Estem vivint un període molt
important per la historia de Catalunya, en el que hi esta en joc el futur de les
properes generacions. Res serà igual a partir dels esdeveniments que passaran
en els propers mesos i potser alguns anys.
Sembla ser que la majoria dels
ciutadans de Catalunya estem molt engrescats amb realitzar la consulta que
pugui conduir a la independència de Catalunya, convertint-nos amb un Estat
plenament lliure i independent per poder definir i ser el que vulguem que
sigui.
Ens caldrà trobar camins per
definir amb llibertat i democràticament com volem que sigui la nostre
Catalunya. Això si, cal organitzar-se per poder avançar en el camí de les
definicions i estructuració de Catalunya
en el nou estadi en que ens trobarem.
Moltes son les raons que ens porten
a molts catalans a voler la independència, jo mateix fa una trentena d’anys que
vaig prendre consciencia que l’únic camí per tirar endavant la Catalunya que jo
volia per mi i pels meus fills era el de anar sols.
No entraré en detalls, però en
aquella època moltes eren les veus dites “nacionalistes” que ens venien que el
que teníem ens portaria cap a una situació ideal pels objectius de Catalunya
(mai vaig tenir clar a quins objectius es referien, si els interessos privats
de alguns grups polítics i adlàters, o a
la independència). Alguns babaus com jo pensàvem que era la independència, però
poc a poc vaig anar veient que no, que els interessos de Catalunya eren “els
seus”.
Al començament de la dècada
passada, en que ja erem molts els ciutadans que començaven a estar cremats amb
la situació, va haver-hi el famós “ara no toca” del President de Catalunya quan
va proposar-se la primera modificació de l’Estatut. Aquest fet va començar a
obrir els ulls a molts catalans que van començar a pensar que potser si que havíem
estat manipulats per grups de poder (que ells mateixos es fan dir “elits”) amb
falses esperances i que el que calia era
donar un pas endavant cap la Independència.
Avui per moltes raons, sembla que
ja som majoria els que volem la Independència. Això ho podrem saber desprès de
votar.
Vagi per davant que no es la meva
intenció “tirar aigua al vi”. Però si cal dir en aquets moments, abans que
sigui massa tard, algunes coses, per reflexionar i evitar que “tot canviï per
seguir igual”.
Fa uns mesos vaig contactar per
temes professionals amb una persona que no diré el nom, i tot parlant va dir-me
que estava a la “direcció” de la Assemblea Nacional Catalana, jo vaig oferir-li
la meva col·laboració totalment desinteressada per ajudar en el que pugues dintre
els meus coneixements i experiència,
sense cap retribució, la resposta va ser que no calia perquè ja ho tenien
cobert amb algunes persones del seu entorn. Però que si volia podia inscriurem
i si podia fer contribucions econòmiques per les activitats seria de gran ajut.
Fins aquí en principi res a dir, però
va passant el temps i veient el protagonisme que es donen els caps de la ANC i la
presentació aquets dies de la campanya UNITÀRIA del sobiranisme civil ‘Ara
és l’hora’ i del “cercle virtuós” per “garantir la victòria” en la organització
de mobilitzacions populars i altres esdeveniments d’aquest tipus, penso que es
l’hora de reflexionar en veu alta i dir les coses pel seu nom.
Ja veig que al voltant hi ha Òmnium
Cultural, una entitat amb numero de socis clar (34.398), memòria i balanços econòmics
disponibles a Internet, es a dir una entitat transparent, amb els seus
problemes i circumstancies, segur però que es transparent. Quin es el numero de
socis, on es la memòria, on son els balanços econòmics publicats i transparents
de la ANC?: res de res.
ANC te un secretariat de
representació territorial en que el 56% dels seus membres (42 de 75) son de
territorials de la Regió metropolitana, amb moltes comarques que ni tan sols hi
son representades .
No cal ser expert per veure que una
entitat privada com ANC vulgui construir una gran base de dades que
connecti entre ells milions de votants amb l'objectiu de "consolidar una
majoria que encara ha de créixer" a partir del contacte directe es
una activitat que va molt mes enllà del que serien les seves atribucions.
Com deia abans, no voldria “tirar
aigua al vi”, però no estic disposat a que hi hagin persones que en benefici
propi juguin com va passar des de la restauració de la democràcia en el seu
propi be, passant per sobre de la voluntat dels ciutadans. Mai hi militat en
cap partit polític, el meu partit es diu LLIBERTAT i això es el que vull per
Catalunya, lluny de poders i elits obscures que es belluguen amb egoisme i mitges
veritats, això ja ho tenim ara. No oblidem que el partit que avui governa a la
Generalitat va formar part d’aquella conxorxa que va dur a la Constitució que
avui te engabiada Catalunya dins de Espanya, i ara fa poques setmanes va
aprovar les condicions per la instal·lació de BCN World, projecte liderat per
especuladors reconeguts, amb nomi cognom, i amb fins clarament especulatius.
Jo vull que les coses canviïn de
veritat, sense politics professionals, amb persones que treballin pel be comú (com
professionals, com diputats, politics, govern, alcaldes,...) durant uns anys, màxim
8 anys i desprès tornin com qualsevol altre ciutadà sense privilegis de cap
tipus. Qualifiquin-me de somiador, però aquest es una part del meu somni per
Catalunya.
No deixem que facin com van fer
unes elits fa una trentena d’anys i hipotequin el futur del nostre País. Alerta
amb els voltors que podem tenir-los a casa nostre, mes prop del que ens pensem.
