La democràcia és un sistema polític fonamentat en la idea
que el poder ha de residir en el poble. En una democràcia, els ciutadans tenen
el poder de decidir qui els representa, escollint directament els seus
representants per als càrrecs de govern i legislatius. Això garanteix que el
poble tingui una influència real sobre les decisions polítiques i els
governants.
Tanmateix, no tots els sistemes polítics que es presenten
com a democràcies ho són realment. Existeixen també partitocràcies, on el poder
no es reparteix entre la ciutadania, sinó que es concentra en els partits
polítics. En una partitocràcia, els partits decideixen qui ocuparà els càrrecs
de govern i legislatius, independentment de la voluntat directa del poble. Els
ciutadans voten per partits, però no tenen influència directa sobre qui ocuparà
els càrrecs concrets. Això fa que els partits controlin la política, limitant
la capacitat del poble d'influir realment en el procés de decisió.
Aquesta distinció és fonamental per entendre els desajustos
polítics actuals. El sistema polític espanyol, per exemple, es disfressa de
democràcia, però en realitat és una partitocràcia. El poder no resideix en el
poble, sinó en un conjunt de partits que decideixen qui governarà, de manera
que la ciutadania, tot i votar, no té una influència directa sobre els seus
representants. Això crea una desconnexió entre els electors i els elegits, i
provoca que els partits polítics exercisquin un control excessiu sobre la
política.
Un exemple clar d’això són les llistes tancades. En un
sistema de llistes tancades, els votants no poden escollir directament els seus
representants individuals, sinó que voten per partits. Això fa que el poder es
concentri en els partits, que decideixen qui serà elegit, independentment de la
voluntat popular concreta. Així, el poble no exerceix el control directe sobre
els càrrecs de govern i legislatius, com seria propi d’una democràcia
veritable.
La corrupció inherent als sistemes partitocràtics
Els sistemes partitocràtics no només limiten la participació
ciutadana, sinó que són també altament vulnerables a la corrupció. En aquests
sistemes, on el poder es concentra en els partits, els interessos econòmics,
judicials i fins i tot estrangers poden intervenir de manera decisiva en la
presa de decisions polítiques. Els poderosos actors econòmics, com les grans
empreses, poden influir en les decisions legislatives o executives mitjançant
finançament als partits o mitjançant pactes que els garanteixin beneficis
econòmics.
Aquesta influència no es limita només als aspectes
econòmics. Els poders judicials locals o fins i tot estrangers poden intervenir
per condicionar la presa de decisions. Per exemple, poden pressionar perquè
certs projectes legislatius siguin aturats o modificats segons els seus
interessos. De fet, és habitual veure com els poders econòmics i judicials
treballen conjuntament per garantir que les lleis aprovades pel poder
legislatiu no s’apliquin de manera efectiva, aconseguint que s'alterin o
s'interpretin de manera a favor d'interessos particulars.
El poder judicial en els sistemes partitocràtics
El poder judicial, en aquests sistemes, també és susceptible
a la manipulació. Els partits polítics, que controlen el sistema, poden influir
en l'elecció dels jutges, la qual cosa limita la independència judicial. En
molts casos, això resulta en una manca d’imparcialitat, ja que els jutges poden
actuar de manera que afavoreixin els interessos dels partits que els han
nomenat. Això pot portar fins i tot a no aplicar lleis aprovades pels òrgans
legislatius, o a fer-ho de manera selectiva, segons els interessos polítics o
econòmics del moment.
És clar que aquestes dinàmiques de poder són una pertorbació
seriosa per a una democràcia veritable. Quan els partits polítics tenen la
capacitat de controlar no només els càrrecs de govern i legislatius, sinó també
influir en el poder judicial, el poble es veu desposseït del seu poder de
decidir lliurement sobre el seu futur. Així, per molt que es presentin com a
democràcies, els sistemes partitocràtics no compleixen amb els principis
fonamentals de la democràcia, ja que el control sobre el poder queda en mans
d'una minoria de partits i no en la ciutadania.
El camí cap a una democràcia veritable
És crucial reconèixer aquesta diferència i començar a parlar
clarament de les partitocràcies. Encara que els mitjans i els discursos
polítics les anomenin "democràcies", no ho són. Són partitocràcies,
on el poder es concentra en els partits i no en el poble. Aquesta és una
distorsió de la democràcia, que limita la llibertat de decisió ciutadana i la
representativitat política.
Per això, cal reflexionar sobre com podem construir un
sistema on el poder sigui realment del poble, on la ciutadania tingui la
capacitat d'influenciar de manera activa i directa les decisions polítiques.
Només així podrem avançar cap a una societat més justa, més lliure i més
representativa.
