La Nadala per la Independència, 2ª versió

♪♫♪♫
Des del 1714, fum fum fum
des del 1714, fum fum fum
ens tenen esclavitzats
els castellans,
els castellans
Va ser un onze de setembre
quan caigueren les defenses,
fum fum fum

Tres cents anys fa de la gesta,fum fum fum

Tres cents anys fa de la gesta,fum fum fum
ja n'estem fins als collons
d'aquests borbons,
d'aquests borbons
i dels seus governs de dretes
que ens escanyen les aixetes,
fum fum fum

Ara ens cal la independència, fum fum fum

ara ens cal la independència, fum fum fum
per això volem votar
quina por us fa,
quina por us fa
si marxem s'enfonsa Espanya
ja no munyireu la vaca,
fum fum fum
♪♫♪♫

La Nadala del Si Si Si 1ª versió

La Nadala del Si Si Si

La nadala d'aquest any (amb la música del "fum, fum, fum")

EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ...

ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ

QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ

P.D. La cançó es pot acabar tararalejant, a modus d'en Raphael a l'espot de la loteria, el tall dels segadors que diu "Catalunya triomfant"; o sigui "la lara la la la la" i amb els ditets en forma de falç... però no és obligat.

Des de 7343,43 Kms: Chapeau PRESIDENT Mas

Des d'aquest mitjà, BennuCatalunya, pel que exposo les meves opinions sobre el que cal anar fent per que tots els catalans guanyem la millor posició per la nostre Pàtria, Catalunya, volem expressar la nostra sincera felicitació a tots els partits i coalicions que han participat en fer realitat la proclamació de l'Estat... (perdo, el meu cap va massa ràpid) volia dir la proclamació de la data, contingut i procediment per dur a terme la Consulta i així poder exercir el dret decidir el nostre camí com a País. També felicitar directament a tots els representants de CiU, ERC, ICV-EUiA i de les CUP per la capacitat de cedir en tots els seus plantejaments individuals en be d'un acord que marcarà el futur en l'historia de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i, perquè no,del mon. Poden estar-ne segurs hi haurà un abans i un desprès de la decisió del Parlament de Catalunya que farà canviar moltes coses, actituds i decisions a tots nivells, no nomes de Catalunya.

Però des de BennuCatalunya volem donar una especial felicitació al PRESIDENT Mas, pel seu coratge i la seves capacitats estratègiques, de convicció i de negociació per haver liderat (si,liderat) aquest primer pas d'un procés que serà llarg i dur. Per això des de BennuCatalunya no ens cauen els anells per reconèixer la gran tasca i capacitat de lideratge que ha demostrat el PRESIDENT Mas. Avui diem "chapeau PRESIDENT Mas".

També es cert, que aquest camí no s'hauria produït sense la  aparició, emblemàtica,en l'escenari polític de Catalunya del Sr. Junqueras, qui a mes de permetre la regeneració d'ERC ens ha dotat de credibilitat i arguments de tots tipus que  expressa de forma clara, comprensible i molt didàctica, perquè tots els catalans veiéssim clar quin es el camí, altre cosa es qui el vol seguir i qui no, però que s'entén tot el que diu i els seus arguments, això ningú ho pot negar, exercint un molt ferm lideratge que els catalans l'hi agraïm.

També des d'aquí -a 7343,43 Kms de Catalunya (tant lluny i tant prop de casa)- volem felicitar a les entitats i a tots els ciutadans que han (hem) participat de la demostració de quina es la voluntat del poble català,i sobre tot gracies a tots els que clamen clarament demanant públicament y obertament la Independència de Catalunya. Perquè aquesta es la força de Catalunya,la força de tots els ciutadans que mostra clarament la seva voluntat,el seu desig i el seu esforç per aconseguir la gran fita que es la Independència de Catalunya.

Ahir vam quedar callats, i apart de algunes piulades no vam publicar res, perquè ahir era el dia de la noticia i de veure i escoltar els detalls del procés que ve i les reaccions de totes les parts, de tot arreu, de Catalunya, d'Espanya i de tot el mon, aquestes reaccions encara aniran seguint en els propers dies,segur i cal arnar-les escoltant, sobre tot aquelles que puguin començar a mostrar posicions estratègiques a tots nivells.

Avui, per acabar, sols volem felicitar-nos pel important pas donat ahir per Catalunya en el camí cap la Independència i dir a tots el catalans d'arreu del mon que estem en el camí, però això nomes es un petit pas, però molt  important, i que cal que seguim treballant i mostrant el nostre recolzament de forma continuada, a tot el procés que esta caminant, deixant de costat a tots aquells que s'han despenjat o be volen posar-nos la por al cos o amenaçar-nos. La força esta en el poble català.

A partir de demà seguirem parlant del que i com volem que sigui el nostre País i ajudant modestament des d'aquí a que el camí no pari i sigui un camí de no retorn.

Si Si Visca Catalunya!

Els polítics, com els bolquers cal canviar-los sovint, i per la mateixa raó. I aquí ja n'hi han uns quants que necessiten un canvi

Portem uns dies en que quatre politics agosarats estan posant en dubte la força de un poble que mitjançant gairebé dos milions de persones va dir al mon que vol la Independència, a traves de la Via Catalana cap a la Independència.

A la mateixa Diada ICV va promoure un encerclament de l'edifici de la Caixa, cosa que per ells representava les inquietuds reals dels ciutadans de Catalunya, resultat: alguns milers (molt pocs) de participants -tot i que l'acte es feia a Barcelona.

Si senyors, ara aquests senyors de ICV volen deixar en no res el que els participants en la via estaven demanant, i en raó de que? Doncs amb el peregrí argument de que volen una pregunta que satisfaci aquests milers, en contra el que la majoria de ciutadans van demanar.

Senyors politics, prou de tonteries, prou de pensar-se que vostès son el centre del mon i voler sortir a les primeres planes dels diaris, prou de fer servir tertulians aduladors i justificadors, intoxicant. Vostès tenen la obligació de fer el que el poble demana. I no es mes que voler saber quantes persones volem una Catalunya independent i quantes no. Sense cap mes complicació, el tema es així de simple, vostès de CiU i de ICV son els que ho estan complicat tot.

Vostès volen una pregunta "inclusiva", doncs be els donaré una raó mes perquè es deixin de histories i preguntin per independència.

Algú pensa que un estat independent no serà sobirà, lliure i propi?

En canvi, qui pot garantir que un estat ja sigui propi, o lliure, o sobirà o federal serà Independent?

Es veritat que qui vulgui un estat federal no ho tindrà automàticament amb l'Estat Independent, però tenint un estat Independent, democràticament, desprès podrà federar-se amb qui vulgui, fins hi tot amb Espanya. Ara be els que volem la Independència, en qualsevol de les altres hipòtesis d'Estat - lliure, sobirà, propi o federal- no tenim garantida la Independència, aleshores deixin d'embolicar la troca vostès i molts dels seus acòlits tertulians que s'obliden que qui mana som els ciutadans i no els partits, i el que cal es donar resposta a la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya, no dels partits, ni dels politics, perquè com dèiem ahir:

Els politics, com els bolquers cal canviar-los sovint, i per la mateix raó. I aquí ja n'hi han uns quants que necessiten un canvi, i alguns ja fan una mica de  pudor....

Una cosa mes, a títol d'avís a navegants, pensem que aquest País, si no te el referèndum -per la raó que sigui- i amb una pregunta clara referida a la Independència, va directe cap unes noves eleccions i molts dels politics -professionals- actuals veuran confirmada la gran marginalitat a que estan condemnats els seus partits, els caldrà començar a buscar feina. No els servirà de res que els articulistes i tertulians botiflers ataquin –no de nou, sinó constantment, intentant confondre els ciutadans- amb desinformació. Aquest podria ser el nou escenari:

Primer, el frau als ciutadans, si no hi hagués acord amb Independència el faria el President Mas que es el únic que faria el ridícul, que no compleix el compromís que va assolir en les passades eleccions per no perdre mes escandalosament encara les eleccions. I demostrant la seva falta de compromís amb Catalunya i la seva nul·litat absoluta com a líder.

Segon, aniríem clarament, a no ser que CiU vengui Catalunya al PP o al PSOE, a unes eleccions anticipades,i els ciutadans tornarem a posar a cadascú dels partits allà on els toca i la tendència en els sondejos així ho indica.

Tercer,el Sr. Duran i ICV quedaran fora del mapa polític de Catalunya i el Sr. Mas tindrà de dedicar-se a una altre cosa, perquè la seva carrera política haurà arribat a la fi, i tindrà de fer com en ZP que ara es dedica a donar consells per tot arreu sense sentit del ridícul, pensant-se que els ciutadans no sabem del seu nivell d’incompetència, que fa que ni tan sols ningú amb un cert nivell de criteri dediqui part del seu temps a rebatre’l.

En aquestes circumstancies, això serà mes o menys el que passarà i esperem que amb una ERC forta podem fer una consulta com cal o sinó que es declari directament la Independència, que ja veuríem el que passa. I desprès discutirem si volem federar-nos o no i amb qui, però des de una posició de Estat INDEPENDENT i de igual a igual.

La pregunta no serà un frau si parla de INDEPENDÈNCIA

Primer de res agrair al Sr. Junqueras la claredat en que s'expressa, parlant com el líder que es, ja ens agradaria que tots parlessin amb aquesta transparència, però això nomes pot fer-ho el que no te de donar explicacions a ningú mes que als ciutadans. Tot i així, donada la seva posició institucional, evita donar noms concrets de persones i partits, però se li entén tot. Com que aquí no tenim cap vincle polític ni institucional amb ningú, podem parlar donant noms i cognoms. Pensem que aquest es un exercici saludable, sense ofendre a ningú, ajudant a que tota la ciutadania vegi el joc que, en la nostre opinió, esta fent cadascun dels que estan embolicant el tema de la pregunta.

Per raons obvies, els partits PSC-PSOE, PPC i C's no cal dir que ja els hi va be aquest guirigall que el President Mas esta deixant que es munti. La posició d'aquests partits, i personalment de la majoria dels seus representants, es clara en contra de la Independència de Catalunya i òbviament estarien molt feliços si no hi hagués una pregunta clara, i encara millor si no es fes la consulta, es traurien un pes del damunt. El cas es que per ells seria perfecte que la consulta fos amb una pregunta ambigua, no clara (Estat propi, lliure o sobirà), per desprès, en cas de guanyar el "SI" poder fer-ne una lectura restrictiva i amb un significat diferent del que els que volem la Independència li estaríem donant. O sigui fins hi tot podrien arribar a dir que es clar que el poble de Catalunya no vol la Independència, i que vol no se què. Això vol dir primer problema al canto.

 Ara anem a analitzar una mica la situació dels quatre grups que estan pel dret a decidir, CiU, ERC, ICV, les CUP.

CiU, el cas de CiU es el mes complexa, ja que primer de res es tracta de una federació (si ells ja estan federats) de dos partits que en les seves arrels son clarament "catalanistes", i en els dos partits hi han clarament corrents independentistes, com es el cas del Sr. Joan Rigol i altres honorables membres de Unió que segueixen les pautes marcades pel qui fou el seu líder en el origen Carrasco i Formiguera o el de la corrent anomenada "sobiranista" dins de Convergència, corrent de la que, fins on sabem, el President Mas no en formava part. Però, també hi ha altres membres en ambdós partits -mes a Unió- que ja els aniria be una "tercera via", o quelcom que permetés una interpretació confusa per tal de navegar en funció del costat de on bufes el vent, per que tot i un fort sentiment "catalanista", també tenen unes altes dosis de pragmatisme, però no precisament pragmatisme polític, si no ens referim a pragmatisme econòmic en base a interessos personals vinculats a poders econòmics que els poden estar condicionant en la seva activitat política. Cas apart mereix el President Mas, que per "terror" a l'odi que li tenen des de Madrid, com deia ell mateix fa uns dies, es sentiria molt mes tranquil si al final del procés, segons com anés el resultat podria fer-ne una lectura interessada i restrictiva del resultat de la consulta. Com podem apreciar dintre de CiU hi ha membres que estan per una pregunta clara (amb referència explícita a la Independència) i altres que mes aviat son partidaris de una pregunta que els podes deixar algunes escletxes per sortir-ne en cas de que els anessin maldades.

Cal dir que CiU en aquesta decisió esta jugant-se el seu futur electoral, i això els fa recular una mica en favor de la utilització del mot Independència, algú s'imagina on seriem ara si CiU hagués guanyat amb majoria absoluta les passades eleccions?. El fet que ara estem debatent aquests temes es perquè el poble i la democràcia els ha portat fins aquí.

A ERC la posició al respecte de la pregunta per la consulta tots els membres del partit, i el seu líder al capdavant, l'han deixada sempre ben clara, ja des de les mateixes eleccions passades. Volen una pregunta que faci referència a la Independència, tal com el CATN va recomanar i com altres entitats cíviques també ho han recomanat, com es el cas de la ANC. Pensem que la posició de ERC, clarament en defensa de la democràcia, en cas de una victòria, qualsevol que fos la pregunta, a la consulta del Si treballarà amb fermesa perquè el mes aviat possible Catalunya es converteixi en un Estat Independent, tanmateix, també entenem que en cas de un No, si la pregunta fa referència a la Independència assumirà la voluntat popular i es posarà a treballar per una bona convivència pacífica dins el regne de Espanya. Però la qüestió es quina seria la posició de ERC en cas de una victòria del No amb una pregunta ambigua, fins hi tot es podria arribar a la conclusió que el no era a estat lliure, sobirà o propi, perquè els ciutadans volen un estat Independent!, sembla rocambolesc, però es una situació que amb una pregunta confusa podria donar-se i estaríem en una situació que no acabaria mai.

ICV, passem a analitzar la posició de ICV. Entenem que la majoria dels membres de ICV estan per una pregunta conclusiva, clara i amb el mot Independència a la pregunta. Dit això, cal considerar el tacticisme partidari que els dona al paper de decisiu per que el contingut de la pregunta s'aprovi  de manera majoritària dins el Parlament. Això els fa jugar amb una certa ambigüitat respecte al contingut de la pregunta. A mes aquí hi ha uns vincles amb IU a nivell estatal que els posa en una posició de una certa indefinició. Pensem que al final s'alinearan en que surti una pregunta clara contenint el mot Independència. Respecte de la posició que adoptarà ICV en funció del resultat de la pregunta, amb matisos, serà la molt semblant en grans trets a la adoptada per ERC en tots el casos. La tradició democràtica fortament enraigada ICV així o fa preveure.

CUP, la posició dels membres de les CUP respecte de la pregunta i el seu contingut es clarament partidària de una pregunta concreta amb la paraula Independència en el seu redactat. No hi cap mena de dubte. En el cas de que en la consulta guanyi el Si, qualsevol que sigui la pregunta, les CUP demanaran -exigiran- de forma immediata la constitució del nou Estat, ara bé no tenim molt clar quina serà la posició de les CUP en el cas de una victòria del no. En el cas de que la pregunta no sigui clara entenem que seguiran lluitant i molt probablement en faran una lectura tal com comentàvem respecte de ERC. Però en el cas de que la pregunta sigui clara i concreta, amb el mot Independència, i el resultat sigui de NO, no tenim clar quina serà la actitud ja que el caràcter assembleari de les CUP ho fa imprevisible.

Vist aquest anàlisi, pensem que seria de una gran irresponsabilitat històrica per part des partits que estan en una posició ambigua per donar suport la definició de la pregunta si no accepten una pregunta clara amb la paraula Independència, per exemple "Vol que Catalunya sigui un estat Independent?", així de senzill.

Ja sabem que la historia la escriuen els guanyadors, però això cada vegada es menys cert ja que avui hi ha molts mitjans de comunicació -com aquest mateix- social que fan que la veritat dels fets es pugui saber de forma instantània arreu del mon.

Senyors polítics hem arribat aquí desprès de tres-cents anys no deixem que tinguin de passar uns altres tres-cents anys per què el poble català pugui decidir el seu futur amb claredat i sense dubtes.

Segons quina sigui la pregunta, el procés ja estarà mort

Quan tenim una determinada situació, en moments importants de la vida quotidiana, que requereixi prendre decisions cal que primer de res entenguem quina es la situació, el perquè  cal prendre una decisió, quins son els motius  que han portat a la situació i quina es la millor manera de enfocar la solució, per tal de que la esmentada solució sigui això una solució i no creí nous problemes.

Dèiem en el nostre post del passat dilluns:  "Cal que sàpiga una cosa Sr. Mas, si vostè de veritat lidera Catalunya cap a la Independència tindrà la majoria el poble català el seu costat,...."Estic segur que això seria veritat, el que sembla es que la gallardia que se li suposava sembla que no hi es, i seguin el símil de Maura, no es que Vostè sigui el "azucarillo" que es dilueix, es que vostè s'està convertint en  l'aigua que el dilueix.

Sr. President Mas, Vostè cal que sàpiga i sigui conscient que si per causa d'una pregunta ambigua (estat lliure, estat propi,estat sobirà,.. Etc.) en el futur es crea un embolic, perquè es facin interpretacions ben diferents i es genera un enrenou, Vostè i nomes Vostè en serà el responsable.

Avui estem en front d'un debat que esta costant moltes energies i podia haver estat evitat, nomes calia el seu compromís i la seva decisió.

Fa un any des de la seva segona presidència, desprès d'unes eleccions a les que s'hi va anar pel clam dels ciutadans demanant la independència. En tot aquest temps encara no hem sentit la seva opinió respecte de quina vol que sigui la pregunta de la consulta, que no tenim dubte que vostè defensa, però potser que una mica de decisió, encara que sigui nomes per mantenir el respecte als ciutadans de Catalunya, i de donar la cara si que ho tenia de  fer.

Si la pregunta que surt es una pregunta per acontentar els que no volen la Independència de Catalunya, sense fer cas del clam popular que els carrers de Catalunya l'hi ha dit en molt diverses ocasions -clar vostè no ha sortit del Palau en aquests dies -, aleshores potser si que serà el moment, sense esperar mes de dir-li allò que no voldria sentir, però que malauradament, en aquesta circumstancia sentiria, al menys pel que escriu: "Tiri la tovallola perquè ja es un problema més que no pas una solució per al país" .

Demano disculpes als fidels lectors d'aquest modes blog, per la continua referència a aquest tema, segons quina sigui la pregunta,el procés ja estarà mort, naixerà mort, i el President Mas en serà l'ÚNIC RESPONSABLE DAVANT LA HISTORIA. Avui encara podem evitar-ho.

Descansi en Pau un home de Pau: Nelson Mandela

Avui es un dia molt important per tot el mon, ens ha deixat en Nelson Mandela, per sobre de tot un Home amb ideals i gran capacitat de lluita, de diàleg, que ha tingut, durant moltes dècades, la capacitat de transmetre la seva força de la convicció a tot un país - i a tot el mon de passada- basant-se en el convenciment i "cultiu  de l'ideal de una societat lliure i democràtica".

Des de BennuCatalunya rendim un emocionat homenatge a Nelson Mandela i aprofitem per utilitzar el exemple de qui, com ell mateix va dir, "va lluitar contra la dominació blanca i va lluitar contra la dominació negre" , per reflexionar sobre el present i el futur del nostre País i mantenir la capacitat de lluita contra  les injustícies i el  jou que ens oprimeix.

Descansi en Pau l'home de Pau que per sempre fou Nelson Mandela

La millor pregunta

Perquè pensem que la millor pregunta per la consulta es:

Vol que Catalunya sigui un Estat Independent? Amb dues possibles respostes: Si o No

Pensem que son varies les raons  que porten a la conclusió que aquesta es la millor pregunta pel be de Catalunya i per la nostra salut democràtica.

En totes les manifestacions en que els ciutadans, que son els que de veritat empenyem en aquest procés cap a la Independència, el que es demana es "INDEPENDENCIA", no hi vist cap manifestació massiva en que es demani "Estat Propi", "Estat Lliure",  "Estat Sobirà", o "Estat Federal". El que el poble esta empenyent es cap al procés de INDEPENDENCIA, i aquesta es la principal raó per que aquesta sigui la pregunta.

Ara bé, n'hi ha d'altres raons que també porten a que aquesta es la millor pregunta.

Per exemple, si es preguntés per un "Estat Lliure" i surtis que si, que voldria dir? No hi hauria qui podria interpretar que vol un estat Lliure, on els seus ciutadans se senten lliures, com ara mateix ja passa? La qual cosa no comporta que necessariament tingui de ser un Estat Independent , es a dir es pot ser Lliure sense ser independent. Els fills poden ser lliures de fer el que vulguin amb la seva vida tot i vivint a casa dels pares, però acceptant unes pautes de convivència en comú, però sense ser independents, això es el que molts podrien dir si es votes si volem un Estat Lliure.

Si la pregunta es pel Estat Propi o pel Estat Sobirà, la resposta pot ser la mateixa en ambdues preguntes que en el cas de la pregunta pel Estat Lliure.

Ara be, si es pregunta si vol un Estat Independent, ja esta deixant ben clar que també serà Estat Lliure, Estat Sobirà i Estat Propi simultàniament, ja no hi haurà cap  mes tipus de dubte.

La majoria de catalans volem la consulta per saber si som majoria els que volem la Independència, no altre cosa.

Els senyors polítics,amb el President Mas el capdavant, han de ser conscients de la seva responsabilitat pel cas de que es faci una pregunta i desprès hi hagin tantes interpretacions que no hagi servit per res, i a més aleshores amb molt de conflictes socials perquè s'hauria creat una situació dominada per la ambigüitat i la indefinició, on únicament hi sortirien guanyant els enemics de Catalunya, i òbviament els enemics de la Independència de Catalunya.

President Mas, vostè te la sensació de que es molt odiat a Madrid. Es que esta volen fer-los-hi el joc per que no  l'odiïn, independentment del que els ciutadans de Catalunya vulguin?

Els que volen la tercera via deuen de estar molt contents amb la seva falta de ambició, i que ara a dies de proclamar la pregunta de la consulta comenci a obrir-ne el debat d'un tema que tenia de haver resolt fa molt de temps..

Fins avui únicament s'ha sentit una proposta signada per algú i es la d'ERC, per alguna cosa es el partit que esta creixent mes a tot el País, es el únic que va directe a barraca, sense fer giragonses, i si Vostè President Mas diu que va entendre el missatge de les darreres eleccions ja sap quina es la pregunta,en cas contrari es que,o be,  no ha entès res, o molt pitjor, que ens esta amagant -enganyant- alguna cosa a tot el País.

 

Ah!, desprès, amb la Independència a la butxaca ja decidirem si ens federem o associem amb qui vulguem, com que serem lliures i sobirans podrem fer el que els catalans vulguem en el nostre estat propi.

Els crèdits fiscals, per pèrdues, ara son un actiu dels bancs, no es broma!

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu dicten una normativa d'obligat acompliment pel que, per garantir la solidesa de les entitats financeres  (bancs i caixes) els impedeix que comptabilitzin en els seus actius el deute fiscal generat per les pèrdues acumulades els darrers anys i motiu de les ajudes de la CE, estem parlant de 51.000 milions de Euros (51.000M€), aquesta es una bona mesura per protegir al ciutadà i client de la fam dels bancs contra un risc de insolvència, així els obliga a tenir realment capital suficient per respondre a una situació de crisi o fallença múltiple com a passat en la darrera crisis.

Doncs ara a vingut el govern de Madrid i per protegir els ciutadans de l'estat (els que tenen accions en els bancs clar) s'ha tret de la mànega un decret de llei aprovat la setmana passada pel que seguint la normativa europea no permet capitalitzar els 51.000M€, però si que ho permet fer amb 31.000M€. Sembla una broma!

Si en els propers mesos o anys, en que aquest crèdit, a amortitzar amb els impostos sobre beneficis,  encara serà això un crèdit per que aquests impostos encara no han compensat els 31.000M€ algun dels bancs te un problema (un altre mes) de solvència, aquests 31.000M€ de l'actiu serviran per cobrir aquesta insolvència? 

Senzillament esperem que en el futur els bancs també acceptin, per part del seus clients com a garanties reals en els préstecs els crèdits fiscals d'aquest tipus.

Ja els esta entrant la por, han fet tard!

Ja els esta entrant la por, han fet tard!

 Si senyor, sembla que les ultimes setmanes al govern i polítics d'Espanya ja els esta entrant la por, i tot per què comencen a ser conscients que aquesta es una situació irreversible: Catalunya s'independitza!

El fet de veure la realitat del poble català, que està duent endavant el camí cap a la Independència del País, i que els polítics no tenen res mes que seguir el que els ciutadans han marcat i estan marcant i marcaran fins que la Independència s'assoleixi definitivament, això fa entrar en pànic als governants d'Espanya. Perquè avui els catalans ja som molt mes Independents, que fa uns mesos enrere, i cada dia que passa ho som mes, la força del poble es la que fa impossible el retorn en el camí ja iniciat. Per això els esta entrant la por a molts polítics de Castella i sobretot els polítics que de demòcrates no en tenen res.

L'únic que volen es veure si ens encomanen als catalans la por que els esta entrant a ells mateixos en veure que aquest castell de cartes construït en els últims segles, de forma forçada, que es Espanya esta fent aigües per tot arreu i els catalans som els primers de marxar-ne, i alguna cosa diu que no en serem els últims.

La por que els entra es perquè estan començant a reflexionar el paper que els quedarà a Castella i la resta de pobles que quedin formant part del regne d'Espanya. Com seran vistos i respectats  per la comunitat internacional, quina serà la seva força econòmica, com compensaran el dèficit per cobrir les diferencies de cohesió social i els fons corresponents, com ho faran per conviure en el mon de les institucions internacionals al costat dels representants de l'Estat lliure de Catalunya, que òbviament, potser desprès de algun període de adaptació, estaran plenament integrats en les organitzacions internacionals de tot tipus, sempre que siguin de interès dels ciutadans de Catalunya.

Senyors, aquestes amenaces, directes o mal dissimulades, no son res mes que la evidencia de que son absolutament incapaços de aconseguir que els ciutadans de Catalunya vulguin seguir aguantant el que s'ha aguantat durant segles i amb molta força durant els darrers anys en que s'ha fet un verdader esforç, i aquest esforç, ni recompensat ni reconegut, es el que dona la energia a tots els catalans per tirar endavant.

Jo aconsellaria al govern espanyol i els seus polítics que dediquin els seus esforços a ajudar a tot el poble d'Espanya a entendre el que esta passant amb Catalunya i a obrir ponts perquè, quan la Independència catalana sigui efectiva definitivament aquests ponts, facilitin el desenvolupament i la revitalització de Espanya, que els farà falta, cal que comencin a anar pensant com es bellugaran. Espanya no pot quedar arraconada per culpa d'uns polítics absolutament incompetents i curts de mires.

Algú es pensa que la opinió de les institucions internacionals serà de rebuig i aïllament de la Catalunya Independent? Això potser en èpoques en que a Europa hi havia alguns dictadors potser si que hagués succeït, però avui, el mon esta seguint el procés en el dia a dia, avui la majoria dels països estan governats per democràcies i, per sort nostre, la majoria entenen el que es la democràcia.

Les reaccions que estem veient aquests dies son desesperades,reaccions pròpies del que esta veient que algú al que necessita molt esta marxant del seu costat, i que sense ell al costat res tornarà a ser igual, però que, com mai s'havia imaginat que de veritat aquest algú acabaria abandonant-lo, no s'havia preparat per aquest moment i ara actua a la desesperada. Abans no havia tingut la gallardia de dir-li que el necessitava i intentar arreglar les coses, i ara l'hi vol mostrar que no hi ha vida fora del seu costat.

Senyors nosaltres marxem, però ens agradaria fer-ho sense cap trencadissa (simbòlicament parlant es clar), puguen seguir sent amics i trobant-nos en els fòrums internacionals de manera civilitzada, però cadascú a casa seva. Si ara segueixen per aquest camí que sembla estan iniciant, sols faran que empitjorar les coses, el poble català, els ciutadans de Catalunya majoritàriament volem la Independència de Catalunya, i això Vostès ja no ho poden canviar. Han fet tard!.

Gens de desconfiança respecte a la solidesa del poble català Sr. Mas

No voldria fer-me pesat, però sembla que el Sr. Mas en els moments en què te de prendre decisions i actuar es busca maniobres dilatòries per despistar el personal i ara vol obrir un altre debat, el de què ell se sent odiat per Madrid. Doncs si, i que es pensava?

I li diré més, si realment es vostè el que esta al Cap del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'hora de la veritat d'anar cap a la Independència encara serà molt més odiat i molt probablement amenaçat. Cosa que en la meva opinió té de ser coneguda de forma pública, per què vostè com a President de la Generalitat de Catalunya es deu a tots els catalans

Voldria dir que després de llegir l'avanç del llibre "Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador" començo a dubtar de què vostè pugui estar en condicions mentals d'aguantar una situació com la que està venint, en què tindrà d'actuar amb molta fermesa i contundència, i tot sembla indicar que aquest no es el seu fort.

Si ara ja "li ha passat pel cap la temptació de deixar-ho córrer", val més que ho pensi i hi reflexioni molt profundament, el camí serà dur, pot estar-ne segur, i caldrà més d'una i de dues vegades ser rigorós amb els compromisos i aguantar les pressions que vindran de molts llocs i en moltes, moltíssimes, formes. M'estranya que vostè ara hagi descobert que és odiat a Madrid, i es pensa que no ho és tan o mes el Sr. Junqueras, o no ho van ser altres patriotes catalans il·lustres?

Això de què "mostra el seu rebuig a l'opció d'una declaració unilateral d'Independència" és una concessió gratuïta a l'adversari, que, pot estar-ne ben segur, a partir d'aquest moment ja li ha perdut una mica mes el respecta.

A mi personalment cada vegada m'està fent més la impressió que per poc que pugués i que es donessin les circumstancies sortiria del procés de dur Catalunya a la Independència i empenyeria per què fos un altre el que ho tires endavant (o no, vés a saber). Així, ja obre la porta a què si "es convertís en un problema més que no pas una solució per al país" tiraria la tovallola.

Cadascú tenim el nostre estil, però avui veia el vídeo del primer ministre escocès, Alex Salmond, i caram, quina diferència, amb quin rigor, seguretat i capacitat de lluita parlava, es un home que lluita fermament per allò en què creu, i es veu que hi creu fermament.

És molt probable que la grandesa del Palau de la Generalitat i la dificultat d'ajuntar-se amb el poble català quan ha sortit als carrers a demanar la Independència li dificulti i li distorsioni la realitat. Les persones que, com el que escriu, pensen que cal anar a una bona velocitat per assolir la Independència no és perquè hi hagi "desconfiança en la solidesa del poble català", ans al contrari és el poble català, aquest que ha sortit al carrer, que amb la seva solidesa està portant a polítics com vostè mateix a defensar -ja veurem amb quanta solidesa- una independència que mai havien defensat abans. La veritat es que, si, existeix molta desconfiança en la solidesa de molts polítics com vostè.

Veiem que es queixa de què el resultat de les ultimes eleccions al Parlament "complica encara mes les coses" i tant!, sobretot per vostès que els està portant a fer un camí que pensava frenar, però "la solidesa del poble català", va fer que els partits que estaven jugant en l'ambigüitat perdessin posicions, sobretot vostès, i tot sembla indicar que la tendència és a què aquesta pèrdua de confiança del poble català encara sigui molt major.

Una cosa mes, sembla que el President Mas estigui desitjant que el govern espanyol posi sobre la taula una proposta que fos una "alternativa a valorar", encara que sigui només que per tenir un argument per frenar una mica la força del procés cap a la Independència de Catalunya.

Avui mateix el Sr. Pujol diu clarament que "Ara ja no es fia, han de pagar per endavant" el que fa que "la pèrdua de confiança fa que el viure col·lectiu funcioni malament", tot i que el Sr. Roca recomana diàleg amb Espanya, i penso que seria bo un diàleg obert com el que feia el Sr. Roca en l'època de polític, això sí que donaria possibilitats de consensuar una forma amistosa de separar-nos d'Espanya sense fer trencadisses de cap tipus.

Cal que sàpiga una cosa Sr. Mas, si vostè de veritat lidera Catalunya cap a la Independència tindrà la majoria el poble català el seu costat, jo mateix al capdavant, però vostè cal que estigui segur d'on va i conscient de la responsabilitat que esta assolint. Ara be si no pot o pensa que cal anar fent la "viu viu" per allò de què "qui dia passa any empeny", aleshores ho sento molt, però no estarem al seu costat.

El viatge a Ítaca sense ser ràpid també ha estat perillós.

 Ahir vàrem ser coneixedors de la declaració feta pel Sr. Antón Costas, president del Cercle d'Economia: "El viatge a Ítaca, si és ràpid, és, perillós. Exigeix diàleg, temps i paciència"

Després de reflexionar-hi unes bones hores, penso que cal donar-li la raó, plenament, a la frase del President del Cercle d'Economia- o potser tindrem de tornar a anomenar-lo "Circulo de Economia" Sr. Bassas? -.

Ara be jo hi afegiria algunes reflexions al respecte

- Que gairebé tres-cents anys no pot dir-se que hagi estat un procés ràpid, aleshores l'exigència de temps sembla que ja l'està complint el procés cap a la Independencia.
- Que es perillós ja ho sabem, i si no que ho preguntin als milers de morts durant les diferents etapes de lluites, entre ells fins i tot algun President de la Generalitat.

Si analitzem els tres suggeriments del Sr. Costas, veiem que Catalunya ja les ha complert plenament i amb escreix.

Els últims 30 anys han estat de diàleg, encara que més aviat ha estat un monòleg, i així podríem estar-hi 30 o 300 anys més, parlant sols.
Temps, el factor temps sembla que tant li fa parlar de 30 o de 300 anys, no l'hi sembla prou temps Sr. Costas?

Per últim, paciència..... després d'aguantar el rebuig sistemàtic, sense possibilitat de debat, a totes les propostes fetes des de Catalunya, la majoria d'elles ja menys ambicioses que la voluntat de molts catalans sembla que ja s'ha tingut prou paciència.

Per acabar, el viatge a Ítaca no ha estat ràpid, tot i així ha estat perillós, hi ha hagut diàleg, ha passat molt de temps i hem tingut molta paciència, ara es hora de fer l'últim pas i arribar a Ítaca, o sigui, assolir la Independencia!

I finalment, que dir de l'actitud del Sr. Bassas fent una entrevista en castellà, en un mitjà català (o no?), a un senyor que està a Catalunya des de fa uns 40 anys i presideix una entitat que es diu Cercle d'Economia.... La veritat aquestes actituds botifleres no fan gaire servei a la causa Catalana, això no és convivència, això és submissió.