La Nadala per la Independència, 2ª versió

♪♫♪♫
Des del 1714, fum fum fum
des del 1714, fum fum fum
ens tenen esclavitzats
els castellans,
els castellans
Va ser un onze de setembre
quan caigueren les defenses,
fum fum fum

Tres cents anys fa de la gesta,fum fum fum

Tres cents anys fa de la gesta,fum fum fum
ja n'estem fins als collons
d'aquests borbons,
d'aquests borbons
i dels seus governs de dretes
que ens escanyen les aixetes,
fum fum fum

Ara ens cal la independència, fum fum fum

ara ens cal la independència, fum fum fum
per això volem votar
quina por us fa,
quina por us fa
si marxem s'enfonsa Espanya
ja no munyireu la vaca,
fum fum fum
♪♫♪♫

La Nadala del Si Si Si 1ª versió

La Nadala del Si Si Si

La nadala d'aquest any (amb la música del "fum, fum, fum")

EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ...

ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ

QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ

P.D. La cançó es pot acabar tararalejant, a modus d'en Raphael a l'espot de la loteria, el tall dels segadors que diu "Catalunya triomfant"; o sigui "la lara la la la la" i amb els ditets en forma de falç... però no és obligat.

Des de 7343,43 Kms: Chapeau PRESIDENT Mas

Des d'aquest mitjà, BennuCatalunya, pel que exposo les meves opinions sobre el que cal anar fent per que tots els catalans guanyem la millor posició per la nostre Pàtria, Catalunya, volem expressar la nostra sincera felicitació a tots els partits i coalicions que han participat en fer realitat la proclamació de l'Estat... (perdo, el meu cap va massa ràpid) volia dir la proclamació de la data, contingut i procediment per dur a terme la Consulta i així poder exercir el dret decidir el nostre camí com a País. També felicitar directament a tots els representants de CiU, ERC, ICV-EUiA i de les CUP per la capacitat de cedir en tots els seus plantejaments individuals en be d'un acord que marcarà el futur en l'historia de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i, perquè no,del mon. Poden estar-ne segurs hi haurà un abans i un desprès de la decisió del Parlament de Catalunya que farà canviar moltes coses, actituds i decisions a tots nivells, no nomes de Catalunya.

Però des de BennuCatalunya volem donar una especial felicitació al PRESIDENT Mas, pel seu coratge i la seves capacitats estratègiques, de convicció i de negociació per haver liderat (si,liderat) aquest primer pas d'un procés que serà llarg i dur. Per això des de BennuCatalunya no ens cauen els anells per reconèixer la gran tasca i capacitat de lideratge que ha demostrat el PRESIDENT Mas. Avui diem "chapeau PRESIDENT Mas".

També es cert, que aquest camí no s'hauria produït sense la  aparició, emblemàtica,en l'escenari polític de Catalunya del Sr. Junqueras, qui a mes de permetre la regeneració d'ERC ens ha dotat de credibilitat i arguments de tots tipus que  expressa de forma clara, comprensible i molt didàctica, perquè tots els catalans veiéssim clar quin es el camí, altre cosa es qui el vol seguir i qui no, però que s'entén tot el que diu i els seus arguments, això ningú ho pot negar, exercint un molt ferm lideratge que els catalans l'hi agraïm.

També des d'aquí -a 7343,43 Kms de Catalunya (tant lluny i tant prop de casa)- volem felicitar a les entitats i a tots els ciutadans que han (hem) participat de la demostració de quina es la voluntat del poble català,i sobre tot gracies a tots els que clamen clarament demanant públicament y obertament la Independència de Catalunya. Perquè aquesta es la força de Catalunya,la força de tots els ciutadans que mostra clarament la seva voluntat,el seu desig i el seu esforç per aconseguir la gran fita que es la Independència de Catalunya.

Ahir vam quedar callats, i apart de algunes piulades no vam publicar res, perquè ahir era el dia de la noticia i de veure i escoltar els detalls del procés que ve i les reaccions de totes les parts, de tot arreu, de Catalunya, d'Espanya i de tot el mon, aquestes reaccions encara aniran seguint en els propers dies,segur i cal arnar-les escoltant, sobre tot aquelles que puguin començar a mostrar posicions estratègiques a tots nivells.

Avui, per acabar, sols volem felicitar-nos pel important pas donat ahir per Catalunya en el camí cap la Independència i dir a tots el catalans d'arreu del mon que estem en el camí, però això nomes es un petit pas, però molt  important, i que cal que seguim treballant i mostrant el nostre recolzament de forma continuada, a tot el procés que esta caminant, deixant de costat a tots aquells que s'han despenjat o be volen posar-nos la por al cos o amenaçar-nos. La força esta en el poble català.

A partir de demà seguirem parlant del que i com volem que sigui el nostre País i ajudant modestament des d'aquí a que el camí no pari i sigui un camí de no retorn.

Si Si Visca Catalunya!

Els polítics, com els bolquers cal canviar-los sovint, i per la mateixa raó. I aquí ja n'hi han uns quants que necessiten un canvi

Portem uns dies en que quatre politics agosarats estan posant en dubte la força de un poble que mitjançant gairebé dos milions de persones va dir al mon que vol la Independència, a traves de la Via Catalana cap a la Independència.

A la mateixa Diada ICV va promoure un encerclament de l'edifici de la Caixa, cosa que per ells representava les inquietuds reals dels ciutadans de Catalunya, resultat: alguns milers (molt pocs) de participants -tot i que l'acte es feia a Barcelona.

Si senyors, ara aquests senyors de ICV volen deixar en no res el que els participants en la via estaven demanant, i en raó de que? Doncs amb el peregrí argument de que volen una pregunta que satisfaci aquests milers, en contra el que la majoria de ciutadans van demanar.

Senyors politics, prou de tonteries, prou de pensar-se que vostès son el centre del mon i voler sortir a les primeres planes dels diaris, prou de fer servir tertulians aduladors i justificadors, intoxicant. Vostès tenen la obligació de fer el que el poble demana. I no es mes que voler saber quantes persones volem una Catalunya independent i quantes no. Sense cap mes complicació, el tema es així de simple, vostès de CiU i de ICV son els que ho estan complicat tot.

Vostès volen una pregunta "inclusiva", doncs be els donaré una raó mes perquè es deixin de histories i preguntin per independència.

Algú pensa que un estat independent no serà sobirà, lliure i propi?

En canvi, qui pot garantir que un estat ja sigui propi, o lliure, o sobirà o federal serà Independent?

Es veritat que qui vulgui un estat federal no ho tindrà automàticament amb l'Estat Independent, però tenint un estat Independent, democràticament, desprès podrà federar-se amb qui vulgui, fins hi tot amb Espanya. Ara be els que volem la Independència, en qualsevol de les altres hipòtesis d'Estat - lliure, sobirà, propi o federal- no tenim garantida la Independència, aleshores deixin d'embolicar la troca vostès i molts dels seus acòlits tertulians que s'obliden que qui mana som els ciutadans i no els partits, i el que cal es donar resposta a la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya, no dels partits, ni dels politics, perquè com dèiem ahir:

Els politics, com els bolquers cal canviar-los sovint, i per la mateix raó. I aquí ja n'hi han uns quants que necessiten un canvi, i alguns ja fan una mica de  pudor....

Una cosa mes, a títol d'avís a navegants, pensem que aquest País, si no te el referèndum -per la raó que sigui- i amb una pregunta clara referida a la Independència, va directe cap unes noves eleccions i molts dels politics -professionals- actuals veuran confirmada la gran marginalitat a que estan condemnats els seus partits, els caldrà començar a buscar feina. No els servirà de res que els articulistes i tertulians botiflers ataquin –no de nou, sinó constantment, intentant confondre els ciutadans- amb desinformació. Aquest podria ser el nou escenari:

Primer, el frau als ciutadans, si no hi hagués acord amb Independència el faria el President Mas que es el únic que faria el ridícul, que no compleix el compromís que va assolir en les passades eleccions per no perdre mes escandalosament encara les eleccions. I demostrant la seva falta de compromís amb Catalunya i la seva nul·litat absoluta com a líder.

Segon, aniríem clarament, a no ser que CiU vengui Catalunya al PP o al PSOE, a unes eleccions anticipades,i els ciutadans tornarem a posar a cadascú dels partits allà on els toca i la tendència en els sondejos així ho indica.

Tercer,el Sr. Duran i ICV quedaran fora del mapa polític de Catalunya i el Sr. Mas tindrà de dedicar-se a una altre cosa, perquè la seva carrera política haurà arribat a la fi, i tindrà de fer com en ZP que ara es dedica a donar consells per tot arreu sense sentit del ridícul, pensant-se que els ciutadans no sabem del seu nivell d’incompetència, que fa que ni tan sols ningú amb un cert nivell de criteri dediqui part del seu temps a rebatre’l.

En aquestes circumstancies, això serà mes o menys el que passarà i esperem que amb una ERC forta podem fer una consulta com cal o sinó que es declari directament la Independència, que ja veuríem el que passa. I desprès discutirem si volem federar-nos o no i amb qui, però des de una posició de Estat INDEPENDENT i de igual a igual.

La pregunta no serà un frau si parla de INDEPENDÈNCIA

Primer de res agrair al Sr. Junqueras la claredat en que s'expressa, parlant com el líder que es, ja ens agradaria que tots parlessin amb aquesta transparència, però això nomes pot fer-ho el que no te de donar explicacions a ningú mes que als ciutadans. Tot i així, donada la seva posició institucional, evita donar noms concrets de persones i partits, però se li entén tot. Com que aquí no tenim cap vincle polític ni institucional amb ningú, podem parlar donant noms i cognoms. Pensem que aquest es un exercici saludable, sense ofendre a ningú, ajudant a que tota la ciutadania vegi el joc que, en la nostre opinió, esta fent cadascun dels que estan embolicant el tema de la pregunta.

Per raons obvies, els partits PSC-PSOE, PPC i C's no cal dir que ja els hi va be aquest guirigall que el President Mas esta deixant que es munti. La posició d'aquests partits, i personalment de la majoria dels seus representants, es clara en contra de la Independència de Catalunya i òbviament estarien molt feliços si no hi hagués una pregunta clara, i encara millor si no es fes la consulta, es traurien un pes del damunt. El cas es que per ells seria perfecte que la consulta fos amb una pregunta ambigua, no clara (Estat propi, lliure o sobirà), per desprès, en cas de guanyar el "SI" poder fer-ne una lectura restrictiva i amb un significat diferent del que els que volem la Independència li estaríem donant. O sigui fins hi tot podrien arribar a dir que es clar que el poble de Catalunya no vol la Independència, i que vol no se què. Això vol dir primer problema al canto.

 Ara anem a analitzar una mica la situació dels quatre grups que estan pel dret a decidir, CiU, ERC, ICV, les CUP.

CiU, el cas de CiU es el mes complexa, ja que primer de res es tracta de una federació (si ells ja estan federats) de dos partits que en les seves arrels son clarament "catalanistes", i en els dos partits hi han clarament corrents independentistes, com es el cas del Sr. Joan Rigol i altres honorables membres de Unió que segueixen les pautes marcades pel qui fou el seu líder en el origen Carrasco i Formiguera o el de la corrent anomenada "sobiranista" dins de Convergència, corrent de la que, fins on sabem, el President Mas no en formava part. Però, també hi ha altres membres en ambdós partits -mes a Unió- que ja els aniria be una "tercera via", o quelcom que permetés una interpretació confusa per tal de navegar en funció del costat de on bufes el vent, per que tot i un fort sentiment "catalanista", també tenen unes altes dosis de pragmatisme, però no precisament pragmatisme polític, si no ens referim a pragmatisme econòmic en base a interessos personals vinculats a poders econòmics que els poden estar condicionant en la seva activitat política. Cas apart mereix el President Mas, que per "terror" a l'odi que li tenen des de Madrid, com deia ell mateix fa uns dies, es sentiria molt mes tranquil si al final del procés, segons com anés el resultat podria fer-ne una lectura interessada i restrictiva del resultat de la consulta. Com podem apreciar dintre de CiU hi ha membres que estan per una pregunta clara (amb referència explícita a la Independència) i altres que mes aviat son partidaris de una pregunta que els podes deixar algunes escletxes per sortir-ne en cas de que els anessin maldades.

Cal dir que CiU en aquesta decisió esta jugant-se el seu futur electoral, i això els fa recular una mica en favor de la utilització del mot Independència, algú s'imagina on seriem ara si CiU hagués guanyat amb majoria absoluta les passades eleccions?. El fet que ara estem debatent aquests temes es perquè el poble i la democràcia els ha portat fins aquí.

A ERC la posició al respecte de la pregunta per la consulta tots els membres del partit, i el seu líder al capdavant, l'han deixada sempre ben clara, ja des de les mateixes eleccions passades. Volen una pregunta que faci referència a la Independència, tal com el CATN va recomanar i com altres entitats cíviques també ho han recomanat, com es el cas de la ANC. Pensem que la posició de ERC, clarament en defensa de la democràcia, en cas de una victòria, qualsevol que fos la pregunta, a la consulta del Si treballarà amb fermesa perquè el mes aviat possible Catalunya es converteixi en un Estat Independent, tanmateix, també entenem que en cas de un No, si la pregunta fa referència a la Independència assumirà la voluntat popular i es posarà a treballar per una bona convivència pacífica dins el regne de Espanya. Però la qüestió es quina seria la posició de ERC en cas de una victòria del No amb una pregunta ambigua, fins hi tot es podria arribar a la conclusió que el no era a estat lliure, sobirà o propi, perquè els ciutadans volen un estat Independent!, sembla rocambolesc, però es una situació que amb una pregunta confusa podria donar-se i estaríem en una situació que no acabaria mai.

ICV, passem a analitzar la posició de ICV. Entenem que la majoria dels membres de ICV estan per una pregunta conclusiva, clara i amb el mot Independència a la pregunta. Dit això, cal considerar el tacticisme partidari que els dona al paper de decisiu per que el contingut de la pregunta s'aprovi  de manera majoritària dins el Parlament. Això els fa jugar amb una certa ambigüitat respecte al contingut de la pregunta. A mes aquí hi ha uns vincles amb IU a nivell estatal que els posa en una posició de una certa indefinició. Pensem que al final s'alinearan en que surti una pregunta clara contenint el mot Independència. Respecte de la posició que adoptarà ICV en funció del resultat de la pregunta, amb matisos, serà la molt semblant en grans trets a la adoptada per ERC en tots el casos. La tradició democràtica fortament enraigada ICV així o fa preveure.

CUP, la posició dels membres de les CUP respecte de la pregunta i el seu contingut es clarament partidària de una pregunta concreta amb la paraula Independència en el seu redactat. No hi cap mena de dubte. En el cas de que en la consulta guanyi el Si, qualsevol que sigui la pregunta, les CUP demanaran -exigiran- de forma immediata la constitució del nou Estat, ara bé no tenim molt clar quina serà la posició de les CUP en el cas de una victòria del no. En el cas de que la pregunta no sigui clara entenem que seguiran lluitant i molt probablement en faran una lectura tal com comentàvem respecte de ERC. Però en el cas de que la pregunta sigui clara i concreta, amb el mot Independència, i el resultat sigui de NO, no tenim clar quina serà la actitud ja que el caràcter assembleari de les CUP ho fa imprevisible.

Vist aquest anàlisi, pensem que seria de una gran irresponsabilitat històrica per part des partits que estan en una posició ambigua per donar suport la definició de la pregunta si no accepten una pregunta clara amb la paraula Independència, per exemple "Vol que Catalunya sigui un estat Independent?", així de senzill.

Ja sabem que la historia la escriuen els guanyadors, però això cada vegada es menys cert ja que avui hi ha molts mitjans de comunicació -com aquest mateix- social que fan que la veritat dels fets es pugui saber de forma instantània arreu del mon.

Senyors polítics hem arribat aquí desprès de tres-cents anys no deixem que tinguin de passar uns altres tres-cents anys per què el poble català pugui decidir el seu futur amb claredat i sense dubtes.

Segons quina sigui la pregunta, el procés ja estarà mort

Quan tenim una determinada situació, en moments importants de la vida quotidiana, que requereixi prendre decisions cal que primer de res entenguem quina es la situació, el perquè  cal prendre una decisió, quins son els motius  que han portat a la situació i quina es la millor manera de enfocar la solució, per tal de que la esmentada solució sigui això una solució i no creí nous problemes.

Dèiem en el nostre post del passat dilluns:  "Cal que sàpiga una cosa Sr. Mas, si vostè de veritat lidera Catalunya cap a la Independència tindrà la majoria el poble català el seu costat,...."Estic segur que això seria veritat, el que sembla es que la gallardia que se li suposava sembla que no hi es, i seguin el símil de Maura, no es que Vostè sigui el "azucarillo" que es dilueix, es que vostè s'està convertint en  l'aigua que el dilueix.

Sr. President Mas, Vostè cal que sàpiga i sigui conscient que si per causa d'una pregunta ambigua (estat lliure, estat propi,estat sobirà,.. Etc.) en el futur es crea un embolic, perquè es facin interpretacions ben diferents i es genera un enrenou, Vostè i nomes Vostè en serà el responsable.

Avui estem en front d'un debat que esta costant moltes energies i podia haver estat evitat, nomes calia el seu compromís i la seva decisió.

Fa un any des de la seva segona presidència, desprès d'unes eleccions a les que s'hi va anar pel clam dels ciutadans demanant la independència. En tot aquest temps encara no hem sentit la seva opinió respecte de quina vol que sigui la pregunta de la consulta, que no tenim dubte que vostè defensa, però potser que una mica de decisió, encara que sigui nomes per mantenir el respecte als ciutadans de Catalunya, i de donar la cara si que ho tenia de  fer.

Si la pregunta que surt es una pregunta per acontentar els que no volen la Independència de Catalunya, sense fer cas del clam popular que els carrers de Catalunya l'hi ha dit en molt diverses ocasions -clar vostè no ha sortit del Palau en aquests dies -, aleshores potser si que serà el moment, sense esperar mes de dir-li allò que no voldria sentir, però que malauradament, en aquesta circumstancia sentiria, al menys pel que escriu: "Tiri la tovallola perquè ja es un problema més que no pas una solució per al país" .

Demano disculpes als fidels lectors d'aquest modes blog, per la continua referència a aquest tema, segons quina sigui la pregunta,el procés ja estarà mort, naixerà mort, i el President Mas en serà l'ÚNIC RESPONSABLE DAVANT LA HISTORIA. Avui encara podem evitar-ho.

Descansi en Pau un home de Pau: Nelson Mandela

Avui es un dia molt important per tot el mon, ens ha deixat en Nelson Mandela, per sobre de tot un Home amb ideals i gran capacitat de lluita, de diàleg, que ha tingut, durant moltes dècades, la capacitat de transmetre la seva força de la convicció a tot un país - i a tot el mon de passada- basant-se en el convenciment i "cultiu  de l'ideal de una societat lliure i democràtica".

Des de BennuCatalunya rendim un emocionat homenatge a Nelson Mandela i aprofitem per utilitzar el exemple de qui, com ell mateix va dir, "va lluitar contra la dominació blanca i va lluitar contra la dominació negre" , per reflexionar sobre el present i el futur del nostre País i mantenir la capacitat de lluita contra  les injustícies i el  jou que ens oprimeix.

Descansi en Pau l'home de Pau que per sempre fou Nelson Mandela

La millor pregunta

Perquè pensem que la millor pregunta per la consulta es:

Vol que Catalunya sigui un Estat Independent? Amb dues possibles respostes: Si o No

Pensem que son varies les raons  que porten a la conclusió que aquesta es la millor pregunta pel be de Catalunya i per la nostra salut democràtica.

En totes les manifestacions en que els ciutadans, que son els que de veritat empenyem en aquest procés cap a la Independència, el que es demana es "INDEPENDENCIA", no hi vist cap manifestació massiva en que es demani "Estat Propi", "Estat Lliure",  "Estat Sobirà", o "Estat Federal". El que el poble esta empenyent es cap al procés de INDEPENDENCIA, i aquesta es la principal raó per que aquesta sigui la pregunta.

Ara bé, n'hi ha d'altres raons que també porten a que aquesta es la millor pregunta.

Per exemple, si es preguntés per un "Estat Lliure" i surtis que si, que voldria dir? No hi hauria qui podria interpretar que vol un estat Lliure, on els seus ciutadans se senten lliures, com ara mateix ja passa? La qual cosa no comporta que necessariament tingui de ser un Estat Independent , es a dir es pot ser Lliure sense ser independent. Els fills poden ser lliures de fer el que vulguin amb la seva vida tot i vivint a casa dels pares, però acceptant unes pautes de convivència en comú, però sense ser independents, això es el que molts podrien dir si es votes si volem un Estat Lliure.

Si la pregunta es pel Estat Propi o pel Estat Sobirà, la resposta pot ser la mateixa en ambdues preguntes que en el cas de la pregunta pel Estat Lliure.

Ara be, si es pregunta si vol un Estat Independent, ja esta deixant ben clar que també serà Estat Lliure, Estat Sobirà i Estat Propi simultàniament, ja no hi haurà cap  mes tipus de dubte.

La majoria de catalans volem la consulta per saber si som majoria els que volem la Independència, no altre cosa.

Els senyors polítics,amb el President Mas el capdavant, han de ser conscients de la seva responsabilitat pel cas de que es faci una pregunta i desprès hi hagin tantes interpretacions que no hagi servit per res, i a més aleshores amb molt de conflictes socials perquè s'hauria creat una situació dominada per la ambigüitat i la indefinició, on únicament hi sortirien guanyant els enemics de Catalunya, i òbviament els enemics de la Independència de Catalunya.

President Mas, vostè te la sensació de que es molt odiat a Madrid. Es que esta volen fer-los-hi el joc per que no  l'odiïn, independentment del que els ciutadans de Catalunya vulguin?

Els que volen la tercera via deuen de estar molt contents amb la seva falta de ambició, i que ara a dies de proclamar la pregunta de la consulta comenci a obrir-ne el debat d'un tema que tenia de haver resolt fa molt de temps..

Fins avui únicament s'ha sentit una proposta signada per algú i es la d'ERC, per alguna cosa es el partit que esta creixent mes a tot el País, es el únic que va directe a barraca, sense fer giragonses, i si Vostè President Mas diu que va entendre el missatge de les darreres eleccions ja sap quina es la pregunta,en cas contrari es que,o be,  no ha entès res, o molt pitjor, que ens esta amagant -enganyant- alguna cosa a tot el País.

 

Ah!, desprès, amb la Independència a la butxaca ja decidirem si ens federem o associem amb qui vulguem, com que serem lliures i sobirans podrem fer el que els catalans vulguem en el nostre estat propi.

Els crèdits fiscals, per pèrdues, ara son un actiu dels bancs, no es broma!

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu dicten una normativa d'obligat acompliment pel que, per garantir la solidesa de les entitats financeres  (bancs i caixes) els impedeix que comptabilitzin en els seus actius el deute fiscal generat per les pèrdues acumulades els darrers anys i motiu de les ajudes de la CE, estem parlant de 51.000 milions de Euros (51.000M€), aquesta es una bona mesura per protegir al ciutadà i client de la fam dels bancs contra un risc de insolvència, així els obliga a tenir realment capital suficient per respondre a una situació de crisi o fallença múltiple com a passat en la darrera crisis.

Doncs ara a vingut el govern de Madrid i per protegir els ciutadans de l'estat (els que tenen accions en els bancs clar) s'ha tret de la mànega un decret de llei aprovat la setmana passada pel que seguint la normativa europea no permet capitalitzar els 51.000M€, però si que ho permet fer amb 31.000M€. Sembla una broma!

Si en els propers mesos o anys, en que aquest crèdit, a amortitzar amb els impostos sobre beneficis,  encara serà això un crèdit per que aquests impostos encara no han compensat els 31.000M€ algun dels bancs te un problema (un altre mes) de solvència, aquests 31.000M€ de l'actiu serviran per cobrir aquesta insolvència? 

Senzillament esperem que en el futur els bancs també acceptin, per part del seus clients com a garanties reals en els préstecs els crèdits fiscals d'aquest tipus.

Ja els esta entrant la por, han fet tard!

Ja els esta entrant la por, han fet tard!

 Si senyor, sembla que les ultimes setmanes al govern i polítics d'Espanya ja els esta entrant la por, i tot per què comencen a ser conscients que aquesta es una situació irreversible: Catalunya s'independitza!

El fet de veure la realitat del poble català, que està duent endavant el camí cap a la Independència del País, i que els polítics no tenen res mes que seguir el que els ciutadans han marcat i estan marcant i marcaran fins que la Independència s'assoleixi definitivament, això fa entrar en pànic als governants d'Espanya. Perquè avui els catalans ja som molt mes Independents, que fa uns mesos enrere, i cada dia que passa ho som mes, la força del poble es la que fa impossible el retorn en el camí ja iniciat. Per això els esta entrant la por a molts polítics de Castella i sobretot els polítics que de demòcrates no en tenen res.

L'únic que volen es veure si ens encomanen als catalans la por que els esta entrant a ells mateixos en veure que aquest castell de cartes construït en els últims segles, de forma forçada, que es Espanya esta fent aigües per tot arreu i els catalans som els primers de marxar-ne, i alguna cosa diu que no en serem els últims.

La por que els entra es perquè estan començant a reflexionar el paper que els quedarà a Castella i la resta de pobles que quedin formant part del regne d'Espanya. Com seran vistos i respectats  per la comunitat internacional, quina serà la seva força econòmica, com compensaran el dèficit per cobrir les diferencies de cohesió social i els fons corresponents, com ho faran per conviure en el mon de les institucions internacionals al costat dels representants de l'Estat lliure de Catalunya, que òbviament, potser desprès de algun període de adaptació, estaran plenament integrats en les organitzacions internacionals de tot tipus, sempre que siguin de interès dels ciutadans de Catalunya.

Senyors, aquestes amenaces, directes o mal dissimulades, no son res mes que la evidencia de que son absolutament incapaços de aconseguir que els ciutadans de Catalunya vulguin seguir aguantant el que s'ha aguantat durant segles i amb molta força durant els darrers anys en que s'ha fet un verdader esforç, i aquest esforç, ni recompensat ni reconegut, es el que dona la energia a tots els catalans per tirar endavant.

Jo aconsellaria al govern espanyol i els seus polítics que dediquin els seus esforços a ajudar a tot el poble d'Espanya a entendre el que esta passant amb Catalunya i a obrir ponts perquè, quan la Independència catalana sigui efectiva definitivament aquests ponts, facilitin el desenvolupament i la revitalització de Espanya, que els farà falta, cal que comencin a anar pensant com es bellugaran. Espanya no pot quedar arraconada per culpa d'uns polítics absolutament incompetents i curts de mires.

Algú es pensa que la opinió de les institucions internacionals serà de rebuig i aïllament de la Catalunya Independent? Això potser en èpoques en que a Europa hi havia alguns dictadors potser si que hagués succeït, però avui, el mon esta seguint el procés en el dia a dia, avui la majoria dels països estan governats per democràcies i, per sort nostre, la majoria entenen el que es la democràcia.

Les reaccions que estem veient aquests dies son desesperades,reaccions pròpies del que esta veient que algú al que necessita molt esta marxant del seu costat, i que sense ell al costat res tornarà a ser igual, però que, com mai s'havia imaginat que de veritat aquest algú acabaria abandonant-lo, no s'havia preparat per aquest moment i ara actua a la desesperada. Abans no havia tingut la gallardia de dir-li que el necessitava i intentar arreglar les coses, i ara l'hi vol mostrar que no hi ha vida fora del seu costat.

Senyors nosaltres marxem, però ens agradaria fer-ho sense cap trencadissa (simbòlicament parlant es clar), puguen seguir sent amics i trobant-nos en els fòrums internacionals de manera civilitzada, però cadascú a casa seva. Si ara segueixen per aquest camí que sembla estan iniciant, sols faran que empitjorar les coses, el poble català, els ciutadans de Catalunya majoritàriament volem la Independència de Catalunya, i això Vostès ja no ho poden canviar. Han fet tard!.

Gens de desconfiança respecte a la solidesa del poble català Sr. Mas

No voldria fer-me pesat, però sembla que el Sr. Mas en els moments en què te de prendre decisions i actuar es busca maniobres dilatòries per despistar el personal i ara vol obrir un altre debat, el de què ell se sent odiat per Madrid. Doncs si, i que es pensava?

I li diré més, si realment es vostè el que esta al Cap del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'hora de la veritat d'anar cap a la Independència encara serà molt més odiat i molt probablement amenaçat. Cosa que en la meva opinió té de ser coneguda de forma pública, per què vostè com a President de la Generalitat de Catalunya es deu a tots els catalans

Voldria dir que després de llegir l'avanç del llibre "Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador" començo a dubtar de què vostè pugui estar en condicions mentals d'aguantar una situació com la que està venint, en què tindrà d'actuar amb molta fermesa i contundència, i tot sembla indicar que aquest no es el seu fort.

Si ara ja "li ha passat pel cap la temptació de deixar-ho córrer", val més que ho pensi i hi reflexioni molt profundament, el camí serà dur, pot estar-ne segur, i caldrà més d'una i de dues vegades ser rigorós amb els compromisos i aguantar les pressions que vindran de molts llocs i en moltes, moltíssimes, formes. M'estranya que vostè ara hagi descobert que és odiat a Madrid, i es pensa que no ho és tan o mes el Sr. Junqueras, o no ho van ser altres patriotes catalans il·lustres?

Això de què "mostra el seu rebuig a l'opció d'una declaració unilateral d'Independència" és una concessió gratuïta a l'adversari, que, pot estar-ne ben segur, a partir d'aquest moment ja li ha perdut una mica mes el respecta.

A mi personalment cada vegada m'està fent més la impressió que per poc que pugués i que es donessin les circumstancies sortiria del procés de dur Catalunya a la Independència i empenyeria per què fos un altre el que ho tires endavant (o no, vés a saber). Així, ja obre la porta a què si "es convertís en un problema més que no pas una solució per al país" tiraria la tovallola.

Cadascú tenim el nostre estil, però avui veia el vídeo del primer ministre escocès, Alex Salmond, i caram, quina diferència, amb quin rigor, seguretat i capacitat de lluita parlava, es un home que lluita fermament per allò en què creu, i es veu que hi creu fermament.

És molt probable que la grandesa del Palau de la Generalitat i la dificultat d'ajuntar-se amb el poble català quan ha sortit als carrers a demanar la Independència li dificulti i li distorsioni la realitat. Les persones que, com el que escriu, pensen que cal anar a una bona velocitat per assolir la Independència no és perquè hi hagi "desconfiança en la solidesa del poble català", ans al contrari és el poble català, aquest que ha sortit al carrer, que amb la seva solidesa està portant a polítics com vostè mateix a defensar -ja veurem amb quanta solidesa- una independència que mai havien defensat abans. La veritat es que, si, existeix molta desconfiança en la solidesa de molts polítics com vostè.

Veiem que es queixa de què el resultat de les ultimes eleccions al Parlament "complica encara mes les coses" i tant!, sobretot per vostès que els està portant a fer un camí que pensava frenar, però "la solidesa del poble català", va fer que els partits que estaven jugant en l'ambigüitat perdessin posicions, sobretot vostès, i tot sembla indicar que la tendència és a què aquesta pèrdua de confiança del poble català encara sigui molt major.

Una cosa mes, sembla que el President Mas estigui desitjant que el govern espanyol posi sobre la taula una proposta que fos una "alternativa a valorar", encara que sigui només que per tenir un argument per frenar una mica la força del procés cap a la Independència de Catalunya.

Avui mateix el Sr. Pujol diu clarament que "Ara ja no es fia, han de pagar per endavant" el que fa que "la pèrdua de confiança fa que el viure col·lectiu funcioni malament", tot i que el Sr. Roca recomana diàleg amb Espanya, i penso que seria bo un diàleg obert com el que feia el Sr. Roca en l'època de polític, això sí que donaria possibilitats de consensuar una forma amistosa de separar-nos d'Espanya sense fer trencadisses de cap tipus.

Cal que sàpiga una cosa Sr. Mas, si vostè de veritat lidera Catalunya cap a la Independència tindrà la majoria el poble català el seu costat, jo mateix al capdavant, però vostè cal que estigui segur d'on va i conscient de la responsabilitat que esta assolint. Ara be si no pot o pensa que cal anar fent la "viu viu" per allò de què "qui dia passa any empeny", aleshores ho sento molt, però no estarem al seu costat.

El viatge a Ítaca sense ser ràpid també ha estat perillós.

 Ahir vàrem ser coneixedors de la declaració feta pel Sr. Antón Costas, president del Cercle d'Economia: "El viatge a Ítaca, si és ràpid, és, perillós. Exigeix diàleg, temps i paciència"

Després de reflexionar-hi unes bones hores, penso que cal donar-li la raó, plenament, a la frase del President del Cercle d'Economia- o potser tindrem de tornar a anomenar-lo "Circulo de Economia" Sr. Bassas? -.

Ara be jo hi afegiria algunes reflexions al respecte

- Que gairebé tres-cents anys no pot dir-se que hagi estat un procés ràpid, aleshores l'exigència de temps sembla que ja l'està complint el procés cap a la Independencia.
- Que es perillós ja ho sabem, i si no que ho preguntin als milers de morts durant les diferents etapes de lluites, entre ells fins i tot algun President de la Generalitat.

Si analitzem els tres suggeriments del Sr. Costas, veiem que Catalunya ja les ha complert plenament i amb escreix.

Els últims 30 anys han estat de diàleg, encara que més aviat ha estat un monòleg, i així podríem estar-hi 30 o 300 anys més, parlant sols.
Temps, el factor temps sembla que tant li fa parlar de 30 o de 300 anys, no l'hi sembla prou temps Sr. Costas?

Per últim, paciència..... després d'aguantar el rebuig sistemàtic, sense possibilitat de debat, a totes les propostes fetes des de Catalunya, la majoria d'elles ja menys ambicioses que la voluntat de molts catalans sembla que ja s'ha tingut prou paciència.

Per acabar, el viatge a Ítaca no ha estat ràpid, tot i així ha estat perillós, hi ha hagut diàleg, ha passat molt de temps i hem tingut molta paciència, ara es hora de fer l'últim pas i arribar a Ítaca, o sigui, assolir la Independencia!

I finalment, que dir de l'actitud del Sr. Bassas fent una entrevista en castellà, en un mitjà català (o no?), a un senyor que està a Catalunya des de fa uns 40 anys i presideix una entitat que es diu Cercle d'Economia.... La veritat aquestes actituds botifleres no fan gaire servei a la causa Catalana, això no és convivència, això és submissió.

Catalunya necessita a vostè i a tots els ciutadans de be que pensen en el seu País

Avui fa quinze dies, vam publicar un post intitulat "Prou d'eufemismes !" , avui arrel de l'article publicat per en Xavier Roig voldria insistir en aquest tema.

El article porta per encapçalament "Apostar per la radicalitat democràtica" i, valgui dir-ho, hi estem d'acord en el 100% del fons que es transmet. Voldria recordar un post fet en un altre mitja per el que subscriu, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del any 2012 vaig afirmar, i ho mantinc, que el Sr. Xavier Roig seria un perfecte President de la Generalitat,es mes el País necessita de persones com ell al capdavant -no tinc el gust de conèixer el Sr. Roig, únicament el segueixo des de fa anys en els seus articles setmanals, abans en el diari Avui- amb conceptes clars capacitat d'anàlisi i de síntesi,el que el fa especialment qualificat per prendre decisions desprès de un profund anàlisi, i sobre tot,amb un profund amor per Catalunya.

Del esmentat article en la seva columna setmanal en el diari Ara, publicada avui divendres, i lligant-ho am el primer paràgraf d'aquest article, voldria fer esmena de la frase que diu:  " No es tracta -encara no- de defensar posicions a favor o en contra de la independència de Catalunya", que penso queda desqualificada pel "Encara no" que hi diu.

No sols no hi estic d'acord amb aquestes dues paraules, sinó que, ans al contrari penso que "Si cal defensar posicions".

Persones com el Sr. Roig, amb un gran prestigi i estic segur que molts lectors de la seva columna setmanal tenen una via de comunicació i es important que plantegin clarament la seva posició respecte de la Independència de Catalunya.

El raonament es molt simple, si realment volen la Independència, i així ho expressessin,  estarien fent un gran favor a la causa, perquè el problema i la discussió de la possibilitat de fer una consulta democràtica es únicament perquè som molts (o així ho creiem) els ciutadans de Catalunya que volem la Independència i pensem que som la majoria. Si no fos així tampoc seria qüestió de anar malbaratant temps i diners per jugar.

Una altra raó, si volen la Independència, seria molt bo aquest compromís i la seva divulgació des de tots els punts del camí, ja  que tot indica que son molts els indecisos, i en la meva opinió, persones com vostè Sr. Roig poden ajudar-les a decantar-se mostrant el seu compromís. Ah! I si vostè no vol la Independència de Catalunya, també seria bo de saber-ho.

El que escriu, ha estat tota la seva vida callat, parlant únicament en privat amb els meus cercles d'amistats, però mai havia sortit a dir públicament i a ser pro actiu per treballar cap la Independència de Catalunya amb els pocs mitjans que tinc a l'abast.

Sr. Roig, gracies per la seva claredat, Catalunya necessita a vostè i a tots els ciutadans de be que pensen en el seu País.

Carta oberta al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Artur Mas

Molt Honorable President Sr. Mas,

El motiu de la present es per ajudar-lo a reflexionar i a fer memòria, que les vegades sembla que l'estigui perdent, respecte dels prolegòmens del Estatut que va  ser aprovat pel Parlament i desprès el Tribunal Constitucional espanyol ens el va deixar en no res.

L'hi recordo que antes de les eleccions del any 2003 de trist record per Catalunya, ja que va obrir un parèntesis fins el 2012 en que el País va ser un desgavell amb dos tripartits i una quasi majoria de CiU sense cap rumb clar, quant -sense crisis econòmica recordem-ho - ja hi havia un moviment independentista amb força que estava demanant una modificació dràstica del Estatut  i que el Molt Honorable Sr. President Jordi Pujol va tallar de soc i arrel amb el ja famós "ara no toca".

Va ser en aquell moment en que el seu partit va perdre la credibilitat en front de molts catalans que volíem una millora en les posicions de Catalunya en vers Espanya. Aquella contundent tallada del President Pujol va representar la aparició dels dos tripartits de tant trist record per gairebé tots els catalans i els dos anys de la Generalitat Presidida per Vostè mateix amb tant poca credibilitat que en les últimes eleccions han quedat en una situació de debilitat extrema a punt de convertir-se en un partit (o coalició) marginal en les futures eleccions.

Aquest i cap mes va ser el error de l'Estatut, el "ara no toca", deixar que la Generalitat degenerés i fos presentat a Madrid per partits que majoritàriament no lluitaven amb forces per defensar els interessos de Catalunya. Recorden aquella promesa electorera d'aquell senyor de Lleó que va acabar presidint el govern d'Espanya que va dir uns dies antes de les eleccions generals -que esperava perdre i va acabar guanyant- "El estatuto que se apruebe en Catalunya yo lo defenderé y asi se aprobarà en Madrid".  Ah! I desprès tots sabem el final, primer fent que el PSC s'encarregués d'aprimar l'estatut antes de sortir de Catalunya i desprès retallant mes a Madrid i deixant que el TC el destruís definitivament i el convertís en una ombra del que es pretenia el 2003 (si el 2003).

Honorable President, no faci com tristament va fer el President Pujol i defensi el que volen els catalans majoritàriament. Passarà a l'historia com un "cagadubtes", però pot passar-hi com un català que desprès de la fase de dubtes va tenir el coratge de defensar el que els ciutadans porten anys reclamant els carrers i demostrant en les eleccions,o com el President de trist record, que com el Molt Honorable President Pujol, serà recordat sobre tot pel famós "ara no toca" del 2003.

El error va ser el 2003, no torni a repetir-lo fent crides,  o convocant cimeres, o demanant consens,.... Estem en democràcia i el moment mes sublim de la democràcia es el moment de exercir-la, i això es fa votant. Si això no surtis be, la culpa seria seva, però Catalunya serà independent, amb vostè o sense vostè al capdavant del procés, perquè els ciutadans que ja han sortit al carrer així ho volem majoritàriament i així ho direm i seguirem defensant-ho fins a poder votar de una manera clara i contundent la pregunta que no pot ser altra que "Vol que Catalunya sigui un Estat Independent?", possibles respostes: "SI"o "NO", i això quan mes aviat millor. No faci mes cas dels que estan inflant-li el cap dient que "ara no toca".

Sr. Mas, no s'amagui i tingui actitud! Els ciutadans així ho esperem del President de Catalunya.

Periscopi cap a la Independència

Donats els continus atacs per part dels enemics -interns o externs- de la Independència suggereixo la creació d'un periscopi per rebatre aquests atacs i així evitar que es converteixin en objectiu de tothom i no ens deixin avançar en el verdaderament important: la creació de la nostra Catalunya independent.

Cal prendre nota de les amenaces, no es pot menysprear l'enemic, però no podem dedicar-nos exclusivament a això, sobre tot perquè la majoria són sols això amenaces que no tenen la més mínima possibilitat de convertir-se en realitat,

Cal deixar-nos de bajanades com les del governador del banc d'Espanya (quin nivell!!!) amb cognom que recorda les bombones d'oxigen hospitalari i que per no fer publicitat no mencionarem.

Això si, aquestes amenaces cal que ens serveixin per tenir una resposta efectiva si mai se'ls-hi acudi intentar-les dur a la practica. Però ara el que ens cal, a tots els independentistes, és seguir construint la Catalunya independent, democràtica, solidaria i econòmicament sòlida que volem, perquè aquest és el millor camí per convèncer als ciutadans de Catalunya, que encara no ho tenen clar, que amb la independència i guanyarem tots els catalans sense excepció.

Prou de perdre el temps amb focs d'artifici, centrem-nos en el verdaderament important. Construir la Catalunya Independent!

Una mica mes de força i convicció Sr. Mas

Algú amb molta força esta darrera de la clara posició de debilitat del President Mas respecte del camí cap a la Independència a traves de la consulta.

No pot ser d'altra manera, ahir deia que vol tenir una posició arbitral, ara passa la responsabilitat del procés que "acabarà bé si es manté un gruix de gent que hi creu i resisteix en el temps al desgast". Senyor Mas si vol sortir-se'n del procés cap a la Independència digui-ho i plegui, però no vagi intentant minar la força dels ciutadans que creuen en la Independència del seu poble.

Que hi ha, i haurà dificultats, ja ho sabem tots que n'hi ha, però que sigui el President el que constantment ho vagi recordant podria arribar a donar la sensació de que no sap cap on tirar i que si el tema quedes parat, sense un desgast per ell en front els ciutadans seria fantàstic.

Però, estigui tranquil Sr. Mas,els ciutadans hem esperat molts anys per arribar a aquest punt i no serà ara que ens tirarem enrere.

Per nosaltres pot estar ben tranquil que no defallirem, ans al contrari l'hi donarem les energies suficients per que vostè pugui seguir ajudant a tirar el procés endavant, això sí, no traeixi al seu Poble,

Estem segurs que deu rebre moltes pressions per part de "la elit" que el volta, polítics, empresaris, banquers,.... I molts altres que es belluguen per sota la taula, encara que en alguns casos obertament. Per això te de saber que no esta sol, som molts milions de ciutadans que recolzem i entenem aquestes dificultats, però per favor no comenci a posar el cataplasma antes de que hi hagi cap ferida, donant la responsabilitat a tercers.

Si no pot o no vol seguir, digui-ho obertament,però no enganyi els ciutadans de Catalunya. Això si que seria la seva mort política de veritat.

Avui, en la situació en que es troben Vostè i CDC (Unió ja ha perdut molt del seu rèdit, mantenint el Sr. Duran al capdavant), sols tenen una manera de tirar endavant i mantenir un mínim de credibilitat política, fent la consulta, començant per posar data i pregunta amb termes clars com l'hi han suggerit des de la ANC.

Sembla que no n'aprèn, ara vol un paper arbitral!

El President de Catalunya sembla que no aprèn dels errors i de les experiències viscudes en els darrers anys per ell mateix i el seu partit CDC. Ahir mateix ens fèiem ressò del resultat publicat el passat divendres per part del CEO respecte de les projeccions electorals a Catalunya i la intenció de vot per part dels ciutadans

No tornarem a entrar en la valoració feta, ahir mateix des d'aquí, a la nova situació de marginalitat a què els ciutadans estan enviant a CiU,PSC i PP a Catalunya.

Tampoc som ningú per donar consells, i molt menys al President del nostre País. Però si que podem donar la nostra opinió respecte al que volem els ciutadans, expressat de moltes maneres i per molts canals i que sembla que el President Sr. Mas o no ho entén o no vol fer-ne cas.

El que el País necessita són líders compromesos. De lideratge ja sabem que no en te el Molt Honorable Sr. Mas, el tema del compromís no ho tenim clar, almenys amb la independència de Catalunya no ho acabem de tenir clar.

El President coneix perfectament la situació que es plantejaria amb una pregunta que no fos clara ò amb respostes simples (si o no). Tenir dubtes al respecte, ja que, sols mostra la debilitat de la seva posició i falta de criteri. Com ja hem dit altres vegades sols sap vogar en la direcció en què bufa el vent.

No podem pensar que tingui por de les amenaces,velades o explicites, rebudes des de Madrid contra la seva persona, ja que simplement la seva actuació confirma l'ambigüitat en què s'ha bellugat durant tot el procés cap a la Independència.

Ara diu que es reserva un paper arbitral en el debat de la pregunta. Això no pot ser Sr. Mas, això no pot ser!

Vostè té per a prendre la decisió com a Molt Honorable President de la Generalitat, no s'amagui en un procés democràtic fictici en què tothom ja ha dit la seva, ara que voldrà fer una rodada o una cimera dels caps de partits?

El tema dels punts d'acord que vol amb tots els partits és una cosa molt maca, però utòpica. Ara vostè té la OBLIGACIÓ de prendre la decisió i responsabilitzar-se'n.

Vostè va ser escollit President de la Generalitat per prendre decisions i d'acord amb uns compromisos, no per fer de ARBITRE.

Ja veiem quin serà "el seu lloc"

 Ahir va ser presentada la última projecció feta pel Centre d'Estudis d'Opinió. Hi han moltes lectures, però n'hi ha una de molt especial i significativa,: per primera vegada es consolida la situació de que els escons conjunts de les tres forces politiques dominants des de la instauració de la democràcia a Catalunya - CiU, PSC i PPC- projectats al Parlament no fan majoria absoluta (66 sobre 135 escons).

Aquesta no es una dada qualsevol, simplement es l'evidencia de que el que estem dient últimament te tota la pinta de que es converteixi en realitat, molts senyors que estan al capdavant d'aquets partits tindran de acostumar-se a estar en un altre lloc, lluny del poder.

La saviesa dels ciutadans esta fent la feina. I poques son les coses que aquests partits poden fer per tal de revertir la situació, ja que estan pagant els errors continus comesos en els darrers vint anys:

- el PP esta depenent de les decisions que prenen els seus caps a Madrid i aquí no poden fer res per recuperar el terreny que clarament els esta agafant C's, que per aquesta faixa de electorat representa la entrada de sabia nova i aire nou amb mes credibilitat.

- el PSC, que dir del PSC del Sr. Navarro, simplement no tenen n'hi idea de on estan i encara menys de on van i aquest guirigall el ciutadà el veu i actua en conseqüència, ja que no vol que el seu país sigui -com ja va ser- un guirigall com el mateix partit.

- i CIU, que dir-ne que no sigui la falta de lideratge i compromís del seu cap Sr. Mas i el efecte negatiu que te el Sr. Duran (que ja es pot treure del cap ser ministre) que amb el seu servilisme als interessos de Madrid i de les entitats financeres esta tirant per terra tots els esforços que Convergència pugui fer per integrar-se en el procés actual. Senyors de Convergència, el seu futur esta lluny de la "U", sinó vostès també aniran a la banqueta.

La entrada de noves figures a la política parlamentaria com els Senyors. Junqueras, Rivera i Fernández, amb grups de parlamentaris que no tenen deutes politics amb ningú que no sigui el poble de Catalunya i la tendencia consolidació del Sr. Herrera, dona moltes esperances als ciutadans de que Catalunya serà un País amb el coratge de no quedar bloquejat en el passat i sense capacitat de regeneració.

Perquè, com deia Bernard Shaw, els politics son com els bolquers, cal canviar-los amb freqüència, i per la mateixa raó.

Professionals, amateurs, ... Premsa, politics...

Com dèiem ahir, "el temps posarà a tothom al seu lloc". I ens refermem plenament amb l'expressió i més després d'haver llegit ahir l'article del Sr. Francesc de Carreras, esplèndidament rebatut per l'Empar Moliner avui al diari ARA. El que escriu es amateur, en política i en periodisme, però ciutadà d'aquest país amb tot el dret a expressar el meu pensament al respecte.

Veig que hi ha persones que encara no saben que la independència de Catalunya, i en primer lloc el dret a decidir, és un camí que –per sort- no són els polítics “professionals” els que el fan, sinó els ciutadans amateurs que així estan empenyent als polítics. I els que no segueixin aquest camí ja veurem on estaran després de les pròximes eleccions, probablement amb els altres “professionals” que el poble va enviar a la banqueta en les darreres eleccions.... El poble en política es amateur, però “savi”.

I és respecte a aquest tema que vull parlar avui, les possibilitats que tenim avui en dia els ciutadans de comunicar les nostres reflexions a tothom que vulgui escoltar.

La premsa i els polítics, els polítics i la premsa tant l'hi fa l'ordre.

Sembla que per moltes persones sols puguin escriure i emetre opinions pel mitjà que sigui els professionals, així com per fer política també només la poden fer els polítics professionals.

Per sort avui vivim en democràcia i això ens permet a tots els ciutadans expressar la nostra opinió sense que hagi de representar cap estigma, però en els temps que vivim hi ha uns mitjans de comunicació amb unes xarxes que ens permeten donar a conèixer els nostres posicionaments de tot tipus de forma massiva i immediata. No necessitem tenir a la nostra disposició un espai en algun diari que formi part d'algun grup editorial.

La publicació de l'article del Sr. Francesc de Carreras al diari barceloní La Vanguardia (que en altre temps es deia "La Vanguardia Española" -amb "ñ"-), del grup del Conde de Godó, no és casualitat com tampoc ho seria si fos publicat en algun dels mitjans del grup Lara, empresari que ja ha dit (potser ha amenaçat i tot) d'emportar-se la seu de les seves empreses fora de Catalunya (esperem que no vulgui aspirar a tenir l'adjudicació de la línia del AVE Madrid - Barcelona, ja que seria una contradicció amb els seus principis).

La reacció que estan tenint aquests grups per la decisió del PSC del passat cap de setmana sembla que ha estat com si el procés cap a la independència estigues mort, però res més lluny de la realitat, estem vius i molt vius, probablement amateurs, però vius i amb un objectiu ben marcat i que gràcies a la força d'aquest mitjà que és INTERNET, el més democràtic de tots els mitjans de comunicació, cada dia ens hi apropem més.

I aquest punt és essencial de la meva reflexió d'avui, compte que molts dels mitjans de comunicació i grups editorials no vagin quedant arraconats a la banqueta pel mitjà de comunicació amb majúscules que avui és INTERNET i passin a fer companyia a molts dels polítics professionals.

El temps posarà a tothom al seu lloc

El temps posarà a tothom al seu lloc, si senyors. Dient això ens referim tant els partits que es desmarquen del procés pel dret a decidir i òbviament estan fora del sobiranisme a Catalunya, és a dir no volen la independència pel nostre País, com pels partits que,donada aquesta sortida del procés per part del PSC - PSOE, (per altra banda gens estranya, donats els seus constants canvis d'orientació i desgavell intern d'aquesta formació) volen aprofitar-se'n per aconseguir millores polítiques en el seu posicionament i en el procés de presa de decisions en molts aspectes de la vida quotidiana del País.

Això no deixa de tenir la seva lògica, donat l'esperit mercantilista i oportunista en què es belluguen la gran majoria dels partits polítics a casa nostra. Ara bé, i els ciutadans que van demostrar en les darreres eleccions quina era la seva voluntat, castigant clarament els partits que no anaven per la línia de la independència de Catalunya, que en pensen d'aquest escenari que s'està creant en els darrers dies?

La resposta és molt senzilla i en les eleccions vinents -esperem que dintre de l'estat català- el ciutadà posarà a cada partit en el lloc que l'hi toqui.

Cal recordar que la situació política en què avui es troba Catalunya respecte de la voluntat dels seus ciutadans, jo diria que, majoritària per la Independència, a partir d'exercir prèviament el dret a prendre aquesta decisió de forma democràtica, és fruit d'un procés que ha anat madurant durant moltes dècades i a pesar de què sempre han existit col·lectius al·lèrgics a fer passos cap a la Independència la llavor ha anat fertilitzant en trobar un terreny abonat pels abusos, tant, de la resta d'Espanya a traves dels seus governs i institucions, com per la inoperància i el desencant en vers la majoria dels partits polítics (i les persones que en formen part) i les classes dominants en aquesta Catalunya que entre tots hem de fer evolucionar.

No es veritat que el tema de la Independència tingui res a veure amb la crisi econòmica que s'està vivint al nostre país, la crisi simplement ha fet evident per molts ciutadans de Catalunya allò que ja existia i que realment estava afectant ja, des de fa molts anys el nostre país, dificultant el desenvolupament social, cultural, econòmic que la tenacitat del poble català es mereix.

Si senyors, el poble català es mereix molt mes a estar pidolant constantment a l'Estat espanyol per coses que hem guanyat amb el nostre esforç, treball i desenvolupament social, cultural, artístic,i en tots els ordres de la vida comunitària.

En la meva opinió aquest tactisme dels partits polítics sols porta a la seva pèrdua de credibilitat. Cada partit va guanyar, o perdre, els seus representants en el Parlament a partir de la seva proposta en aquell moment. Ara, és l'hora de ser conscients per què uns van guanyar i altres van perdre escons en les passades eleccions.

La resposta és fàcil:

Els partits els fan i són les persones que en formen part i aquestes persones passen o no credibilitat en els seus plantejaments. Els partits marquen el camí amb personalitat i claredat o van al darrere del que van fent els altres i es troben en el dia a dia.

Partits formats per persones amb credibilitat i que marquin el camí, escoltant la sensibilitat dels ciutadans, això és el que el poble de Catalunya vol.

Els partits i els polítics que no entenguin la situació aniran sen filtrats en els consecutius processos electorals i finalment quedaran posats en el lloc que els correspon.

Volem que Catalunya surti de les cendres, no que s’hi enfonsi més: Prou BCN World!

Parlàvem el passat dia 6 en el nostre comentari "BennuCatalunya ... Per construir des de les cendres" de l'esperit lluitador i treballador típics del poble català, molt allunyat d'aquell típic d'altres indrets de l'Espanya profunda basats essencialment en l'especulació, des d'una posició d'avantatges aconseguides amb promeses i favors polítics, generant un fals valor que sols serveix posteriorment per vendre’l amb grans plusvàlues a tercers.

Això és el que va intentar fer aquell ja famós "empresari exemplar" (popularitzat pel Molt Honorable President SrJordi Pujol) ara fa més o menys unes dues dècades i això és el que estan intentant de fer el duo compost pels Srs. Bañuelos i Aixelà en el mateix indret.

Com diu –per altres raons- el Sr. Navarro al Sr. Mas, “no menteixin als ciutadans”. BCN World es avui, essencialment un negoci especulatiu amb dos grans beneficiaris: els Srs. Bañuelos i Aixelà.

El poble català necessita que en lloc de donar avantatges fiscals o del tipus que siguin a aquest projecte, que ja te antecedents contrastats respecte dels Srs. Bañuelos i Aixelá en el cas ASTROC, aquests avantatges siguin pels milers de ciutadans amb necessitats per arribar a final de mes, amb ajuts per facilitar pagar les hipoteques, amb menys restriccions en els serveis sanitaris i socials, amb suport a la cultura i tantes altres coses que estan fent falta actualment.

La solució és molt fàcil, blindar l'operació de l'empresa, requerint una acció d’or (a cost 1€) per part de la Generalitat de Catalunya per la que en 50 anys l'empresa no obrirà capital a Bolsa i aquests socis mantindran les seves participacions en la societat, com a mínim en els mateixos percentatges actuals.

És a dir, fugint de moviments especulatius de cap tipus generats a partir dels beneficis concedits per les Administracions Públiques catalanes, o sigui pels seus ciutadans. Si la Generalitat de Catalunya i les Administracions locals segueixen per aquest camí, estan malmetent el crèdit que puguin tenir enfront dels ciutadans de cara a saber construir, en un futur immediat, una Catalunya com a Estat independent, lliure de tots aquests vincles especulatius.

Demanem des d’aquesta modesta columna que els representants del Poble Català en les Administracions, de forma democràtica i obertament donin les corresponents garanties i explicacions de com es duen a terme aquestes garanties que aquest no és ni serà un projecte especulatiu.

Volem que Catalunya surti de les cendres, no que s’hi enfonsi més: Prou BCN World!

La 'troica' acusa els bancs espanyols d'invertir en deute públic en lloc de donar crèdits

Hem estat sorpresos amb la notícia de què els bancs espanyols estan millorant la seva rendibilitat a costa de seguir mantenint les dificultats per donar crèdits a les empreses i als ciutadans i donant crèdit a l'Estat espanyol.

Això se l'hi diu ser agraït, pagar als que t'han ajudat i a mes seguir guanyant més diners i més segurs.

Veiem, el govern espanyol ajudà als bancs amb un rescat -de 41.500 milions d'Euros tot i que inicialment les previsions del Banc d’Espanya deien que amb 15.152 en tindrien prou- del tot incomprensible, quan els bancs han estat els principals culpables de tota la crisi que va explotar el 2008.I permetent que la resta de la societat seguis enfonsada. Després com en tota aquesta història els bancs van quedar-se amb molts actius que ells havien ajudat a crear i extremadament sobrevalorats, per no tenir problemes en la seva comptabilitat,el govern va crear el famós "Banc Dolent" (ara en diuen "Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria - Sareb) on hi ha col·locat tots els actius que els bancs tenien sobrevalorats en els seus balanços com actius.

En compensació, per millorar la credibilitat de l'economia espanyola enfront de tot el món,els bancs amb els diners que han rebut dels fons europeus que han fet?.... Doncs molt fàcil han comprat deute de l'Estat espanyol, amb la qual cosa aconsegueixen tres coses:

1.- Alts rendiments, ja que com la prima de risc de l'Estat espanyol està alta, els tipus d'interès a què compren el deute és alt.

2.- Financen a l'Estat que a la vegada enfront de la comunitat internacional mostra com el seu deute és comprat en totes les subhastes i així fa baixar la prima de risc i "introdueix confiança en el mercat" i

3.- Paguen el favor que els havia estat fet pels governants i així han tapat tots els seus "pecats", els dels governants i els dels bancs i caixes, tot i que per aquí hi ha algun jutge una mica torre... Que els esta fent la guitza.

Ah! I la resta de partits tots ben callats per allò de què cal salvar l'economia, sobretot la seva, i potser aconseguiran que alguns dels milions d'Euros que deuen als bancs els vagin allargant el període d’amortització fins que un bon dia els hi condonin el deute (els perdonin i es converteixi en un regal). Si senyors això funciona així!

Un últim detall, mentre això ha estat i està passant, els ciutadans, víctimes de la crisi segueixen sense veure la possibilitat de què l'economia real, l'economia productiva surti realment del forat on ens han enviat banquers, polítics i especuladors. Perquè el crèdit va cap altres.

Prou intentar fer por!

 La independència no seria bona pels catalans "Joan Rosell dixit"

A la hipotètica república de Catalunya els de les sandàlies tindran poder "Esperanza Aguirre dixit"

Ja n'hi ha prou d'opinions en què és dona per bo el que els personatges que ho diuen decideixen directament i interessadament el que és bo pel poble català.

El que tenen de fer és donar suport que el poble català pugui opinar i decidir el seu futur, i amb dades objectives que puguin ser discutides i debatudes defensar cadascú la seva posició. Però el que estan fent és senzillament intentar fer por als catalans. Però després del que hem viscut en les últimes dècades pensem que ja tenim dret a decidir per nosaltres mateixos, prou de paternalismes mal entesos. Que deixin que decidim solets i si ens equivoquem com a poble, ja ho pagarem, però que ens deixin en pau.

Quan el Sr. Joan Rosell diu que la independència no seria bona pels catalans, parla d'una forma tan poc planera, tant pedant, que sembla que ell estigui pel damunt de tots els altres catalans i en l'exclusivitat de la veritat. No Sr. Rosell si vol convèncer a algú, que no siguin els seus acòlits de Foment, faci servir arguments objectius i contrastats debatin-los enfront dels arguments objectius posats a damunt la taula per altres col·lectius com ara el Cercle Català de Negocis CCN (amb el que no hi tenim cap vinculació) que difon dades concretes que no veig per enlloc que siguin rebatudes. Si vostè les rebat, amb altres dades objectives clares, no tindrem cap inconvenient en reconèixer el nou enteniment.

Si, el que vostè, es refereix quan parla dels empresaris catalans ho fa referint-se a les grans empreses i aquests empresaris que s'autoanomenen la "elit" empresarial, la posició de molts d'ells ja està clara, però que la independència no sigui del gust d'aquests personatges no vol dir que no sigui bona per Catalunya.

Simplement deixi que els catalans decideixin solets.

I que dir sobre la "única i verdadera garantia de la llibertat" basada en la llei de la nació espanyola?(suposo que no es refereix a les lleis que permeten l'existència de Barcenas, Noos,.. i molts d'altres del mateix tipus). Sembla que estiguin ressuscitant vells fantasmes del passat, donant per bona la situació en què Espanya ha estat conduint la integració de totes les nacions que la formen dins l'Estat Espanyol.

Després d'anys d'opressió de molts tipus, econòmica, social, cultural,lingüística,.... Per part de l'Estat espanyol en vers del poble català, sense esborrar els greuges històrics de tres-cents anys -ans al contrari, reforçant-los- aquest té dret a decidir si vol ser governat per elits com les amigues del Sr. Rosell, acostumades a fer i desfer amb els partits polítics, amb molts dels que en gran mesura hi juguen com si fossin titelles en les seves mans. Senyora Aguirre,la veritat és que els de les "sandàlies" -com qualsevol altre- també poden tenir poder,si el poble així ho decideix en un estat realment democràtic.

L'hi demano el mateix que al Sr. Rosell: Simplement deixi que els catalans decidim per nosaltres mateixos.

El procés acabarà malament..... Per alguns, és clar que sí!

Per alguns personatges el procés cap a la independència de Catalunya acabarà malament. Això és segur.

Hi ha alguns personatges polítics, majoritàriament sense carisma, que l'únic que pretenen sempre és fer servir les circumstàncies del dia a dia per anar traient un rèdit polític personal poc enriquidor pels seus conciutadans i pel país en general.

Són aquests alguns dels polítics que estan al cap d'alguns dels partits que avui hi ha en l'escenari català. Estem parlant, òbviament dels Senyors Duran i Navarro. Ambdós, són personatges que, estan controlant els seus partits fruit de la mitjania que s'ha apoderat dels partits polítics a Catalunya (òbviament a Espanya també). Més endavant, en un altre article, farem una anàlisi d'aquesta situació en què es troben els partits polítics a tot l'Estat, des de fa uns anys.

En cap dels dos casos estan portant una trajectòria clara i nítida d'un lider que sap el que vol i ho defensa obertament amb la força del convenciment.

Estem parlant de casos de persones que davant de l'interès col·lectiu hi posen els seus interessos personals,actuant com a macells enfront de les elits(així s'auto denominen aquests grups) polítiques i econòmiques, i en contra el que la base del poble català en general i dels seus propis partits en concret.

El Senyor Duran va avortar, fa una temporada, el col·lectiu, dintre del seu partit, que defensava la independència de Catalunya, mantenint obertament la tradició d'Unió en aquest sentit. Ara el Senyor Duran està jugant amb una ambigüitat que l'únic que aconseguirà és portar a UDC a una situació de marginalitat que per la seva historia no mereix com a entitat.

Quan el Senyor Duran diu que "el procés acabarà malament" no podem més que estar-hi d'acord si el que es refereix és a l'òptica del seu partit, si senyor Duran tal com està fent les coses el procés acabarà malament.... per UDC, i és una llastima pels militants que de bona fe s'han entregat a la causa d' aquest històric partit i van creure que vostè era un líder, però res més lluny de la realitat.

I que dir del Senyor Navarro, que per poder justificar canvis de posició dels capdavanters del PSC i el seu vassallatge en vers l'aparell del PSOE és capaç de portar el seu partit al límit de forçar un trencament amb l'ala més democràtica del seu partit.

Desafortunadament, estem totalment d'acord amb l'opinió del Senyor Duran: "el procés acabarà malament..." Sobretot per vostès dos i els seus dos partits que s'enfonsaran en l'espai electoral català, encara que vostès dos com s bons nedadors seguiran buscant un espai on anar traient profit personal.... Esperem que, si el troben, sigui marginal en la Catalunya que està naixent!

Gratis o no, Catalunya sortirà d'Espanya!

Llegíem ahir que l'ONU parla del fet que l'Estat espanyol ha de donar comptes del que va passar amb els desapareguts de la passada gerra civil.

El moviment cap a la independència de Catalunya no és el resultat de la crisi econòmica que des de l'any 2008 s'hi ha instal·lat a casa nostra. L'independentisme a Catalunya és fruit, de la historia, de tres-cents anys d'abusos i enganys per part de l'Estat espanyol comandat des de l'antiga Castella.

Durant moltes dècades aquest sentiment ha anat incubant-se en la consciència de molts catalans. La crisi del 2008 sols a fet que siguin molts els catalans que fins aleshores no eren sensibles al tracte discriminatori, i a vegades fins i tot humiliant, que es produeix a Espanya respecte de Catalunya i així s'ha aprofundit en el coneixement i la reflexió sobre la història de tot plegat.

A aquest nou posicionament per part de molts catalans, que fa que ara siguem majoria els que volem sortir d'Espanya, s'hi ha arribat per múltiples raons però n'hi ha una que està pel damunt de totes i és la facilitat de la immediatesa i la globalitat amb què es coneixen les informacions de les cosses que es fan o intenten fer-se des d'Espanya en vers de Catalunya. I això mateix farà que l'ONU d'aquí a molts anys no tingui de tornar a cridar l'atenció d'Espanya per la desaparició de ciutadans en el procès de la Independencia de Catalunya, per què forçosament aquesta serà pacifica, per moltes amenaces, que es facin, per part d'exaltats espanyols.

El que els cal saber al govern i partits espanyols és que gratis o no, Catalunya no és que marxarà d'Espanya, és que està ja marxant!

Prou d'eufemismes !

Avui llegeixo l'article de l'Antoni Bassas a l'Ara intitulat "L'objectiu més alt obliga a un gran esforç ".

Aquesta manera d'expressar-nos i especialment per part de les persones que exposen la seva opinió es una cosa que considero fa mal a l'objectiu de la independència de Catalunya i, a mes , engreixa la quantitat de persones que no se sap si realment volen la independència o no.

Els catalans sempre hem estat molt proclius a "nadar i guardar la roba", i aquesta n'està una mostra clara. Els personatges públics com en Bassas i molts d'altres que sento a la radio, televisió o llegeixo en els mitjans de comunicació, en la majoria dels casos parlen d'una manera que sembla que el tema no vagi amb ells, que ells siguin simples redactors i transmissors del que està passant.

Jo estic totalment d'acord que en els butlletins de notícies es donin les informacions de forma objectiva, explicant el que esta succeint, sense afegir-hi opinions del periodista.

Ara bé, quant un periodista escriu articles d'opinió, la cosa canvia. Si vol donar una opinió que sigui per posicionar-se, però aquesta ambigüitat en què pot semblar que està en una posició, però que, si l'interessa, també pot dir que ell no s'ha compromès ni ha dit obertament que vol (o no vol) la independència de Catalunya.

Aquests personatges en el futur jugaran, com ja ha succeït anteriorment, en el costat guanyador.

Catalunya i el camí cap a la independència necessita gent compromesa i que jugui obertament les cartes que puguin estar a les seves mans en l'exercici de la seva professió, i mes si aquesta sesta vinculada als mitjans de comunicació.

En la meva opinió és important considerar l'esforç i el compromís de les persones que realment el tenen, dient, com jo, que som independentistes, que, amb tot el respecte per les persones, defensem obertament i explícitament que volem que Catalunya sigui un país absolutament independent, sense cap vincle que no sigui de tipus comercial, social, o d'associació del tipus que vulgui el país, sempre que això sigui concretat de forma voluntària per part de Catalunya, a traves del que les seves estructures i institucions democràticament establertes decideixin.

Jo personalment agrairia molt el compromís, si hi és, per part de totes les persones que parlant públicament, igual que els que no estan a favor de la independència també considero que és molt bo que així ho expressin, això crec que aporta salut democràtica a tot el procés.

Però, per favor, senyors prou jugar amb ambigüitats i més compromís!

Lideratge cap al camí de l' independència (II)

Fa uns dies parlava aquí mateix del "Lideratge cap al camí de l' independència". Ahir vàrem llegir les declaracions del líder del partit que està donant suport a l'executiu presidit pel Molt Honorable President Sr. Artur Mas, dient que "com que Catalunya representa una quarta part dels ingressos fiscals de l'Estat espanyol, i com que hem demostrat que podem posar dos milions de persones als carrers, ¿algú creu que no som capaços d'aturar l'economia catalana durant una setmana?".

Immediatament vàrem sentir les reaccions del Conseller d'Empresa i Ocupació i del President del Grup parlamentari de CiU al Congres dels diputats espanyol en contra d'aquestes declaracions, posteriorment tothom hi diu la seva. En comptes de donar suport a l'expressió de força del País sembla que no s’hi han sentit gaire confortables.

Per cert tan àgil que està quant vol, ara on està el Molt Honorable President de la Generalitat que no s’ha fet sentir posicionant-se al respecte?

Algunes reflexions al respecte:

1.- El poble de Catalunya va sortir al carrer tant la diada passada i de l'any passat, i moltes vegades mes, sense que ningú "el posi" al carrer. Surt al carrer perquè creu que és una de les formes que té d'expressar la seva voluntat de ser independent i vol poder expressar-ho de forma jurídicament efectiva per poder ser un país reconegut per la comunitat internacional i tenir totes les característiques d'un estat independent. Ans al contrari son els polítics que fan servir la força que l'hi dóna poble per defensar el camí cap a la independència

2.- És bo que en el procés de lluita per l'objectiu majoritari de la independència, tots posem al damunt de la taula les nostres armes, i els arguments, o si mes no mostrar que en tenim, i que no ens quedarem com uns macells acceptant el que vingui de Madrid i si és un "No" a la consulta amb l’acord del govern espanyol nosaltres seguirem endavant.

3.- Cal deixar clar que el procés del camí cap a la independència de Catalunya passa per l'expressió DEMOCRÀTICA dels ciutadans de Catalunya en aquest sentit, i això caldrà que succeeixi, amb una consulta o amb unes eleccions ja siguin plebiscitàries o no, però amb programes clars i amb posicionaments concrets al respecte per part dels partits polítics. Aquí no existeix la possibilitat de la "solució política" com proposa el cap del grup de CiU al Congrés per després veure que el poble pugui respondre democràticament. No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, el poble no vol solucions polítiques, això ja s'ha fet durant 40 anys, la majoria dels ciutadans de Catalunya volem simplement expressar democràticament la voluntat de ser un país independent.

Aquí és on han d'aparèixer els líders, i pensem que la posició de l'actual President d'ERC és la d'un líder que, sense ambigüitats de cap tipus, està duent a terme les seves activitats, per tal de conduir el poble de forma democràtica cap allà on ja ha mostrat que vol anar.

Avui els mitjans de comunicació tenen molt de pes, però aquí cal tenir-hi en compte la facilitat que tenim tots plegats de comunicar-nos i expressar-nos amb immediatesa a traves de la "xarxa", sent possible debatre en temps real totes les posicions i actituds. És necessari que els nostres líders sàpiguen clarament que quant actuen pensant en la voluntat del poble i no en obscurs interessos de vés a saber qui, tenen el suport incondicional dels conciutadans.

Des d'aquí volem transmetre el nostre suport als líders que així actuen.