Cal mirar endavant. Catalunya serà una Nació independent, amb estat propi, sobirà i independent. Això serà així perquè el poble, els ciutadans de Catalunya ho volem!
En cap cas ho serà pels diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot aquesta setmana. Ja han pensat en els càrrecs que, en alguns casos, van tenir en el passat, tant al PSC com al Govern de Catalunya, i no van fer res ni pel dret a decidir ni per la Independència de Catalunya? Ara no creem falsos herois, que d'això res de res. Van actuar en consciencia cosa que els honora i ja esta.
En cap cas ho serà perquè es doni peu a un gran partit d'esquerres que aglutini els que estan pel dret a decidir com proposa en Maragall. Si ara no es troba ubicat en cap força política, que miri d'integrar-se en alguna força política que ja existeixi, però que no distregui els esforços del país amb tàctiques que sols portaran a la pèrdua d'energies i de temps, i que per una vegada sigui objectiu i faci un servei a Catalunya sense mirar-se el melic.
En cap cas ho serà perquè la coalició CiU i els partits que la formen, CDC i Unió, hagin estat uns abanderats per la Independència de Catalunya, ans al contrari van tenir majories absolutes durant llargs períodes en els mes de vint i cinc anys de Govern d'en Pujol i res de res, recorden els famosos "ara no toca"? I tothom a callar. Tot va canviar en perdre el Govern.
En cap cas ho serà perquè ara hagin descobert la transcendència històrica de la nostra dependència d'Espanya. La famosa política del "peix al cova" va ser de CiU. I no parlem del també famós "que hay de lo mio Sr. Ministro?". Tot i que es cert que volien provar alternatives menys traumàtiques que la Independència. El que passa es que es va jugar molt amb l'ambigüitat i la desinformació dels ciutadans!
Això es va acabar. Ara hi han uns mitjans de comunicació socials molt diferents de fa deu anys, avui tothom parla i expressa la seva posició, i explica amb detalls les coses que passen i que la majoria no entendríem si no vinguessin altres ciutadans fora dels propis interessats i ens ajudessin a entendre-ho be.
Avui tenim exemples com el d'en Carretero que va deixar la comoditat del govern -en que per cert hi havia algun dels diputats del PSC "herois" de la setmana- per posicionar-se clarament en favor de la Independència i ha demostrat que sense cap voluntat de protagonisme ni de agafar cadires. Personatges com ell son orgull per Catalunya.
Tenim exemples com els de les persones que integren el Cercle Català de Negocis CCN, que amb la seva tasca de investigació, i divulgativa han aportat la major part dels estudis de tipus econòmic que mostren les pèrdues que avui tenim vers Espanya i la viabilitat econòmica de Catalunya Independent.
Tenim exemples com el de l' historiador Jordi Bilbeny que va ser dels primers a divulgar dades històriques amb l'objectiu de fer arribar la nostre historia com a poble i a fer caure alguns dels falsos mites creats en els darrers segles pel poder dirigit des de Castella i seguit moltes vegades amb silencis des d'aquí.
Exemples com el d'en Xavier Sala i Martin que no ha dubtat en posicionar-se, donar arguments i rebatre les falsedats i desinformacions de tipus econòmic, amb el seu altíssim rigor acadèmic i amb totes les seves capacitats didàctiques. A mes, des de la seva posició de catedràtic de la Universitat de Columbia dona un important reforç a la causa per la independència de Catalunya en l'àmbit internacional.
Exemple com el d'en Josep Maria Vila Abadal, batlle de Vic, que amb el seu posicionament clar i decidit a nivell personal ha fet que el moviment independentista es consolidés en l'entorn municipal i actués com el nucli de poder mes proper als ciutadans que estira cap a la independència. També cal recordar el seu coratjós posicionament dintre del que era el seu partit, amb fortes arrels familiars, per comprometre'l en el camí cap a la independència de Catalunya, i surtin-ne esclafat per el "amo" del partit, Duran, qui a mes de no fer cap contribució en el camí cap a la independència no es cansa de posar-hi traves, treballant en defensa dels interessos de Madrid i dels empresaris que s'autoanomenen "elits empresarials"
Exemples com el de l'Oriol Junqueras, historiador i gran divulgador i comunicador de la nostra historia, tradicions, i cultura, que no va dubtar gens de donar un pas endavant i posar-se al front de un partit polític que necessitava de credibilitat i força per pesar el sotrac en que l'havien posat els seus anteriors dirigents. I, des d'aquesta posició, marcar una clara línia a seguir, que, amb el recolzament dels ciutadans i la seva elevada credibilitat i la confiança que transmet, va portar ERC a ser el segon partit mes votat, en clara línia ascendent i forçant el camí cap a la independència que el president Mas no l'hi a cabut altre opció que seguir. Pels seus resultats es que avui estem on estem. Algú creu que avui estaríem tant lluny si CiU hagués aconseguit la majoria absoluta, que demanava, i el poble, amb saviesa, no l'hi va donar, en les eleccions de 2012?. Ja els hi dic jo: NO. Estaríem amb en Duran i en Mas entortolligats en inútils negociacions amb Madrid, poden estar-ne segurs.
Entitats com Omnium, tot i algunes incerteses, o la pròpia ANC creada oportunament per ciutadans de Catalunya han ajudat a aglutinar moltes accions populars que han donat visibilitat a la voluntat independentista de Catalunya.
Aquests i alguns milions de ciutadans anònims son els que estem portant Catalunya cap a la Independència. Es la nostra obligació reconèixer qui esta compromès en el procés, qui ha lluitat per arribar fins aquí, però també ho es evitar crear falsos herois ni líders que moltes vegades son simplement oportunistes.
Avui tenim eines tecnològiques que permeten que tots els ciutadans hi diguem la nostra i empenyem als politics, ells no son el fi, son la corretja de transmissió del motor que som els ciutadans. Això no es pot oblidar mai.
Seguim empenyent tots junts, i quants mes millor, mirant cap el futur que estem construint, perquè aquest procés, que es del poble català, entre tots el fem avançar i, compromesos, no hi ha ningú que el pugui parar. Però també que ningú s'apoderi del procés ni intenti capitalitzar-lo com una cosa seva. Els partits millor que es limitin a anar seguint les recomanacions dels ciutadans.
