Empenyent junts això no ho para ningú

Cal mirar endavant. Catalunya serà una Nació independent, amb estat propi, sobirà i independent. Això serà així perquè el poble, els ciutadans de Catalunya ho volem!

En cap cas ho serà pels diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot aquesta setmana. Ja han pensat en els càrrecs que, en alguns casos, van tenir en el passat, tant al PSC com al Govern de Catalunya, i no van fer res ni pel dret a decidir ni per la Independència de Catalunya? Ara no creem falsos herois, que d'això res de res. Van actuar en consciencia cosa que els honora i ja esta.

En cap cas ho serà perquè es doni peu a un gran partit d'esquerres que aglutini els que estan pel dret a decidir com proposa en Maragall. Si ara no es troba ubicat en cap força política, que miri d'integrar-se en alguna força política que ja existeixi, però que no distregui els esforços del país amb tàctiques que sols portaran a la pèrdua d'energies i de temps, i que per una vegada sigui objectiu i faci un servei a Catalunya sense mirar-se el melic.

En cap cas ho serà perquè la coalició CiU i els partits que la formen, CDC i Unió, hagin estat uns abanderats per la Independència de Catalunya, ans al contrari van tenir majories absolutes durant llargs períodes en els mes de vint i cinc anys de Govern d'en Pujol i res de res, recorden els famosos "ara no toca"? I tothom a callar. Tot va canviar en perdre el Govern.

En cap cas ho serà perquè ara hagin descobert la transcendència històrica de la nostra dependència d'Espanya. La famosa política del "peix al cova" va ser de CiU. I no parlem del també famós "que hay de lo mio Sr. Ministro?". Tot i que es cert que volien provar alternatives menys traumàtiques que la Independència. El que passa es que es va jugar molt amb l'ambigüitat i la desinformació dels ciutadans!

Això es va acabar. Ara hi han uns mitjans de comunicació socials molt diferents de fa deu anys, avui tothom parla i expressa la seva posició, i explica amb detalls les coses que passen i que la majoria no entendríem si no vinguessin altres ciutadans fora dels propis interessats i ens ajudessin a entendre-ho be.

Avui tenim exemples com el d'en Carretero que va deixar la comoditat del govern -en que per cert hi havia algun dels diputats del PSC "herois" de la setmana- per posicionar-se clarament en favor de la Independència i ha demostrat que sense cap voluntat de protagonisme ni de agafar cadires. Personatges com ell son orgull per Catalunya.

Tenim exemples com els de les persones que integren el Cercle Català de Negocis CCN, que amb la seva tasca de investigació, i divulgativa han aportat la major part dels estudis de tipus econòmic que mostren les pèrdues que avui tenim vers Espanya i la viabilitat econòmica de Catalunya Independent.

Tenim exemples com el de l' historiador Jordi Bilbeny que va ser dels primers a divulgar dades històriques amb l'objectiu de fer arribar la nostre historia com a poble i a fer caure alguns dels falsos mites creats en els darrers segles pel poder dirigit des de Castella i seguit moltes vegades amb silencis des d'aquí.

Exemples com el d'en Xavier Sala i Martin que no ha dubtat en posicionar-se, donar arguments i rebatre les falsedats i desinformacions de tipus econòmic, amb el seu altíssim rigor acadèmic i amb totes les seves capacitats didàctiques. A mes, des de la seva posició de catedràtic de la Universitat de Columbia dona un important reforç a la causa per la independència de Catalunya en l'àmbit internacional.

Exemple com el d'en Josep Maria Vila Abadal, batlle de Vic, que amb el seu posicionament clar i decidit a nivell personal ha fet que el moviment independentista es consolidés en l'entorn municipal i actués com el nucli de poder mes proper als ciutadans que estira cap a la independència. També cal recordar el seu coratjós posicionament dintre del que era el seu partit, amb fortes arrels familiars, per comprometre'l en el camí cap a la independència de Catalunya, i surtin-ne esclafat per el "amo" del partit, Duran, qui a mes de no fer cap contribució en el camí cap a la independència no es cansa de posar-hi traves, treballant en defensa dels interessos de Madrid i dels empresaris que s'autoanomenen "elits empresarials"

Exemples com el de l'Oriol Junqueras, historiador i gran divulgador i comunicador de la nostra historia, tradicions, i cultura, que no va dubtar gens de donar un pas endavant i posar-se al front de un partit polític que necessitava de credibilitat i força per pesar el sotrac en que l'havien posat els seus anteriors dirigents. I, des d'aquesta posició, marcar una clara línia a seguir, que, amb el recolzament dels ciutadans i la seva elevada credibilitat i la confiança que transmet, va portar ERC a ser el segon partit mes votat, en clara línia ascendent i forçant el camí cap a la independència que el president Mas no l'hi a cabut altre opció que seguir. Pels seus resultats es que avui estem on estem. Algú creu que avui estaríem tant lluny si CiU hagués aconseguit la majoria absoluta, que demanava, i el poble, amb saviesa, no l'hi va donar, en les eleccions de 2012?. Ja els hi dic jo: NO. Estaríem amb en Duran i en Mas entortolligats en inútils negociacions amb Madrid, poden estar-ne segurs.

Entitats com Omnium, tot i algunes incerteses, o la pròpia ANC creada oportunament per ciutadans de Catalunya han ajudat a aglutinar moltes accions populars que han donat visibilitat a la voluntat independentista de Catalunya.

Aquests i alguns milions de ciutadans anònims son els que estem portant Catalunya cap a la Independència. Es la nostra obligació reconèixer qui esta compromès en el procés, qui ha lluitat per arribar fins aquí, però també ho es evitar crear falsos herois ni líders que moltes vegades son simplement oportunistes.

Avui tenim eines tecnològiques que permeten que tots els ciutadans hi diguem la nostra i empenyem als politics, ells no son el fi, son la corretja de transmissió del motor que som els ciutadans. Això no es pot oblidar mai.

Seguim empenyent tots junts, i quants mes millor, mirant cap el futur que estem construint, perquè aquest procés, que es del poble català, entre tots el fem avançar i, compromesos, no hi ha ningú que el pugui parar. Però també que ningú s'apoderi del procés ni intenti capitalitzar-lo com una cosa seva. Els partits millor que es limitin a anar seguint les recomanacions dels ciutadans.

Ara cap a la RIC – República Independent de Catalunya

El fet important d’avui no es si els diputats del PSC han mantingut o no la disciplina de partit, el punt important d’avui es que el full de ruta cap a la Independència segueix el seu camí, amb una amplia majoria de diputats donant-li recolzament, com no podia ser d’altre manera.

Queden enrere les pressions que s’han estat fent des de diferents costats cap els diputats del PSC, i al PSC com a entitat, per que reconsideressin la seva posició i fossin coherents amb el seu propi programa: donar recolzament a la sol·licitud per fer una consulta legal.

Uns diputats ho han fet i han canviat el seu vot i s’enfronten a l’ordre intern del partit, un altre ha evitat el tràngol dimitint com a diputat a poques hores de la votació, altres no s’han bellugat ni un mil·límetre de la posició de la direcció del Partit.

Ara be,el que passi a partir d’ara en el PSC i en el PSOE, es problema d’ells. Ells, tots plegats, s’han posat en aquest embolic que esta acabant amb el que quedava del PSC. Però això no te de modificar ni afectar en res al llibre de ruta en el camí cap a la Independència de Catalunya i poder proclamar la República Independent de Catalunya (RIC).

Esdeveniments com el d’avui en trobarem algun altre en els propers mesos, a mida que s’acosti el moment de la veritat i els partits tinguin d’adoptar una postura clara davant dels ciutadans. Com a mínim viurem dos episodis de presa de posició: Unió i Iniciativa. Aquestes dues formacions es tindran de posicionar clarament, i segur que es crearan tensions entre els seus membres.

Però, com dèiem mes amunt, això no ens te de treure del camí cap a la Independència, perquè no es un tema de partits, ells son els que tenen de actuar,però es el poble,els ciutadans els que marquem el camí, i no podem defallir ni distreure’ns en temes col·laterals que poden desviar-nos del nostre objectiu.

Senyors, el pas important ja esta donat, ara,cap a la pròxima fita i pressionar de prop els nostres polítics, que sentin l’alè dels ciutadans al clatell. I ben aviat la RIC serà una realitat.

Algunes aportacions sobre corrupció en la República Independent de Catalunya (RIC).

Catalunya, en un futur proper sortirà de Espanya i es convertirà en un país Independent. Però en un país que no neix de cero, ans al contrari, que te la seva historia, la seva cultura, les seves tradicions,la seva llengua, entre moltes d'altres coses,  es a dir un país viu. Com a tal, també te la seva quota de corrupció.

Penso que des de el moment del naixement de la RIC cal que ho faci amb les hienes per evitar -o si mes no minimitzar- i castigar la corrupció, que en la meva manera de veure ha estat i es una de les pitjors causes dels problemes en que es troba la civilització en el segle XXI. Aquesta corrupció es la causa de enfrontaments fanàtics,  i causa de desigualtats socials, penso que es una de les lacres del mon en el que vivim i esta en l'origen últim de la majoria dels problemes de relacions entre les comunitats.

La cerca d'avantatges per part dels individus en vers d'altres, l'engany per tal de treure'n profit determinants col·lectius, el silenci de situacions de fet per estalviar-se de donar explicacions, i com no, treure'n avantatge.... Aquestes son algunes formes de corrupció, i es inherent al ser humà. Contra aquests processos individuals no podem fer-hi res. Però si que podem lluitar com a col·lectiu per evitar que succeeixi i que els individus que voluntària o involuntàriament actuïn de forma corrupte, siguin identificats i clarament posats en evidencia en front els seus conciutadans. Cal que passin vergonya, perquè el corrupte esta fent mal, esta perjudicant a tot el conjunt de la resta de ciutadans.

Així doncs la RIC serà un Estat de Dret, però, que  ha de tenir des de u bon començament unes normes que marquen una ratlla vermella que no pot passar-se.

Aquí, ara, volem marcar alguns trets del que pensem han de ser alguns dels trets bàsics d'aquest conjunt  de normes. Soc conscient que hi hauran moltes d'aquestes que no agradaran a moltes persones, perquè si podran sentir perjudicades, en soc plenament conscient, però penso que es millor pensar en el be col·lectiu que no en el benefici individual.

Avui parlarem principalment de les pautes de actuació que suggerim per la RIC en el àmbit d'actuació pública,que es on bàsicament es produeixen els principals nius de corrupció.

El primer principi es que:  "tothom es plenament responsable de tots els seus actes" i això tan serveix per les persones físiques com per les, diguem-ne, persones jurídiques. Òbviament tant si ha estat fet voluntàriament com si simplement es tracta de un error.  Així un jutge pot donar una sentencia equivocada amb mala fe, però també pot fer-ho com a error cal que en sigui responsable com qualsevol altre professional en el seu entorn laboral,i això es el mateix per qualsevol professional, incloent politics, funcionaris públics i òbviament tota a resta de ciutadans. El concepte de responsabilitat cal que sigui la base de les relacions i les activitats de tots els ciutadans.

"No existeixen avantatges vitalícies", no es bo que hi hagin ciutadans que disposin de uns beneficis de tipus vitalici, independentment de les contribucions que hagin fet a la societat. Tots els ciutadans son iguals a la RIC.

Les principals polítiques de desenvolupament ho seran en base a donar recolzament als petits i mitjans empresaris, doncs a mes de ser el motor de funcionament de la economia del País també son la major garantía de que la seva capacitat de ser corruptes amb els gestors públics es molt inferior a la de les grans corporacions. D'aquesta manera estarà activant-se de forma continua el desenvolupament i la competitivitat empresarial de la RIC, buscant el creixement important mes enllà de les fronteres del territori.

No es donaran exempcions fiscals a grans projectes, si no hi ha un mínim de participació de petits empresaris del territori que controli la majoria del projecte. Aquesta es la fórmula que hem pensat per tal de evitar la aparició de voltors prop de l'administració pública que puguin arribar a tenir intencions especulatives en base a necessitats o interessos de la RIC.

 Desenvolupament de un sistema bicameral -tipus Cambra Alta versus Cambra Baixa- per tal de poder confrontar les alternatives i no donar tot al poder a un conjunt de ciutadans únicament, de forma que les lleis caldrà que siguin aprovades per les dues Cambres.

Partits polítics sense passiu de la època actual, suggerim que els partits polítics  que actuïn a la RIC caldrà que siguin homologats novament basant-nos en les noves normatives establertes a la RIC,per el que en un terme no superior a un any tindran de estar plenament adaptats a les normes dels partits polítics de la RIC. Aquestes normes, entre d'altres coses no permetran cap tipus de vincle de tipus financer entre els partits i les entitats financeres que puguin col·laborar amb la administració pública, i si ho fan serà de forma transparent i amb garanties reals del afiliats del partit a títol estrictament personal.

Caldrà desenvolupar normatives i pautes de actuació per el sistema financer, amb una autoritat principal -un -Banc Central- que gestioni les entitats financeres que puguin ser homologades per treballar a la RIC, Polítiques per la gestió de les autopistes, xarxa i generació elèctrica, obres públiques, i tantes altes facetes de la vida quotidiana, que intentarem anar treballant de forma continuada a partir d'ara, a títol de contribució des de BennuCatalunya al desenvolupament de la RIC, i que estem plenament oberts a debatre amb qui pugui estar-hi interessat.

Els catalans,fins on jo se, no hem escollit la Assemblea Nacional Catalana

Sentint el discurs de la Carme Forcadell, tinc la estranya  sensació que esta parlant com si fos el President de la Generalitat. Quant diu “....nosaltres...”, en ocasions,  sembla que parli de la @assemblea i altres vegades de tots els catalans, altres vegades una generació.  Des d'aquí estem clarament pel Si&Si, però seria bo que hi hagués unes formes mes inclusives per participar amb la @assemblea o fora de ella i que clarament hi hagi un compromís de no convertir-se  en una opció política.

Penso que s’atorguen un protagonisme excessiu..... aquí el que es belluga es el poble, els ciutadans de Catalunya.

Cal estar agraït de la tasca que estan fent, com molts altres des de altres indrets i com a patriotes, sempre que facin actuacions en favor de la Independència de Catalunya, no sols els seguirem, sinó que fins hi tot recomanarem que es segueixin, com altres iniciatives no partidàries que puguin existir. Però una cosa esta clara, els catalans no hem escollit la ANC en cap moment com el nostre representant.

A mes de la @assemblea hi ha molta mes gent que ha fet arribar el procés per la Independència fins aquí. Per favor no s’apropiïn del procés es de tots els catalans

La qüestió europea de la Catalunya Estat Independent

Avui els catalans hem demostrat i seguim i seguirem demostrant als nostres polítics que volem la Independència de Catalunya en vers Espanya. Des de Espanya s'esta intentant espantar a molts ciutadans de Catalunya amb l'argument de que, desprès de produir-se la secessió, Catalunya estarà fora d'Europa.

Respecte d'aquesta qüestió en voldria fer algun comentari que considero necessari en aquests moments. I expressar la meva posició i enteniment personal al respecte.

En primer lloc del continent europeu ningú ens hi farà fora, ja que el territori de Catalunya esta dins de Europa,i això ni Espanya ni la Comissió Europea ni ningú ho podrà canviar. Aleshores això significa que fora de Europa no hi quedarem.

Altre cosa son les institucions Europees, i especialment la Unió Europea (UE). Com diu el President Pujol, " per a nosaltres ser o no ser europeus amb el màxim possible de plenitud forma part de la nostra identitat. I del nostre projecte col·lectiu. Des de sempre". Ara be aquest no es un argument suficient per desistir de la nostra Independència de Espanya, això es el primer que cal resoldre, desprès ja articularem la nostra posició a Europa,si realment ens interessa. A mes, una Europa que en la seves bases constitutives es declara una Europa dels ciutadans i que si pel fet de que uns milions d'aquests ciutadans decideixen unilateralment abandonar l’Estat en que viuen per crear el seu propi Estat ja diu que no pertanyen a Europa, francament, penso que no ens interessa estar en aquesta falsa Europa.

Entenc que mentre la declaració de Independència de Catalunya no s'hagi produït, Europa –i la resta de la comunitat internacional- no es manifestarà a favor de l’ integració de Catalunya com a Estat de ple dret, entre altres coses perquè no existeix, però a partir d'aquell moment de la declaració de Independència (a partir de un procés democràtic -d'acord o no amb l'Estat espanyol-) les posicions dels països de Europa, n'estic convençut seran molt diferents de les que puguin mantenir avui, primer Espanya serà mes "petita que avui" i el seu pes òbviament també, segon els interessos econòmics sobre Catalunya de entitats financeres de fora de Catalunya i grans corporacions també estaran per mantenir el estatus del mercat actual, tercer la posició estratègica de Catalunya en el Mediterrani Nord Occidental es una qüestió que interessa, i molt, a Europa tenir-la plenament integrada, en quart lloc no podem oblidar de que el naixement d’Europa va tenir com a base la creació de un territori pensat pels ciutadans i els que ens separarem d’Espanya sobre tot som ciutadans d’Europa i no hem fet res per ser-ne expulsats, ans al contrari estem defensant el dret democràtic a decidir el nostre futur i a exercir-lo.

Penso, tal com diu la advocada experta en dret internacional i Unió Europea (UE) Ana Stanic, que “una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea”. Potser el tema a debatre cal que sigui aquest, no sigui que el govern d’Espanya s’hagi oblidat d’aquesta possibilitat.

Si be, en la meva opinió, es bo difondre a nivell internacional i del propi Estat espanyol el procés democràtic que esta duent a terme la majoria dels ciutadans de Catalunya caminant cap a la Independència, i les raons històriques que fan aquest camí irreversible no tenim de obsessionar-nos en que els demes estiguin convençuts i recolzin el procés, el que cal sobre tot es convèncer a tots els catalans que encara no ho tenen clar, que aquest es el millor camí per tirar endavant com a poble, amb orgull i gallardia del nostre País. Aconseguir el mes ampli resultat a favor de la Independència de Catalunya serà important per desprès poder ser respectats i acceptats per tota la comunitat internacional.

Per això penso que comença a ser hora que els ciutadans i els partits comencem a dissenyar com volem que sigui el nostre País Independent el dia desprès d’ aconseguida la Independència, quines seran les bases de la Constitució de Catalunya que volem els ciutadans, quin serà el model social, sanitari, educatiu, cultural,laboral, de recolzament al petit i mitjà empresari –base tradicional del desenvolupament econòmic de Catalunya- que regirà en el nostre País. I sobre tot com s’evitarà i es combatrà la corrupció, una de les pitjors lacres de les administracions públiques.

Una vegada mes els ciutadans hem de mostrar al camí als polítics, no sigui cas que vagin –voluntària o involuntàriament- desviant-se del camí cap a la Independència. Perquè no ho oblidi ningú si hem arribat fins aquí es perquè hi ha una forta voluntat per part dels ciutadans de Catalunya per aconseguir la Independència de Catalunya i disposar del nostre Estat propi, sobirà i independent, responsable pel seu futur.

Junts... no serem moguts !!

Han passat unes setmanes des de la publicació de la pregunta de la consulta així com de la data proposada per les forces majoritàries al Parlament. També hi ha hagut una declaració, en forma de entrevista a TV3, per part del president Mas. A mes, s'han produït múltiples declaracions, reaccions i opinions, sempre tirant cap el costat que interessa a qui expressa la seva opinió.

Hem començat a veure els moviments a la desesperada dels partits unionistes, tant el PP-PPC com el PSC-PSOE. Tinc la sensació de que no esperaven que hi hagués la capacitat d'arribar a un acord en la pregunta i en la data.

Hem vist com el govern d'Espanya a començat una creuada internacional per intentar-nos tancar totes les portes de la majoria dels països, hem vist com el president Mas ha enviat una carta i un "memorandum" a alguns cancellers Europeus, tota això entre dins de les previsions del que podia succeir, i això nomes es el començament del que veurem en els propers mesos.

Amb excepció d'alguns petits comentaris, hem estat callats, per poder fer una reflexió real del significat de tot el que esta succeint a casa nostra en aquests dies, i el que pot anar passant en un futur proper.

El moment històric que estem vivint els catalans ja no hi ha ningú que pugui prendre'ns-ho, aquesta il·lusió per construir el nostre futur no es paga amb tots els diners del mon,es el triomf de la voluntat d'un poble, pel damunt dels politics, de tots costats, que no han pogut fer res mes que seguir el camí marcat per un poble que esta dient.... No serem moguts! !

Ara, en la meva opinió, a mes de tenir clar quin es el camí a seguir, i que la consulta ha de fer-se de totes totes el proper 9 de Novembre, cal mantenir l' unitat de tots els catalans que volem la independència pel nostre País i dels partits que han donat recolzament al procés fins el moment actual.

Entenem que aquest procés no hauria arribat on som ara sense la pressió continuada dels ciutadans de Catalunya que anhelem la Independència del nostre País. L'actuació dels partits polítics, en pràcticament la totalitat amb una única excepció -ERC-, no ha estat homogènia en tot el procés, ja que s'han vist obligats a tirar endavant la consulta per la pressió popular tot i que alguns d'ells no ho havien demanat amb anterioritat a les eleccions del 2012.

Ara veiem un perill,que pot ser una falsa alarma, però que, en el cas de confirmar-se, podria posar en perill la evolució positiva del procés. Aquest fet es el detall, si volen insignificant però que pot significar alguna cosa mes, de que el president Mas i CDC, que fa unes setmanes semblaven perduts en front la força de ERC en tot el procés i que ara amb la seguretat dels pressupostos del 2014 pràcticament aprovats es senten mes forts, no tinguin la temptació de tirar endavant el procés sense  fer-ne partícips a les altres forces que donen suport al procés.

Penso que un President que ha dit que el govern en la campanya per la consulta es mantindrà imparcial i que en totes les manifestacions dels seus conciutadans s'ha mantingut al marge, esperant a veure el resultat, esta jugant amb foc. El President Mas i CDC tenen de entendre que necessiten dels ciutadans de Catalunya i dels partits compromesos en el procés per la Independència. Si el procés no surtis be per causa d'aquesta ambició egoista seria una responsabilitat històrica sobre en Mas i CDC.

Cal donar un vot de confiança, però seria millor si  tingues el suport de ERC, els escons i diputats son els mateixos ara que fa un mes, a començament de desembre, es a dir segueix necessitant el recolzament de ERC. No entenc que fins a tenir data per la consulta la pressió era molt alta de CiU per la incorporació de ERC al Govern i ara, de cop i volta, ja no cal....¿? .

Cal moltes dosis de humilitat i generositat en tot aquest procés, el camí  es llarg i amb moltes pedres pel mig. Necessitem tenir visió estratègica de País, no de Partit, el egoisme del Partits i dels polítics en general ja ens han fet prou de mal durant dècades, ara sisplau siguin generosos i pensin en els milions de ciutadans que estem disposats al que calgui per tirar endavant la Independència de Catalunya.

De una cosa en poden estar segurs: Junts ... no serem moguts!