Ahir
vàrem ser coneixedors de la declaració feta pel Sr. Antón Costas, president del
Cercle d'Economia: "El viatge a Ítaca, si és ràpid, és, perillós. Exigeix
diàleg, temps i paciència"
Després
de reflexionar-hi unes bones hores, penso que cal donar-li la raó, plenament, a
la frase del President del Cercle d'Economia- o potser tindrem de tornar a
anomenar-lo "Circulo de Economia" Sr. Bassas? -.
Ara
be jo hi afegiria algunes reflexions al respecte
-
Que gairebé tres-cents anys no pot dir-se que hagi estat un procés ràpid,
aleshores l'exigència de temps sembla que ja l'està complint el procés cap a la
Independencia.- Que es perillós ja ho sabem, i si no que ho preguntin als milers de morts durant les diferents etapes de lluites, entre ells fins i tot algun President de la Generalitat.
Si
analitzem els tres suggeriments del Sr. Costas, veiem que Catalunya ja les ha
complert plenament i amb escreix.
Els
últims 30 anys han estat de diàleg, encara que més aviat ha estat un monòleg, i
així podríem estar-hi 30 o 300 anys més, parlant sols.Temps, el factor temps sembla que tant li fa parlar de 30 o de 300 anys, no l'hi sembla prou temps Sr. Costas?
Per
últim, paciència..... després d'aguantar el rebuig sistemàtic, sense
possibilitat de debat, a totes les propostes fetes des de Catalunya, la majoria
d'elles ja menys ambicioses que la voluntat de molts catalans sembla que ja
s'ha tingut prou paciència.
Per
acabar, el viatge a Ítaca no ha estat ràpid, tot i així ha estat perillós, hi
ha hagut diàleg, ha passat molt de temps i hem tingut molta paciència, ara es
hora de fer l'últim pas i arribar a Ítaca, o sigui, assolir la Independencia!
I finalment, que dir de l'actitud del Sr. Bassas fent una entrevista en castellà, en
un mitjà català (o no?), a un senyor que està a Catalunya des de fa uns 40 anys
i presideix una entitat que es diu Cercle d'Economia.... La veritat aquestes
actituds botifleres no fan gaire servei a la causa Catalana, això no és
convivència, això és submissió.
