VAL MES TARD QUE MAI !

Arriba el 2015, el 2014, l’any del Tricentenari ja ha passat, amb mes pena que gloria, ja ha passat.

I tot plegat, podem donar-li les “gracies” al president Mas i a CDC, que amb la seva política d’anar fent bullir l’olla i aplicant allò de qui dia passa any empeny, o amb les paraules del propi Mas, submergits esperant que passi la onada (del independentisme), ha deixat que el somni de la Independència en el any del Tricentenari s’esvaís.

Amics que voleu de veritat, com jo, la independència de Catalunya, dit així, si senyor, amb totes les lletres i sense ambigüitats (com procés, viatge a Ítaca, camí ...) INDEPENDENCIA , no podem de cap manera estar satisfets pel que ha passat aquest any, simplement hem perdut el temps.

Hem aprés coses, sobretot de qui no podem refiar-nos. I també una cosa que molts ja sabíem, ningú farà la feina per nosaltres.

Han aparegut molts oportunistes buscant un protagonisme al darrera de un independentisme poc convençut. Penso que la Societat civil representada per Omnium i ANC han fet un molt trist paper, sobre tot des de el mes de octubre quan Mas va decidir personalment matar el procés, matant la verdadera consulta que hagués pogut estar vinculant i posteriorment jugant amb el tema de les llistes. Tot per interès de molts del personatges grisos vinculats a aquesta societat civil –que per cert els catalans no hem escollit i que nomes es representen a ells mateixos, com jo també nomes em represento a mi i prou-.

Parlant de oportunistes no podem oblidar el mes gran oportunista de tots que es en Mas. Ha jugat amb el sentiment de Catalunya, i sobretot de molts milers –milions- de catalans venent-les-hi un somni que ell sap perfectament que no es el seu somni –ni de molta gent del seu partit i votants- es la seva necessitat per salvar-se políticament.

Amics independentistes, penso que cal tocar de peus a terra. Ens han agafat un procés i una il·lusió col·lectiva, se’n han apropiat i l’estan diluint.

Penso que, des de ara mateix, hem de deixar de parlar de eleccions, ni plebiscitàries, ni res, prendre-li el protagonisme pel tema de la independència i que torni a mans de qui realment vol la independència. Ell que vagi fent la seva via, el seu camí.

Ara tinc la sensació que es un malt moment per les eleccions, ja que la ciutadania esta força cremada amb el famós i estèril tema de la llista unitària (algú pot explicar-me perquè en diuen de unitària si el únic que volen es que ERC vagi en la mateixa llista que CiU?).

Hem direu ingenu, però jo proposo que les forces polítiques independentistes deixin definitivament de costat el procés cap a la independència liderat per en Mas, ja s’ho farà.

Jo començaria a treballar de valent perquè a les properes eleccions de finals del 2016 les forces polítiques realment independentistes estiguin preparades per intentar el màxim d’escons i cas de obtenir la majoria absoluta votar per la DUI. Amb un procés que serà dur però sobre aquesta base. I des d’ara treballar des de el Parlament i les entitats en que es tingui presencia per preparar les institucions de estat propi en la mesura del possible.

Aquest missatge va adreçat a ERC, i les CUP com a partits parlamentaris actuals amb clara vocació Independentista –conscientment no hi poso CDC per que no ho tinc clar que tinguin aquesta vocació com a partit-, i ha forces extraparlamentàries com Solidaritat o Poder Constituent entre d’altres. Els altres que vulguin seguir i recolzar aquest camí seran benvinguts, però en cap cas s’apropiaran de la Independència de Catalunya per assolir les seves ambicions de poder ( o per seguir-hi).

Amics, l’any 2014 ens el han fet perdre, aprofitem el 2015 per construir una capacitat política per en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, els partits que defensin la independència amb  tota claredat siguin majoria i podem declarar sense mes pèrdues de temps la DUI. Si no ho fem així, penso que ara correm el risc de fer fins hi tot el ridícul de que en Mas acabi convocant eleccions i no hi hagi majoria independentista. Si seguim el eslògan de “ARA O MAI”, penso que tenim molts números perquè sigui MAI, i jo això no ho vull pel meu País

Com ja hi expressat en altres ocasions: “VAL MES TARD QUE MAI !”