FOC NOU PER LA INDEPENDÈNCIA: LA LLAVOR HA COMENÇAT A GERMINAR

El passat mes de febrer vaig publicar un article que començava amb un clam: calia encendre un nou foc per la independència. Una crida a actuar, a organitzar-nos des de zero si calia, i a abandonar qualsevol esperança dipositada en unes institucions catalanes ja totalment colonitzades per l’Estat espanyol. Aquell crit era directe: les estructures oficials actuals ja no serveixen a la causa de l’alliberament.

Avui, només uns mesos després, podem afirmar amb més força que la llavor ja ha estat sembrada i comença a germinar. Alguns moviments compromesos amb la descolonització real i la ruptura estratègica ja són plenament actius. Entre ells:

• Acció Cassandra, que reivindica la radicalitat democràtica, la insubmissió a les estructures colonials i la urgència d’una acció directa, trencadora i col·lectiva, des de la desobediència activa i la mobilització intel·ligent.

• Xarxa NOCALLIS, una xarxa de patriotes que treballen des de la consciència nacional i la fermesa ideològica per construir una estratègia de resistència i acció. Una iniciativa que rebutja frontalment el processisme, el pactisme estèril i la submissió institucional, i que aposta per la descolonització integral i per un estat català lliure.

• CompromísDUI, que situa la Declaració Unilateral d’Independència com a element central i imprescindible per assolir la ruptura definitiva amb Espanya, deixant enrere l’engany institucional dels darrers anys.

• I ara també, com a novetat important, la posada en marxa de ParlamentLliure.cat, una proposta constituent impulsada des de la base, que neix amb voluntat de substituir l’autonomisme per una veritable estructura sobirana, oberta i participativa.

Aquestes iniciatives no estan contaminades pel sistema. No busquen legitimar unes institucions catalanes captives de la Constitució del 78, sinó oferir una alternativa real. Aquest és el veritable foc nou. Tot projecte que parteixi de marcs institucionals controlats, o que mantingui vincles amb l’autonomisme i les seves variants disfressades, no forma part del camí de la llibertat.

I encara més esperançador: sabem que hi ha altres iniciatives en gestació, treballant discretament. Aquesta efervescència indica que el cicle de submissió s’acaba, i que una nova fase s’està construint des de fora del sistema i amb voluntat de victòria.

Ara és l’hora de consolidar aquest espai insubornable, de connectar projectes que comparteixen objectius clars i valors irrenunciables. La independència de Catalunya no vindrà des de dins del règim. La construirem des de fora, amb una estratègia pròpia i amb determinació.

La llavor ha estat sembrada. Ara, toca regar-la. I protegir-la.

Endavant amb foc nou. Endavant amb llibertat.