Veig
que hi ha persones que encara no saben que la independència de Catalunya, i en
primer lloc el dret a decidir, és un camí que –per sort- no són els polítics
“professionals” els que el fan, sinó els ciutadans amateurs que així estan
empenyent als polítics. I els que no segueixin aquest camí ja veurem on estaran
després de les pròximes eleccions, probablement amb els altres “professionals”
que el poble va enviar a la banqueta en les darreres eleccions.... El poble en
política es amateur, però “savi”.
I
és respecte a aquest tema que vull parlar avui, les possibilitats que tenim
avui en dia els ciutadans de comunicar les nostres reflexions a tothom que
vulgui escoltar.
La premsa i els polítics, els polítics i la premsa tant l'hi fa l'ordre.
Sembla
que per moltes persones sols puguin escriure i emetre opinions pel mitjà que
sigui els professionals, així com per fer política també només la poden fer els
polítics professionals.
Per
sort avui vivim en democràcia i això ens permet a tots els ciutadans expressar
la nostra opinió sense que hagi de representar cap estigma, però en els temps
que vivim hi ha uns mitjans de comunicació amb unes xarxes que ens permeten
donar a conèixer els nostres posicionaments de tot tipus de forma massiva i
immediata. No necessitem tenir a la nostra disposició un espai en algun diari
que formi part d'algun grup editorial.
La
publicació de l'article del Sr. Francesc de Carreras al diari barceloní La
Vanguardia (que en altre temps es deia "La Vanguardia Española" -amb
"ñ"-), del grup del Conde de Godó, no és casualitat com tampoc ho
seria si fos publicat en algun dels mitjans del grup Lara, empresari que ja ha
dit (potser ha amenaçat i tot) d'emportar-se la seu de les seves empreses fora
de Catalunya (esperem que no vulgui aspirar a tenir l'adjudicació de la línia
del AVE Madrid - Barcelona, ja que seria una contradicció amb els seus
principis).
La
reacció que estan tenint aquests grups per la decisió del PSC del passat cap de
setmana sembla que ha estat com si el procés cap a la independència estigues
mort, però res més lluny de la realitat, estem vius i molt vius, probablement
amateurs, però vius i amb un objectiu ben marcat i que gràcies a la força
d'aquest mitjà que és INTERNET, el més democràtic de tots els mitjans de
comunicació, cada dia ens hi apropem més.
I
aquest punt és essencial de la meva reflexió d'avui, compte que molts dels
mitjans de comunicació i grups editorials no vagin quedant arraconats a la
banqueta pel mitjà de comunicació amb majúscules que avui és INTERNET i passin
a fer companyia a molts dels polítics professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada