Avui llegeixo l'article de l'Antoni Bassas a l'Ara intitulat "L'objectiu més alt obliga a un gran esforç ".
Aquesta manera d'expressar-nos i especialment per part de les persones que exposen la seva opinió es una cosa que considero fa mal a l'objectiu de la independència de Catalunya i, a mes , engreixa la quantitat de persones que no se sap si realment volen la independència o no.
Els catalans sempre hem estat molt proclius a "nadar i guardar la roba", i aquesta n'està una mostra clara. Els personatges públics com en Bassas i molts d'altres que sento a la radio, televisió o llegeixo en els mitjans de comunicació, en la majoria dels casos parlen d'una manera que sembla que el tema no vagi amb ells, que ells siguin simples redactors i transmissors del que està passant.
Jo estic totalment d'acord que en els butlletins de notícies es donin les informacions de forma objectiva, explicant el que esta succeint, sense afegir-hi opinions del periodista.
Ara bé, quant un periodista escriu articles d'opinió, la cosa canvia. Si vol donar una opinió que sigui per posicionar-se, però aquesta ambigüitat en què pot semblar que està en una posició, però que, si l'interessa, també pot dir que ell no s'ha compromès ni ha dit obertament que vol (o no vol) la independència de Catalunya.
Aquests personatges en el futur jugaran, com ja ha succeït anteriorment, en el costat guanyador.
Catalunya i el camí cap a la independència necessita gent compromesa i que jugui obertament les cartes que puguin estar a les seves mans en l'exercici de la seva professió, i mes si aquesta sesta vinculada als mitjans de comunicació.
En la meva opinió és important considerar l'esforç i el compromís de les persones que realment el tenen, dient, com jo, que som independentistes, que, amb tot el respecte per les persones, defensem obertament i explícitament que volem que Catalunya sigui un país absolutament independent, sense cap vincle que no sigui de tipus comercial, social, o d'associació del tipus que vulgui el país, sempre que això sigui concretat de forma voluntària per part de Catalunya, a traves del que les seves estructures i institucions democràticament establertes decideixin.
Jo personalment agrairia molt el compromís, si hi és, per part de totes les persones que parlant públicament, igual que els que no estan a favor de la independència també considero que és molt bo que així ho expressin, això crec que aporta salut democràtica a tot el procés.
Però, per favor, senyors prou jugar amb ambigüitats i més compromís!
