el procés.

M’explicaré. Si el dia 9 de Novembre finalment es vota, evidentment mostrarem al mon:

1.       Que volem votar,

2.       Que això es la democràcia.

3.       Que tenim un President que ha posat les urnes i

4.       Que ha complert el que havia dit (ell deia votar, molts enteníem que volia dir votar de forma democràticament vinculant).

5.       Que tenim capacitat de fer grans mobilitzacions ciutadanes...

I moltes coses mes. Però algú ha pensat que pot passar segons el resultat que surti de les votacions? Es possible que mes d’un a Madrid i també a Catalunya (oi senyors Duran, Lara, etc.?) estiguin llepant-se els dits.

Analitzem els possibles escenaris segons els resultats que surtin el:

Guanya el Si Si

S’haurà fet una demostració al mon de tot el que hem esmentat en el paràgraf anterior, ara be, ningú a fora hi donarà valor de mandat democràtic, per la falta de garanties democràtiques en tot el procés i el muntatge del mateix. Resultat: estarem on estem avui.

Guanya el SI NO mes el NO

En aquest cas, tot i que tampoc es vinculant, mes de un a Madrid, Catalunya i a fora ho veurà com que els catalans no tenim realment la voluntat de ser Independents de Espanya, siguem realistes, aquesta serà la lectura que es farà. Resultat: estarem molt pitjor que avui.

Jo no vull que sigui això el que passi, però es el que passarà per fer les cosses mal fetes, sense cens, improvisadament, identificant-se i inscrivint-se amb el DNI en el moment de la votació, amb uns 700 col·legis electorals en lloc del 4.000 que caldrien.

Ja han pensat que passarà si el govern d’Espanya o alguns partits espanyolistes envien massivament persones d’altres indrets a votar massivament? Pensi que la mobilització de les persones que tindran de votar fora del seu municipi de residencia no serà la mateixa que en condicions normals, els col·legis no seran els mateixos,... i el pitjor molta gent desencisada no anirà a votar.

Senyor Mas desisteixi d’aquesta  aventura en que Catalunya no te res a guanyar-hi i si molt a perdre. Deixi el seu “ego” la visió partidària de CiU de costat i retiri aquesta proposta.

Senyor Mas, si passa el que pot passar, vostè passarà a la posteritat com el President de la Generalitat que pel seu egoisme i ambició política va matar “el Procés” i condemna a varies generacions de catalans a seguir vivint submisos a la voluntat del govern d’Espanya.

Si el resultat no es de guanyar el SI SI, el dia 10 de Novembre tindrà de convocar eleccions anticipades, perquè vostè no mereix seguir sent el president de Catalunya i haurà estat derrotat.

Una vegada mes, el President Mas i els polítics catalans no estan a l’alçada

El partits polítics, i tots els polítics per el dret a decidir – i sobre tot el President Mas-,  una vegada mes no han estat a la alçada que la ciutadania els exigeix.

Per assolir la independència de Catalunya, no existeix cap altre camí que la declaració unilateral per part del parlament.

Això sols podrà ser possible el dia que el parlament tingui una representació en que majoritàriament hi hagin parlamentaris que vulguin la independència de Catalunya.

Si avui el parlament ja disposa d’aquesta majoria, endavant amb la DUI, sinó a les properes eleccions el poble parlarà.

Deixem-nos de pantomimes de unes votacions de fireta.

Semblava que anava en serio.

Si Mas no vol fer el servei al País de convocar unes eleccions en aquest moment, que no ho faci, esta en el seu dret, encara que la responsabilitat de no aprofitar el “ara o mai” que tenim a l’abast es seva.

Tinc la sensació de que el símil de la onada es el que ell, com a polític professional, ha estat fent i fa constantment, o no es el que va fer el 2012?. Per ell no estaríem aquí.

Avui el problema que te en Mas es que les enquestes diuen que ell no guanyaria. Si no fos així ja hauria convocat les eleccions. Per això busca la llista única. I això no es democràtic, que es presentin tots els partits i que cadascú posi els punts que vulgui. El poble decidirà.

Ara, el que si es pot posar en el actiu del President Mas es el ridícul que a nivell internacional esta fent fer a Catalunya. Ja hi havia que ens prenia en serio, però ara... Ara tota la feina feta a nivell internacional va a les clavegueres...

A mes el fet de allargar la legislatura actual per intentar assegurar-se la reelecció el únic que aconseguirà es portar a CiU convertir-se en un partit minoritari.

Mas diu que llista única de tots el partits que volen la independència. Molt be, però a mi em sorgeixen algunes preguntes:

                1.- Qui aniria al capdavant?

                2.- Qui aniria a la llista?

                3.- En quin ordre anirien els candidats?

Això nomes te un sentit blindar a @CiU de ser derrotada.

La meva opinió es que, donades les circumstancies, el millor que es pot fer es tirar endavant, oblidar-nos de consultes, fer eleccions quan toquin, que cada partit posi el que consideri en el seu programa i els ciutadans ja decidirem. I ara que cadascú faci i digui el que consideri convenient. Però una cosa es clara, el interès partidari de @CiU ha portat a una pèrdua de temps molt important. Estem acabant el 2014, el Tri-centenari, i res. Gracies Senyor Mas per enganyar-nos. Que passi moltes onades a la seva vida.

Estem en el bon camí, no ho espatllem!

La credibilitat i efectivitat del procés cap a la independència de Catalunya es basa en les solides arrels democràtiques en que esta portant-se a terme tot el procés.

No penso que sigui gaire bo que ara que estem arribant a moments especialment claus, i en que cal ser especialment curosos amb tots els temes, el començar a posicionar a persones amb fins que no poden ser res més que interessats.

M'explicaré.

Des de fa alguns mesos hi han corrents d'opinió que estan promocionant, pel cas hipotètic de unes eleccions avançades -alguns en diuen plebiscitàries- una gran coalició en que hi participessin totes les forces que volen la independència de Catalunya, liderades per Artur Mas. La veritat no entenc aquesta obsessió amb la coalició i que en Mas ho te de liderar tot per sumaria decisió.

Jo no tinc res contra en Mas, però la seva política independentista fins la manifestació del 2012 era absolutament inexistent. Vàrem ser els ciutadans de Catalunya els que vàrem impulsar-lo em aquesta direcció, que estic ben segur, si hagués estat per ell sol no ho hauria fet.

El seu partit, Convergència, te un històric marcat per les mudances camaleòniques interessades en oportunitats del moment, venent el somni i després tirant una galleda d'aigua freda al damunt dels ciutadans. El seu predecessor, mestre i garant polític, Jordi Pujol era un artista en aquests temes - ara sembla ser que també era un artista en enganyar-nos a tots plegats-.

Com el tema de la coalició electoral no sortirà, ara el tema ja va mes lluny, aquests dies estic començant a llegir opinions en el sentit de que si cal anar a unes eleccions anticipades, si guanyen els favorables a la Independència, caldria anomenar un govern de coalició amb totes aquestes forces presidides per en Mas.

Veig que el estil paternalista i a vegades gairebé messiànic de Convergència, implantat per en Pujol -i ja em vist en que ha acabat-, no vol perdre la oportunitat de passar a la historia com la força que ha portat Catalunya a la Independència. I encara no entenen que es el poble (no la ANC, Omnium, els partits o qualsevol altre organització) qui esta marcant el camí.

Però senyors, siguem seriosos, no estem demanant que es respectin el principis basics de la democràcia deixant-nos votar? Doncs si votem, seran els ciutadans els que decideixin qui ha de ser el nou President de Catalunya. Simplement el de la llista mes votada.

Sis plau no comencin amb campanyes d'aquest estil, que l'únic que faran serà perjudicar el procés per falta de credibilitat.

Serà el poble de Catalunya el que sempre decideixi qui vol que sigui el seu President, i no cal parlar-ne mes.

Si els ciutadans de Catalunya ho creuen millor pels interessos de Catalunya, la llista que lideri em Mas serà la mes votada i ell serà el nou President de Catalunya, però si per les circumstancies que fossin, la llista mes votada no fos la encapçalada per en Mas, la persona que fos el cap d'aquesta llista seria el que tindria la confiança dels catalans per Presidir la Generalitat de Catalunya. Aquest es el joc meravellós de la democràcia: Deixar que siguin els ciutadans els que decideixin. Fins i tot el President que volen.

Si el President Mas no fa que es voti el 9 N, ja sigui referèndum o eleccions, caldrà que ho expliqui molt be, perquè la historia el jutjarà i veurà si ha estat per un tema de personalisme. El 9N caldrà votar Referèndum o eleccions, millor sense grans coalicions.

Ah!, per cert em el cas de que fossin eleccions, espero que no es presenti ningú de la ANC, Omnium, etc... Hi tenen tot el dret, però seria lleig i farien un trist favor a la credibilitat de la causa independentista.

Visca Catalunya!

No es l'únic que tenim i molt menys és el millor líder

Tinc de discrepar en gran part del Sr. Xavier Roig. La part en que discrepo es que el President Mas sigui el líder que esta portant aquest vaixell que es diu Catalunya a port –Independència- , per una senzilla raó, ell esta fent aquest camí perquè hi ha una força –ERC- amb un líder de veritat –Junqueras- net com una patena, clar i convençut del que vol per Catalunya i sense  embolics al darrera que en un moment puguin embrutar la seva historia amb corrupteles o complicitats en el seu grup.

Avui no seriem on som si a ERC no hagués aparegut la figura de Junqueras, que si que es un líder de veritat, que amb la seva claredat de idees esta portant al seu partit a liderar el procés i a convertir-se en la força mes volguda pels catalans.

El president Mas esta implicat en el procés perquè si, desprès del 11-9-2012, no ho feia era la mort de CiU i òbviament de CDC. Es mes si en Junqueras no existís, avui no seriem aquí, en canvi sense en Mas –però amb en Junqueras- si que seriem al mateix lloc –o potser mes endavant  tot- sense cap mena de dubte.

Quantes vegades no hem tingut la sensació de que Mas estava buscant una finestra entreoberta a Madrid per poder posar-hi el peu, obrir-la i anar en una altre direcció? Jo bastants, i encara ho penso.

Senyor Roig, jo no em fio d’en Mas i menys de CDC que, a mes, penso que encara te un armari ple de brutícia i en Mas ho sap. Aquesta brutícia esquitxarà al procés i això no pot succeir.

Millor ens recolzem en Junqueras, un líder que de veritat creu en la Independència de Catalunya –i així ho diu obertament sense subterfugis-, que no corrent aventures amb algú que ni esta convençut de que es el que vol ni tenim clar que no sortirà brutícia al seu voltant, perjudicant encara mes el camí cap a la independència.

Una cosa mes, penso que els fortament convençuts del camí cap a la Independència son ERC i les CUP, amb CDC una mica al darrera ja que el seu pragmatisme pot fer baixar del vaixell molt ràpidament.

No voldria que tot canviï per seguir igual

Estem vivint un període molt important per la historia de Catalunya, en el que hi esta en joc el futur de les properes generacions. Res serà igual a partir dels esdeveniments que passaran en els propers mesos i potser alguns anys.

Sembla ser que la majoria dels ciutadans de Catalunya estem molt engrescats amb realitzar la consulta que pugui conduir a la independència de Catalunya, convertint-nos amb un Estat plenament lliure i independent per poder definir i ser el que vulguem que sigui.

Ens caldrà trobar camins per definir amb llibertat i democràticament com volem que sigui la nostre Catalunya. Això si, cal organitzar-se per poder avançar en el camí de les definicions i estructuració  de Catalunya en el nou estadi en que ens trobarem.

Moltes son les raons que ens porten a molts catalans a voler la independència, jo mateix fa una trentena d’anys que vaig prendre consciencia que l’únic camí per tirar endavant la Catalunya que jo volia per mi i pels meus fills era el de anar sols.

No entraré en detalls, però en aquella època moltes eren les veus dites “nacionalistes” que ens venien que el que teníem ens portaria cap a una situació ideal pels objectius de Catalunya (mai vaig tenir clar a quins objectius es referien, si els interessos privats de alguns grups polítics i adlàters,  o a la independència). Alguns babaus com jo pensàvem que era la independència, però poc a poc vaig anar veient que no, que els interessos de Catalunya eren “els seus”.

Al començament de la dècada passada, en que ja erem molts els ciutadans que començaven a estar cremats amb la situació, va haver-hi el famós “ara no toca” del President de Catalunya quan va proposar-se la primera modificació de l’Estatut. Aquest fet va començar a obrir els ulls a molts catalans que van començar a pensar que potser si que havíem estat manipulats per grups de poder (que ells mateixos es fan dir “elits”) amb falses esperances i que el que calia era  donar un pas endavant cap la Independència.

Avui per moltes raons, sembla que ja som majoria els que volem la Independència. Això ho podrem saber desprès de votar.

Vagi per davant que no es la meva intenció “tirar aigua al vi”. Però si cal dir en aquets moments, abans que sigui massa tard, algunes coses, per reflexionar i evitar que “tot canviï per seguir igual”.

Fa uns mesos vaig contactar per temes professionals amb una persona que no diré el nom, i tot parlant va dir-me que estava a la “direcció” de la Assemblea Nacional Catalana, jo vaig oferir-li la meva col·laboració totalment desinteressada per ajudar en el que pugues dintre els  meus coneixements i experiència, sense cap retribució, la resposta va ser que no calia perquè ja ho tenien cobert amb algunes persones del seu entorn. Però que si volia podia inscriurem i si podia fer contribucions econòmiques per les activitats seria de gran ajut.

Fins aquí en principi res a dir, però va passant el temps i veient el protagonisme que es donen els caps de la ANC i la presentació aquets dies de la campanya UNITÀRIA del sobiranisme civil ‘Ara és l’hora’ i del “cercle virtuós” per “garantir la victòria” en la organització de mobilitzacions populars i altres esdeveniments d’aquest tipus, penso que es l’hora de reflexionar en veu alta i dir les coses pel seu nom.

Ja veig que al voltant hi ha Òmnium Cultural, una entitat amb numero de socis clar (34.398), memòria i balanços econòmics disponibles a Internet, es a dir una entitat transparent, amb els seus problemes i circumstancies, segur però que es transparent. Quin es el numero de socis, on es la memòria, on son els balanços econòmics publicats i transparents de la ANC?: res de res.

ANC te un secretariat de representació territorial en que el 56% dels seus membres (42 de 75) son de territorials de la Regió metropolitana, amb moltes comarques que ni tan sols hi son representades .

No cal ser expert per veure que una entitat privada com ANC vulgui construir una gran base de dades que connecti entre ells milions de votants amb l'objectiu de "consolidar una majoria que encara ha de créixer" a partir del contacte directe es una activitat que va molt mes enllà del que serien les seves atribucions.

Com deia abans, no voldria “tirar aigua al vi”, però no estic disposat a que hi hagin persones que en benefici propi juguin com va passar des de la restauració de la democràcia en el seu propi be, passant per sobre de la voluntat dels ciutadans. Mai hi militat en cap partit polític, el meu partit es diu LLIBERTAT i això es el que vull per Catalunya, lluny de poders i elits obscures que es belluguen amb egoisme i mitges veritats, això ja ho tenim ara. No oblidem que el partit que avui governa a la Generalitat va formar part d’aquella conxorxa que va dur a la Constitució que avui te engabiada Catalunya dins de Espanya, i ara fa poques setmanes va aprovar les condicions per la instal·lació de BCN World, projecte liderat per especuladors reconeguts, amb nomi cognom, i amb fins clarament especulatius.

Jo vull que les coses canviïn de veritat, sense politics professionals, amb persones que treballin pel be comú (com professionals, com diputats, politics, govern, alcaldes,...) durant uns anys, màxim 8 anys i desprès tornin com qualsevol altre ciutadà sense privilegis de cap tipus. Qualifiquin-me de somiador, però aquest es una part del meu somni per Catalunya.

No deixem que facin com van fer unes elits fa una trentena d’anys i hipotequin el futur del nostre País. Alerta amb els voltors que podem tenir-los a casa nostre, mes prop del que ens pensem.

Comentari censurat pel diari ARA sobre el article de Xavier Roig d'avui

Molt bon article Sr. Roig, encara que per primera vegada tinc una certa disconformitat en el seu contingut.

Per mi entre Prat de la Riba i Mas hi ha una gran diferencia, en Prat de la Riba era un home que ho feia per convicció des de els seus inicis, en Mas esta al capdavant de un procés en que s’hi ha trobat, es mes penso que si fos per ell no s’hauria arribat aquí, el que passa es que els ciutadans de Catalunya l’empenyem i no pot desviar-se, i ara si, ha convertit el procés en el seu projecte vital i com vostè diu “els passos fets fins ara són assenyats”, però la pregunta es si ho ha fet pel seu convenciment o per que no ha tingut mes remei.

Ho hauria fet gual si el cap de la oposició no hagués estat una persona tant preparada, convençuda i amb capacitat real de lideratge com en Oriol Junqueras?

Penso que detalls com el cas BCN World en que esta donant l’esquena a la realitat d’entregar un projecte a especuladors com els Srs. Adserà i Bañuelos, de la ma de un debilíssim PSC, revivint la “sociovergencia” es donar peu a desconfiar de la seva claredat de idees i de la seva capacitat de lideratge, venent-se a interessos mesquins (això si vestits de regal per Catalunya).

Algú pensa que en Prat de la Riba donaria la obra de l’Escola industrial del carrer Urgell a un banda de especuladors pel seu lucre? La veritat, jo no ho crec.

Això nomes pot arreglar-ho el Sr. Junqueras ... deixant a CiU

Reflexionant sobre el vergonyós cas de ASTROC, perdo volia dir de BCNWorld (com els promotors son els mateixos..) estic plenament d’acord amb el Sr. Junqueras, tot i que hi afegiré alguna reflexió addicional:

Perquè es fan aquest tipus de acords per amb la participació sempre de CiU, com va ser el cas en el seu moment amb el Sr. Javier de la Rosa, aquell empresari “exemplar” en paraules del Molt honorable President Pujol, i que desprès tots sabem com va acabar?.

En aquest cas el projecte esta promogut pel Sr. Enrique Bañuelos, al mateix que amb la col·laboració del Sr. Xavier Adserà va arruïnar a milers de petits inversors posant a Bolsa la empresa ASTROC, que no valia res.

Ara la jugada es clara, estan articulant un projecte per trobar-hi inversors internacionals atrets pels beneficis i el recolzament de la Generalitat, per desprès posar la empresa a Bolsa i treure’n les plusvàlues corresponents, es el seu estil. Al mateix que han fet a Brasil amb la empresa PDG.

Desprès succeeixen casos com el cas Palau, ITV, Casinos, i alguns d’altres que ara no recordo.

Aquestes actuacions son les que fan quedar-nos desconfiats de la posició de Convergència (la de Unió ja la tenim clara) en tot el tema del dret a decidir, penso que fer això amb persones vinculades personalment i familiarment  a CiU com es el cas del Sr. Adserà no dona credibilitat al Govern.

Estem buscant diners de sota les pedres i donem descomptes a qui vol especular... Senzillament, aquesta no es la Catalunya Lliure que jo i molts altres patriotes defensem. Aquests senyors no tenen la meva confiança per conduir el procés del dret a decidir.

Sr. Junqueras, des de aquestes línies l’hi demano que retiri el recolzament a CiU perquè no volen el be pel país.

Enhorabona Srs. Bañuelos i Adserà, vostès si que son ajudats per la Generalitat. Per cert, si desprès no creessin tots els llocs de treball que ara fan servir de pastanaga,pagarien la diferencia pel descompte en els impostos que els fa la Generalitat?

No deixem que els polítics ho espatllin tot!

En tota la meva vida, per decisió i voluntat pròpia, mai hi estat membre de cap partit polític ni hi participat directa o indirectament en les seves activitats. Vagi això pel davant, per tal de no veure les meves opinions compromeses per una determinada vinculació a cap partit.

Al llarg de la meva vida hi votat diversos partits en diferents èpoques, sempre a partits que d'alguna manera semblava que podien estirar amb alguna credibilitat cap a la independència de Catalunya a llarg o mig termini.

Ara hi ha molts indicadors de que la independència de Catalunya podria estar prop, mes prop que mai.

Aquesta situació es produeix únicament per una sola raó: els ciutadans hem dit prou i empenyem en aquesta direcció. Els partits son els que tenen de adaptar-se a la nova situació. Uns ho han fet i actuen de motors de forma totalment identificada i amb absoluta coincidència amb la voluntat popular –cas de ERC i les CUP-, d'altres ho fan pressionats per la massa popular que no els deixa altre sortida si volen sobreviure amb una mica de dignitat –cas de CDC, ICV- altres estan veient-se  avocats però naveguen entre dues aigües – cas de UDC -, evidentment n'hi ha que estan en contra –PP  i C's-, per últim hi ha el que esta en contra del procés però alguns integrants no hi estan del tot en contra, tot i que no han fet res,quan podien fer-ho dins al partit per que empenyes en la direcció de la independència –parlem del PSC (avui ja podem dir PSOE) -.

Com podem veure excepte ERC i les CUP, que estan en el procés per ple convenciment i de forma clara i sense doble joc e interpretacions que en algun moment els permetessin dir no volíem dir això, volíem dir una altre cosa, o que amb la obertura d'alguna negociació la seva posició pogués canviar, la resta de partits no generen gaire confiança per la seva lluita i convenciment de la prioritat de la Catalunya Independent com a futur del nostre poble.

Es així que CDC, ICV, UDC, i òbviament PP, C's i PSC, no generen la demostració del convenciment de que la República Independent de Catalunya #RIC es el seu objectiu de lluita i el seu únic horitzó pel nostre poble. Tots en mes o menys grau generen algun dubte de que mai canviïn de opinió. Que farien aquests si en Rajoy obris la porta a una negociació de finançament i alguna tonteria mes?

I avui perquè estem parlant d'aquesta manera? Perquè fem aquesta reflexió?

Doncs molt senzill, estem veient que persones vinculades tradicionalment durant molts anys a partits que no estan per la Independència de Catalunya, en que han ocupat càrrecs orgànics i de responsabilitat de govern i parlamentaria ara ho deixen hi volen entrar en altres partits o llistes com a independents o afiliats, tan es.

La qüestió es si aquests senyors i senyores no han estat per la causa de la Independència en el seu partit ara hi estaran sense generar desconfiança en els ciutadans? A mi, en aquest aspecte, m'han generen.

I si estaven per la causa de la Independència, perquè no hi han lluitat en els seus partits?, si ho han fet i han fracassat, millor que ara no facin fracassar el procés, que es quedin a casa i actuïn com molts milers de persones fem treballant des de el anonimat.

No serà que no poden viure sense la bagatel·les dels polítics i volen seguir enganxats a la mamella com sigui?

La veritat es que aquestes actituds, i sobre tot la seva acceptació pels partits generen desconfiança en la ciutadania, si mes no a mi si.

No sigui que per aconseguir alguns vots d'indecisos el procés podria perdre credibilitat i que molts lluitadors convençuts tirin la tovallola.

El camí ha estat llarg i dur, i encara pot seguir-ho sent. Cal que el poble de Catalunya camini junt, amb lideratges clars i forts, sobre tot amb credibilitat. Desprès de tres cents anys no ho tirem tot daltabaix perquè alguns polítics, oportunistes i que no han fet el que calia fer quant podien fer-ho i ara es troben desemparats, buscant aixopluc en entitats o partits que s'han guanyat la credibilitat anant en línia recta en la lluita per la independència.

Senyor Junqueras, esta fent una tasca encomiable en la revitalització de Esquerra, en la credibilitat del seu partit i de vostè mateix com a polític i líder carismàtic, sense el que no se si avui estaríem on estem, en la meva opinió hi ha moltes persones sense passats foscs i amb capacitat per tirar endavant el nostre país, recolzis en aquestes persones, deixi els que ja han fracassat fer el seu camí sols, avui la credibilitat dels polítics es molt important –tant o mes que uns pocs vots de indecisos que puguin generar dubtes a convençuts- , i com diu la frase feta: “la dona del Cèsar no nomes te de ser honrada, també cal que ho sembli”.

El que es important es atreure els ciutadans per la causa de la Independència,amb arguments, no comprant polítics amb carnets nous i càrrecs per seguir mamant. Aquest procés el governen els ciutadans, no els polítics. Els polítics son mers executors. No ho emboliqueu.

Sàpiguen que lluitem entre altres coses per una nova Catalunya i penso que una de les coses a extingir es allò dels polítics professionals, que sols han viscut vinculats a la administració pública tota la seva vida i a costa de tots els ciutadans.

Alguns patriotes podríem començar a pensar que aquesta no es la Catalunya lliure que volem. Si mes no, jo ja estic començant a fer-ho. Sis plau,no deixem que els polítics ho espatllin tot.

Empenyent junts això no ho para ningú

Cal mirar endavant. Catalunya serà una Nació independent, amb estat propi, sobirà i independent. Això serà així perquè el poble, els ciutadans de Catalunya ho volem!

En cap cas ho serà pels diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot aquesta setmana. Ja han pensat en els càrrecs que, en alguns casos, van tenir en el passat, tant al PSC com al Govern de Catalunya, i no van fer res ni pel dret a decidir ni per la Independència de Catalunya? Ara no creem falsos herois, que d'això res de res. Van actuar en consciencia cosa que els honora i ja esta.

En cap cas ho serà perquè es doni peu a un gran partit d'esquerres que aglutini els que estan pel dret a decidir com proposa en Maragall. Si ara no es troba ubicat en cap força política, que miri d'integrar-se en alguna força política que ja existeixi, però que no distregui els esforços del país amb tàctiques que sols portaran a la pèrdua d'energies i de temps, i que per una vegada sigui objectiu i faci un servei a Catalunya sense mirar-se el melic.

En cap cas ho serà perquè la coalició CiU i els partits que la formen, CDC i Unió, hagin estat uns abanderats per la Independència de Catalunya, ans al contrari van tenir majories absolutes durant llargs períodes en els mes de vint i cinc anys de Govern d'en Pujol i res de res, recorden els famosos "ara no toca"? I tothom a callar. Tot va canviar en perdre el Govern.

En cap cas ho serà perquè ara hagin descobert la transcendència històrica de la nostra dependència d'Espanya. La famosa política del "peix al cova" va ser de CiU. I no parlem del també famós "que hay de lo mio Sr. Ministro?". Tot i que es cert que volien provar alternatives menys traumàtiques que la Independència. El que passa es que es va jugar molt amb l'ambigüitat i la desinformació dels ciutadans!

Això es va acabar. Ara hi han uns mitjans de comunicació socials molt diferents de fa deu anys, avui tothom parla i expressa la seva posició, i explica amb detalls les coses que passen i que la majoria no entendríem si no vinguessin altres ciutadans fora dels propis interessats i ens ajudessin a entendre-ho be.

Avui tenim exemples com el d'en Carretero que va deixar la comoditat del govern -en que per cert hi havia algun dels diputats del PSC "herois" de la setmana- per posicionar-se clarament en favor de la Independència i ha demostrat que sense cap voluntat de protagonisme ni de agafar cadires. Personatges com ell son orgull per Catalunya.

Tenim exemples com els de les persones que integren el Cercle Català de Negocis CCN, que amb la seva tasca de investigació, i divulgativa han aportat la major part dels estudis de tipus econòmic que mostren les pèrdues que avui tenim vers Espanya i la viabilitat econòmica de Catalunya Independent.

Tenim exemples com el de l' historiador Jordi Bilbeny que va ser dels primers a divulgar dades històriques amb l'objectiu de fer arribar la nostre historia com a poble i a fer caure alguns dels falsos mites creats en els darrers segles pel poder dirigit des de Castella i seguit moltes vegades amb silencis des d'aquí.

Exemples com el d'en Xavier Sala i Martin que no ha dubtat en posicionar-se, donar arguments i rebatre les falsedats i desinformacions de tipus econòmic, amb el seu altíssim rigor acadèmic i amb totes les seves capacitats didàctiques. A mes, des de la seva posició de catedràtic de la Universitat de Columbia dona un important reforç a la causa per la independència de Catalunya en l'àmbit internacional.

Exemple com el d'en Josep Maria Vila Abadal, batlle de Vic, que amb el seu posicionament clar i decidit a nivell personal ha fet que el moviment independentista es consolidés en l'entorn municipal i actués com el nucli de poder mes proper als ciutadans que estira cap a la independència. També cal recordar el seu coratjós posicionament dintre del que era el seu partit, amb fortes arrels familiars, per comprometre'l en el camí cap a la independència de Catalunya, i surtin-ne esclafat per el "amo" del partit, Duran, qui a mes de no fer cap contribució en el camí cap a la independència no es cansa de posar-hi traves, treballant en defensa dels interessos de Madrid i dels empresaris que s'autoanomenen "elits empresarials"

Exemples com el de l'Oriol Junqueras, historiador i gran divulgador i comunicador de la nostra historia, tradicions, i cultura, que no va dubtar gens de donar un pas endavant i posar-se al front de un partit polític que necessitava de credibilitat i força per pesar el sotrac en que l'havien posat els seus anteriors dirigents. I, des d'aquesta posició, marcar una clara línia a seguir, que, amb el recolzament dels ciutadans i la seva elevada credibilitat i la confiança que transmet, va portar ERC a ser el segon partit mes votat, en clara línia ascendent i forçant el camí cap a la independència que el president Mas no l'hi a cabut altre opció que seguir. Pels seus resultats es que avui estem on estem. Algú creu que avui estaríem tant lluny si CiU hagués aconseguit la majoria absoluta, que demanava, i el poble, amb saviesa, no l'hi va donar, en les eleccions de 2012?. Ja els hi dic jo: NO. Estaríem amb en Duran i en Mas entortolligats en inútils negociacions amb Madrid, poden estar-ne segurs.

Entitats com Omnium, tot i algunes incerteses, o la pròpia ANC creada oportunament per ciutadans de Catalunya han ajudat a aglutinar moltes accions populars que han donat visibilitat a la voluntat independentista de Catalunya.

Aquests i alguns milions de ciutadans anònims son els que estem portant Catalunya cap a la Independència. Es la nostra obligació reconèixer qui esta compromès en el procés, qui ha lluitat per arribar fins aquí, però també ho es evitar crear falsos herois ni líders que moltes vegades son simplement oportunistes.

Avui tenim eines tecnològiques que permeten que tots els ciutadans hi diguem la nostra i empenyem als politics, ells no son el fi, son la corretja de transmissió del motor que som els ciutadans. Això no es pot oblidar mai.

Seguim empenyent tots junts, i quants mes millor, mirant cap el futur que estem construint, perquè aquest procés, que es del poble català, entre tots el fem avançar i, compromesos, no hi ha ningú que el pugui parar. Però també que ningú s'apoderi del procés ni intenti capitalitzar-lo com una cosa seva. Els partits millor que es limitin a anar seguint les recomanacions dels ciutadans.

Ara cap a la RIC – República Independent de Catalunya

El fet important d’avui no es si els diputats del PSC han mantingut o no la disciplina de partit, el punt important d’avui es que el full de ruta cap a la Independència segueix el seu camí, amb una amplia majoria de diputats donant-li recolzament, com no podia ser d’altre manera.

Queden enrere les pressions que s’han estat fent des de diferents costats cap els diputats del PSC, i al PSC com a entitat, per que reconsideressin la seva posició i fossin coherents amb el seu propi programa: donar recolzament a la sol·licitud per fer una consulta legal.

Uns diputats ho han fet i han canviat el seu vot i s’enfronten a l’ordre intern del partit, un altre ha evitat el tràngol dimitint com a diputat a poques hores de la votació, altres no s’han bellugat ni un mil·límetre de la posició de la direcció del Partit.

Ara be,el que passi a partir d’ara en el PSC i en el PSOE, es problema d’ells. Ells, tots plegats, s’han posat en aquest embolic que esta acabant amb el que quedava del PSC. Però això no te de modificar ni afectar en res al llibre de ruta en el camí cap a la Independència de Catalunya i poder proclamar la República Independent de Catalunya (RIC).

Esdeveniments com el d’avui en trobarem algun altre en els propers mesos, a mida que s’acosti el moment de la veritat i els partits tinguin d’adoptar una postura clara davant dels ciutadans. Com a mínim viurem dos episodis de presa de posició: Unió i Iniciativa. Aquestes dues formacions es tindran de posicionar clarament, i segur que es crearan tensions entre els seus membres.

Però, com dèiem mes amunt, això no ens te de treure del camí cap a la Independència, perquè no es un tema de partits, ells son els que tenen de actuar,però es el poble,els ciutadans els que marquem el camí, i no podem defallir ni distreure’ns en temes col·laterals que poden desviar-nos del nostre objectiu.

Senyors, el pas important ja esta donat, ara,cap a la pròxima fita i pressionar de prop els nostres polítics, que sentin l’alè dels ciutadans al clatell. I ben aviat la RIC serà una realitat.

Algunes aportacions sobre corrupció en la República Independent de Catalunya (RIC).

Catalunya, en un futur proper sortirà de Espanya i es convertirà en un país Independent. Però en un país que no neix de cero, ans al contrari, que te la seva historia, la seva cultura, les seves tradicions,la seva llengua, entre moltes d'altres coses,  es a dir un país viu. Com a tal, també te la seva quota de corrupció.

Penso que des de el moment del naixement de la RIC cal que ho faci amb les hienes per evitar -o si mes no minimitzar- i castigar la corrupció, que en la meva manera de veure ha estat i es una de les pitjors causes dels problemes en que es troba la civilització en el segle XXI. Aquesta corrupció es la causa de enfrontaments fanàtics,  i causa de desigualtats socials, penso que es una de les lacres del mon en el que vivim i esta en l'origen últim de la majoria dels problemes de relacions entre les comunitats.

La cerca d'avantatges per part dels individus en vers d'altres, l'engany per tal de treure'n profit determinants col·lectius, el silenci de situacions de fet per estalviar-se de donar explicacions, i com no, treure'n avantatge.... Aquestes son algunes formes de corrupció, i es inherent al ser humà. Contra aquests processos individuals no podem fer-hi res. Però si que podem lluitar com a col·lectiu per evitar que succeeixi i que els individus que voluntària o involuntàriament actuïn de forma corrupte, siguin identificats i clarament posats en evidencia en front els seus conciutadans. Cal que passin vergonya, perquè el corrupte esta fent mal, esta perjudicant a tot el conjunt de la resta de ciutadans.

Així doncs la RIC serà un Estat de Dret, però, que  ha de tenir des de u bon començament unes normes que marquen una ratlla vermella que no pot passar-se.

Aquí, ara, volem marcar alguns trets del que pensem han de ser alguns dels trets bàsics d'aquest conjunt  de normes. Soc conscient que hi hauran moltes d'aquestes que no agradaran a moltes persones, perquè si podran sentir perjudicades, en soc plenament conscient, però penso que es millor pensar en el be col·lectiu que no en el benefici individual.

Avui parlarem principalment de les pautes de actuació que suggerim per la RIC en el àmbit d'actuació pública,que es on bàsicament es produeixen els principals nius de corrupció.

El primer principi es que:  "tothom es plenament responsable de tots els seus actes" i això tan serveix per les persones físiques com per les, diguem-ne, persones jurídiques. Òbviament tant si ha estat fet voluntàriament com si simplement es tracta de un error.  Així un jutge pot donar una sentencia equivocada amb mala fe, però també pot fer-ho com a error cal que en sigui responsable com qualsevol altre professional en el seu entorn laboral,i això es el mateix per qualsevol professional, incloent politics, funcionaris públics i òbviament tota a resta de ciutadans. El concepte de responsabilitat cal que sigui la base de les relacions i les activitats de tots els ciutadans.

"No existeixen avantatges vitalícies", no es bo que hi hagin ciutadans que disposin de uns beneficis de tipus vitalici, independentment de les contribucions que hagin fet a la societat. Tots els ciutadans son iguals a la RIC.

Les principals polítiques de desenvolupament ho seran en base a donar recolzament als petits i mitjans empresaris, doncs a mes de ser el motor de funcionament de la economia del País també son la major garantía de que la seva capacitat de ser corruptes amb els gestors públics es molt inferior a la de les grans corporacions. D'aquesta manera estarà activant-se de forma continua el desenvolupament i la competitivitat empresarial de la RIC, buscant el creixement important mes enllà de les fronteres del territori.

No es donaran exempcions fiscals a grans projectes, si no hi ha un mínim de participació de petits empresaris del territori que controli la majoria del projecte. Aquesta es la fórmula que hem pensat per tal de evitar la aparició de voltors prop de l'administració pública que puguin arribar a tenir intencions especulatives en base a necessitats o interessos de la RIC.

 Desenvolupament de un sistema bicameral -tipus Cambra Alta versus Cambra Baixa- per tal de poder confrontar les alternatives i no donar tot al poder a un conjunt de ciutadans únicament, de forma que les lleis caldrà que siguin aprovades per les dues Cambres.

Partits polítics sense passiu de la època actual, suggerim que els partits polítics  que actuïn a la RIC caldrà que siguin homologats novament basant-nos en les noves normatives establertes a la RIC,per el que en un terme no superior a un any tindran de estar plenament adaptats a les normes dels partits polítics de la RIC. Aquestes normes, entre d'altres coses no permetran cap tipus de vincle de tipus financer entre els partits i les entitats financeres que puguin col·laborar amb la administració pública, i si ho fan serà de forma transparent i amb garanties reals del afiliats del partit a títol estrictament personal.

Caldrà desenvolupar normatives i pautes de actuació per el sistema financer, amb una autoritat principal -un -Banc Central- que gestioni les entitats financeres que puguin ser homologades per treballar a la RIC, Polítiques per la gestió de les autopistes, xarxa i generació elèctrica, obres públiques, i tantes altes facetes de la vida quotidiana, que intentarem anar treballant de forma continuada a partir d'ara, a títol de contribució des de BennuCatalunya al desenvolupament de la RIC, i que estem plenament oberts a debatre amb qui pugui estar-hi interessat.

Els catalans,fins on jo se, no hem escollit la Assemblea Nacional Catalana

Sentint el discurs de la Carme Forcadell, tinc la estranya  sensació que esta parlant com si fos el President de la Generalitat. Quant diu “....nosaltres...”, en ocasions,  sembla que parli de la @assemblea i altres vegades de tots els catalans, altres vegades una generació.  Des d'aquí estem clarament pel Si&Si, però seria bo que hi hagués unes formes mes inclusives per participar amb la @assemblea o fora de ella i que clarament hi hagi un compromís de no convertir-se  en una opció política.

Penso que s’atorguen un protagonisme excessiu..... aquí el que es belluga es el poble, els ciutadans de Catalunya.

Cal estar agraït de la tasca que estan fent, com molts altres des de altres indrets i com a patriotes, sempre que facin actuacions en favor de la Independència de Catalunya, no sols els seguirem, sinó que fins hi tot recomanarem que es segueixin, com altres iniciatives no partidàries que puguin existir. Però una cosa esta clara, els catalans no hem escollit la ANC en cap moment com el nostre representant.

A mes de la @assemblea hi ha molta mes gent que ha fet arribar el procés per la Independència fins aquí. Per favor no s’apropiïn del procés es de tots els catalans

La qüestió europea de la Catalunya Estat Independent

Avui els catalans hem demostrat i seguim i seguirem demostrant als nostres polítics que volem la Independència de Catalunya en vers Espanya. Des de Espanya s'esta intentant espantar a molts ciutadans de Catalunya amb l'argument de que, desprès de produir-se la secessió, Catalunya estarà fora d'Europa.

Respecte d'aquesta qüestió en voldria fer algun comentari que considero necessari en aquests moments. I expressar la meva posició i enteniment personal al respecte.

En primer lloc del continent europeu ningú ens hi farà fora, ja que el territori de Catalunya esta dins de Europa,i això ni Espanya ni la Comissió Europea ni ningú ho podrà canviar. Aleshores això significa que fora de Europa no hi quedarem.

Altre cosa son les institucions Europees, i especialment la Unió Europea (UE). Com diu el President Pujol, " per a nosaltres ser o no ser europeus amb el màxim possible de plenitud forma part de la nostra identitat. I del nostre projecte col·lectiu. Des de sempre". Ara be aquest no es un argument suficient per desistir de la nostra Independència de Espanya, això es el primer que cal resoldre, desprès ja articularem la nostra posició a Europa,si realment ens interessa. A mes, una Europa que en la seves bases constitutives es declara una Europa dels ciutadans i que si pel fet de que uns milions d'aquests ciutadans decideixen unilateralment abandonar l’Estat en que viuen per crear el seu propi Estat ja diu que no pertanyen a Europa, francament, penso que no ens interessa estar en aquesta falsa Europa.

Entenc que mentre la declaració de Independència de Catalunya no s'hagi produït, Europa –i la resta de la comunitat internacional- no es manifestarà a favor de l’ integració de Catalunya com a Estat de ple dret, entre altres coses perquè no existeix, però a partir d'aquell moment de la declaració de Independència (a partir de un procés democràtic -d'acord o no amb l'Estat espanyol-) les posicions dels països de Europa, n'estic convençut seran molt diferents de les que puguin mantenir avui, primer Espanya serà mes "petita que avui" i el seu pes òbviament també, segon els interessos econòmics sobre Catalunya de entitats financeres de fora de Catalunya i grans corporacions també estaran per mantenir el estatus del mercat actual, tercer la posició estratègica de Catalunya en el Mediterrani Nord Occidental es una qüestió que interessa, i molt, a Europa tenir-la plenament integrada, en quart lloc no podem oblidar de que el naixement d’Europa va tenir com a base la creació de un territori pensat pels ciutadans i els que ens separarem d’Espanya sobre tot som ciutadans d’Europa i no hem fet res per ser-ne expulsats, ans al contrari estem defensant el dret democràtic a decidir el nostre futur i a exercir-lo.

Penso, tal com diu la advocada experta en dret internacional i Unió Europea (UE) Ana Stanic, que “una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea”. Potser el tema a debatre cal que sigui aquest, no sigui que el govern d’Espanya s’hagi oblidat d’aquesta possibilitat.

Si be, en la meva opinió, es bo difondre a nivell internacional i del propi Estat espanyol el procés democràtic que esta duent a terme la majoria dels ciutadans de Catalunya caminant cap a la Independència, i les raons històriques que fan aquest camí irreversible no tenim de obsessionar-nos en que els demes estiguin convençuts i recolzin el procés, el que cal sobre tot es convèncer a tots els catalans que encara no ho tenen clar, que aquest es el millor camí per tirar endavant com a poble, amb orgull i gallardia del nostre País. Aconseguir el mes ampli resultat a favor de la Independència de Catalunya serà important per desprès poder ser respectats i acceptats per tota la comunitat internacional.

Per això penso que comença a ser hora que els ciutadans i els partits comencem a dissenyar com volem que sigui el nostre País Independent el dia desprès d’ aconseguida la Independència, quines seran les bases de la Constitució de Catalunya que volem els ciutadans, quin serà el model social, sanitari, educatiu, cultural,laboral, de recolzament al petit i mitjà empresari –base tradicional del desenvolupament econòmic de Catalunya- que regirà en el nostre País. I sobre tot com s’evitarà i es combatrà la corrupció, una de les pitjors lacres de les administracions públiques.

Una vegada mes els ciutadans hem de mostrar al camí als polítics, no sigui cas que vagin –voluntària o involuntàriament- desviant-se del camí cap a la Independència. Perquè no ho oblidi ningú si hem arribat fins aquí es perquè hi ha una forta voluntat per part dels ciutadans de Catalunya per aconseguir la Independència de Catalunya i disposar del nostre Estat propi, sobirà i independent, responsable pel seu futur.

Junts... no serem moguts !!

Han passat unes setmanes des de la publicació de la pregunta de la consulta així com de la data proposada per les forces majoritàries al Parlament. També hi ha hagut una declaració, en forma de entrevista a TV3, per part del president Mas. A mes, s'han produït múltiples declaracions, reaccions i opinions, sempre tirant cap el costat que interessa a qui expressa la seva opinió.

Hem començat a veure els moviments a la desesperada dels partits unionistes, tant el PP-PPC com el PSC-PSOE. Tinc la sensació de que no esperaven que hi hagués la capacitat d'arribar a un acord en la pregunta i en la data.

Hem vist com el govern d'Espanya a començat una creuada internacional per intentar-nos tancar totes les portes de la majoria dels països, hem vist com el president Mas ha enviat una carta i un "memorandum" a alguns cancellers Europeus, tota això entre dins de les previsions del que podia succeir, i això nomes es el començament del que veurem en els propers mesos.

Amb excepció d'alguns petits comentaris, hem estat callats, per poder fer una reflexió real del significat de tot el que esta succeint a casa nostra en aquests dies, i el que pot anar passant en un futur proper.

El moment històric que estem vivint els catalans ja no hi ha ningú que pugui prendre'ns-ho, aquesta il·lusió per construir el nostre futur no es paga amb tots els diners del mon,es el triomf de la voluntat d'un poble, pel damunt dels politics, de tots costats, que no han pogut fer res mes que seguir el camí marcat per un poble que esta dient.... No serem moguts! !

Ara, en la meva opinió, a mes de tenir clar quin es el camí a seguir, i que la consulta ha de fer-se de totes totes el proper 9 de Novembre, cal mantenir l' unitat de tots els catalans que volem la independència pel nostre País i dels partits que han donat recolzament al procés fins el moment actual.

Entenem que aquest procés no hauria arribat on som ara sense la pressió continuada dels ciutadans de Catalunya que anhelem la Independència del nostre País. L'actuació dels partits polítics, en pràcticament la totalitat amb una única excepció -ERC-, no ha estat homogènia en tot el procés, ja que s'han vist obligats a tirar endavant la consulta per la pressió popular tot i que alguns d'ells no ho havien demanat amb anterioritat a les eleccions del 2012.

Ara veiem un perill,que pot ser una falsa alarma, però que, en el cas de confirmar-se, podria posar en perill la evolució positiva del procés. Aquest fet es el detall, si volen insignificant però que pot significar alguna cosa mes, de que el president Mas i CDC, que fa unes setmanes semblaven perduts en front la força de ERC en tot el procés i que ara amb la seguretat dels pressupostos del 2014 pràcticament aprovats es senten mes forts, no tinguin la temptació de tirar endavant el procés sense  fer-ne partícips a les altres forces que donen suport al procés.

Penso que un President que ha dit que el govern en la campanya per la consulta es mantindrà imparcial i que en totes les manifestacions dels seus conciutadans s'ha mantingut al marge, esperant a veure el resultat, esta jugant amb foc. El President Mas i CDC tenen de entendre que necessiten dels ciutadans de Catalunya i dels partits compromesos en el procés per la Independència. Si el procés no surtis be per causa d'aquesta ambició egoista seria una responsabilitat històrica sobre en Mas i CDC.

Cal donar un vot de confiança, però seria millor si  tingues el suport de ERC, els escons i diputats son els mateixos ara que fa un mes, a començament de desembre, es a dir segueix necessitant el recolzament de ERC. No entenc que fins a tenir data per la consulta la pressió era molt alta de CiU per la incorporació de ERC al Govern i ara, de cop i volta, ja no cal....¿? .

Cal moltes dosis de humilitat i generositat en tot aquest procés, el camí  es llarg i amb moltes pedres pel mig. Necessitem tenir visió estratègica de País, no de Partit, el egoisme del Partits i dels polítics en general ja ens han fet prou de mal durant dècades, ara sisplau siguin generosos i pensin en els milions de ciutadans que estem disposats al que calgui per tirar endavant la Independència de Catalunya.

De una cosa en poden estar segurs: Junts ... no serem moguts!