Penso que som molts el catalans que veiem com els nostres representants polítics no actuen d'acord amb el que els seus representats estan desitjant, i les veus del carrer ens posan de manifest en diverses formes.
Hi llegit l'article setmanal d'en Xavier Roig que avui intitula "I si no passés res?", molt encertat per ajudar nos a reflexionar sobre la nostra historia de actuacions com a país.
Aviat farà 300 anys d'aquell 11 de setembre de 1714 de trist record pels catalans i sembla que això pot anar per llarg, sobre tot si seguim acceptant com a macells el que els nostres polítics ens posen al davant.
Fa una trentena d'anys Espanya va sortir de la dictadura del Franco,.... i va entrar en un Procés democràtic, Peró que els fets estan demostrant que hem entrat en la "dictadura dels partits".
Avui Espanya te la cultura de la mitjania i per osmosis política a Catalunya també.
Si no recordo malament, penso que era en Bernard Shaw que deia allò de que "els bolquers com els polítics cal canviar-los sovint, .... i per la mateixa raó".
Això no ha passat a Catalunya (a Espanya tampoc) i fa molt difícil que es puguin donar passos en una direcció que no estan disposats a anar-hi aquests representans del poble que ho son perquè no deixen cap escletxa per que hi entri aire fresc, tenim una llei electoral que dificulta -de fet impedeix- que sorgeixin noves forces polítiques que regenerin la política del país .....
Senyors polítics, donin un pas endavant, en bé del país i deixin que entri aire nou al nostre parlament.
Si no .... com diu en Xavier Roig.... no passarà res.
