Des de el últim comentari han passat moltes coses a Catalunya, amb molts canvis de opinió i de posició per part dels nostres polítics, tant a nivell de partits com a nivell personal.
Aquí es on apareix un gran dubte, podem refiar-nos d'aquests polítics que avui pensen i actuen diferent de com ho feien fa tan sols un any.
Varies son les preguntes que venen al cap, i a les que tenim de anar donant resposta:
- Fins a quin punt el canvi a estat per causa de una ferma convicció de que la independència es el millor camí
- No serà que les úniques raons que han propiciat el canvi de posició han estat les de partit i necessitat de supervivència?
- Quin es el seu nivell de convicció per poder defensar la lluita per la independència amb totes les seves forces sense defallir a la primera ocasió que les cosses es torcin?
- Perquè tots aquests que han canviat de posició en aquest últim any no parlen, sense embuts de que volen la independència i sols parlant del dret a decidir ... No serà que estan guardant-se "un roc a la faixa" i desprès diran que ells sols volien que el poble parlés?
- Perquè el president de Catalunya no es manifesta al capdavant del seu poble en el dia de la Diada Nacional demanant clarament la independència i dient quina es la seva posició?
Tots sabem que la lluita i les negociacions - si es que hi arriben a haver- seran llargues i dures, però, de veritat, jo estaria molt mes confiant si el president del meu País es posiciones amb claredat.
A nivell de partits, com es menja aquest embolic que hi ha entre Convergència i Unió?
Per que amb franquesa veig molt mes fort per defensar els seus interessos -si els seus i no els de Catalunya- en Duran que en Mas.
Jo encara recordo allò del "ara no toca" d'en Pujol, per la seva falta de generositat i voler exprimí el màxim a Catalunya, varem caure en mans dels tripartits de tant mala memòria i que tant de mal
varen fer al nostre país.
Senyors, encara sort de que ha aparegut la figura carismàtica d'en Oriol Junqueras, que a mes de tenir i dir clar el que vol, mantén una posició de fermesa pels seus convenciments i per dur a terme el objectiu final. Ell al front de Esquerra ens esta donant la garantia de que el procés cap a la independència no es torcarà, serà difícil, però amb la lluita i el convenciment hi arribarem.
Espero i desitjo que la persona que lideri i presideixi el primer Govern de una Catalunya independent sigui una persona del seu perfil amb forts convenciments i que transmeti confiança com ell ho fa i no pas el actual president que va cap allà on bufa el vent.
