Llegíem ahir que l'ONU
parla del fet que l'Estat espanyol ha de donar comptes del que va passar amb
els desapareguts de la passada gerra civil.
El moviment cap a la independència de Catalunya no és
el resultat de la crisi econòmica
que des de l'any 2008 s'hi ha instal·lat a casa nostra. L'independentisme a Catalunya és fruit, de la historia, de tres-cents anys d'abusos i enganys per part de l'Estat espanyol
comandat des de l'antiga Castella.
Durant moltes dècades
aquest sentiment ha anat incubant-se en la consciència de molts catalans. La crisi del 2008 sols a fet que siguin
molts els catalans que fins aleshores no eren sensibles al tracte
discriminatori, i a vegades fins i tot humiliant, que es produeix a Espanya
respecte de Catalunya i així s'ha
aprofundit en el coneixement i la reflexió sobre la història de
tot plegat.
A aquest nou posicionament per part de molts catalans, que fa que
ara siguem majoria els que volem sortir d'Espanya, s'hi ha arribat per múltiples raons però n'hi ha una que està
pel damunt de totes i és la
facilitat de la immediatesa i la globalitat amb què es coneixen les informacions de les cosses que es fan o intenten
fer-se des d'Espanya en vers de Catalunya. I això mateix farà que l'ONU
d'aquí a molts anys no tingui de
tornar a cridar l'atenció
d'Espanya per la desaparició de
ciutadans en el procès de la Independencia de Catalunya, per què forçosament aquesta serà
pacifica, per moltes amenaces, que es facin, per part d'exaltats espanyols.
El que els cal saber al govern i partits espanyols és que gratis o no, Catalunya no és que marxarà d'Espanya, és que està ja marxant!
