Catalunya necessita a vostè i a tots els ciutadans de be que pensen en el seu País

Avui fa quinze dies, vam publicar un post intitulat "Prou d'eufemismes !" , avui arrel de l'article publicat per en Xavier Roig voldria insistir en aquest tema.

El article porta per encapçalament "Apostar per la radicalitat democràtica" i, valgui dir-ho, hi estem d'acord en el 100% del fons que es transmet. Voldria recordar un post fet en un altre mitja per el que subscriu, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del any 2012 vaig afirmar, i ho mantinc, que el Sr. Xavier Roig seria un perfecte President de la Generalitat,es mes el País necessita de persones com ell al capdavant -no tinc el gust de conèixer el Sr. Roig, únicament el segueixo des de fa anys en els seus articles setmanals, abans en el diari Avui- amb conceptes clars capacitat d'anàlisi i de síntesi,el que el fa especialment qualificat per prendre decisions desprès de un profund anàlisi, i sobre tot,amb un profund amor per Catalunya.

Del esmentat article en la seva columna setmanal en el diari Ara, publicada avui divendres, i lligant-ho am el primer paràgraf d'aquest article, voldria fer esmena de la frase que diu:  " No es tracta -encara no- de defensar posicions a favor o en contra de la independència de Catalunya", que penso queda desqualificada pel "Encara no" que hi diu.

No sols no hi estic d'acord amb aquestes dues paraules, sinó que, ans al contrari penso que "Si cal defensar posicions".

Persones com el Sr. Roig, amb un gran prestigi i estic segur que molts lectors de la seva columna setmanal tenen una via de comunicació i es important que plantegin clarament la seva posició respecte de la Independència de Catalunya.

El raonament es molt simple, si realment volen la Independència, i així ho expressessin,  estarien fent un gran favor a la causa, perquè el problema i la discussió de la possibilitat de fer una consulta democràtica es únicament perquè som molts (o així ho creiem) els ciutadans de Catalunya que volem la Independència i pensem que som la majoria. Si no fos així tampoc seria qüestió de anar malbaratant temps i diners per jugar.

Una altra raó, si volen la Independència, seria molt bo aquest compromís i la seva divulgació des de tots els punts del camí, ja  que tot indica que son molts els indecisos, i en la meva opinió, persones com vostè Sr. Roig poden ajudar-les a decantar-se mostrant el seu compromís. Ah! I si vostè no vol la Independència de Catalunya, també seria bo de saber-ho.

El que escriu, ha estat tota la seva vida callat, parlant únicament en privat amb els meus cercles d'amistats, però mai havia sortit a dir públicament i a ser pro actiu per treballar cap la Independència de Catalunya amb els pocs mitjans que tinc a l'abast.

Sr. Roig, gracies per la seva claredat, Catalunya necessita a vostè i a tots els ciutadans de be que pensen en el seu País.

Carta oberta al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Artur Mas

Molt Honorable President Sr. Mas,

El motiu de la present es per ajudar-lo a reflexionar i a fer memòria, que les vegades sembla que l'estigui perdent, respecte dels prolegòmens del Estatut que va  ser aprovat pel Parlament i desprès el Tribunal Constitucional espanyol ens el va deixar en no res.

L'hi recordo que antes de les eleccions del any 2003 de trist record per Catalunya, ja que va obrir un parèntesis fins el 2012 en que el País va ser un desgavell amb dos tripartits i una quasi majoria de CiU sense cap rumb clar, quant -sense crisis econòmica recordem-ho - ja hi havia un moviment independentista amb força que estava demanant una modificació dràstica del Estatut  i que el Molt Honorable Sr. President Jordi Pujol va tallar de soc i arrel amb el ja famós "ara no toca".

Va ser en aquell moment en que el seu partit va perdre la credibilitat en front de molts catalans que volíem una millora en les posicions de Catalunya en vers Espanya. Aquella contundent tallada del President Pujol va representar la aparició dels dos tripartits de tant trist record per gairebé tots els catalans i els dos anys de la Generalitat Presidida per Vostè mateix amb tant poca credibilitat que en les últimes eleccions han quedat en una situació de debilitat extrema a punt de convertir-se en un partit (o coalició) marginal en les futures eleccions.

Aquest i cap mes va ser el error de l'Estatut, el "ara no toca", deixar que la Generalitat degenerés i fos presentat a Madrid per partits que majoritàriament no lluitaven amb forces per defensar els interessos de Catalunya. Recorden aquella promesa electorera d'aquell senyor de Lleó que va acabar presidint el govern d'Espanya que va dir uns dies antes de les eleccions generals -que esperava perdre i va acabar guanyant- "El estatuto que se apruebe en Catalunya yo lo defenderé y asi se aprobarà en Madrid".  Ah! I desprès tots sabem el final, primer fent que el PSC s'encarregués d'aprimar l'estatut antes de sortir de Catalunya i desprès retallant mes a Madrid i deixant que el TC el destruís definitivament i el convertís en una ombra del que es pretenia el 2003 (si el 2003).

Honorable President, no faci com tristament va fer el President Pujol i defensi el que volen els catalans majoritàriament. Passarà a l'historia com un "cagadubtes", però pot passar-hi com un català que desprès de la fase de dubtes va tenir el coratge de defensar el que els ciutadans porten anys reclamant els carrers i demostrant en les eleccions,o com el President de trist record, que com el Molt Honorable President Pujol, serà recordat sobre tot pel famós "ara no toca" del 2003.

El error va ser el 2003, no torni a repetir-lo fent crides,  o convocant cimeres, o demanant consens,.... Estem en democràcia i el moment mes sublim de la democràcia es el moment de exercir-la, i això es fa votant. Si això no surtis be, la culpa seria seva, però Catalunya serà independent, amb vostè o sense vostè al capdavant del procés, perquè els ciutadans que ja han sortit al carrer així ho volem majoritàriament i així ho direm i seguirem defensant-ho fins a poder votar de una manera clara i contundent la pregunta que no pot ser altra que "Vol que Catalunya sigui un Estat Independent?", possibles respostes: "SI"o "NO", i això quan mes aviat millor. No faci mes cas dels que estan inflant-li el cap dient que "ara no toca".

Sr. Mas, no s'amagui i tingui actitud! Els ciutadans així ho esperem del President de Catalunya.

Periscopi cap a la Independència

Donats els continus atacs per part dels enemics -interns o externs- de la Independència suggereixo la creació d'un periscopi per rebatre aquests atacs i així evitar que es converteixin en objectiu de tothom i no ens deixin avançar en el verdaderament important: la creació de la nostra Catalunya independent.

Cal prendre nota de les amenaces, no es pot menysprear l'enemic, però no podem dedicar-nos exclusivament a això, sobre tot perquè la majoria són sols això amenaces que no tenen la més mínima possibilitat de convertir-se en realitat,

Cal deixar-nos de bajanades com les del governador del banc d'Espanya (quin nivell!!!) amb cognom que recorda les bombones d'oxigen hospitalari i que per no fer publicitat no mencionarem.

Això si, aquestes amenaces cal que ens serveixin per tenir una resposta efectiva si mai se'ls-hi acudi intentar-les dur a la practica. Però ara el que ens cal, a tots els independentistes, és seguir construint la Catalunya independent, democràtica, solidaria i econòmicament sòlida que volem, perquè aquest és el millor camí per convèncer als ciutadans de Catalunya, que encara no ho tenen clar, que amb la independència i guanyarem tots els catalans sense excepció.

Prou de perdre el temps amb focs d'artifici, centrem-nos en el verdaderament important. Construir la Catalunya Independent!

Una mica mes de força i convicció Sr. Mas

Algú amb molta força esta darrera de la clara posició de debilitat del President Mas respecte del camí cap a la Independència a traves de la consulta.

No pot ser d'altra manera, ahir deia que vol tenir una posició arbitral, ara passa la responsabilitat del procés que "acabarà bé si es manté un gruix de gent que hi creu i resisteix en el temps al desgast". Senyor Mas si vol sortir-se'n del procés cap a la Independència digui-ho i plegui, però no vagi intentant minar la força dels ciutadans que creuen en la Independència del seu poble.

Que hi ha, i haurà dificultats, ja ho sabem tots que n'hi ha, però que sigui el President el que constantment ho vagi recordant podria arribar a donar la sensació de que no sap cap on tirar i que si el tema quedes parat, sense un desgast per ell en front els ciutadans seria fantàstic.

Però, estigui tranquil Sr. Mas,els ciutadans hem esperat molts anys per arribar a aquest punt i no serà ara que ens tirarem enrere.

Per nosaltres pot estar ben tranquil que no defallirem, ans al contrari l'hi donarem les energies suficients per que vostè pugui seguir ajudant a tirar el procés endavant, això sí, no traeixi al seu Poble,

Estem segurs que deu rebre moltes pressions per part de "la elit" que el volta, polítics, empresaris, banquers,.... I molts altres que es belluguen per sota la taula, encara que en alguns casos obertament. Per això te de saber que no esta sol, som molts milions de ciutadans que recolzem i entenem aquestes dificultats, però per favor no comenci a posar el cataplasma antes de que hi hagi cap ferida, donant la responsabilitat a tercers.

Si no pot o no vol seguir, digui-ho obertament,però no enganyi els ciutadans de Catalunya. Això si que seria la seva mort política de veritat.

Avui, en la situació en que es troben Vostè i CDC (Unió ja ha perdut molt del seu rèdit, mantenint el Sr. Duran al capdavant), sols tenen una manera de tirar endavant i mantenir un mínim de credibilitat política, fent la consulta, començant per posar data i pregunta amb termes clars com l'hi han suggerit des de la ANC.

Sembla que no n'aprèn, ara vol un paper arbitral!

El President de Catalunya sembla que no aprèn dels errors i de les experiències viscudes en els darrers anys per ell mateix i el seu partit CDC. Ahir mateix ens fèiem ressò del resultat publicat el passat divendres per part del CEO respecte de les projeccions electorals a Catalunya i la intenció de vot per part dels ciutadans

No tornarem a entrar en la valoració feta, ahir mateix des d'aquí, a la nova situació de marginalitat a què els ciutadans estan enviant a CiU,PSC i PP a Catalunya.

Tampoc som ningú per donar consells, i molt menys al President del nostre País. Però si que podem donar la nostra opinió respecte al que volem els ciutadans, expressat de moltes maneres i per molts canals i que sembla que el President Sr. Mas o no ho entén o no vol fer-ne cas.

El que el País necessita són líders compromesos. De lideratge ja sabem que no en te el Molt Honorable Sr. Mas, el tema del compromís no ho tenim clar, almenys amb la independència de Catalunya no ho acabem de tenir clar.

El President coneix perfectament la situació que es plantejaria amb una pregunta que no fos clara ò amb respostes simples (si o no). Tenir dubtes al respecte, ja que, sols mostra la debilitat de la seva posició i falta de criteri. Com ja hem dit altres vegades sols sap vogar en la direcció en què bufa el vent.

No podem pensar que tingui por de les amenaces,velades o explicites, rebudes des de Madrid contra la seva persona, ja que simplement la seva actuació confirma l'ambigüitat en què s'ha bellugat durant tot el procés cap a la Independència.

Ara diu que es reserva un paper arbitral en el debat de la pregunta. Això no pot ser Sr. Mas, això no pot ser!

Vostè té per a prendre la decisió com a Molt Honorable President de la Generalitat, no s'amagui en un procés democràtic fictici en què tothom ja ha dit la seva, ara que voldrà fer una rodada o una cimera dels caps de partits?

El tema dels punts d'acord que vol amb tots els partits és una cosa molt maca, però utòpica. Ara vostè té la OBLIGACIÓ de prendre la decisió i responsabilitzar-se'n.

Vostè va ser escollit President de la Generalitat per prendre decisions i d'acord amb uns compromisos, no per fer de ARBITRE.

Ja veiem quin serà "el seu lloc"

 Ahir va ser presentada la última projecció feta pel Centre d'Estudis d'Opinió. Hi han moltes lectures, però n'hi ha una de molt especial i significativa,: per primera vegada es consolida la situació de que els escons conjunts de les tres forces politiques dominants des de la instauració de la democràcia a Catalunya - CiU, PSC i PPC- projectats al Parlament no fan majoria absoluta (66 sobre 135 escons).

Aquesta no es una dada qualsevol, simplement es l'evidencia de que el que estem dient últimament te tota la pinta de que es converteixi en realitat, molts senyors que estan al capdavant d'aquets partits tindran de acostumar-se a estar en un altre lloc, lluny del poder.

La saviesa dels ciutadans esta fent la feina. I poques son les coses que aquests partits poden fer per tal de revertir la situació, ja que estan pagant els errors continus comesos en els darrers vint anys:

- el PP esta depenent de les decisions que prenen els seus caps a Madrid i aquí no poden fer res per recuperar el terreny que clarament els esta agafant C's, que per aquesta faixa de electorat representa la entrada de sabia nova i aire nou amb mes credibilitat.

- el PSC, que dir del PSC del Sr. Navarro, simplement no tenen n'hi idea de on estan i encara menys de on van i aquest guirigall el ciutadà el veu i actua en conseqüència, ja que no vol que el seu país sigui -com ja va ser- un guirigall com el mateix partit.

- i CIU, que dir-ne que no sigui la falta de lideratge i compromís del seu cap Sr. Mas i el efecte negatiu que te el Sr. Duran (que ja es pot treure del cap ser ministre) que amb el seu servilisme als interessos de Madrid i de les entitats financeres esta tirant per terra tots els esforços que Convergència pugui fer per integrar-se en el procés actual. Senyors de Convergència, el seu futur esta lluny de la "U", sinó vostès també aniran a la banqueta.

La entrada de noves figures a la política parlamentaria com els Senyors. Junqueras, Rivera i Fernández, amb grups de parlamentaris que no tenen deutes politics amb ningú que no sigui el poble de Catalunya i la tendencia consolidació del Sr. Herrera, dona moltes esperances als ciutadans de que Catalunya serà un País amb el coratge de no quedar bloquejat en el passat i sense capacitat de regeneració.

Perquè, com deia Bernard Shaw, els politics son com els bolquers, cal canviar-los amb freqüència, i per la mateixa raó.

Professionals, amateurs, ... Premsa, politics...

Com dèiem ahir, "el temps posarà a tothom al seu lloc". I ens refermem plenament amb l'expressió i més després d'haver llegit ahir l'article del Sr. Francesc de Carreras, esplèndidament rebatut per l'Empar Moliner avui al diari ARA. El que escriu es amateur, en política i en periodisme, però ciutadà d'aquest país amb tot el dret a expressar el meu pensament al respecte.

Veig que hi ha persones que encara no saben que la independència de Catalunya, i en primer lloc el dret a decidir, és un camí que –per sort- no són els polítics “professionals” els que el fan, sinó els ciutadans amateurs que així estan empenyent als polítics. I els que no segueixin aquest camí ja veurem on estaran després de les pròximes eleccions, probablement amb els altres “professionals” que el poble va enviar a la banqueta en les darreres eleccions.... El poble en política es amateur, però “savi”.

I és respecte a aquest tema que vull parlar avui, les possibilitats que tenim avui en dia els ciutadans de comunicar les nostres reflexions a tothom que vulgui escoltar.

La premsa i els polítics, els polítics i la premsa tant l'hi fa l'ordre.

Sembla que per moltes persones sols puguin escriure i emetre opinions pel mitjà que sigui els professionals, així com per fer política també només la poden fer els polítics professionals.

Per sort avui vivim en democràcia i això ens permet a tots els ciutadans expressar la nostra opinió sense que hagi de representar cap estigma, però en els temps que vivim hi ha uns mitjans de comunicació amb unes xarxes que ens permeten donar a conèixer els nostres posicionaments de tot tipus de forma massiva i immediata. No necessitem tenir a la nostra disposició un espai en algun diari que formi part d'algun grup editorial.

La publicació de l'article del Sr. Francesc de Carreras al diari barceloní La Vanguardia (que en altre temps es deia "La Vanguardia Española" -amb "ñ"-), del grup del Conde de Godó, no és casualitat com tampoc ho seria si fos publicat en algun dels mitjans del grup Lara, empresari que ja ha dit (potser ha amenaçat i tot) d'emportar-se la seu de les seves empreses fora de Catalunya (esperem que no vulgui aspirar a tenir l'adjudicació de la línia del AVE Madrid - Barcelona, ja que seria una contradicció amb els seus principis).

La reacció que estan tenint aquests grups per la decisió del PSC del passat cap de setmana sembla que ha estat com si el procés cap a la independència estigues mort, però res més lluny de la realitat, estem vius i molt vius, probablement amateurs, però vius i amb un objectiu ben marcat i que gràcies a la força d'aquest mitjà que és INTERNET, el més democràtic de tots els mitjans de comunicació, cada dia ens hi apropem més.

I aquest punt és essencial de la meva reflexió d'avui, compte que molts dels mitjans de comunicació i grups editorials no vagin quedant arraconats a la banqueta pel mitjà de comunicació amb majúscules que avui és INTERNET i passin a fer companyia a molts dels polítics professionals.

El temps posarà a tothom al seu lloc

El temps posarà a tothom al seu lloc, si senyors. Dient això ens referim tant els partits que es desmarquen del procés pel dret a decidir i òbviament estan fora del sobiranisme a Catalunya, és a dir no volen la independència pel nostre País, com pels partits que,donada aquesta sortida del procés per part del PSC - PSOE, (per altra banda gens estranya, donats els seus constants canvis d'orientació i desgavell intern d'aquesta formació) volen aprofitar-se'n per aconseguir millores polítiques en el seu posicionament i en el procés de presa de decisions en molts aspectes de la vida quotidiana del País.

Això no deixa de tenir la seva lògica, donat l'esperit mercantilista i oportunista en què es belluguen la gran majoria dels partits polítics a casa nostra. Ara bé, i els ciutadans que van demostrar en les darreres eleccions quina era la seva voluntat, castigant clarament els partits que no anaven per la línia de la independència de Catalunya, que en pensen d'aquest escenari que s'està creant en els darrers dies?

La resposta és molt senzilla i en les eleccions vinents -esperem que dintre de l'estat català- el ciutadà posarà a cada partit en el lloc que l'hi toqui.

Cal recordar que la situació política en què avui es troba Catalunya respecte de la voluntat dels seus ciutadans, jo diria que, majoritària per la Independència, a partir d'exercir prèviament el dret a prendre aquesta decisió de forma democràtica, és fruit d'un procés que ha anat madurant durant moltes dècades i a pesar de què sempre han existit col·lectius al·lèrgics a fer passos cap a la Independència la llavor ha anat fertilitzant en trobar un terreny abonat pels abusos, tant, de la resta d'Espanya a traves dels seus governs i institucions, com per la inoperància i el desencant en vers la majoria dels partits polítics (i les persones que en formen part) i les classes dominants en aquesta Catalunya que entre tots hem de fer evolucionar.

No es veritat que el tema de la Independència tingui res a veure amb la crisi econòmica que s'està vivint al nostre país, la crisi simplement ha fet evident per molts ciutadans de Catalunya allò que ja existia i que realment estava afectant ja, des de fa molts anys el nostre país, dificultant el desenvolupament social, cultural, econòmic que la tenacitat del poble català es mereix.

Si senyors, el poble català es mereix molt mes a estar pidolant constantment a l'Estat espanyol per coses que hem guanyat amb el nostre esforç, treball i desenvolupament social, cultural, artístic,i en tots els ordres de la vida comunitària.

En la meva opinió aquest tactisme dels partits polítics sols porta a la seva pèrdua de credibilitat. Cada partit va guanyar, o perdre, els seus representants en el Parlament a partir de la seva proposta en aquell moment. Ara, és l'hora de ser conscients per què uns van guanyar i altres van perdre escons en les passades eleccions.

La resposta és fàcil:

Els partits els fan i són les persones que en formen part i aquestes persones passen o no credibilitat en els seus plantejaments. Els partits marquen el camí amb personalitat i claredat o van al darrere del que van fent els altres i es troben en el dia a dia.

Partits formats per persones amb credibilitat i que marquin el camí, escoltant la sensibilitat dels ciutadans, això és el que el poble de Catalunya vol.

Els partits i els polítics que no entenguin la situació aniran sen filtrats en els consecutius processos electorals i finalment quedaran posats en el lloc que els correspon.

Volem que Catalunya surti de les cendres, no que s’hi enfonsi més: Prou BCN World!

Parlàvem el passat dia 6 en el nostre comentari "BennuCatalunya ... Per construir des de les cendres" de l'esperit lluitador i treballador típics del poble català, molt allunyat d'aquell típic d'altres indrets de l'Espanya profunda basats essencialment en l'especulació, des d'una posició d'avantatges aconseguides amb promeses i favors polítics, generant un fals valor que sols serveix posteriorment per vendre’l amb grans plusvàlues a tercers.

Això és el que va intentar fer aquell ja famós "empresari exemplar" (popularitzat pel Molt Honorable President SrJordi Pujol) ara fa més o menys unes dues dècades i això és el que estan intentant de fer el duo compost pels Srs. Bañuelos i Aixelà en el mateix indret.

Com diu –per altres raons- el Sr. Navarro al Sr. Mas, “no menteixin als ciutadans”. BCN World es avui, essencialment un negoci especulatiu amb dos grans beneficiaris: els Srs. Bañuelos i Aixelà.

El poble català necessita que en lloc de donar avantatges fiscals o del tipus que siguin a aquest projecte, que ja te antecedents contrastats respecte dels Srs. Bañuelos i Aixelá en el cas ASTROC, aquests avantatges siguin pels milers de ciutadans amb necessitats per arribar a final de mes, amb ajuts per facilitar pagar les hipoteques, amb menys restriccions en els serveis sanitaris i socials, amb suport a la cultura i tantes altres coses que estan fent falta actualment.

La solució és molt fàcil, blindar l'operació de l'empresa, requerint una acció d’or (a cost 1€) per part de la Generalitat de Catalunya per la que en 50 anys l'empresa no obrirà capital a Bolsa i aquests socis mantindran les seves participacions en la societat, com a mínim en els mateixos percentatges actuals.

És a dir, fugint de moviments especulatius de cap tipus generats a partir dels beneficis concedits per les Administracions Públiques catalanes, o sigui pels seus ciutadans. Si la Generalitat de Catalunya i les Administracions locals segueixen per aquest camí, estan malmetent el crèdit que puguin tenir enfront dels ciutadans de cara a saber construir, en un futur immediat, una Catalunya com a Estat independent, lliure de tots aquests vincles especulatius.

Demanem des d’aquesta modesta columna que els representants del Poble Català en les Administracions, de forma democràtica i obertament donin les corresponents garanties i explicacions de com es duen a terme aquestes garanties que aquest no és ni serà un projecte especulatiu.

Volem que Catalunya surti de les cendres, no que s’hi enfonsi més: Prou BCN World!

La 'troica' acusa els bancs espanyols d'invertir en deute públic en lloc de donar crèdits

Hem estat sorpresos amb la notícia de què els bancs espanyols estan millorant la seva rendibilitat a costa de seguir mantenint les dificultats per donar crèdits a les empreses i als ciutadans i donant crèdit a l'Estat espanyol.

Això se l'hi diu ser agraït, pagar als que t'han ajudat i a mes seguir guanyant més diners i més segurs.

Veiem, el govern espanyol ajudà als bancs amb un rescat -de 41.500 milions d'Euros tot i que inicialment les previsions del Banc d’Espanya deien que amb 15.152 en tindrien prou- del tot incomprensible, quan els bancs han estat els principals culpables de tota la crisi que va explotar el 2008.I permetent que la resta de la societat seguis enfonsada. Després com en tota aquesta història els bancs van quedar-se amb molts actius que ells havien ajudat a crear i extremadament sobrevalorats, per no tenir problemes en la seva comptabilitat,el govern va crear el famós "Banc Dolent" (ara en diuen "Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria - Sareb) on hi ha col·locat tots els actius que els bancs tenien sobrevalorats en els seus balanços com actius.

En compensació, per millorar la credibilitat de l'economia espanyola enfront de tot el món,els bancs amb els diners que han rebut dels fons europeus que han fet?.... Doncs molt fàcil han comprat deute de l'Estat espanyol, amb la qual cosa aconsegueixen tres coses:

1.- Alts rendiments, ja que com la prima de risc de l'Estat espanyol està alta, els tipus d'interès a què compren el deute és alt.

2.- Financen a l'Estat que a la vegada enfront de la comunitat internacional mostra com el seu deute és comprat en totes les subhastes i així fa baixar la prima de risc i "introdueix confiança en el mercat" i

3.- Paguen el favor que els havia estat fet pels governants i així han tapat tots els seus "pecats", els dels governants i els dels bancs i caixes, tot i que per aquí hi ha algun jutge una mica torre... Que els esta fent la guitza.

Ah! I la resta de partits tots ben callats per allò de què cal salvar l'economia, sobretot la seva, i potser aconseguiran que alguns dels milions d'Euros que deuen als bancs els vagin allargant el període d’amortització fins que un bon dia els hi condonin el deute (els perdonin i es converteixi en un regal). Si senyors això funciona així!

Un últim detall, mentre això ha estat i està passant, els ciutadans, víctimes de la crisi segueixen sense veure la possibilitat de què l'economia real, l'economia productiva surti realment del forat on ens han enviat banquers, polítics i especuladors. Perquè el crèdit va cap altres.

Prou intentar fer por!

 La independència no seria bona pels catalans "Joan Rosell dixit"

A la hipotètica república de Catalunya els de les sandàlies tindran poder "Esperanza Aguirre dixit"

Ja n'hi ha prou d'opinions en què és dona per bo el que els personatges que ho diuen decideixen directament i interessadament el que és bo pel poble català.

El que tenen de fer és donar suport que el poble català pugui opinar i decidir el seu futur, i amb dades objectives que puguin ser discutides i debatudes defensar cadascú la seva posició. Però el que estan fent és senzillament intentar fer por als catalans. Però després del que hem viscut en les últimes dècades pensem que ja tenim dret a decidir per nosaltres mateixos, prou de paternalismes mal entesos. Que deixin que decidim solets i si ens equivoquem com a poble, ja ho pagarem, però que ens deixin en pau.

Quan el Sr. Joan Rosell diu que la independència no seria bona pels catalans, parla d'una forma tan poc planera, tant pedant, que sembla que ell estigui pel damunt de tots els altres catalans i en l'exclusivitat de la veritat. No Sr. Rosell si vol convèncer a algú, que no siguin els seus acòlits de Foment, faci servir arguments objectius i contrastats debatin-los enfront dels arguments objectius posats a damunt la taula per altres col·lectius com ara el Cercle Català de Negocis CCN (amb el que no hi tenim cap vinculació) que difon dades concretes que no veig per enlloc que siguin rebatudes. Si vostè les rebat, amb altres dades objectives clares, no tindrem cap inconvenient en reconèixer el nou enteniment.

Si, el que vostè, es refereix quan parla dels empresaris catalans ho fa referint-se a les grans empreses i aquests empresaris que s'autoanomenen la "elit" empresarial, la posició de molts d'ells ja està clara, però que la independència no sigui del gust d'aquests personatges no vol dir que no sigui bona per Catalunya.

Simplement deixi que els catalans decideixin solets.

I que dir sobre la "única i verdadera garantia de la llibertat" basada en la llei de la nació espanyola?(suposo que no es refereix a les lleis que permeten l'existència de Barcenas, Noos,.. i molts d'altres del mateix tipus). Sembla que estiguin ressuscitant vells fantasmes del passat, donant per bona la situació en què Espanya ha estat conduint la integració de totes les nacions que la formen dins l'Estat Espanyol.

Després d'anys d'opressió de molts tipus, econòmica, social, cultural,lingüística,.... Per part de l'Estat espanyol en vers del poble català, sense esborrar els greuges històrics de tres-cents anys -ans al contrari, reforçant-los- aquest té dret a decidir si vol ser governat per elits com les amigues del Sr. Rosell, acostumades a fer i desfer amb els partits polítics, amb molts dels que en gran mesura hi juguen com si fossin titelles en les seves mans. Senyora Aguirre,la veritat és que els de les "sandàlies" -com qualsevol altre- també poden tenir poder,si el poble així ho decideix en un estat realment democràtic.

L'hi demano el mateix que al Sr. Rosell: Simplement deixi que els catalans decidim per nosaltres mateixos.

El procés acabarà malament..... Per alguns, és clar que sí!

Per alguns personatges el procés cap a la independència de Catalunya acabarà malament. Això és segur.

Hi ha alguns personatges polítics, majoritàriament sense carisma, que l'únic que pretenen sempre és fer servir les circumstàncies del dia a dia per anar traient un rèdit polític personal poc enriquidor pels seus conciutadans i pel país en general.

Són aquests alguns dels polítics que estan al cap d'alguns dels partits que avui hi ha en l'escenari català. Estem parlant, òbviament dels Senyors Duran i Navarro. Ambdós, són personatges que, estan controlant els seus partits fruit de la mitjania que s'ha apoderat dels partits polítics a Catalunya (òbviament a Espanya també). Més endavant, en un altre article, farem una anàlisi d'aquesta situació en què es troben els partits polítics a tot l'Estat, des de fa uns anys.

En cap dels dos casos estan portant una trajectòria clara i nítida d'un lider que sap el que vol i ho defensa obertament amb la força del convenciment.

Estem parlant de casos de persones que davant de l'interès col·lectiu hi posen els seus interessos personals,actuant com a macells enfront de les elits(així s'auto denominen aquests grups) polítiques i econòmiques, i en contra el que la base del poble català en general i dels seus propis partits en concret.

El Senyor Duran va avortar, fa una temporada, el col·lectiu, dintre del seu partit, que defensava la independència de Catalunya, mantenint obertament la tradició d'Unió en aquest sentit. Ara el Senyor Duran està jugant amb una ambigüitat que l'únic que aconseguirà és portar a UDC a una situació de marginalitat que per la seva historia no mereix com a entitat.

Quan el Senyor Duran diu que "el procés acabarà malament" no podem més que estar-hi d'acord si el que es refereix és a l'òptica del seu partit, si senyor Duran tal com està fent les coses el procés acabarà malament.... per UDC, i és una llastima pels militants que de bona fe s'han entregat a la causa d' aquest històric partit i van creure que vostè era un líder, però res més lluny de la realitat.

I que dir del Senyor Navarro, que per poder justificar canvis de posició dels capdavanters del PSC i el seu vassallatge en vers l'aparell del PSOE és capaç de portar el seu partit al límit de forçar un trencament amb l'ala més democràtica del seu partit.

Desafortunadament, estem totalment d'acord amb l'opinió del Senyor Duran: "el procés acabarà malament..." Sobretot per vostès dos i els seus dos partits que s'enfonsaran en l'espai electoral català, encara que vostès dos com s bons nedadors seguiran buscant un espai on anar traient profit personal.... Esperem que, si el troben, sigui marginal en la Catalunya que està naixent!

Gratis o no, Catalunya sortirà d'Espanya!

Llegíem ahir que l'ONU parla del fet que l'Estat espanyol ha de donar comptes del que va passar amb els desapareguts de la passada gerra civil.

El moviment cap a la independència de Catalunya no és el resultat de la crisi econòmica que des de l'any 2008 s'hi ha instal·lat a casa nostra. L'independentisme a Catalunya és fruit, de la historia, de tres-cents anys d'abusos i enganys per part de l'Estat espanyol comandat des de l'antiga Castella.

Durant moltes dècades aquest sentiment ha anat incubant-se en la consciència de molts catalans. La crisi del 2008 sols a fet que siguin molts els catalans que fins aleshores no eren sensibles al tracte discriminatori, i a vegades fins i tot humiliant, que es produeix a Espanya respecte de Catalunya i així s'ha aprofundit en el coneixement i la reflexió sobre la història de tot plegat.

A aquest nou posicionament per part de molts catalans, que fa que ara siguem majoria els que volem sortir d'Espanya, s'hi ha arribat per múltiples raons però n'hi ha una que està pel damunt de totes i és la facilitat de la immediatesa i la globalitat amb què es coneixen les informacions de les cosses que es fan o intenten fer-se des d'Espanya en vers de Catalunya. I això mateix farà que l'ONU d'aquí a molts anys no tingui de tornar a cridar l'atenció d'Espanya per la desaparició de ciutadans en el procès de la Independencia de Catalunya, per què forçosament aquesta serà pacifica, per moltes amenaces, que es facin, per part d'exaltats espanyols.

El que els cal saber al govern i partits espanyols és que gratis o no, Catalunya no és que marxarà d'Espanya, és que està ja marxant!

Prou d'eufemismes !

Avui llegeixo l'article de l'Antoni Bassas a l'Ara intitulat "L'objectiu més alt obliga a un gran esforç ".

Aquesta manera d'expressar-nos i especialment per part de les persones que exposen la seva opinió es una cosa que considero fa mal a l'objectiu de la independència de Catalunya i, a mes , engreixa la quantitat de persones que no se sap si realment volen la independència o no.

Els catalans sempre hem estat molt proclius a "nadar i guardar la roba", i aquesta n'està una mostra clara. Els personatges públics com en Bassas i molts d'altres que sento a la radio, televisió o llegeixo en els mitjans de comunicació, en la majoria dels casos parlen d'una manera que sembla que el tema no vagi amb ells, que ells siguin simples redactors i transmissors del que està passant.

Jo estic totalment d'acord que en els butlletins de notícies es donin les informacions de forma objectiva, explicant el que esta succeint, sense afegir-hi opinions del periodista.

Ara bé, quant un periodista escriu articles d'opinió, la cosa canvia. Si vol donar una opinió que sigui per posicionar-se, però aquesta ambigüitat en què pot semblar que està en una posició, però que, si l'interessa, també pot dir que ell no s'ha compromès ni ha dit obertament que vol (o no vol) la independència de Catalunya.

Aquests personatges en el futur jugaran, com ja ha succeït anteriorment, en el costat guanyador.

Catalunya i el camí cap a la independència necessita gent compromesa i que jugui obertament les cartes que puguin estar a les seves mans en l'exercici de la seva professió, i mes si aquesta sesta vinculada als mitjans de comunicació.

En la meva opinió és important considerar l'esforç i el compromís de les persones que realment el tenen, dient, com jo, que som independentistes, que, amb tot el respecte per les persones, defensem obertament i explícitament que volem que Catalunya sigui un país absolutament independent, sense cap vincle que no sigui de tipus comercial, social, o d'associació del tipus que vulgui el país, sempre que això sigui concretat de forma voluntària per part de Catalunya, a traves del que les seves estructures i institucions democràticament establertes decideixin.

Jo personalment agrairia molt el compromís, si hi és, per part de totes les persones que parlant públicament, igual que els que no estan a favor de la independència també considero que és molt bo que així ho expressin, això crec que aporta salut democràtica a tot el procés.

Però, per favor, senyors prou jugar amb ambigüitats i més compromís!

Lideratge cap al camí de l' independència (II)

Fa uns dies parlava aquí mateix del "Lideratge cap al camí de l' independència". Ahir vàrem llegir les declaracions del líder del partit que està donant suport a l'executiu presidit pel Molt Honorable President Sr. Artur Mas, dient que "com que Catalunya representa una quarta part dels ingressos fiscals de l'Estat espanyol, i com que hem demostrat que podem posar dos milions de persones als carrers, ¿algú creu que no som capaços d'aturar l'economia catalana durant una setmana?".

Immediatament vàrem sentir les reaccions del Conseller d'Empresa i Ocupació i del President del Grup parlamentari de CiU al Congres dels diputats espanyol en contra d'aquestes declaracions, posteriorment tothom hi diu la seva. En comptes de donar suport a l'expressió de força del País sembla que no s’hi han sentit gaire confortables.

Per cert tan àgil que està quant vol, ara on està el Molt Honorable President de la Generalitat que no s’ha fet sentir posicionant-se al respecte?

Algunes reflexions al respecte:

1.- El poble de Catalunya va sortir al carrer tant la diada passada i de l'any passat, i moltes vegades mes, sense que ningú "el posi" al carrer. Surt al carrer perquè creu que és una de les formes que té d'expressar la seva voluntat de ser independent i vol poder expressar-ho de forma jurídicament efectiva per poder ser un país reconegut per la comunitat internacional i tenir totes les característiques d'un estat independent. Ans al contrari son els polítics que fan servir la força que l'hi dóna poble per defensar el camí cap a la independència

2.- És bo que en el procés de lluita per l'objectiu majoritari de la independència, tots posem al damunt de la taula les nostres armes, i els arguments, o si mes no mostrar que en tenim, i que no ens quedarem com uns macells acceptant el que vingui de Madrid i si és un "No" a la consulta amb l’acord del govern espanyol nosaltres seguirem endavant.

3.- Cal deixar clar que el procés del camí cap a la independència de Catalunya passa per l'expressió DEMOCRÀTICA dels ciutadans de Catalunya en aquest sentit, i això caldrà que succeeixi, amb una consulta o amb unes eleccions ja siguin plebiscitàries o no, però amb programes clars i amb posicionaments concrets al respecte per part dels partits polítics. Aquí no existeix la possibilitat de la "solució política" com proposa el cap del grup de CiU al Congrés per després veure que el poble pugui respondre democràticament. No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, el poble no vol solucions polítiques, això ja s'ha fet durant 40 anys, la majoria dels ciutadans de Catalunya volem simplement expressar democràticament la voluntat de ser un país independent.

Aquí és on han d'aparèixer els líders, i pensem que la posició de l'actual President d'ERC és la d'un líder que, sense ambigüitats de cap tipus, està duent a terme les seves activitats, per tal de conduir el poble de forma democràtica cap allà on ja ha mostrat que vol anar.

Avui els mitjans de comunicació tenen molt de pes, però aquí cal tenir-hi en compte la facilitat que tenim tots plegats de comunicar-nos i expressar-nos amb immediatesa a traves de la "xarxa", sent possible debatre en temps real totes les posicions i actituds. És necessari que els nostres líders sàpiguen clarament que quant actuen pensant en la voluntat del poble i no en obscurs interessos de vés a saber qui, tenen el suport incondicional dels conciutadans.

Des d'aquí volem transmetre el nostre suport als líders que així actuen.

Com volem que sigui Catalunya?..... INDEPENDENT Sr. Pujol

Com volem que sigui Catalunya?..... INDEPENDENT Sr. Pujol

Molt Honorable President Sr. Jordi Pujol, penso que en l'opinió de la majoria dels catalans, avui la resposta a la pregunta que es fa al seu bloc és molt fàcil:

Independent, lliure per seguir el seu propi camí i poder viure amb la llibertat que qualsevol poble vol tenir.

Avui la majoria dels catalans, així ho diu la composició del parlament i les enquestes que es publiquen volem que Catalunya sigui un Estat INDEPENDENT!!!

A partir d'aquí és el moment de començar a decidir com volem que sigui aquesta Catalunya del dia després d'haver quedat alliberats de la dependència d'Espanya.

A més com ja hem dit, pensem que ara ja és moment de començar a decidir com volem que sigui la nostra Catalunya Independent.

Si Catalunya no és independent, sàpiga Sr. Pujol que no serà Catalunya la que decideixi com serà, seguirà sent Espanya, com aquesta sent fins ara, obrin i tancant les reixes segons els convingui.

Això, encara que Vostè no ho vegi així, és el que ha succeït en els darrers quaranta anys. Les decisions vénen de Madrid, tot i que de tant en tant els hem marcat algun gol.

És ara, que el poble esta anant per davant dels polítics i estem començant a definir com volem ser i la resposta primera, repeteixo, és molt senzilla: INDEPENDENTS. I a partir d'aquí ja podem començar a fer propostes de detall en tots els àmbits d'actuació, per democràticament (això no vol dir que siguin els partits que ho decideixin, sinó els ciutadans) decidir com volem que sigui la Nostra Catalunya Independent.

I parlant de partits polítics, una de les primeres coses que caldran definir serà la situació dels partits polítics actuals, que estan creats i funcionen amprats en la llei de Partits Polítics d'Espanya,.... Penso que aquí caldrà començar a canviar alguna cosa, i des del primer moment, per evitar que la Constitució i les primeres lleis de Catalunya no surtin contaminades.

A mes hi han molts dels actuals partits que caldran reorientar se, i adaptar-se a la nova situació del país en general i molt específicament a la nova situació jurídica.

D'això ja anirem parlant-ne mes.

1.- Politics, i les persones que entren en política

És important pel país tenir persones decidides a dedicar-se a servir al país i als seus conciutadans. Disposats a sacrificar-se pel bé comú.

Avui en dia en la societat en què estem vivint a casa nostre hi ha una gran falta de confiança en els partits polítics i els polítics que exerceixen de forma professional. No tinc les dades exactes, però estem acostumats a què els polítics rebin simples aprovats en les qualificacions. Cal que el sistema els obligui a millorar aquestes qualificacions actuant com a representants dels ciutadans.

És entre tots els ciutadans del territori que tenen de contribuir a compensar aquest esforç fet de forma generosa, permetent-los mantenir el nivell de vida que ja duien amb anterioritat a dedicar-se a la política. I diem a mantenir, no a disparar. Perquè això és el que passa en la majoria dels casos dels polítics que entren en els partits, també majoritàriament finançats pels contribuents a traves d'impostos.

Sabem que aquesta proposta serà contestada pels polítics en actiu i la majoria de càrrecs no electes de les administracions públiques i els treballadors dels partits polítics, però el sentit comú ens du a plantejar una cosa tan simple com que tota persona que vol dedicar-se a la política rebi una assignació en concepte de sou equivalent al sou que estava cobrant en el moment d'incorporar-se a la política, o a la mitjana dels darrers anys.

Pensem que aquesta seria una mesura que faria que realment la totalitat dels polítics es dediquessin a la política ho fessin considerant l'esperit de servei. En cap cas estaria clar que ningú ho faria per tal d'incrementar els seus nivells d'ingressos respecte de la seva posició ja adquirida a la societat.

Ja sabem que hi ha casos que caldria tractar específicament, com el de la gent jove que no ha tingut ingressos amb anterioritat. També cal dir que aquesta proposta seria valida per tothom, guanyessin poc o molt, i aquest sou caldria que fos actualitzat en base a l'increment del cost de vida de cada any.

Un altre tema és el de l'assumpció de responsabilitats d'acord amb les accions que es duen a terme en la seva activitat, com qualsevol altre treballador en la seva activitat professional.,

També influiríem, en aquest àmbit de les persones que es dediquen a la política, el seu compromís amb els ciutadans que l’elegeixen cal que arribi a poder-ne considerar com un compromís contractual i l'incompliment com un incompliment de contracte, amb les consegüents responsabilitats que podrien ser exigides per l'acció dels ciutadans.

Ja sabem que no és un tema trivial, però donades les altes dosis de corrupció i moltes vegades d'ineficàcia, pensem que en aquest entorn és un en el que pel bé de la salut democràtica de molts països tindran de canviar molts dels paradigmes ara donats com a bons.

A Catalunya tindrem una oportunitat històrica per evolucionar en aquest sentit, sen capdavanters en un camí que en les dècades vinents serà seguit per molts països amb arrels democràtiques molt consolidades.

Ja sabem que aquest és un tema molt mes complexa i com a tal caldrà ser tractat, aquí, igual que farem amb altres suggestions, les apuntem com a punts per tal de ser debatuts i aprofundits, en el futur seguirem parlant d'aquest tema, segur.

Catalanistes ho som tots ...

M'agradaria entendre d'una manera planera el que hi ha a sota del terme "catalanista" o potser, seria al mateix, entendre el que és el "catalanisme".

Durant molts anys hi ha hagut molts partits que a Catalunya s'han identificat sota aquesta qualificació, però mai ningú ha forçat a què detallessin el que hi ha dintre d'aquest mot. Per què estan lluitant en aquest context.
Si per catalanisme s'entén voler al millor per Catalunya i els catalans, no crec que hi hagi cap partit que actuí a Catalunya que no pugui identificar-se com a tal. Donem per descomptat que tots els partits volen el millor per Catalunya. Altra cosa és que estiguin d'acord amb el què és millor, que és clar des de cada òptica el que es considera millor per Catalunya pot ser el pitjor en l'avaluació feta des d'un altre punt de vista.
Per tant penso que no hi ha cap partit que no es pugui dir catalanista. Ja se que aquesta paraula va fer-se servir durant els últims anys del franquisme, per part de molts polítics com una forma de mostrar-se amb una voluntat separatista, sense poder-ho acceptar clarament per evitar repressions i poder anar fent el camí.
Deu ser aquesta ambigüitat la que ha generat aquest nivell de confusió en què ara ens trobem. Per un costat molts partits el fan servir per identificar-se com a defensors de Catalunya. Altres com un eufemisme per substituir altres qualificatius com independentista,federalista o unionista (encara que el federalisme podríem contemplar-lo com una forma d'unionisme).
Potser ja és l'hora real de treure totes les mascares i dir clarament el que es vol pel país, sense pels a la llengua.
El català és una llengua molt rica, però probablement alguns estan portant el límit l'utilitzaciò de la llengua per tal d'evitar compromisos polítics que no saben, no volen o no poden defensar.... Vés a saber perquè.
Ja sabem que la majoria de partits estan pel dret a decidir,però cal que es posicionin en el que és el que volen defensar i cap a quin camí volen que vagi Catalunya. No sigui que estiguin treballant pel dret a decidir i després ens trobem en la sorpresa que molts partits no saben quina cal que sigui la seva escolla. Potser per això hi ha qui vol preguntes ambigües i crear situacions confuses que no porten a res, a part de la confusió.
Cal que avui en dia, sense ambigüitats, tots els partits vagin identificant-se en aquest aspecte, ja sabem que ERC és independentista, el PSC és federalista, les CUP són independentistes, el PP és unionista, C's és unionista, però seria bo que CDC, UDC i ICV diguessin ben a les clares en quina posició es troben; Unionistes, federalistes o Independentistes?
Som conscients que ara el primer que cal és tenir la possibilitat de decidir el que volem ser com a poble, però seria bo saber amb tota la claredat del món el que volen els nostres partits. El poble té dret a saber-ho.

I desprès que? .... Potser cal començar a debatre

En la meva opinió estem vivint una crisi històrica, com mai antes havia succeït.

Això m' portat a fer series reflexions sobre algunes de les causes i algunes noves actuacions per evitar que això torni a passar, almenys -si passa- amb l'alt nivell d'injustícia amb què esta afectant una gran part dels ciutadans.

Pensem que ja és hora de començar a escoltar propostes dels diferents partits actuals -almenys els que estan a favor per la independència- en el sentit de com es posicionarien en temes concrets després d'assolida la independència. Avui no es parla gaire (diria que gens) d'aquest tema i en la nostra opinió és un tema molt important de cara a què el ciutadà es pugui entendre com volen que sigui la Catalunya independent per la qual molts estem veient a la punta dels dits.

Des d'aquí i com a propostes de provocació per obrir debats, volem fer algunes suggestions a l'aire que pensem que poden ser punt de partida per importants decisions a prendre en la Catalunya que volem construir en la Independència,o si mes no a conèixer el posicionament dels actuals partits respecte de aquests temes.

Valgui dir que no sóc jurista, ni tècnic en política, ni òbviament compromès amb cap partit polític -ni ara, ni en el passat-, solament un simple ciutadà que posa en negre sobre blanc el que pensa i ho aporta al col·lectiu.

Com a punt de partida penso que el fet d'estar parlant de construir un nou país podem aprofitar-ho per fer un pas endavant i entrar de ple en la dinàmica que el segle XXI comportarà en el futur.

En la meva opinió en les pròximes dècades hi haurà canvis importants en molts dels paradigmes que ara s'estan entenent com a inamovibles en molts aspectes dels estats democràtics

En qualsevol cas sempre caldrà tenir en consideració dues qüestions:

a) Estem en un món global i cal estar-hi integrats
b) Cal mantenir els drets adquirits de les persones i entitats actualment implicats
c) Hem de construir una estructura de país modern

Alguns dels aspectes, entre d'altres, a comentar en els propers articles parlarem, no necessàriament en aquest ordre, de punts com:

1.- polítics, i les persones que entren en política

2.- Sistema electoral
3.- Funcionariat públic,
4.- Model de finançament i posició de les entitats financeres,
5.- Polítiques socials,
6.- Desenvolupament cultural,
7.- Sistema sanitari,...

En fi punts fonamentals que considerem necessari començar a conèixer la posició dels partits al respecte després d'aconseguida la independència de Catalunya.

Entenem que hi puguin haver partits que no vulguin posicionar-se en aquest escenari, però en cap cas acceptarem el "ara no toca" a què ens tenen acostumats alguns polítics capdavanters en els seus partits o inclús en institucions del nostre País.

El poble té el dret a conèixer el que ens trobarem el dia després, o si mes no com volen que sigui aquest País el dia després, en cas contrari podríem trobar-nos en un desencís generalitzat o un "mes del mateix" que ja tenim ara amb altres protagonistes.

Els ciutadans tenim dret a participar en aquestes definicions i a conèixer com ho veuen avui els polítics actuals.

El partits politics, els diners i els ciutadans

Segons va ser fet públic ahir,  dia 7 se Novembre del 2013, pel Tribunal de Comptes de l'Estat, sembla ser el rigor de la crisi i les mides per sortir-ne del pas no va ser el mateix pels ciutadans que pels partits politics.

El increment de finançament públic (diners que el estat deixa)  dels partits politics 28% el any 2011 respecte de l'any 2010 (de 247 a 316M€).... i els ciutadans tenint menys serveis socials, escoles, serveis sanitaris....

El increment de deute amb entitats de Credit 26% el 2011 respecte de 2010 en finançament (diners que bancs i caixes deixen) dels partits politics (de 218,4 a 275,3M€)....quan les empreses i els ciutadans han vist tancades les aixetes del crèdit per sobreviure, pagar hipoteques...

No serà que les "entitats de crèdit" han estan finançant als partits politics pel fet d'haver  estat callats en quant la banca rebia desenes de milers de milions de euros per ser rescatada  en el procés de ser salvats de la crisi? ... I els ciutadans?.... I les empreses?..... a patir, mentre els partits (i els politics que hi ha dintre) i la banca tranquils... entre ells s'ho han fet tot.

 Encara hi ha una dada que no se fet pública i que seria bona de conèixer en aquesta historia. La dada es la xifra de crèdits "condonats" (es ha dir que els partits no han pagat i les entitats accepten que no les paguin mai, vaja que els hi perdonen) per les entitats financeres als partits polítics en els darrers anys.

Segons el Tribunal de Comptes de l'Estat, el forat mes gran en els comptes al tancament del 2011 el té UDC amb 11,2 Milions de Euros, a continuació s'hi situa CiU amb un forat de 10,1 Milions de Euros (mes de 3.544 milions de les antigues pessetes en total).

Antes de parlar del país que volen construir molts dels politics que estant posant pals a les rodes en el procés independentista, el que els caldria fer es quedar-se  a casa seva a ordenar-la.

Darrera dels partits hi ha gent, hi ha persones que volen dirigir el país.

I aquesta gent es la que porta la direcció del nostre país?

No serà que darrera da algunes postures obstruccionistes fetes sistemàticament per part d'alguns polítics no hi ha la necessitat de ser submisos amb el govern espanyol i els interessos de les entitats financeres?

Senyors  i  senyores en una Catalunya independent això no pot passar. Cal que siguem acurats amb els comptes públics, i els partits tenen de rebre ajuts públics mínims, per la contribució que fan pel país, i si reben contribucions de tercers, de qualsevol forma que siguin, han de ser publicades i accessibles per tots els ciutadans.

Serà que aquestes circumstancies son les que fan que les persones en que hem de confiar, paternalment ens diuen ..."Ara no toca"?

Algú va escriure'm fa uns dies  "ara hem de ser units i abraçar el líder que tenim, doncs sempre els Catalans hem perdut per discutir entra nosaltres - ara toca unitat amb en Mas". Estic d'acord amb tota la frase, excepte amb les últimes sis paraules. Jo crec que ara toca estar units, però la nostre Catalunya necessita tenir al capdavant  algú en qui puguem confiar-hi plenament!

L'empresariat en el camí cap a la Independència

El xantatge dels executius, millor dit caps de les grans empreses,  i alguns empresaris amb la seva sortida del territori en cas de la finalització del procés de independència de Catalunya es un cant al vent.

A la meva manera de veure no hi ha ningú que pugui predir quina serà la nova situació de Catalunya i la reacció final de l'empresariat en general.

Que hi hauran canvis i nous plantejaments empresarials, canvi i obertura de noves seus socials de empreses avui radicades a Catalunya cap a fora del territori.... Segur que si que n'hi hauran, però també es cert que passaran altres coses:

1.- Aquestes empreses no renunciaran en cap cas al mercat Català. No llençaran per la borda anys de feina per aconseguir una posició en el mercat i ara renunciar-hi amb el seu propi risc en el negoci encara que, com diu el president de una d'aquestes empreses, això  "ens fa un gran mal moral, però poc mal material"..
2.-Es crearan noves oportunitats per empresaris locals per crear una nova xarxa empresarial i per ampliar la existent amb empresaris que SI creuen en el futur del nostre País.
3.- Hi hauran empreses de fora que avui pot ser que no tenen interès en establir-se a Catalunya i que desprès de la recuperació del Estat propi ho vegin de una manera diferent.

Aquestes i d'altres situacions, que a ben segur no ens venen ara al cap, també succeiran a casa nostre i molt possiblement contrarestaran el perjudici que les empreses fugitives puguin intentar produir.  Amb el afegitó que aquestes empreses que quedin en aquest nou escenari a Catalunya, seran empreses que creuran en el País.

 No es el nostre objectiu fer de gurus del que passarà, però el que es segur es que no cal tenir por per aquestes  empreses que volen fer xantatge amb l'únic objectiu de frenar el desenvolupament del país  amb la por de perdre prerrogatives que avui tenen a nivell de l'estat espanyol i molt probablement els minvaran desprès de la Independència de Catalunya.

El que es segur es que per mes por que vulguin posar al cos del poble català amb sinistres auguris i tenebres de on ens portarà la nostra independència, avui NINGU esta en condicions de afirmar quin serà aquest futur.

Avui hi ha molts "analistes" que veuen un futur fosc pels catalans fora de Espanya. Algú sap on eren tots aquets visionaris durant els anys anteriors a 2008  que no van veure venir la crisi? Aquets son els mateixos que prediuen l'apocalipsi econòmic de Catalunya i els Catalans..... Deu ser broma....

Tocant de peus a terra, no hem de fer cas de les amenaces, a la hora de la veritat ja anirem veien pas a pas el que fan cada una de aquestes empreses.... Una cosa es certa: Pitjor que ara no estarem!

I amb la força del treball i l'esforç característics de tots els ciutadans que creuen en la Catalunya del futur i amb la constància del empresariat  que realment creu en Catalunya.... Ningú pararà aquest procés.

BennuCatalunya ... per construir des de les cendres

Tots plegats estem treballant per construir una Catalunya nova, una Catalunya dels i pels catalans, sense excepcions,,, no una Catalunya per les elits. politiques, financeres, empresarials.... sinó pel poble de Catalunya,

Considerem que per que això tingui un resultat satisfactori i estable cal evitar, esborrar i eliminar tots els tics que en els últims anys han generat dubtes i desconfiança del poble cap alguns dels seus representants .. o, millor, cap una part dels seus representants...

Des de aquí anirem col·laborant en la creació i generació de idees pel futur de la nostra Catalunya,.... però sempre recordant ii ajudant a intentar evitar els errors o el que des de aquí considerem errors, de manera que el cami no vagi omplin-se de espines per part de actuacions no massa clares que es puguin dur a terme.

Per exemple l’ajut que CiU dona al projecte Barcelona World, perquè no es pot evitar recordar qui son els seus promotors i com varen aconseguir la seva fortuna... Una empresa anomenada Astroc, els sona...? el propietari i el assessor que va conduir la sortida a borsa mes especulativa de la historia de la Borsa a Espanya.. estem parlant dels senyors Bañuelos i Aixela, ara ve a la memòria de aquest redactor aquell empresari exemplar "així va ser distingit el senyor De la Rosa pel Molt Honorable President Pujo"l. Ah ! no pensen que aquets senyors no voldran treure Barcelona World a Borsa i enredar així a molta gent una altre vegada....? el que es segur es que no pensen en Catalunya, sols la utilitzen!

No els sona la musica? La lletra no es exactament la mateixa, però la musica....

Catalunya necessita de empresaris lluitadors, sacrificats, amb visió de futur, treballadors, compromesos amb el País i amb els trets del poble català..... per favor no mes especulació, ja hem vist on ens ha dut els darrers anys.

Això també es peix al cove... aprovar lleis que afavoreixen especuladors en plena crisi i lluitar per la llibertat del nostre País....

Seguirem parlant amb claredat, fent la nostra modesta aportació de idees per poder confiar en els nostres politics... i construir el nostre futur com a poble lliure.

Lideratge camí de la independència

Avui Catalunya te un líder, en el sentit que la Enciclopèdia Catalana ho defineix (Cap d’un partit polític, Dirigent, cap),. Aquest líder es el seu President, Molt Honorable Sr. Artur Mas.

A la vegada també es el líder de CDC i líder de CiU.
Això es un fet, però en cap cas es el líder del procés independentista, clarament es així en quant que mai s'ha manifestat com a tal. Sempre esta anant a remolc del que el poble, els ciutadans, i altres líders compromesos amb el independentisme van fent i van avançant.
Algú pensa que si no hi haguessin altres líders que mouen cap el independentisme el Sr. Mas hagués portat a Catalunya on avui es troba? ... Prop de poder decidir el seu futur...
El Molt Honorable President de la Generalitat, va quedar-se esperant el que el poble l'hi deia la última Diada en la Via Catalana..... Ell no la va liderar... Ell esta executant com a gestor el que el poble esta clamant..... Però es això el que ell vol?
La Catalunya independent necessita líders que marquin el camí, que es comprometin sense ambigüitats!
El Molt Honorable President Sr. Artur Mas es un digne President de la Generalitat de Catalunya, i com a tal cal donar-li suport en la seva acció de govern, però, avui, no es un líder pel seu poble independent. Si, algun dia, vol aconseguir ser-ho molt tindrà de comprometre’s en front molts cercles que l’envolten, deixant clara la seva posició per la independència –si per la INDEPENDENCIA- en front de qui calgui, sense ambigüitats de cap tipus.

Alguns estan jugant una partida de poker

Hi ha persones que tenen els conceptes clars, amb una simplicitat tant gran que els permet ser transparents en els seus plantejaments.

N’hi ha d´ altres que com el únic concepte que els interessa es el seu benefici, i això es molt humà però també es una cosa molt difícil d’acceptar pel ser humà, a mes moltes vegades no saben com aconseguiran aquest benefici. Son aquestes persones amb les seves actituds ambigües les que normalment compliquen les relacions humanes.

Quan es pretén explicar el que no es explicable, o quan es busca mantenir una coherència inexistent en els plantejaments fets es quan es generen tensions, que en el cas de les persones sense escrúpols son capaces de portar-les a límits tals com posar dificultats addicionals a processos històrics pel seu país.

Des de aquesta atalaia que dona, a aquest simple redactor aficionat, la distancia de milers de kilòmetres d’aigua entre el meu lloc de residencia els darrers anys i el meu país, dona per veure amb bastant claredat els posicionaments de cadascun dels actors actuals en el procés de camí cap a la independència.

I la veritat hi ha masses personatges dels que no podem refiar-nos-en. En tots els casos son politics que han jugat durant mols anys amb els sentiments sincers de molts patriotes que tenien i tenen els conceptes clars. Sempre actuant en benefici propi i el del seu partit.

Veient el que esta passant aquestes ultimes setmanes, podem apreciar que avui en dia hi han moltes d’aquestes persones treballant al voltant del govern de Catalunya i atribuint-se una autoritat que el poble no els ha donat,... i espero que no els hi doni mai.

Pel be de Catalunya cal que vagin quedant arraconats, el temps en la historia del país ja ha passat per ells, si no ho entenen sols, les urnes faran que ho entenguin aviat, perque el poble de Catalunya esta ben despert.

Catalunya pel damunt i amb lideratge

1. Catalunya en el procés en que es troba necessita de líders carismàtics.

2. Això significa algú amb iniciativa pròpia que vagi pel davant del que esta passant, I no una persona que vagi a remolc del que va passant.

3. Durant les ultimes dècades, sobre tot en l’àmbit nacionalista els líders han anat pel darrera dels coneixements

4. Respectant la feina feta per el Molt Honorable President Pujol en els seu primers anys, cal remarcar que, en la meva opinió, el que va fer desprès va ser anar seguint la corrent amb la famosa tàctica del peix al cove.

5. Pel camí van desaparèixer algunes persones que tenien posició I caràcter de líders carismàtics, com en Roca Junyent per exemple.

6. Hi llegit les paraules del president de Cecot, en que diu que el Estat propi no es un fi en si mateix, ans al contrari, es un mitja per aconseguir un país millor I unes condicions de vida, cultura, feina, ….. mes bones per tot el poble de Catalunya. Això es lideratge, mirar mes endavant de la punta del nas.

7. L'actual president de la Generalitat, per desgracia, no te aquestes qualitats I això el fa com a persona no idònia per tirar endavant el procés de creació del nou estat que volem la majoria dels catalans. Tenim el risc de que personatges de poca volada que estan pel seu voltant el facin trontollar.... perquè com hem dit altres vegades va cap on bufa el vent.

8. Aquets dies parlava que havia estat en rebel·lia....M’agradaria saber quina havia estat la seva rebel·lia d'aquets dies..... simplement havia tingut una posició de dignitat amb el país que representa... era el únic que podia haver fet, faltaria mes.

Senyors cal buscar un líder carismàtic per tirar endavant el procés sobiranista.

 

Un paper difícil...
Els qui tenen un paper difícil som els catalans i els líders que de bona fe es refien de CiU, perquè ells sols volen uns cosa: el peix al cove.. per ells,.... recorden els Srs. Prenafeta, Alavedra, grans negociadors amb Madrid i reis del peix al Cova....?