Per raons
obvies, els partits PSC-PSOE, PPC i C's no cal dir que ja els hi va be aquest
guirigall que el President Mas esta deixant que es munti. La posició d'aquests
partits, i personalment de la majoria dels seus representants, es clara en
contra de la Independència de Catalunya i òbviament estarien molt feliços si no
hi hagués una pregunta clara, i encara millor si no es fes la consulta, es
traurien un pes del damunt. El cas es que per ells seria perfecte que la
consulta fos amb una pregunta ambigua, no clara (Estat propi, lliure o sobirà),
per desprès, en cas de guanyar el "SI" poder fer-ne una lectura
restrictiva i amb un significat diferent del que els que volem la Independència
li estaríem donant. O sigui fins hi tot podrien arribar a dir que es clar que
el poble de Catalunya no vol la Independència, i que vol no se què. Això vol
dir primer problema al canto.
Ara anem a analitzar una mica la situació dels
quatre grups que estan pel dret a decidir, CiU, ERC, ICV, les CUP.
CiU, el
cas de CiU es el mes complexa, ja que primer de res es tracta de una federació
(si ells ja estan federats) de dos partits que en les seves arrels son
clarament "catalanistes", i en els dos partits hi han clarament
corrents independentistes, com es el cas del Sr. Joan Rigol i altres honorables
membres de Unió que segueixen les pautes marcades pel qui fou el seu líder en
el origen Carrasco i Formiguera o el de la corrent anomenada
"sobiranista" dins de Convergència, corrent de la que, fins on sabem,
el President Mas no en formava part. Però, també hi ha altres membres en ambdós
partits -mes a Unió- que ja els aniria be una "tercera via", o
quelcom que permetés una interpretació confusa per tal de navegar en funció del
costat de on bufes el vent, per que tot i un fort sentiment
"catalanista", també tenen unes altes dosis de pragmatisme, però no
precisament pragmatisme polític, si no ens referim a pragmatisme econòmic en
base a interessos personals vinculats a poders econòmics que els poden estar
condicionant en la seva activitat política. Cas apart mereix el President Mas,
que per "terror" a l'odi que li tenen des de Madrid, com deia ell
mateix fa uns dies, es sentiria molt mes tranquil si al final del procés,
segons com anés el resultat podria fer-ne una lectura interessada i restrictiva
del resultat de la consulta. Com podem apreciar dintre de CiU hi ha membres que
estan per una pregunta clara (amb referència explícita a la Independència) i altres
que mes aviat son partidaris de una pregunta que els podes deixar algunes
escletxes per sortir-ne en cas de que els anessin maldades.
Cal dir
que CiU en aquesta decisió esta jugant-se el seu futur electoral, i això els fa
recular una mica en favor de la utilització del mot Independència, algú
s'imagina on seriem ara si CiU hagués guanyat amb majoria absoluta les passades
eleccions?. El fet que ara estem debatent aquests temes es perquè el poble i la
democràcia els ha portat fins aquí.
A ERC la
posició al respecte de la pregunta per la consulta tots els membres del partit,
i el seu líder al capdavant, l'han deixada sempre ben clara, ja des de les
mateixes eleccions passades. Volen una pregunta que faci referència a la
Independència, tal com el CATN va recomanar i com altres entitats cíviques
també ho han recomanat, com es el cas de la ANC. Pensem que la posició de ERC,
clarament en defensa de la democràcia, en cas de una victòria, qualsevol que
fos la pregunta, a la consulta del Si treballarà amb fermesa perquè el mes
aviat possible Catalunya es converteixi en un Estat Independent, tanmateix,
també entenem que en cas de un No, si la pregunta fa referència a la
Independència assumirà la voluntat popular i es posarà a treballar per una bona
convivència pacífica dins el regne de Espanya. Però la qüestió es quina seria
la posició de ERC en cas de una victòria del No amb una pregunta ambigua, fins
hi tot es podria arribar a la conclusió que el no era a estat lliure, sobirà o
propi, perquè els ciutadans volen un estat Independent!, sembla rocambolesc,
però es una situació que amb una pregunta confusa podria donar-se i estaríem en
una situació que no acabaria mai.
ICV,
passem a analitzar la posició de ICV. Entenem que la majoria dels membres de
ICV estan per una pregunta conclusiva, clara i amb el mot Independència a la
pregunta. Dit això, cal considerar el tacticisme partidari que els dona al
paper de decisiu per que el contingut de la pregunta s'aprovi de manera majoritària dins el Parlament. Això
els fa jugar amb una certa ambigüitat respecte al contingut de la pregunta. A
mes aquí hi ha uns vincles amb IU a nivell estatal que els posa en una posició
de una certa indefinició. Pensem que al final s'alinearan en que surti una
pregunta clara contenint el mot Independència. Respecte de la posició que
adoptarà ICV en funció del resultat de la pregunta, amb matisos, serà la molt
semblant en grans trets a la adoptada per ERC en tots el casos. La tradició
democràtica fortament enraigada ICV així o fa preveure.
CUP, la
posició dels membres de les CUP respecte de la pregunta i el seu contingut es
clarament partidària de una pregunta concreta amb la paraula Independència en
el seu redactat. No hi cap mena de dubte. En el cas de que en la consulta
guanyi el Si, qualsevol que sigui la pregunta, les CUP demanaran -exigiran- de
forma immediata la constitució del nou Estat, ara bé no tenim molt clar quina
serà la posició de les CUP en el cas de una victòria del no. En el cas de que
la pregunta no sigui clara entenem que seguiran lluitant i molt probablement en
faran una lectura tal com comentàvem respecte de ERC. Però en el cas de que la
pregunta sigui clara i concreta, amb el mot Independència, i el resultat sigui
de NO, no tenim clar quina serà la actitud ja que el caràcter assembleari de
les CUP ho fa imprevisible.
Vist
aquest anàlisi, pensem que seria de una gran irresponsabilitat
històrica per part des partits que estan en una posició ambigua per
donar suport la definició de la pregunta si no accepten una pregunta clara amb
la paraula Independència, per exemple "Vol que Catalunya sigui un estat Independent?",
així de senzill.
Ja sabem
que la historia la escriuen els guanyadors, però això cada vegada es menys cert
ja que avui hi ha molts mitjans de comunicació -com aquest mateix- social que
fan que la veritat dels fets es pugui saber de forma instantània arreu del mon.
Senyors
polítics hem arribat aquí desprès de tres-cents anys no deixem que tinguin de
passar uns altres tres-cents anys per què el poble català pugui decidir el seu
futur amb claredat i sense dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada