I
li diré més, si realment es vostè el que esta al Cap del Govern de la
Generalitat de Catalunya a l'hora de la veritat d'anar cap a la Independència
encara serà molt més odiat i molt probablement amenaçat. Cosa que en la meva
opinió té de ser coneguda de forma pública, per què vostè com a President de la
Generalitat de Catalunya es deu a tots els catalans
Voldria
dir que després de llegir l'avanç del llibre "Servir Catalunya. Artur Mas.
L'home, el polític, el pensador" començo a dubtar de què vostè pugui estar
en condicions mentals d'aguantar una situació com la que està venint, en què
tindrà d'actuar amb molta fermesa i contundència, i tot sembla indicar que
aquest no es el seu fort.
Si
ara ja "li ha passat pel cap la temptació de deixar-ho córrer", val
més que ho pensi i hi reflexioni molt profundament, el camí serà dur, pot
estar-ne segur, i caldrà més d'una i de dues vegades ser rigorós amb els
compromisos i aguantar les pressions que vindran de molts llocs i en moltes,
moltíssimes, formes. M'estranya que vostè ara hagi descobert que és odiat a
Madrid, i es pensa que no ho és tan o mes el Sr. Junqueras, o no ho van ser
altres patriotes catalans il·lustres?
Això
de què "mostra el seu rebuig a l'opció d'una declaració unilateral
d'Independència" és una concessió gratuïta a l'adversari, que, pot
estar-ne ben segur, a partir d'aquest moment ja li ha perdut una mica mes el
respecta.
A
mi personalment cada vegada m'està fent més la impressió que per poc que pugués
i que es donessin les circumstancies sortiria del procés de dur Catalunya a la
Independència i empenyeria per què fos un altre el que ho tires endavant (o no,
vés a saber). Així, ja obre la porta a què si "es convertís en un problema
més que no pas una solució per al país" tiraria la tovallola.
Cadascú
tenim el nostre estil, però avui veia el vídeo del primer ministre escocès,
Alex Salmond, i caram, quina diferència, amb quin rigor, seguretat i capacitat
de lluita parlava, es un home que lluita fermament per allò en què creu, i es
veu que hi creu fermament.
És
molt probable que la grandesa del Palau de la Generalitat i la dificultat
d'ajuntar-se amb el poble català quan ha sortit als carrers a demanar la
Independència li dificulti i li distorsioni la realitat. Les persones que, com
el que escriu, pensen que cal anar a una bona velocitat per assolir la
Independència no és perquè hi hagi "desconfiança en la solidesa del poble
català", ans al contrari és el poble català, aquest que ha sortit al
carrer, que amb la seva solidesa està portant a polítics com vostè mateix a
defensar -ja veurem amb quanta solidesa- una independència que mai havien
defensat abans. La veritat es que, si, existeix molta desconfiança en la
solidesa de molts polítics com vostè.
Veiem
que es queixa de què el resultat de les ultimes eleccions al Parlament
"complica encara mes les coses" i tant!, sobretot per vostès que els
està portant a fer un camí que pensava frenar, però "la solidesa del poble
català", va fer que els partits que estaven jugant en l'ambigüitat
perdessin posicions, sobretot vostès, i tot sembla indicar que la tendència és
a què aquesta pèrdua de confiança del poble català encara sigui molt major.
Una
cosa mes, sembla que el President Mas estigui desitjant que el govern espanyol
posi sobre la taula una proposta que fos una "alternativa a valorar",
encara que sigui només que per tenir un argument per frenar una mica la força
del procés cap a la Independència de Catalunya.
Avui
mateix el Sr. Pujol diu clarament que "Ara ja no es fia, han de pagar per
endavant" el que fa que "la pèrdua de confiança fa que el viure
col·lectiu funcioni malament", tot i que el Sr. Roca recomana diàleg amb
Espanya, i penso que seria bo un diàleg obert com el que feia el Sr. Roca en
l'època de polític, això sí que donaria possibilitats de consensuar una forma
amistosa de separar-nos d'Espanya sense fer trencadisses de cap tipus.
Cal
que sàpiga una cosa Sr. Mas, si vostè de veritat lidera Catalunya cap a la
Independència tindrà la majoria el poble català el seu costat, jo mateix al
capdavant, però vostè cal que estigui segur d'on va i conscient de la
responsabilitat que esta assolint. Ara be si no pot o pensa que cal anar fent
la "viu viu" per allò de què "qui dia passa any empeny",
aleshores ho sento molt, però no estarem al seu costat.
