divendres, 8 de novembre del 2013

El partits politics, els diners i els ciutadans


Segons va ser fet públic ahir,  dia 7 se Novembre del 2013, pel Tribunal de Comptes de l'Estat, sembla ser el rigor de la crisi i les mides per sortir-ne del pas no va ser el mateix pels ciutadans que pels partits politics.
El increment de finançament públic (diners que el estat deixa)  dels partits politics 28% el any 2011 respecte de l'any 2010 (de 247 a 316M€).... i els ciutadans tenint menys serveis socials, escoles, serveis sanitaris....

El increment de deute amb entitats de Credit 26% el 2011 respecte de 2010 en finançament (diners que bancs i caixes deixen) dels partits politics (de 218,4 a 275,3M€)....quan les empreses i els ciutadans han vist tancades les aixetes del crèdit per sobreviure, pagar hipoteques...

No serà que les "entitats de crèdit" han estan finançant als partits politics pel fet d'haver  estat callats en quant la banca rebia desenes de milers de milions de euros per ser rescatada  en el procés de ser salvats de la crisi? ... I els ciutadans?.... I les empreses?..... a patir, mentre els partits (i els politics que hi ha dintre) i la banca tranquils... entre ells s'ho han fet tot.

 Encara hi ha una dada que no se fet pública i que seria bona de conèixer en aquesta historia. La dada es la xifra de crèdits "condonats" (es ha dir que els partits no han pagat i les entitats accepten que no les paguin mai, vaja que els hi perdonen) per les entitats financeres als partits polítics en els darrers anys.

Segons el Tribunal de Comptes de l'Estat, el forat mes gran en els comptes al tancament del 2011 el té UDC amb 11,2 Milions de Euros, a continuació s'hi situa CiU amb un forat de 10,1 Milions de Euros (mes de 3.544 milions de les antigues pessetes en total).

Antes de parlar del país que volen construir molts dels politics que estant posant pals a les rodes en el procés independentista, el que els caldria fer es quedar-se  a casa seva a ordenar-la.

Darrera dels partits hi ha gent, hi ha persones que volen dirigir el país.

I aquesta gent es la que porta la direcció del nostre país?

No serà que darrera da algunes postures obstruccionistes fetes sistemàticament per part d'alguns polítics no hi ha la necessitat de ser submisos amb el govern espanyol i els interessos de les entitats financeres?

Senyors  i  senyores en una Catalunya independent això no pot passar. Cal que siguem acurats amb els comptes públics, i els partits tenen de rebre ajuts públics mínims, per la contribució que fan pel país, i si reben contribucions de tercers, de qualsevol forma que siguin, han de ser publicades i accessibles per tots els ciutadans.

Serà que aquestes circumstancies son les que fan que les persones en que hem de confiar, paternalment ens diuen ..."Ara no toca"?

Algú va escriure'm fa uns dies  "ara hem de ser units i abraçar el líder que tenim, doncs sempre els Catalans hem perdut per discutir entra nosaltres - ara toca unitat amb en Mas". Estic d'acord amb tota la frase, excepte amb les últimes sis paraules. Jo crec que ara toca estar units, però la nostre Catalunya necessita tenir al capdavant  algú en qui puguem confiar-hi plenament!