Molt
Honorable President Sr. Mas,
El motiu de
la present es per ajudar-lo a reflexionar i a fer memòria, que les vegades
sembla que l'estigui perdent, respecte dels prolegòmens del Estatut que va ser aprovat pel Parlament i desprès el
Tribunal Constitucional espanyol ens el va deixar en no res.
L'hi recordo
que antes de les eleccions del any 2003 de trist record per Catalunya, ja que
va obrir un parèntesis fins el 2012 en que el País va ser un desgavell amb dos
tripartits i una quasi majoria de CiU sense cap rumb clar, quant -sense crisis
econòmica recordem-ho - ja hi havia un moviment independentista amb força que
estava demanant una modificació dràstica del Estatut i que el Molt Honorable Sr. President Jordi
Pujol va tallar de soc i arrel amb el ja famós "ara no toca".
Va ser en
aquell moment en que el seu partit va perdre la credibilitat en front de molts
catalans que volíem una millora en les posicions de Catalunya en vers Espanya.
Aquella contundent tallada del President Pujol va representar la aparició dels
dos tripartits de tant trist record per gairebé tots els catalans i els dos
anys de la Generalitat Presidida per Vostè mateix amb tant poca credibilitat
que en les últimes eleccions han quedat en una situació de debilitat extrema a
punt de convertir-se en un partit (o coalició) marginal en les futures
eleccions.
Aquest i cap
mes va ser el error de l'Estatut, el "ara no toca", deixar que la
Generalitat degenerés i fos presentat a Madrid per partits que majoritàriament
no lluitaven amb forces per defensar els interessos de Catalunya. Recorden
aquella promesa electorera d'aquell senyor de Lleó que va acabar presidint el
govern d'Espanya que va dir uns dies antes de les eleccions generals -que
esperava perdre i va acabar guanyant- "El estatuto que se apruebe en Catalunya yo lo defenderé y asi se
aprobarà en Madrid". Ah! I
desprès tots sabem el final, primer fent que el PSC s'encarregués d'aprimar
l'estatut antes de sortir de Catalunya i desprès retallant mes a Madrid i
deixant que el TC el destruís definitivament i el convertís en una ombra del
que es pretenia el 2003 (si el 2003).
Honorable
President, no faci com tristament va fer el President Pujol i defensi el que
volen els catalans majoritàriament. Passarà a l'historia com un
"cagadubtes", però pot passar-hi com un català que desprès de la fase
de dubtes va tenir el coratge de defensar el que els ciutadans porten anys
reclamant els carrers i demostrant en les eleccions,o com el President de trist
record, que com el Molt Honorable President Pujol, serà recordat sobre tot pel
famós "ara no toca"
del 2003.
El error va
ser el 2003, no torni a repetir-lo fent crides,
o convocant cimeres, o demanant consens,.... Estem en democràcia i el
moment mes sublim de la democràcia es el moment de exercir-la, i això es fa
votant. Si això no surtis be, la culpa seria seva, però Catalunya serà
independent, amb vostè o sense vostè al capdavant del procés, perquè els
ciutadans que ja han sortit al carrer així ho volem majoritàriament i així ho
direm i seguirem defensant-ho fins a poder votar de una manera clara i
contundent la pregunta que no pot ser altra que "Vol que Catalunya sigui un Estat Independent?",
possibles respostes:
"SI"o "NO", i això quan mes aviat millor. No faci
mes cas dels que estan inflant-li el cap dient que "ara no toca".
Sr. Mas, no s'amagui i tingui
actitud! Els ciutadans així ho esperem del President de Catalunya.
